L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un veritable laberint per als joves a Espanya. Des del 2019, les donacions de pares a fills per facilitar la compra del primer habitatge s'han disparat notablement, amb un creixement acumulat aproximat del 36-40 % fins al 2024, i amb xifres que continuen augmentant el 2025 fins a assolir 225.000 actes, segons dades del Consell General del Notariat.
En el darrer any, les donacions a Espanya han crescut fins a un 12,8%, sobrepassant les taxes de creixement mitjà de la UE, que sol estar al voltant del 5%.
D'aquesta manera, Espanya se situa entre els països europeus amb major creixement de donacions de pares a fills, un fenomen que s'ha intensificat per la crisi d'habitatge que dificulta l'accés dels joves al seu primer habitatge, tal com subratlla el Consell General de Notaris.
Creixement per comunitats autònomes el 2025
El repunt de donacions no ha estat homogeni a tot el país. Segons informes periodístics i dades notarials, les Balears lidera el creixement percentual, amb un augment aproximat del 35 % el 2025 respecte al 2024.
Catalunya, per la seva banda, registra un increment del 23 %, per sobre de la mitjana nacional (~13 %), mentre que Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana continuen sent les comunitats amb major volum absolut de donacions, tot i que el seu creixement percentual és més moderat.
Els experts en aquesta matèria sostenen que, on l'habitatge és més car o l'accés més complicat, l'equació resultant és que les donacions familiars es disparen, reflectint la dependència estructural dels joves respecte a les seves famílies.
La consultora fiscal TaxDown -que ha facilitat aquesta informació en exclusiva a Democrata (març 2026)-, planteja un supòsit amb un pare dona 500.000 euros a un fill de 30 anys per a la seva primera vivenda habitual. Aquest quadre ens mostra com la càrrega fiscal varia notablement per comunitats autònomes:
Espanya enfront d'Europa
A la majoria de països europeus, les donacions familiars no s'utilitzen com a eina principal per accedir a l'habitatge. Per exemple, a Alemanya, França o Regne Unit, les donacions solen ser patrimonials o successòries, amb exempcions limitades i sense vinculació a la compra d'habitatge. En el cas de la mitjana europea, els creixements interanuals poques vegades superen el 5 %, molt lluny del 15 % que Espanya va registrar entre 2023 i 2024.
Només en països amb preus alts i escassetat d'oferta, com Països Baixos o Suïssa, es detecten increments puntuals, però no assoleixen el volum relatiu que Espanya registra.