L'eclipsi total del 12 d'agost de 2026 tindrà una característica que condiciona per complet la seva observació: el Sol estarà molt baix, pròxim a l'horitzó. Per això, aquests dies es produeix una circumstància especialment útil, ja que el Sol ocupa pràcticament la mateixa posició que tindrà aquest dia, cosa que permet comprovar amb antelació des d'on serà visible.
Esa coincidència converteix aquest dijous, 30 d'abril, en una oportunitat per realitzar un assaig real d'observació. N'hi ha prou amb situar-se al lloc escollit a la mateixa hora en què es produirà l'eclipse i comprovar si el Sol es veu o si existeixen obstacles com edificis, muntanyes o arbres que puguin impedir la visió.
Aquest assaig cobra especial importància en un fenomen astronòmic que serà poc freqüent a Espanya. La península ibèrica assistirà entre 2026 i 2028 a una successió d'eclipsis —dos totals i un anular— que no es repetia des de fa més d'un segle, segons recull el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Un eclipsi total molt condicionat per l'horitzó
El primer d'aquests eclipsis serà el 12 d'agost de 2026 i serà total. La franja de totalitat, en la qual la Lluna cobrirà completament el Sol, travessarà Espanya d'est a oest i passarà per diverses capitals de província des d'Oviedo fins a Palma de Mallorca.
Una de les seves principals particularitats és que es produirà prop del tardor. Això implica que el Sol estarà molt baix en el cel, cosa que fa imprescindible triar un punt d'observació amb bona visibilitat cap a l'oest.
Aquesta circumstància és la que explica la utilitat d'aquests dies previs, en els quals el Sol reprodueix pràcticament la mateixa trajectòria aparent. Si des d'un lloc concret es pot veure ara, aquest mateix punt serà vàlid per observar l'eclipsi.
Una triada d'eclipsis a Espanya
El segon serà també total i tindrà lloc el 2 d’agost de 2027. En aquest cas, la franja de totalitat travessarà l’estret de Gibraltar i cobrirà l’extrem sud de la península ibèrica i el nord d’Àfrica, incloent ciutats com Cadis, Màlaga, Ceuta i Melilla. La màxima durada de la totalitat es produirà a Ceuta, amb 4 minuts i 48 segons.
El tercer serà un eclipse anular el 26 de gener de 2028. En aquest tipus d'eclipse, el disc de la Lluna no arriba a cobrir completament el del Sol, cosa que genera un anell lluminós visible al voltant de l'ombra lunar.
Un fenomen clau per a la ciència
Els eclipsis han tingut un paper destacat en la història de la ciència. Ja a l'Antiguitat, Aristòtil va utilitzar l'observació d'eclipsis de Lluna per concloure que la Terra és rodona.
Més endavant, l'estudi dels eclipsis va permetre avenços fonamentals. El 1868 es va descobrir l'heli en analitzar les protuberàncies solars durant un eclipsi, i el 1919 es va confirmar experimentalment la teoria de la relativitat d'Einstein en observar com la gravetat del Sol curvava la llum dels estels.
Les expedicions científiques per observar eclipsis van començar al segle XVIII i han permès estudiar les capes externes del Sol, malgrat la dificultat que suposa treballar amb fenòmens que duren a penes uns minuts.
L'estudi del Sol i la seva observació
El coneixement del Sol ha avançat gràcies tant als eclipsis com a l'observació directa mitjançant telescopis i missions espacials. Entre aquestes últimes destaca Solar Orbiter, una missió de l'Agència Espacial Europea llançada el 2020 en què Espanya participa i que permet estudiar la nostra estrella sense la interferència de l'atmosfera terrestre.
En paral·lel, els telescopis solars terrestres, com els de l'Observatori del Teide o el Roque de los Muchachos, permeten observar el Sol sense necessitat d'esperar un eclipsi.
El Sol presenta característiques complexes, com la diferència de velocitat de rotació entre el seu equador i els seus pols o la inversió del seu camp magnètic aproximadament cada 11 anys.