"Estic complert". L'expressió, pronunciada fa una dècada al acomiadar-se de la vida parlamentària, pertany a Xosé Manuel Beiras, l'intel·lectual que va traduir a Albert Camus al gallec i va deixar una empremta decisiva en l'evolució política de l'esquerra moderna a Galícia. Ho va fer a través d'un recorregut d'anada i tornada: del nacionalisme a la confluència amb l'esquerra d'àmbit estatal, per acabar reclamant de nou el vot per al BNG.
La mort de Xosé Manuel Beiras Torrado --Santiago, 7 d'abril de 1936-Brión (A Coruña), 8 d'octubre de 2026-- s'ha produït aquest tardor a casa seva d'A Reboraina, arropat per la seva família. Més enllà de la seva figura com a polític, ideòleg, intel·lectual i docent, que el va convertir en símbol de rebel·lia per a diverses generacions, 'O Beiras' va ser també pare de dos fills i company. La seva eumènide, com ell mateix la va denominar, va ser la pintora Aurichu Pereira, falleguda també a la tardor, el 2023.
En la memòria col·lectiva de Galícia roman la imatge del dirigent carismàtic, amb barba i cabell platejat, gest oscil·lant entre la serenitat i, en ocasions, la fúria i la indignació, combinant el to de professor universitari amb el de tribú en la plaça pública.
La seva biografia recorre gran part de la història política, cultural i intel·lectual de la Galícia contemporània: des de l'oposició al franquisme i la recuperació del gallequisme polític fins a la consolidació del BNG com a segona força del país, la seva posterior ruptura amb el front nacionalista i l'experiència posterior de les confluències d'esquerres.
Crític amb els poders establerts, Beiras serà recordat en el terreny polític per episodis ja convertits en símbol, com el cèlebre 'zapatazo' al Parlament de Galícia el 1993. Des del seu escó, va aixecar la sabata contra l'aleshores president de la Xunta, Manuel Fraga, durant el debat sobre la reforma del reglament de la Cambra que elevava del 3 al 5 per cent el mínim de vots per accedir a la distribució d'escons.
Va ser també el mateix Beiras que, el 2002, va compartir un dinar històric amb Fraga, amb qui va mantenir altres gestos de distensió dins d'una relació marcada per la rivalitat política i un respecte intel·lectual recíproc. Un tipus de vincle que més endavant repetiria amb l'altre popular Alberto Núñez Feijóo, encara que amb una diferència substancial: des del primer moment es va esmerçar a subratllar que al de Os Peares no el considerava respectable en el pla intel·lectual i no va estalviar desqualificacions --va arribar a dir-li "xulo de barra americana"--.
El seu esperit contestatari va aflorar en nombroses ocasions al Pazo do Hórreo i, precisament amb Feijóo, va protagonitzar un altre dels moments més recordats: en ple debat parlamentari, després de fer-se públiques les fotografies amb Marcial Dorado, li va reclamar "decència" a l'aleshores president gallec, colpejant amb el puny la taula de l'escó popular.
Qui el va representar pràcticament tot a l'esquerra gallega va mantenir, més de deu anys després, intacta la seva voluntat de confrontar la dreta i el poder, no només com a postura ideològica, sinó com a forma d'estar al món i d'encarnar una resistència davant del que, per moments, va interpretar com a resignació col·lectiva.
Intel·lectual, escriptor i economista
Abans de convertir-se en referent polític, es va forjar com a acadèmic i pensador. En la seva trajectòria pesa gairebé tant el dirigent com el professor, l'economista d'inspiració marxista i l'assaig, i, per sobre de tot, l'intel·lectual que va fer de Galícia el seu camp d'estudi i de vida, un llegat recollit en diversos llibres que encara s'utilitzen a les aules galleques.
Per arribar a aquest punt, va comptar amb una sòlida formació que va cimentar el pensament crític que marcaria tota la seva obra. Es va llicenciar en Dret per la Universidade de Santiago de Compostela el 1957 i va ampliar estudis a la Sorbona de París i a Londres, on va passar per la London School of Economics.
Aquest bagatge acadèmic, sumat a la influència familiar --el seu pare, Manuel Beiras, va estar vinculat al Partit Galeguista durant la Segona República--, el va portar a principis dels anys 60 a implicar-se en la reconstrucció del galleguisme polític i a ser un dels fundadors del Partit Socialista Galego en la clandestinitat.
En aquesta mateixa dècada va tornar a Galícia per exercir com a professor d'Estructura i Institucions Econòmiques a la Facultat d'Econòmiques de la Universidade de Santiago de Compostela (USC). Varios dels seus alumnes subratllaven el seu esforç en ensenyar a pensar per un mateix més que en transmetre apunts.
Als anys 70, ja com a secretari xeral del PSG, va publicar l'assaig que molts consideren un punt d'inflexió per al país i que, per a diversos teòrics, va definir una etapa: 'O atraso econòmic de Galícia' (1972).
En la dècada dels 80, després de superar una crisi personal que ell va descriure com una "baixada als inferns", va participar en la creació del BNG i, el 1985, va prendre possessió per primera vegada com a diputat al Parlament de Galícia, sent l'únic representant del Bloque. Permaneceria a la Cambra fins al 2005, assolint el 1997 el millor resultat del BNG fins aleshores: 18 escons i la condició de segona força política.
Amio, retorn al Parlament i marees
Amb el temps, la relació entre Beiras i el BNG es va anar esquerdant. Les discrepàncies estratègiques i les seves crítiques al pes de la UPG i al funcionament intern del front nacionalista van créixer fins a desembocar en una ruptura que va reconfigurar el mapa de l'esquerra gallega.
El punt de no retorn va arribar al gener de 2012, a la XIII Asemblea Nacional del Bloque, celebrada a Amio. Les tensions entre corrents van desembocar en la sortida de Beiras i dels sectors afins, entre ells el que més tard seria alcalde de Santiago, Martiño Noriega, amb qui mantindria una relació política d'amistat i de tall gairebé patern-filial.
Poques després va impulsar Anova-Irmandade Nacionalista, en la qual Beiras es va convertir en una de les figures centrals. El històric dirigent iniciava així una nova fase, apostant per fórmules de confluència amb altres forces d'esquerra.
La primera parada va ser Alternativa Galega de Esquerda (AGE), coalició creada per a les autonòmiques de 2012 per Anova i Esquerda Unida, entre altres organitzacions, i en la qual també va participar Yolanda Díaz, a qui Beiras va arribar a acusar d'haver-lo traït. AGE va obtenir 9 diputats --dos més que el BNG-- i va permetre el retorn de Beiras al Pazo do Hórreo set anys després.
De AGE es va passar a les marees municipalistes i a la construcció, en l'àmbit autonòmic, d'En Marea, espai en el qual confluïen Anova, Esquerda Unida i Podemos, entre altres actors. Sota aquesta fórmula, les eleccions municipals de 2015 van situar aquestes candidatures al davant de diverses de les principals ciutats galleques, com A Coruña, Santiago i Ferrol.
En 2016, ja sense Beiras a les llistes, En Marea va assolir 14 escons al Parlament gallec, tot i que els conflictes interns durant la legislatura van acabar fracturant aquest espai polític.
Reencontre i suport al BNG
Després d'aquesta experiència, Xosé Manuel Beiras va revisar la seva posició sobre les confluències amb partits d'àmbit estatal i va començar un procés d'aproximació al BNG.
En les eleccions generals de 2023 va demanar públicament el vot nacionalista, si bé sense mencionar expressament el Bloque. No obstant això, en les autonòmiques de 2024, després que Anova descartés concórrer en coalició amb Sumar i pactés amb el BNG el suport a la candidatura d'Ana Pontón, el veterà dirigent nacionalista va tornar simbòlicament a l'organització que va contribuir a aixecar i va expressar de forma oberta el seu suport a la líder del Bloque.