L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat que el brot d'hantavirus detectat al creuer MV Hondius correspon al virus dels Andes, una de les variants més perilloses d'aquesta família viral i l'única amb capacitat demostrada de transmissió entre persones.
El brot ha provocat ja vuit casos confirmats, amb tres defuncions i una persona en estat crític ingressada a cures intensives a Johannesburg. La confirmació ha elevat la preocupació internacional degut a l'elevada letalitat associada a aquest cep i al seu comportament epidemiològic inusual dins del grup dels hantavirus.
Un virus poc comú amb un comportament excepcional
L'hantavirus no és un únic agent, sinó una família àmplia de virus amb desenes de variants identificades, de les quals diverses poden infectar humans. No obstant això, el virus dels Andes destaca dins d'aquest grup per dues característiques especialment rellevants: la seva elevada mortalitat, que pot situar-se al voltant del 30–40% en els casos més greus, i la seva capacitat única de transmetre's de persona a persona.
El contagi habitual dels hantavirus es produeix a través de la inhalació d'aerosols generats per rosegadors infectats, és a dir, partícules en suspensió procedents de l'orina, femtes o saliva d'aquests animals. En el cas concret del virus dels Andes, a aquesta via s'hi suma una altra molt menys freqüent en la resta de la família: la transmissió entre humans mitjançant contacte estret i prolongat, especialment en situacions on hi ha exposició a fluids corporals.
De les rates al contagi humà
El reservori natural d'aquest virus no són els humans, sinó els rosegadors. Al Con Sud d'Amèrica, el principal portador del virus dels Andes és el ratolí de cua llarga, una espècie àmpliament distribuïda a la regió. Durant anys es va considerar que el contagi humà era un fenomen indirecte, limitat al contacte amb ambients contaminats per aquests animals.
Tanmateix, aquesta hipòtesi va canviar després de diversos brots a l'Argentina. El 1996, a El Bolsón, es van identificar casos sense contacte amb rosegadors però amb vincles estrets entre els afectats, cosa que va obrir la sospita de transmissió interpersonal. Més tard, en el brot de Chubut (2018–2019), aquesta possibilitat va quedar confirmada de manera més clara. En aquell episodi, alguns pacients van assistir a esdeveniments socials multitudinaris durant la fase inicial de la infecció, cosa que va facilitar l'aparició de cadenes de transmissió i va portar a la identificació de possibles "supercontagiadors".
Les investigacions posteriors van demostrar que l'aïllament dels casos i els seus contactes reduïa de forma significativa la propagació del virus, cosa que va permetre contenir el brot quan el nombre reproductiu va baixar per sota del llindar epidèmic.
Vigilància reforçada davant un brot en entorn tancat
El brot actual resulta especialment rellevant per haver-se produït en un entorn tancat com un creuer, on la convivència estreta entre passatgers i tripulació pot afavorir la transmissió si no es detecten i aïllen ràpidament els casos.
En paral·lel, la situació epidemiològica a l'Argentina, país d'origen del virus, ja mostrava el 2026 un augment de l'activitat del virus, amb desenes de casos confirmats i una letalitat superior a l'observada en anys anteriors. Aquest context ha reforçat l'atenció dels organismes sanitaris internacionals, que consideren aquest brot com un escenari crític per avaluar la capacitat de resposta davant la transmissió interpersonal del virus.