Copia de Copia de Mapa d'incendis a Espanya avui, 14 d'agost: La boira empitjora a Sevilla i Huesca manté l'alerta per Sant Joan de la Peña

El mapa d'incendis mostra aquest divendres una situació especialment complicada a Huelva i Osca, mentre el foc de Caboalles de Abajo continua sota vigilància a Lleó.

4 minuts

mapa incendios 14 agosto

mapa incendios 14 agosto

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

La situació dels incendis forestals manté diversos focus rellevants oberts aquest divendres a Espanya. El foc de Niebla, a Huelva, presenta una evolució desigual, amb una millora en alguns sectors però un empitjorament a la zona sevillana d'Aznalcóllar, mentre l'incendi de Las Peñas de Riglos, a Huesca, continua amenaçant l'entorn de San Juan de la Peña.

El mapa permet localitzar els principals incendis que romanen actius i distingir els focus que concentren actualment els majors dispositius d'extinció. A Lleó, l'incendi de Caboalles de Abajo manté el nivell 2, tot i que el front que amenaçava les vivendes ja va ser contingut i els veïns desallotjats van poder tornar a les seves cases.

Mapa oficial d'incendis actius de Copernicus

El Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, EFFIS ofereix el visor públic més complet per localitzar incendis i àrees cremades a Espanya i la resta d'Europa.

Niebla manté la pressió a l'entorn d'Aznalcóllar

L'incendi originat al paratge de Raboconejo, a Niebla, continua sent un dels principals focus del mapa. El foc ha afectat a més de 31.000 hectàrees i manté activitat en diferents sectors del perímetre.

L'evolució no és uniforme. Mentre la zona nord ha presentat una evolució favorable i ha permès el retorn d'algunes persones desallotjades, el front situat a la província de Sevilla ha empitjorat, especialment a Aznalcóllar, on les flames han arribat a noves zones com El Campillo i Madroñalejo.

Las Peñas de Riglos manté l'alerta juntament amb San Juan de la Peña

L'incendi de Las Peñas de Riglos, a Huesca, continua com un altre dels grans focus de preocupació. El foc ha afectat ja unes 8.000 hectàrees, segons els últims balanços difosos, i ha obligat a evacuar unes 900 persones d'una dotzena de localitats.

La proximitat de les flames als monestirs Vell i Nou de San Juan de la Peña ha obligat a reforçar les mesures de protecció del patrimoni. Els equips d'emergència han intervingut per protegir els edificis i retirar de forma preventiva béns històrics davant el risc provocat per l'avanç de l'incendi.

Caboalles de Abajo manté el nivell 2 malgrat la millora

L'incendi de Caboalles de Abajo, a Villablino, continua inclòs entre els focus rellevants de la jornada a Lleó. El foc va obligar a activar el nivell 2 i va provocar el desallotjament preventiu de veïns dels barris de San Juan i Las Trapiechas.

La situació va millorar durant la nit i el front que amenaçava directament les vivendes va quedar contingut, la qual cosa va permetre el retorn dels veïns. El dispositiu manté efectius sobre el terreny per completar la perimetració i evitar que les flames arribin a un pinar proper.

Altres incendis segueixen en els balanços oberts

A més dels tres grans focus que concentren l'atenció, els registres autonòmics mantenen altres incendis oberts en diferents punts del país. La classificació d'aquests focs no implica necessàriament que tots mantinguin fronts actius: alguns poden trobar-se estabilitzats o controlats mentre continuen dins del balanç fins a la seva extinció definitiva.

La situació d'aquests incendis pot canviar durant la jornada en funció de l'evolució meteorològica i dels treballs dels dispositius autonòmics.

Per conèixer la situació concreta d'un municipi han d'utilitzar-se aquestes fonts:

  • EFFIS-Copernicus: localització per satèl·lit, perímetres i punts de calor.
  • Protecció Civil: emergències i desplegament estatal.
  • DGT: carreteres tallades o afectades.
  • AEMET: nivell diari de risc d'incendis.
  • Serveis autonòmics del 112: estat oficial de cada incendi, evacuacions i confinaments.

Buscador: consulta el risc d'incendi avui al teu municipi

Introdueix el nom del teu municipi al cercador per conèixer el nivell de risc d'incendi forestal previst avui segons l'AEMET. El cercador se s'actualitza diàriament i mostra la situació en més de 8.000 municipis espanyols mitjançant l'Índex de Perill d'Incendis Forestals (IPIF).

Desliza la taula cap als costats per consultar tots els dies.

El sistema classifica el risc en sis nivells:

  1. Molt baix
  2. Baix
  3. Moderad
  4. Alt
  5. Molt alt
  6. Extrem

Cada municipi apareix classificat segons el nivell predominant previst per a aquella jornada.

Com funciona el mapa del risc d'incendis

El cercador utilitza la informació publicada diàriament per l'Agència Estatal de Meteorologia a través del seu *Índex de Perill d'Incendis Forestals (IPIF).

Aquest sistema combina diverses variables meteorològiques que influeixen directament en la possibilitat que s'origini i es propagui un incendi forestal, entre elles:

  • Temperatura.
  • Humitat relativa.
  • Velocitat i direcció del vent.
  • Precipitacions acumulades.
  • Estat de la vegetació.

Amb totes aquestes dades, l'AEMET elabora un mapa de previsió que permet estimar el nivell de perill existent en cada punt del territori nacional.

Què significa cada nivell de risc

L'índex emprat per l'AEMET divideix el risc d'incendi en sis categories:

  • Molt baix* i baix indiquen que les condicions meteorològiques són poc favorables per a l'inici d'un gran incendi.
  • El nivell moderat aconsella extremar la precaució, especialment en activitats que puguin generar espurnes o flames.
  • Quan el risc passa a ser alt, molt alt o extrem, les possibilitats que un incendi pugui iniciar-se i propagar-se ràpidament augmenten de forma considerable, especialment si coincideixen episodis de vent intens o temperatures molt elevades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals per activar el Mecanisme Nacional d'Incendis Forestals i sol·licitar cooperació internacional a Espanya?

En l'ordenament espanyol no existeix un instrument anomenat literalment «Mecanisme Nacional d'Incendis Forestals», però sí un conjunt de normes i plans que articulen un veritable mecanisme nacional de resposta a aquests incendis, i que fixen quan es poden mobilitzar mitjans estatals i quan es pot demanar cooperació internacional (inclòs el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea).

1. Marc jurídic bàsic
  • Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (BOE-A-2015-7730), que defineix el Sistema Nacional de Protecció Civil (SNPC), les emergències d'interès nacional i la cooperació internacional, inclosa la contribució al Mecanisme de Protecció Civil de la UE.
  • Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 524/2023, de 20 de juny (BOE-A-2023-14679), que estableix quins riscos han de ser objecte de planificació, els plans territorials i especials i les bases de coordinació entre Administracions.
  • Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014 (BOE-A-2014-11493), que regula l'organització i els procediments per a l'actuació de l'Estat en suport de les comunitats autònomes i preveu una fase d'emergència d'interès nacional.
  • Legislació sectorial (Llei 43/2003, de Montes) i mesures recents com el Reial Decret-llei 15/2022, d'1 d'agost, de mesures urgents en matèria d'incendis forestals (BOE-A-2022-12926), que reforcen previsió, prevenció i coordinació.
  • Acords bilaterals amb països veïns (per exemple l'Acord amb França sobre mitjans aeris d'extinció: BOE-A-2017-2623, i el Protocol addicional amb Portugal: BOE-A-2019-12928) i la Decisió 1313/2013/UE sobre el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió.
2. Activació dels mitjans estatals davant incendis forestals

La competència ordinària de prevenció i extinció és autonòmica, però el SNPC articula un mecanisme de suport estatal escalonat:

  • La Llei 17/2015 defineix la protecció civil com un servei públic basat en la solidaritat interterritorial i atribueix a l'Estat la coordinació general i la direcció de les emergències d'interès nacional (art. 29, declarat constitucional per la STC 58/2017: BOE-A-2017-6854).
  • La Norma Bàsica de Protecció Civil (RD 524/2023) estableix que els incendis forestals són un risc específic que ha de ser objecte de plans especials i fixa un esquema homogeni de plans estatals, autonòmics i d'àmbit local.
  • El Pla Estatal per a Emergències per Incendis Forestals concreta:
    • Fases i situacions operatives en funció dels índexs de gravetat potencial i de la capacitat autonòmica de resposta.
    • Una fase d'emergència en la qual, a petició de la comunitat autònoma a través del seu òrgan de coordinació d'emergències, l' Estat mobilitza mitjans propis (mitjans terrestres i aeris de l' Estat, Unitat Militar d'Emergències, etc.) per donar suport al pla autonòmic.
    • Una fase d'emergència d'interès nacional, que –segons el propi Pla– s'inicia amb la declaració d'interès nacional per part del Ministre de l'Interior, quan la magnitud de l'incendi, la seva extensió territorial o els seus efectes obliguen que la direcció política i operativa passi a l'àmbit estatal.

En la pràctica, els requisits materials són: un incendi que desborda els mitjans propis de la comunitat autònoma, l'activació dels seus plans especials i la sol·licitud formal de suport a l'Estat a través dels centres de coordinació. Els requisits formals clau són: comunicació a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, valoració conjunta de la situació i, si escau, acord ministerial que declari l'emergència d'interès nacional.

3. Sol·licitud de cooperació internacional i Mecanisme de la UE

La Llei 17/2015 preveu expressament que l'Estat organitzi la seva contribució al Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea i les missions de cooperació internacional en protecció civil. Sobre aquesta base:

  • El punt de contacte nacional és la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, a través de el seu Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències, que s' alinea amb el Centre de Coordinació de Resposta a Emergències (ERCC) de la Comissió Europea.
  • Per activar el Mecanisme de Protecció Civil de la UE cal:
    • Que existeixi una emergència –com un gran incendi forestal– que superi la capacitat de resposta nacional raonablement disponible.
    • Que la Autoritat competent de l'Estat (Govern, a través del Ministeri de l'Interior i la DG Protecció Civil i Emergències) elevi una petició oficial a l'ERCC, especificant el tipus d'ajuda requerida (aeronau, equips, mòduls, experts, etc.).
  • En l'àmbit bilateral, acords com el signat amb França sobre l' ús de mitjans aeris d'extinció (BOE-A-2017-2623) detallen que:
    • Les peticions d'ajuda es cursen entre els centres operatius designats (a Espanya, la Sala de Coordinació Operativa de la DG Protecció Civil i Emergències).
    • Cada Estat és soberà per acceptar o rebutjar l'assistència i es regulen els costos i responsabilitats derivats de la missió.

En resum, l'activació del «mecanisme nacional» davant incendis forestals exigeix que els plans autonòmics estiguin activats i desbordats, i que es sol·liciti suport a l'Estat conforme al Pla Estatal i la Llei 17/2015; la cooperació internacional, inclosa la mobilització de mitjans via Mecanisme de Protecció Civil de la UE o acords bilaterals, requereix a més una petició formal del Govern d'Espanya als òrgans de coordinació internacionals corresponents.

Quines competències té la Unitat Militar d'Emergències (UME) en l'extinció d'incendis forestals segons la legislació espanyola?

La Unitat Militar d'Emergències (UME) té en la legislació espanyola un paper molt definit com a mitjà estatal de suport en la lluita contra els incendis forestals. Les seves competències no substitueixen les de les comunitats autònomes, però sí permeten la seva intervenció en supòsits de gravetat especial, en particular quan concorre l’“interès nacional” o quan les comunitats autònomes sol·liciten suport reforçat de l’Estat.

El marc general el fixa la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (text al BOE). En la seva exposició de motius s'indica que s'han creat “nous mitjans estatals d'intervenció eficaç, com la Unitat Militar d'Emergències”, integrada en el Sistema Nacional de Protecció Civil i cridada a reforçar la coordinació entre administracions. Aquesta llei:

  • Configura la protecció civil com un servei públic i assenyala que l'Estat ha de poder mobilitzar recursos quan existeixi una emergència d'interès nacional.
  • Atribueix al Ministre de l'Interior la condició d'autoritat superior de protecció civil i la facultat de declarar d'interès nacional una emergència i mobilitzar els recursos estatals necessaris.
  • Integra la UME com a servei públic d'intervenció i assistència en emergències, principal estructura de col·laboració de les Forces Armades amb altres Administracions en protecció civil (això es desenvolupa després en la seva normativa específica).

La norma central específica és el Reial Decret 1097/2011, de 22 de juliol, pel qual s'aprova el Protocol d'Intervenció de la UME (BOE-A-2011-12869). Aquest reial decret estableix que:

  • La UME té com a missió intervenir en qualsevol lloc del territori nacional “en els supòsits de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques”, d'acord amb la legislació de defensa nacional i de protecció civil.
  • Les seves “actuacions operatives” se centren en l'adopció de mesures per salvaguardar i protegir persones i béns davant emergències, cosa que inclou de forma expressa els incendis forestals dins de la protecció civil.
  • La UME es coordina amb el conjunt de serveis i recursos de les altres Administracions Públiques, i el Protocol es dicta per fixar “les regles imprescindibles per a la seva coordinació amb els mitjans de les restants Administracions Públiques que puguin ser mobilitzats en funció de cada emergència”.

En matèria d'incendis forestals, el mateix reial decret conté una previsió clau sobre els mitjans aeris de lluita contra incendis:

  • L'art. que aprova el Protocol estableix que els mitjans aeris de lluita contra incendis del 43è Grup de Forces Aèries s'adscriuen orgànicament al Ministeri de Defensa i funcionalment a l'aleshores Ministeri de Medi Ambient, que decideix la seva utilització en condicions normals.
  • Tanmateix, quan la UME participi en una operació d'emergència declarada d'interès nacional, pot “requerir i ordenar la immediata posada a disposició del seu operatiu dels mitjans aeris de lluita contra incendis”, passant el seu comandament operatiu a la UME.

L'Ordre DEF/160/2019, de 21 de febrer, per la qual es regula l'organització i funcionament de la UME (BOE-A-2019-2441) actualitza l'encuadrament de la Unitat. En el seu preàmbul recull expressament que:

  • La Llei 17/2015 atorga a la UME la condició de servei públic d'intervenció i assistència en emergències i la constitueix en la principal estructura de col·laboració de les Forces Armades amb les altres Administracions en matèria de protecció civil.
  • Ordena que, en cas d'emergència d'interès nacional, la UME assumeixi la Direcció Operativa de l'emergència, actuant sota la direcció del Ministre de l'Interior. En un gran incendi forestal declarat d'interès nacional, la UME esdevé així peça central del comandament operatiu, sempre dins del marc dels plans de protecció civil.

En l'àmbit sectorial d'incendis, el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014 i publicat per Resolució de 31 d'octubre de 2014 (BOE-A-2014-11493), estableix:

  • La planificació estatal s'organitza per assegurar una resposta eficaç del conjunt de les Administracions Públiques davant incendis forestals amb interès nacional, i preveu mecanismes de suport als plans autonòmics quan aquests ho requereixin o no disposin de capacitat suficient.
  • En aquest marc, la UME s'integra com a recurs estatal d'intervenció, activable a sol·licitud de la comunitat autònoma afectada o per decisió de l'Estat en emergències d'interès nacional, sempre dins de l'estructura de coordinació del Pla.

Complementàriament, la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència per incendis forestals aprovada pel Reial Decret 893/2013, de 15 de novembre (BOE-A-2013-12823, parcialment derogat i en transició) reconeix expressament la UME entre els mitjans estatals creats per donar suport a la lluita contra incendis forestals, en particular “en suport de les comunitats autònomes”.

Finalment, l'Acord del Consell de Ministres sobre funcionament de la UME, publicat per la Ordre PRE/1776/2006, de 7 de juny (BOE-A-2006-10203), ja partia de la previsió legal de col·laboració de les Forces Armades en protecció civil (art. 2 de l'antiga Llei 2/1985) i del mandat de la Llei Orgànica 5/2005 de Defensa Nacional per intervenir en supòsits de greu risc, catàstrofe o calamitat. Aquest acord anticipava, fins i tot per a la campanya d'incendis de 2006, la utilització de la UME en tasques de coordinació i suport a la lluita contra els incendis forestals.

En conjunt, la legislació espanyola configura la UME com un recurs estatal especialitzat que intervé en incendis forestals: (1) quan la gravetat i el possible interès nacional ho justifiquen; (2) quan les comunitats autònomes ho sol·liciten en el marc dels plans de protecció civil; i (3) sempre sota la direcció política del Ministeri de l'Interior i en coordinació amb els serveis autonòmics, respectant la distribució constitucional de competències.

Quants grans incendis forestals han requerit la intervenció conjunta de la UME i efectius internacionals en l'última dècada a Espanya?

A partir de la informació oficial i periodística localitzada, no existeix una dada estadística unificada que respongui de forma exacta a quants grans incendis forestals han comptat alhora amb intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i de mitjans internacionals a Espanya en l'última dècada. Tanmateix, sí que es pot identificar amb claredat almenys dos grans episodis d'incendis en territori espanyol, als estius de 2025 i 2026, en els quals es va produir aquesta combinació UME + reforç internacional coordinat a través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil.

1. Què diuen les fonts oficials sobre UME i incendis

El Ministeri de l'Interior publica informes anuals de seguiment d'incendis forestals. En el corresponent a 2024, resumit en la nota de premsa “La superfície forestal afectada durant 2024 equival al 53% de la mitjana de l'última dècada” , s'indica que fins al 8 de setembre de 2024:

  • S'havien registrat 4.961 incendis forestals, dels quals només 17 van ser grans incendis (més de 500 ha).
  • En 15 d'aquests grans incendis van intervenir mitjans del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO).
  • En 4 grans incendis va intervenir la UME.
  • Hi va haver 8 activacions de la UME com a suport del Pla Estatal.

Aquest informe distingeix bé entre: incendis a Espanya, activacions de la UME i suport internacional d'Espanya a altres països, però no desglossa quants d'aquests incendis a Espanya van comptar simultàniament amb UME i equips estrangers. Per a 2014‑2023 tampoc s'ha localitzat, en aquesta investigació, un quadre oficial que creui “grans incendis” + “UME” + “mitjans internacionals” de forma sistemàtica.

2. Casos clarament documentats de UME + ajuda internacional a Espanya

La millor pista quantitativa ve de l'ús del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, que s'activa quan un país veu desbordada la seva capacitat nacional i demana mitjans d'altres Estats membres. En la nota de la Comissió Europea “La UE envia quatre avions a Espanya per reforçar la lluita contra els incendis forestals” (juliol de 2026) s'indica expressament que:

  • La Comissió mobilitza quatre avions Canadair (dos des de Grècia i dos des d'Itàlia) per donar suport a Espanya en incendis que afecten principalment Madrid i Àvila.
  • L'activació del mecanisme es produeix “a proposta de la UME”, que ja estava dirigint l'operació en el marc de l'emergència d'interès nacional.
  • S'afirma que és la segona vegada que Espanya recorre al Mecanisme per a grans incendis forestals, “després de la seva activació a l'agost de 2025 amb motiu dels focs registrats a Jarilla (Càceres) i a Castella i Lleó”.

A partir d'aquest text es poden identificar almenys:

  • Campanya d'agost de 2025: grans incendis a Jarilla (Càceres) i a Castella i Lleó. Espanya activa per primera vegada el Mecanisme Europeu de Protecció Civil per incendis forestals en el seu territori. La UME està desplegada en aquesta campanya (així ho recullen, en paral·lel, notes de Defensa i d'Interior), i arriben mitjans aeris i equips d'altres països de la UE.
  • Campanya de juliol‑agost de 2026: mega incendi que afecta Madrid, Àvila i posteriorment Toledo, descrit com el major incendi de la història per superfície cremada en peces com “El major incendi de la història d'Espanya ja uneix els fronts d'Àvila i Madrid” . La UME assumeix la coordinació operativa després de declarar-se l'emergència d'interès nacional i, en paral·lel, Portugal, Grècia, Itàlia i Turquia envien avions i efectius, segons detallen notícies com “El Govern amplia l'emergència nacional a Toledo pels incendis de Madrid i Àvila” .

La pròpia Comissió aclareix que aquestes dues activacions (agost 2025 i estiu 2026) són les úniques, en el període considerat, en què Espanya ha demanat ajuda europea específica per incendis forestals, cosa que permet afirmar que, almenys en termes de grans campanyes amb dispositiu internacional formalitzat, parlem de dos grans episodis on es combinen UME i mitjans estrangers.

3. Limitacions i matisos

És important subratllar diversos límits de la informació disponible:

  • No existeix, en els documents revisats, un recompte oficial consolidat que respongui exactament a “nombre de grans incendis forestals a Espanya amb intervenció conjunta UME + efectius internacionals” per a tota l'última dècada.
  • A més de les dues campanyes de 2025 i 2026, hi ha hagut cooperació transfronterera amb Portugal en incendis propers a la frontera i participacions de mitjans espanyols en incendis d'altres països (missions a Guatemala, Bulgària, Madeira, etc.), però aquests casos es refereixen sobretot a l'actuació d'Espanya a l'exterior o a suports puntuals, no sempre amb UME i internacionals actuant simultàniament dins d'Espanya.

Amb la informació accessible, el més prudent és respondre que la documentació europea i ministerial permet identificar almenys dos grans episodis d'incendis forestals a Espanya en l'última dècada en què consta clarament una intervenció conjunta de la UME i mitjans internacionals (campanyes de 2025 i 2026), sense descartar que hi pugui haver hagut altres casos menors o menys documentats en informes públics.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quantes hectàrees aproximadament han estat afectades per l'incendi de Las Peñas de Riglos?

Pregunta" 1 de 3

Quants efectius aproximadament participen a l'operatiu de Riglos aquest diumenge?

Pregunta" 2 de 3

Quantes persones han pogut tornar ja a les seves vivendes després de l'incendi de Niebla a Huelva?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?