DGT aquest cap de setmana: les hores que has d'evitar per viatjar per carretera i les vies amb més trànsit

La DGT no necessita una nova llei per a cada “operació especial” d'estiu: es recolza en la legislació ja vigent (sobretot la Llei de Seguretat Viària) i en resolucions i instruccions de caràcter administratiu. L'esquema típic combina, d'una banda, una resolució anual publicada i, de l'altra, ordres de servei internes i coordinació amb altres cossos i administracions. Tot això està subjecte a límits de legalitat, proporcionalitat i respecte a drets com la llibertat de circulació, i ha d'anar acompanyat d'una mínima publicitat i comunicació al públic.

1. Base competencial i normativa

El punt de partida és la distribució de competències de l'Estat:

• Competència estatal en seguretat viària i trànsit: l'Estat, a través del Ministeri de l'Interior i la DGT, té competència general sobre trànsit a la xarxa estatal i, en moltes comunitats, a tota la xarxa viària interurbana.
• Comunitats amb competències de trànsit: Catalunya i País Basc (i, progressivament, altres com Navarra) gestionen part del trànsit al seu territori, la qual cosa requereix coordinació específica.

Jurídicament, les operacions especials es recolzen fonamentalment en:

• Llei de Seguretat Viària: habilita l'autoritat de trànsit a ordenar, regular i restringir la circulació per motius de seguretat i fluïdesa.
• Reglament General de Circulació i altra normativa reglamentària: detalla facultats per limitar velocitat, establir carrils addicionals, prohibir temporalment la circulació de certs vehicles, etc.

Amb aquesta habilitació general n'hi ha prou perquè la DGT adopti mesures concretes sense necessitat d'una llei nova o d'un reial decret específic per a cada cap de setmana.

2. Tipus d'actes que s'utilitzen

2.1. Resolucions de caràcter general

Cada any és habitual que la DGT aprovi una resolució general (de la Direcció General o de l'òrgan competent) on fixa:

• Restriccions a la circulació de determinats vehicles (per exemple, pesats) en dates i franges horàries assenyalades.
• Criteris generals de regulació del trànsit en períodes d'alta mobilitat (Setmana Santa, estiu, ponts, etc.).

Aquestes resolucions es publiquen normalment al BOE, cosa que assegura la seva validesa com a disposicions de caràcter general i la seva publicitat oficial.

2.2. Instruccions i ordres de servei internes

Sobre aquesta base anual, la DGT dicta instruccions i ordres de servei dirigides a:

• Capçaleres Provincials de Trànsit.
• Guàrdia Civil de Trànsit.
• Centres de gestió de trànsit i personal tècnic.

En elles es detallen aspectes operatius: activació de carrils reversibles, ubicació de controls, ús de mitjans aeris, intensificació de radars i controls d'alcohol i drogues, etc. Són actes interns, d'organització i execució, que no requereixen publicació al BOE, però sí que queden documentats.

3. Coordinació interadministrativa

Perquè l'operació funcioni a la pràctica, la DGT ha de coordinar-se amb:

• Delegacions i Subdelegacions del Govern, responsables de seguretat ciutadana a nivell provincial.
• Comunitats autònomes amb competència en trànsit, per harmonitzar restriccions i dispositius en vies autonòmiques i locals.
• Ajuntaments, a través de les seves policies locals, en accessos a ciutats, sortides de nuclis urbans i gestió d'aparcaments o talls puntuals.

Aquesta coordinació s'articula mitjançant reunions tècniques, plans conjunts i, si escau, resolucions o acords específics quan afecten competències compartides (per exemple, desviaments per vies autonòmiques).

4. Publicitat i comunicació de les mesures

Hi ha dos nivells de publicitat:

• Publicitat jurídica: les restriccions de caràcter general (per exemple, a vehicles pesats o a determinades maniobres) es recullen en resolucions publicades al BOE, cosa que garanteix el seu coneixement oficial i la seva exigibilitat.
• Informació al públic: la DGT difon cada operació especial mitjançant notes de premsa, pàgina web, xarxes socials, panells de missatge variable a la carretera i compareixences informatives.

Encara que la comunicació pública no substitueix la publicitat oficial, sí que és rellevant per complir amb els principis de transparència i evitar mesures sorpresives que puguin vulnerar la confiança legítima dels usuaris.

5. Controls i límits jurídics

Qualsevol dispositiu especial ha de respectar un conjunt de límits:

• Legalitat: les mesures han d'estar expressament habilitades per la Llei de Seguretat Viària i la seva reglamentació, sense crear prohibicions no previstes.
• Proporcionalitat: les restriccions (per exemple, prohibir circular a certs vehicles en determinades hores) han de ser idònies, necessàries i proporcionades al risc o la congestió que es pretén evitar.
• Respecte a drets fonamentals: especialment la llibertat de circulació de l'article 19 de la Constitució. Qualsevol limitació ha de ser temporal, justificada i no discriminatòria.
• Igualtat i no discriminació: no poden adoptar-se mesures que tractin de forma arbitrària determinats col·lectius o territoris sense justificació objectiva.

En cas que una mesura concreta es consideri abusiva o contrària a dret, és possible la seva impugnació davant la jurisdicció contenciós-administrativa, ja sigui contra la resolució general o contra actuacions específiques de l'autoritat de trànsit.

Segons la informació disponible a les fonts consultades, no s'ha pogut accedir a l'articulat concret que defineix, amb detall, les competències i funcions del director actual de la Direcció General de Trànsit (DGT). Sí s'identifica que aquestes competències estan enquadrades en els reials decrets d'estructura orgànica del Ministeri de l'Interior i les seves normes modificatives, però sense el text íntegre no és possible reproduir ni sistematitzar amb precisió la llista de funcions. Per tant, només es pot oferir una explicació general d'on es regulen i com localitzar-les al Butlletí Oficial de l'Estat, sense atribuir funcions específiques que no estiguin explícitament vistes a les normes.

1. On es regulen les competències del Director General de Trànsit

Les competències i el règim jurídic del Director General de Trànsit s'enquaden, amb caràcter general, a la normativa d'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials i, en concret, del Ministeri de l'Interior. A la investigació apareixen com a referències clau:

• Reial Decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials (és la norma marc general, encara que el seu contingut concret no apareix a l'extracte).
• Reial Decret 734/2020, de 4 d'agost, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior, que és la norma específica on habitualment es detallen les funcions de cada Direcció General, inclosa la DGT. Aquesta norma es veu modificada pel Reial Decret 146/2021, de 9 de març.
• Normativa anterior d'estructura de l'Interior (com el Reial Decret 873/2014 i el Reial Decret 400/2012) que va sent modificada i, en bona mesura, superada.

En aquest tipus de reials decrets sol existir un article específic dedicat a la Direcció General de Trànsit, que indica: la seva dependència jeràrquica (normalment de la Secretaria d'Estat competent en matèria de Seguretat o d'Interior), el rang del seu titular (director general), i el llistat de funcions que s'atribueixen a la DGT com a òrgan, que a la pràctica són les que exerceix el seu director com a màxim responsable.

2. Informació que no s'ha pogut obtenir

La traça disponible no inclou l'articulat intern ni del Reial Decret 734/2020 ni de les seves modificacions, per la qual cosa:

• No es poden citar els articles concrets que descriuen les funcions de la DGT.
• No es pot detallar amb precisió el règim de nomenament i cessament del Director General de Trànsit, més enllà que, a la pràctica de l'Administració General de l'Estat, es tracta d'un alt càrrec de rang director general, nomenat i cessat per Reial Decret del Consell de Ministres a proposta del titular del Ministeri de l'Interior.
• No es poden llistar, un a un, els poders específics (per exemple, signatura de determinades resolucions, capçalera de personal, exercici o proposta de potestat sancionadora, etc.) perquè no s'han visualitzat els preceptes que els defineixen.

En conseqüència, qualsevol intent de descriure punt per punt les competències del director de la DGT seria, en aquest moment, una reconstrucció hipotètica i no ajustada al criteri de no inventar informació que no apareix a les normes consultades.

3. Com localitzar les competències exactes al BOE

Si es vol conèixer amb exactitud jurídica les competències i funcions del director actual de la DGT, el camí és:

• Consultar al BOE el text consolidat del Reial Decret 734/2020, de 4 d'agost, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior, tenint en compte les seves modificacions pel Reial Decret 146/2021.
• En aquest text, localitzar l'article dedicat a la Direcció General de Trànsit, on:
  • S'identifiquen els seus òrgans dependents i unitats.
  • S'enumeren les funcions de la DGT, que són exercides sota la direcció del seu titular.
• Complementar, si escau, amb altres normes sectorials de trànsit i seguretat viària que atribueixin competències a la DGT com a òrgan i que el director exerceix en la seva condició de màxim responsable administratiu.

4. Altres normes aparegudes a la investigació

Durant la cerca han aparegut múltiples disposicions no relacionades amb la DGT ni amb el Ministeri de l'Interior, però els seus enllaços s'han de mantenir. Entre elles, per exemple, la Resolució de 5 de març de 2025 de la CNMV, l'Ordre TED/252/2020, el Reial Decret 385/2015, el Reial Decret 1275/2011, la Resolució de 2 de març de 2011 de la DGT sobre el 011, la Resolució de 8 d'octubre de 2024, la Resolució de 26 d'abril de 2023 (Super 11), la Resolució de 13 d'abril de 2020 o la Resolució de 17 de gener de 2020, entre moltes altres. Aquestes referències no aporten contingut sobre la DGT, però formen part del rastre normatiu de la cerca.

En resum, la normativa espanyola situa les competències del director de la DGT als reials decrets d'estructura orgànica del Ministeri de l'Interior, però amb la informació disponible no és possible detallar jurídicament aquestes funcions sense acudir directament al text consolidat al BOE.

Durant les operacions especials de trànsit (operacions sortida/retorn, ponts, etc.) els conductors no tenen “nous” requisits personals, però sí que han de complir de forma estricta el règim general de la Llei de Trànsit i del Reglament General de Circulació, juntament amb les restriccions temporals i mesures de gestió dictades cada any per la Direcció General de Trànsit. Aquestes mesures es recullen a la Resolució anual de mesures especials de regulació del trànsit –el 2026, la de 14 de gener de 2026–, dictada emparada pel text refundit de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària i pel Reglament General de Circulació. A la pràctica, això es tradueix en més controls, més senyalització variable i més limitacions per a determinats vehicles i maniobres.

1. Marc jurídic bàsic

El règim general es troba al text refundit de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2015 (Llei de Trànsit), reformada, entre altres, per la Llei 18/2021 en matèria de permís per punts (Llei 18/2021). El desenvolupament reglamentari principal està al Reglament General de Circulació, aprovat pel Reial Decret 1428/2003 (Reglament General de Circulació).

Les mesures específiques per a períodes de trànsit intens es fixen cada any per Resolució de la DGT; per a 2026, és la Resolució de 14 de gener de 2026, de mesures especials de regulació del trànsit (mesures especials 2026), corregida per Resolució de 19 de febrer de 2026 (correcció 2026).

2. Documentació i autoritzacions

En qualsevol operació especial, el conductor ha de portar i mantenir en vigor:

• Permís o llicència de conducció adequat al tipus de vehicle, expedit conforme a la Llei de Trànsit i la seva normativa de desenvolupament.
• Permís de circulació i justificant de la ITV superada, amb el vehicle en condicions tècniques legals.
• Per a transports especials, mercaderies perilloses o vehicles que superin masses/dimensions, les autoritzacions complementàries o permisos específics exigits per la normativa sectorial, que en molts casos estan a més sotmesos a restriccions horàries i d'itinerari a les operacions especials segons la Resolució de mesures especials de la DGT.

3. Condicions del conductor

La Llei de Trànsit fixa obligacions reforçades sobre:

• Alcohol i drogues: La Llei prohibeix circular amb taxes d'alcohol superiors a les reglamentàries i, per als menors d'edat, estableix taxa 0,0 en sang i aire espirat. També prohibeix conduir amb presència de drogues a l'organisme, excepte medicaments prescrits, condicionant sempre a mantenir la deguda diligència i atenció.
• Ús del mòbil i altres dispositius: La Llei i el Reglament prohibeixen l'ús del telèfon mòbil i altres sistemes de comunicació si requereixen usar les mans o cascos/auriculars. Després de la reforma de la Llei 18/2021 s'ha endurit la detracció de punts per aquestes conductes, cosa que cobra especial rellevància en períodes d'alta sinistralitat com les operacions especials.
• Cinturó, casc i sistemes de retenció: El conductor i ocupants han d'usar cinturó, casc i sistemes de retenció infantil en els termes previstos a la normativa. La reforma de 2021 també agreuja la pèrdua de punts per no utilitzar-los o fer-ho malament.

Per als conductors professionals (camions i autobusos), s'apliquen a més els reglaments sobre temps de conducció i descans i l'ús de tacògraf, encara que en situacions puntuals poden aprovar-se excepcions per resolució específica –per exemple, la Resolució de 23 de gener de 2026 sobre temps de conducció i descans (excepcions temps 2026).

4. Condicions del vehicle i velocitat

El vehicle ha d'estar en correcte estat de conservació i complir les condicions tècniques i dimensionals que exigeixen la Llei de Trànsit i el Reglament General de Vehicles. La Resolució de mesures especials de trànsit per a 2026 cita expressament que les restriccions es dictin per raons de seguretat viària i fluïdesa, recolzant-se en la Llei de Trànsit i en el Reglament General de Circulació.

Quant a la velocitat, regeixen els límits generals i específics fixats al Reglament General de Circulació (modificats, entre altres, pel Reial Decret 1514/2018), però durant operacions especials la DGT pot establir limitacions temporals addicionals mitjançant senyalització fixa o variable, especialment en trams amb alta presència de ciclistes o elevada sinistralitat, segons la Resolució de 14 de gener de 2026.

5. Senyalització, carrils especials i gestió del trànsit

Durant les operacions especials, és fonamental l'obediència a:

• Senyalització fixa i variable: El Reglament obliga a acatar tota senyalització i les ordres dels agents. La Resolució de 2026 preveu limitacions temporals de velocitat i prohibicions d'avançament que es materialitzen en panells de missatge variable i senyalització específica.
• Carrils VAO i altres carrils reservats: La Resolució de 2026 detalla diversos carrils per a vehicles d'alta ocupació (VAO) a autovies com la A‑6 o la A‑2, i estableix que només poden usar-los certs tipus de vehicles i, en general, amb un nombre mínim d'ocupants, excepte excepcions (vehicles amb distintiu ambiental, motocicletes, etc.). La resta de vehicles té prohibit el seu ús.
• Carrils en sentit contrari i ús dinàmic de l'arcèn: Per absorbir pics de trànsit, la Resolució faculta la DGT a habilitar carrils en sentit contrari a l'habitual i a autoritzar l'ús de l'arcèn com a carril addicional, només per a turismes i motocicletes i únicament quan ho indiquin els panells de missatge variable.

6. Restriccions específiques a determinats vehicles i activitats

En les operacions especials associades a la Resolució de 14 de gener de 2026 es recullen, entre altres, les següents obligacions per als conductors afectats:

• Camions i vehicles pesats: Prohibicions de circulació en determinats dies, hores i trams (annexos II i VII de la Resolució), amb obligació d'utilitzar itineraris alternatius de major capacitat quan així es prevegi.
• Mercaderies perilloses: Restriccions addicionals de calendari i itineraris, imposant l'ús obligatori de la Xarxa d'Itineraris per a Mercaderies Perilloses (RIMP) i limitant el pas per travessies, excepte per a repartiment final.
• Vehicles especials i transports especials: Limitacions horàries i de trams, amb exempcions només en supòsits d'urgència (vialitat hivernal, extinció d'incendis, salvament, auxili a la carretera).
• Proves esportives i altres esdeveniments a la carretera: En els dies i hores crítics que fixa l'annex I, no s'autoritzen proves ni esdeveniments que afectin la fluïdesa, excepte comptades excepcions molt justificades.
• Obres a la via: La Llei de Trànsit permet que l'organisme titular de la via, a petició de la DGT, interrompi o limiti obres durant les operacions de trànsit, per no comprometre la seguretat i la fluïdesa.

En resum, durant les operacions especials els conductors han de complir amb tot el marc general (permís, documentació, alcohol i drogues, ús del mòbil, cinturons, velocitat) i, a més, respectar escrupolosament les restriccions addicionals i la gestió dinàmica del trànsit (carrils reservats, límits especials, prohibicions de circulació i avançament) establertes cada any per la DGT a la corresponent Resolució.