La moció de censura que desallotjarà del poder a Lugo el bipartit de PSOE i BNG ja és una realitat. El PP ha presentat l'escrit després de reunir les 13 signatures exigides, gràcies al suport de María Reigosa, la regidora que va abandonar el PSOE i va passar al grup de no adscrits.
Amb aquest moviment, Elena Candia quedarà investida, llevat de gir inesperat, com a alcaldessa de Lugo el proper 7 de maig. A l'espera que es coneguin els detalls de l'acord, en les últimes hores s'havia disparat la tensió tant a l'Ajuntament com a la política gallega, després de diversos dies de contactes intensos en què es donava per fet que la iniciativa es registraria aquesta setmana.
La direcció del PPdeG, amb Alfonso Rueda --de viatge oficial a la Xina-- i la número dos del partit, Paula Prado, al comandament, ha avalat l'operació al·legant que els populars van ser la llista més votada i tenen "dret" a governar.
Al matí d'aquest dimecres, la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, es va desplaçar a Lugo per donar suport a l'equip de govern municipal. La dirigent nacionalista va responsabilitzar directament Rueda de permetre "aquest atropellament democràtic" i va criticar durament l'actitud d'Elena Candia pel seu "afany desmesurat de poder, utilitzant la mort de tres regidors per fer-se amb l'Alcaldia".
També la portaveu de l'executiu local, la socialista Ana González Abelleira, va carregar contra "el PP de sempre", a qui va acusar de "comprar una moció de censura", al·ludint a una plaça a Costes que, segons insinuen socialistes i nacionalistes, estaria pensada per a Reigosa.
Fi a 27 anys de governs socialistes a Lugo
La moció registrada pel PP amb el suport de Reigosa posarà fi, llevat de sorpresa, a 27 anys ininterromputs de governs socialistes —en solitari o en coalició amb el BNG— en una ciutat que supera els 100.000 habitants. José López Orozco va ser elegit alcalde el 1999, quan el PSOE, amb el suport del BNG, va arrabassar per un estret marge l'Alcaldia al PP.
Des d'aleshores, l'Alcaldia ha romàs en mans socialistes, encara que en diversos mandats va ser imprescindible el suport del BNG per assegurar la majoria en el ple.
D'Orozco a Lara Méndez i la inestabilitat recent
Orozco va dirigir el govern local fins al 2015, quan el va rellevar Lara Méndez, que es va convertir en la primera dona al capdavant de l'Ajuntament. La socialista va revalidar el càrrec en dues ocasions més, però en l'actual mandat, iniciat el 2023, a penes va arribar a complir un any a l'Alcaldia abans de deixar la política municipal per integrar-se en la candidatura al Parlament de Galícia encapçalada pel líder del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, aspirant a la Xunta (els socialistes van acabar com a tercera força a la Cambra autonòmica).
La seva sortida va donar pas a Paula Alvarellos, que va morir de forma sobtada a causa d'un infart un any després, deixant l'Alcaldia a mans de Miguel Fernández després d'una disputa interna en el si del PSOE local.
L'arribada de Reigosa i la seva ruptura amb el PSOE
Després de la mort de Paula Alvarellos es van produir les defuncions d'altres dos regidors socialistes, Pablo Permuy i Olca López Racamonde. Va ser precisament la vacant de Permuy la que va permetre l'entrada de María Reigosa a la Corporació.
La seva etapa en el govern local va estar marcada pel xoc amb els seus companys de files. Va assumir la Regidoria de Medi Rural, responsabilitat que va abandonar mesos després al·legant incompatibilitat amb el seu lloc de funcionària en Costes.
Després de diverses topades públiques, va facilitar l'aprovació de diferents iniciatives del PP en un ple, desoint la disciplina interna i deixant palesa la seva distància del PSOE. Va acabar abandonant el partit i va passar a ser regidora no adscrita. Encara que va permetre tirar endavant els últims pressupostos, va votar juntament amb el PP en la majoria d'assumptes, alimentant els rumors sobre una possible moció de censura.
En els últims dies, la pròpia Reigosa va deixar entreveure l'acostament al PP en reconèixer l'existència de converses, encara que matisava que encara no havia pres una decisió definitiva.
Elena Candia, rumb a l'Alcaldia de Lugo
Després de diversos dies de silenci tant del PP local com de l'exsocialista, la moció ja està registrada, cosa que convertirà, llevat d'imprevistos, Elena Candia en nova regidora lucense.
La dirigent popular, advocada natural de Mondoñedo, inicià la seva trajectòria en la política municipal de la seva localitat el 2003. El 2015 fou breument presidenta de la Diputació de Lugo, després d'un conflicte intern al PSOE que portà el batlle de Becerreá, Manuel Martínez, aleshores socialista, a votar-se a si mateix. PSOE i BNG recuperaren la institució pocs mesos després mitjançant una moció de censura.
Posteriorment va assumir la presidència provincial del PP —després d'imposar-se en un procés intern a Raquel Arias—, es va traslladar a Lugo i es va presentar com a candidata a l'Alcaldia el 2023. Va aconseguir 12 regidors, quedant-se a escassos vots de la majoria absoluta, fixada en 13, i fora del govern municipal. Ara, la moció de censura li obre la porta del despatx d'Alcaldia.