La Mesa del Senat ha decidit incorporar a l'ordre del dia del Ple d'aquest dimecres la decisió sobre si es tramita de forma directa i en lectura única la reforma de la Constitució Espanyola promoguda pel Parlament de les Illes Balears, que modifica l'article 69.3 perquè l'illa de Formentera tingui un senador propi i deixi de formar part del tàndem electoral que comparteix actualment amb Eivissa.
El contingut d'aquesta modificació constitucional perquè Formentera disposi d'un representant propi a la Cambra Alta se sotmetrà a debat i votació en pròximes sessions, però abans s'ha de resoldre el procediment, ja que s'ha sol·licitat que es tramiti en lectura única, sense fase de ponència ni pas per comissió.
El suport definitiu del PP va quedar desbloquejat al Congrés després que el PSOE facilités l'aprovació d'una esmena a aquesta reforma perquè en el text constitucional es mantingui la denominació Ibiza en castellà i no la d'Eivissa que va proposar el Parlament balear.
En tot cas, el Parlament de les Illes Balears ja havia intentat sense èxit en tres legislatures anteriors que les Corts Generals donessin llum verda a aquesta reforma de la Constitució, tot i que ara ambdues Cambres han accelerat els terminis i preveuen la seva aprovació ben aviat.
Actualment, Formentera i Eivissa comparteixen una única circumscripció electoral per elegir el seu representant al Senat, escó que en aquesta legislatura ocupa Juanjo Ferrer, qui va concórrer als últims comicis en una candidatura conjunta de PSOE, Sumar, EUIB i Ara Eivissa.
Model similar al de les illes Canàries
La iniciativa del Parlament de les Illes Balears, que previsiblement tirarà endavant, planteja que l'apartat 3 de l'article 69 de la Constitució Espanyola reculli expressament que correspon un senador a les illes següents: Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma.
El text afegeix a més una disposició addicional única perquè l'efectivitat de la creació de la circumscripció electoral al Senat per l'illa de Formentera "quedarà demorada" fins a les immediates eleccions a la Cambra Alta que se celebrin una vegada hagi entrat en vigor aquesta reforma de la Constitució Espanyola.
En l'exposició de motius, el Parlament balear sosté que aquesta modificació de la Carta Magna persegueix que "quedin reconegudes" de manera efectiva al Senat "les singularitats territorials, geogràfiques i existencials del conjunt dels territoris que conformen Espanya, en tota la seva pluralitat i diversitat constitutiva".
Així mateix, subratlla el paper central de les illes perquè una decisió d'aquest tipus "es consideri una bona reforma constitucional", sentida "com a pròpia i estimada, dins del mateix arxipèlag balear (en plena igualtat amb el canari) i, per extensió, en el conjunt d'Espanya".
Una reforma acotada al cas de Formentera
Com sol passar davant de qualsevol proposta de modificació constitucional, diversos grups van intentar aprofitar l'ocasió per introduir esmenes sobre qüestions alienes, però el Congrés va optar per limitar aquesta iniciativa a l'assumpte de Formentera.
En aquest sentit, la Mesa del Congrés va rebutjar l'admissió a tràmit de l'esmena registrada per Unió del Poble Navarrès (UPN) en considerar que no guardava connexió amb l'objecte d'aquesta proposició de llei. Els regionalistes navarresos pretenien suprimir la disposició transitòria quarta de la Constitució, que estableix el procediment específic per a una eventual incorporació de Navarra al règim autonòmic del País Basc.
El mateix criteri es va utilitzar per a les onze esmenes presentades pel PNB a aquesta reforma puntual de la Constitució, que plantejaven canvis de gran calat com modificar l'article 2 sobre la unitat d'Espanya, reconèixer el dret d'autodeterminació, acotar la inviolabilitat del Rei i derogar l'article 155, que permet al Govern intervenir en comunitats autònomes.