L'expansió imparable de les tecnologies digitals i de la mobilitat elèctrica ha desencadenat una pugna global per assegurar-se el domini dels minerals imprescindibles per fabricar dispositius com telèfons mòbils o vehicles elèctrics. En aquest escenari de competència per les matèries primeres, la Unió Europea ha dirigit la seva atenció cap a Espanya, considerada un dels enclavaments geològics amb més capacitat per reforçar el seu pes estratègic.
El subsòl espanyol ha albergat històricament recursos essencials que han estat determinants per a l'economia nacional i que han permès que la indústria extractiva assoleixi una facturació anual propera als 3.500 milions d'euros, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Tanmateix, el focus actual s'ha desplaçat cap a l'oest peninsular, cap al denominat Massís Varisco: una extensa franja minera que travessa la Península des del nord de Galícia fins al sud d'Andalusia, on s'han identificat indicis de minerals amb singulars propietats magnètiques i electròniques, tot i que escassos.
"En la majoria dels casos, aquests minerals ens aporten un element químic concret, però es troben en molt baixes concentracions a la superfície del nostre planeta. Amb la qual cosa, són difícils d'explorar i, en moltes ocasions, d'explotar", indica a Europa Press el professor de Cristal·lografia, Mineralogia i Química Agrícola de la Universitat de Sevilla (US), Joaquín Delgado.
Aquestes particularitats expliquen que només existeixi al planeta un nombre reduït de jaciments susceptibles d'explotació industrial, els coneguts com a terres rares (REE, per les seves sigles en anglès) i minerals crítics. "La Xina controla el mercat de REE, d'aquí l'interès d'altres països, com els EUA, a controlar els possibles recursos que hi pugui haver fora de la Xina", afegeix a Europa Press la científica titular de l'IGME-CSIC, Susana Timón.
"Són eines geopolítiques; qui té el control, té la paella pel mànec", coincideix Delgado. La Comissió Europea n'és molt conscient, ja que la UE depèn en gran manera de l'extracció i el processament que es fa fora de les seves fronteres. Un exemple il·lustratiu: el 97% del magnesi que consumeix la UE procedeix de la Xina i el 98% del borat arriba des de Turquia, cosa que situa Europa en una posició vulnerable davant de possibles tensions o talls de subministrament.
El Tribunal de Comptes europeu ja va alertar al febrer que, malgrat les iniciatives posades en marxa per corregir aquesta dependència, els avenços resulten encara insuficients.
Espanya, al centre de la cursa pels minerals crítics
En aquest context, Espanya emergeix com a peça destacada en la nova febre per les matèries primeres estratègiques. Actualment concentra el 15% de les reserves mundials d'estronci, emmagatzemades en una explotació a cel obert a Granada, i és l'únic productor d'aquest mineral a Europa, aportant el 100% del consum comunitari, segons dades de MITECO. A més, figura com el segon major productor de coure del continent, amb diverses mines en operació.
A això s'hi suma que a la Península Ibèrica s'han identificat 20 de les 34 matèries primeres que Brussel·les considera fonamentals i, d'aquestes, 17 es cataloguen com a estratègiques —entre d'altres, liti, cobalt, níquel, tungstè o wolframi— pel seu paper decisiu en àmbits com la transició energètica, la indústria de defensa o el sector aeroespacial.
Amb aquest potencial sobre la taula, el Consell de Ministres va donar llum verda al març al Programa Nacional d'Exploració Minera (PNEM) 2026-2030, dotat amb 182 milions d'euros. "Tenim abundants recursos, matèries primeres fonamentals i estratègiques, però volem conèixer quantes més en tenim i si són extraïbles", va assegurar la vicepresidenta tercera del Govern, Sara Aagesen, durant un Esmorzar Informatiu d'Europa Press, on va subratllar que l'hidrogen i els minerals podrien representar el 2050 "el 80% del valor del comerç internacional de l'energia i altres productes relacionats".
En paral·lel, Brussel·les va presentar el 2025 una relació de 47 projectes destinats a assegurar l'accés a matèries primeres dins del territori europeu. D'aquests, set es localitzen a Espanya. "L'objectiu consisteix a garantir que el 2030 l'extracció, processament i reciclatge cobreixin respectivament el 10%, 40% i 25% de la demanda interior", afirma Timón.
Els projectes seleccionats a Espanya són El Moto (Ciudad Real), Doade (Orense), Las Navas i P6 Metals (Cáceres), Aguablanca (Badajoz), CirCular (Huelva) i Cobre las Cruces (Sevilla), tots ells en fase d'exploració. Segons Delgado, aquestes iniciatives busquen "un accés al finançament més accelerat i que els permisos es donin amb prioritat". "No amb més facilitat, perquè això seria perillós", matisa. No obstant això, el potencial miner s'estén més enllà d'aquesta llista, amb àrees d'interès en províncies com Salamanca o a la Sierra Morena.
La posada en marxa d'aquestes explotacions no és immediata. Timón recalca que tots els projectes escollits s'han d'ajustar a estrictes criteris tècnics i econòmics. Han d'assegurar l'abastament a la UE, ser "tècnicament viables en un termini de temps raonable", presentar "els volums de producció previstos" i garantir que el seu desenvolupament es realitzarà "de manera sostenible". "També han de demostrar que la seva posada en marxa mostrarà beneficis transfronterers", afegeix.
Juntament amb això, sorgeix el desafiament de la sostenibilitat ambiental, un dels principals motius d'inquietud social, ja que bona part de la ciutadania contempla amb desconfiança la mineria pels seus impactes contaminants.
En nombroses comarques, els veïns s'han organitzat per exigir la protecció del medi natural. Han aparegut, a més, plataformes com l'Observatori Ibèric de la Mineria, que recopila documentació sobre zones on s'han detectat males pràctiques per part d'administracions o grans companyies, problemes en l'accés públic a la informació dels projectes o els riscos ecològics associats.
Reciclatge de residus miners i recuperació de terres rares
Davant aquest panorama, cobren protagonisme les iniciatives centrades en l'aprofitament dels residus acumulats en les 21.673 basses i escombreres existents a Espanya, tant en ús com abandonades, segons el PNEM. "Són alternatives per reduir la dependència de l'explotació dels jaciments", apunta Timón, que insisteix en la dificultat tècnica d'aquests processos. "En algunes plantes pilot s'aconsegueixen separar aquests elements, però els mètodes necessiten ser rendibles econòmicament per a la seva viabilitat a gran escala", exposa.
Delgado forma part precisament dels equips que treballen en la recuperació de materials. Codirigeix, juntament amb el també professor de Cristal·lografia i Mineralogia Antonio Romero Baena, un grup de recerca de la US dedicat a la Restauració d'Espais Miners Abandonats. El seu objectiu és millorar la qualitat de les aigües i l'estat ambiental de les conques afectades pel drenatge àcid, alhora que realitzen una anàlisi geoquímica detallada d'aquestes aigües per obtenir metalls base.
"Podem arribar a recuperar aquests elements químics cap a un sòlid", a partir del qual es poden extreure RRE i altres materials crítics, explica Delgado. L'objectiu és, per tant, "donar-los una segona vida útil a aquests elements que busquem en altres fonts per poder-los extreure del drenatge de la mina i donar-los una utilitat a nivell industrial", detalla.
El projecte es troba encara en una fase inicial, centrada a validar els processos de fraccionament dels elements químics, i es desenvolupa a la conca de Riotinto (Huelva), on diverses mines romanen abandonades: "La idea és col·locar una planta experimental a Peña del Hierro, la mina més tradicional".
Per a Delgado, resulta essencial "crear un sistema en què hi hagi una sinergia cap a la societat". "Moltes vegades la mineria sempre es pren com un aspecte negatiu", explica, alhora que reivindica el paper d'aquesta activitat: "No podem voler viure en la societat del desenvolupament sense tenir recursos minerals, i els recursos minerals són limitats, no són renovables a curt termini".