Terremots a Espanya: quines són les zones amb més risc sísmic i per què no és comparable a Veneçuela

Pot Espanya patir un terratrèmol com el devastador sisme de Veneçuela? Encara que els experts consideren que la probabilitat és baixa, el país compta amb diverses zones d'elevada activitat sísmica

5 minuts

fotonoticia 20260625184534 1920

fotonoticia 20260625184534 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Espanya no és un país lliure de terratrèmols, però tampoc es troba en una zona geològica comparable a la de Veneçuela. La devastació del doble cop sísmic registrat al país sud-americà ens planteja la pregunta sobre si Espanya podria patir un terratrèmol de magnitud similar i quins territoris estan més exposats a un gran moviment de terra.

La resposta dels experts és clara: Espanya té activitat sísmica rellevant, especialment al sud-est peninsular, el mar d'Alboran, el Golf de Cadis, els Pirineus i les Canàries, però la probabilitat d'un terratrèmol de magnitud superior a 8 a prop d'una gran ciutat espanyola és baixa. No impossible, però sí molt menys probable que en regions situades sobre límits de plaques més actius.

Espanya sí té risc sísmic, però no com Veneçuela

La principal diferència està en la geologia. Veneçuela es troba en una zona de contacte entre grans plaques tectòniques, amb falles capaces d'acumular molta energia i alliberar-la en terratrèmols de gran magnitud.

Espanya, en canvi, està afectada per la interacció entre les plaques Africana i Eurasiàtica, però aquesta deformació és més lenta, més difusa i es reparteix en diferents zones. Per això el país registra terratrèmols, alguns destructius, però no forma part de les regions del planeta amb més freqüència de grans sismes.

L'Institut Geogràfic Nacional manté mapes de sismicitat i perillositat que mostren que l'activitat sísmica espanyola es concentra en àrees concretes, sobretot al sud i sud-est de la Península, a l'entorn del mar d'Alboran, al Golf de Cadis, als Pirineus i a les Canàries.

Les zones d'Espanya més sensibles

El sud-est peninsular és la zona més sensible d'Espanya a patir terratrèmols destructius. L'àrea de Granada, Almeria, Màlaga, Múrcia i la Vega Baixa del Segura, a Alacant, concentra part de la major perillositat sísmica del país.

L'explicació està en el contacte entre la placa Africana, la microplaca Ibèrica i el bloc d'Alboran. Aquest context tectònic genera falles actives a les Muntanyes Bètiques i a l'entorn del mar d'Alboran.

En aquesta zona s'han produït terratrèmols històrics rellevants i també episodis recents, com el de Lorca de 2011. Encara que aquell sisme va tenir una magnitud moderada, 5,1, va provocar greus danys per la seva escassa profunditat, la proximitat a la ciutat i la vulnerabilitat d'alguns edificis.

Mar d'Alboran i litoral andalús oriental

La mar de Alboran és un altre dels punts clau del risc sísmic espanyol. Afecta especialment el litoral de Màlaga, Granada i Almeria.

En aquesta zona conflueixen estructures tectòniques actives vinculades a la convergència entre Àfrica i Euràsia. Els terratrèmols poden produir-se sota la mar i sentir-se amb força a la costa, sobretot si són superficials i propers.

No tots els terratrèmols marins impliquen tsunami, però el risc associat a l'Alboran no es limita només a la sacsejada del terreny: també obliga a vigilar possibles efectes secundaris en zones costaneres.

Golf de Cadis i Cap de Sant Vicenç: la zona dels grans terratrèmols històrics

El Golf de Cadis i l'entorn del Cap de Sant Vicenç són la zona més important quan es parla de terratrèmols de gran magnitud que poden afectar Espanya.

Allà se situen alguns dels més grans terratrèmols històrics relacionats amb la Península Ibèrica. El més conegut és el terratrèmol de Lisboa de 1755, estimat en magnitud 8,5, que va provocar un tsunami i va causar víctimes també a Espanya. Un altre precedent destacat és el terratrèmol de 1969 al sud-oest del Cap de Sant Vicenç, de magnitud 7,8.

La diferència respecte al sud-est peninsular és que molts d'aquests grans esdeveniments tenen epicentre marí i relativament allunyat de les principals ciutats espanyoles. Això no elimina el risc, però canvia el tipus d'impacte: pot sentir-se en àmplies zones i generar risc costaner, encara que no necessàriament causi el mateix nivell de destrucció urbana que un sisme superficial sota una ciutat.

Pirineus: Navarra, Osca, Lleida i Girona

Els Pirineus també són una zona sísmicament activa. El risc s'explica per l'antiga col·lisió entre la placa Ibèrica i la placa Euroasiàtica, que va deixar estructures geològiques capaces de generar terratrèmols.

L'activitat pirinenca afecta especialment Navarra, Aragó, Catalunya i el sud de França. No és la zona espanyola amb més risc urbà, però sí presenta sismicitat històrica i capacitat de produir terratrèmols nocius.

Canàries: risc sísmic vinculat al vulcanisme

Canàries té una realitat diferent. La seva sismicitat no s'explica principalment pel xoc directe entre grans plaques com ocorre en altres regions del món, sinó pel seu origen volcànic.

L'arxipèlag registra terratrèmols associats a l'activitat volcànica i al moviment de magma en profunditat. Això fa que Canàries tingui vigilància sísmica permanent, especialment en illes volcànicament actives com Tenerife, La Palma o El Hierro.

Tot i així, un terratrèmol com el de Veneçuela no és l'escenari més probable a Canàries. La perillositat allà està més vinculada a crisis volcàniques, eixams sísmics i deformacions del terreny que a grans falles capaces de generar sismes de magnitud 7 o 8.

Galícia i el nord-oest peninsular

Galícia i el nord-oest peninsular també registren terratrèmols, encara que amb una perillositat generalment menor que el sud-est, la mar d'Alboran, el golf de Cadis o els Pirineus.

Existeixen falles i activitat intraplaca, és a dir, terratrèmols que es produeixen lluny dels grans límits de plaques. Poden ser perceptibles i causar alarma, però no constitueixen la principal zona de risc sísmic del país.

Espanya pot patir un terratrèmol com el de Veneçuela?

Com hem vist, Espanya pot patir terratrèmols importants, però un escenari similar al de Veneçuela és poc probable a la major part del territori. La clau està en distingir entre magnitud, ubicació i dany. Un terratrèmol de magnitud alta no causa els mateixos efectes si ocorre lluny de la costa, a gran profunditat o sota el mar, que si es produeix a poca profunditat i prop d'una ciutat.

Per això un terratrèmol de magnitud 5 o 6 pot ser molt destructiu si es produeix sota un nucli urbà vulnerable, mentre que un terratrèmol de magnitud 7 o 8 al mar pot sentir-se en una zona enorme però causar danys més limitats en terra, llevat que generi tsunami.

mapa del risc sísmic a Espanyes

Si s'ordenen les zones espanyoles per sensibilitat sísmica, el mapa queda així:

  1. Sud-est peninsular: Granada, Almeria, Màlaga, Múrcia i Alacant.
  2. Mar d'Alboran i litoral andalús oriental.
  3. Golf de Cadis i Cap de Sant Vicent.
  4. Pirineus: Navarra, Osca, Lleida i Girona.
  5. Canàries, per la seva sismicitat volcànica.
  6. Galícia i nord-oest peninsular, amb activitat menor però existent.

Encara que el perill existeix, no s'ha de traduir en alarma generalitzada. La clau està en la prevenció, la vigilància de l'IGN, la planificació d'emergències i el compliment de la normativa sismorresistent a les zones més exposades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits són necessaris per actualitzar la normativa sismoresistent a Espanya?

Per actualitzar la normativa sismoresistent a Espanya, els tràmits concrets depenen del rang de la norma que es vulgui modificar: llei, reial decret/ordre ministerial o documents tècnics del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). En tots els casos sol intervenir el ministeri competent en edificació i urbanisme, el Consell de Ministres quan es tracti de normes reglamentàries d'alt rang, i mecanismes de participació com la consulta pública i l'audiència als sectors afectats. Només quan sigui necessari aprovar o reformar una llei entrarien en joc el Congrés i el Senat. A continuació s'explica el recorregut típic en cada escenari, seguint el procediment general de l'ordenament espanyol.

a) Quan l'actualització exigeix una llei nova o modificar-ne una existent

Aquest escenari es donaria si es vol introduir a la normativa sismoresistent elements que afecten principis bàsics del sistema, a la distribució de competències, a drets i deures dels agents de l'edificació o a obligacions de gran calat econòmic que el legislador vulgui “blindar” en rang de llei.

1. Iniciativa i elaboració de l'avantprojecte

El Govern, a través del ministeri competent (normalment el d'habitatge/agenda urbana o el que tingui assignades les normes tècniques de construcció), elabora un avantprojecte de llei. Abans de redactar-lo de forma definitiva, s'obre una consulta pública prèvia al portal de participació del Ministeri, per recollir opinions sobre els problemes a resoldre i les possibles alternatives regulatòries.

Després d'aquesta fase inicial, es redacta el text de l'avantprojecte i es sotmet a tràmit d'audiència i informació pública, perquè col·legis professionals, empreses del sector, CCAA, ajuntaments, associacions científiques i ciutadania puguin presentar al·legacions tècniques sobre les noves exigències sismoresistents.

2. Informes i aprovació pel Consell de Ministres

En paral·lel, l'avantprojecte s'envia als ministeris afectats (economia, indústria, transició ecològica, defensa civil, etc.) per informe, i al Consell d'Estat per dictamen preceptiu quan correspongui. Amb aquests informes, el text es revisa i es sotmet al Consell de Ministres, que aprova un projecte de llei i el remet al Congrés dels Diputats.

3. Tramitació parlamentària

Al Congrés, el projecte de llei s'assigna a la comissió competent (habitualment habitatge o transports/infraestructures). Els grups presenten esmenes, es debaten en ponència i comissió, i després es vota al Ple del Congrés. El text aprovat passa al Senat, que pot introduir esmenes o vetar-lo. Si hi ha canvis, el Congrés té l'última paraula. Finalment, la llei es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació i es publica al BOE.

b) Quan n'hi ha prou amb modificar un reial decret o ordre ministerial

És el cas més freqüent per adaptar exigències tècniques sismoresistents, perquè el detall normatiu sol estar en reglaments (per exemple, reials decrets que aproven o modifiquen el CTE). En ser normes del Govern, el procediment és administratiu i no parlamentari.

1. Iniciativa i consulta pública

El ministeri competent prepara un projecte de reial decret (o d'ordre ministerial, si és una matèria de menor rang) amb la nova regulació. Es tramita una consulta pública prèvia i, més endavant, una audiència i informació pública sobre el text, complint la legislació de procediment administratiu i bona regulació. Aquí s'analitzen impactes econòmics, de seguretat, de sostenibilitat i de protecció civil.

2. Informes i aprovació

El projecte es remet a altres ministeris concernits i, quan correspongui, al Consell d'Estat per dictamen. En el cas d'un reial decret, la norma es sotmet al Consell de Ministres, que l'aprova formalment. En el cas d'una ordre ministerial, l'aprova directament el titular del departament, un cop obtinguts els informes necessaris. En ambdós casos, la norma es publica al BOE i fixa una data d'entrada en vigor, sovint amb períodes transitoris perquè el sector s'adapti.

c) Actualització de documents tècnics reglamentaris (per exemple, DB del CTE)

Les exigències sismoresistents també es desenvolupen en documents bàsics o guies tècniques que detallen mètodes de càlcul, mapes de perillositat, coeficients, etc. Tot i que són tècnicament molt complexos, la seva actualització sol tenir un canal més flexible.

Normalment, el ministeri responsable treballa amb comitès tècnics i grups d'experts (universitats, instituts geològics, organismes de normalització) per revisar l'evidència científica i les normes europees aplicables. El esborrany resultant es sotmet a consulta del sector (col·legis professionals, associacions d'enginyers i arquitectes, empreses constructores) i pot obrir-se també a informació pública.

En funció de com estigui configurat el CTE, l'aprovació o modificació d'aquests documents pot fer-se mitjançant resolució o ordre del ministeri, o incorporant-los com a annex a un reial decret de modificació del propi CTE. Un cop aprovats, es publiquen al BOE o al diari oficial corresponent i es fixen dates d'aplicació obligatòria, a vegades amb reconeixement d'un període en què conviuen la versió antiga i la nova.

Quines són les competències de l'Institut Geogràfic Nacional en la vigilància sísmica?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és, segons la normativa espanyola de protecció civil i d'organització administrativa, l'òrgan tècnic estatal responsable de la planificació, gestió i operació dels sistemes de vigilància sísmica a Espanya. A través de la Xarxa Sísmica Nacional, calcula els paràmetres dels terratrèmols, emet avisos sísmics oficials i elabora informes per a les autoritats de protecció civil. A més, coordina l'elaboració de mapes de perillositat sísmica i contribueix a la normativa sismoresistent i a la planificació davant el risc sísmic. Aquestes funcions s'integren en el sistema nacional de protecció civil i s'emmarquen en l'estructura orgànica del Ministeri al qual s'adscriu l'IGN.

Òrgan responsable de la detecció i comunicació de moviments sísmics

El Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 26 de març de 2010 i publicat per Resolució de 29 de març de 2010 (BOE-A-2010-5661), és el document que defineix amb més claredat les competències operatives de l'IGN en vigilància sísmica. En ell s'estableix que:

• L'observació i càlcul dels paràmetres sísmics dels terratrèmols correspon a la Xarxa Sísmica Nacional pertanyent a l'IGN.
• L'IGN és l'òrgan directiu competent per a la planificació i gestió dels sistemes de detecció i comunicació de moviments sísmics ocorreguts en territori nacional i àrees adjacents.
• Li correspon, així mateix, la realització de treballs i estudis sobre sismicitat i la coordinació de la normativa sismoresistent.

El Pla recalca que de la Direcció General de l'IGN depèn la Xarxa Sísmica Nacional, fet que converteix l'Institut en el node tècnic central per a la detecció, anàlisi i difusió de la informació sísmica a escala estatal.

Emissió d'avisos sísmics i informació a Protecció Civil

El mateix Pla Estatal detalla que l'IGN és responsable de generar i difondre el denominat Avis Sísmic. Aquest avís ha d'incloure, com a mínim, paràmetres com l'identificador de l'esdeveniment, data, hora, latitud, longitud, profunditat i magnitud; i, per a esdeveniments significatius, informació addicional sobre la falla potencial responsable, la longitud de trencament probable i una avaluació preliminar de riscos geològics induïts.

Quant a la comunicació institucional, el Pla disposa que l'IGN ha de transmetre de forma immediata aquesta informació a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, a la UME, Delegacions del Govern i òrgans autonòmics competents, incorporant quan correspongui cartografia d'intensitats i estimacions de danys. A més, ha d'elaborar resums diaris de l'activitat sísmica i, en cas de crisi o eixams sísmics, informes especials dirigits a les autoritats de protecció civil.

Marc orgànic i funcions geofísiques de l'IGN

Aquestes competències tècniques es reforcen en normes d'organització administrativa. El Reial Decret 401/2020, de 25 de febrer, pel qual es regula la Comissió Espanyola de Geodèsia i Geofísica (BOE-A-2020-4913), adscriu aquesta Comissió al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana a través de la Direcció General de l'IGN.

En aquest reial decret es recorda que entre les funcions de la Direcció General de l'IGN estan:

• La planificació i gestió dels sistemes de detecció i comunicació dels moviments sísmics i els seus possibles efectes sobre les costes (això connecta la vigilància sísmica amb el possible risc de maremots).
• La planificació i gestió dels sistemes de vigilància de l'activitat volcànica i altres sistemes d'observació geodinàmica, gravimetria i geomagnetisme.

La Presidència de la Comissió Espanyola de Geodèsia i Geofísica recau en la persona titular de la Direcció General de l'IGN, fet que situa l'Institut en una posició central de coordinació científica i tècnica en sismologia i geofísica a escala estatal.

D'altra banda, el Reial Decret 310/2021, de 4 de maig, que aprova l'Estatut de l'Organisme Autònom Centre Nacional d'Informació Geogràfica (BOE-A-2021-8452), estableix el marc orgànic de l'organisme a través del qual l'IGN desenvolupa les seves funcions, encara que l'extracte disponible no detalla específicament les tasques sísmiques. Aquest estatut, juntament amb els reials decrets d'estructura ministerial com el Reial Decret 308/2022 (BOE-A-2022-7187) i el Reial Decret 495/2021 (BOE-A-2021-11242), configura l'adscripció, jerarquia i competències generals de la Direcció General de l'IGN en geodèsia i geofísica.

Contribució a la planificació i als mapes de perillositat sísmica

Les competències de l'IGN en vigilància sísmica es completen amb el seu paper en la avaluació del perill sísmic a llarg termini. La modificació de la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc sísmic, publicada per Resolució de 17 de setembre de 2004 (BOE-A-2004-17005), incorpora en els seus annexos el mapa de perillositat sísmica elaborat per l'IGN i assenyala que els catàlegs d'elements en risc han de prendre com a referència aquests estudis de perillositat.

A més, l'Estrategia Nacional de Protecció Civil, publicada per Ordre PCI/488/2019 (BOE-A-2019-6348), es recolza en aquests instruments tècnics per a la gestió de riscos, consolidant el rol de l'IGN com a proveïdor oficial d'informació sísmica per a la planificació d'emergències.

En conjunt, aquest marc normatiu situa l'IGN com a servei sísmic nacional: dissenya i opera la xarxa d'observació, analitza els esdeveniments, emet avisos oficials, dóna suport a la resposta de protecció civil i proporciona la base científica per a la normativa i la planificació davant el risc sísmic a Espanya.

Com funciona a la pràctica el sistema d'Avis Sísmic de l'IGN i en quins terminis s'emeten les primeres dades després d'un terratrèmol? Quina relació tenen els mapes de perillositat sísmica de l'IGN amb el Codi Tècnic de l'Edificació i la normativa sismoresistent? Com es coordinen l'IGN i les comunitats autònomes en la gestió de la informació sísmica i l'activació dels plans d'emergència?

Quins requisits ha de complir una ciutat espanyola per rebre ajudes després d'un terratrèmol?

Perquè una ciutat espanyola rebi ajudes estatals després d'un terratrèmol, l'essencial és que el Govern declari el seu terme municipal com a “zona afectada greument per una emergència de protecció civil” (antiga “zona catastròfica”), figura regulada a la Llei 17/2015. Aquesta declaració es fa per Acord del Consell de Ministres, delimitant quins municipis queden dins. A partir d'aquí s'activen diferents paquets d'ajudes (a particulars, empreses i a l'ajuntament mateix), regulats mitjançant reials decrets-llei i ordres ministerials específiques per a cada catàstrofe. Els requisits concrets per ser beneficiari depenen sempre d'aquestes normes de desenvolupament i de les convocatòries que es publiquin al BOE.

1. Requisits per a la declaració de zona greument afectada

La Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil estableix que:

El Consell de Ministres pot declarar una “zona afectada greument per una emergència de protecció civil” quan:

• El terratrèmol hagi causat danys personals o materials que pertorbin greument les condicions de vida de la població en una àrea concreta.
• S'hagi produït la paralització total o parcial de serveis públics essencials (aigua, llum, sanitat, transport, etc.).

L'Acord del Consell de Ministres delimita expressament l'àrea afectada (municipis i, si escau, nuclis concrets). Un exemple de com es materialitza aquesta declaració es pot veure a l'Ordre PJC/1222/2024, que publica l'acord pel qual es van declarar zones afectades per la DANA 2024.

2. Principals ajudes i mesures que s'activen

Declarada la zona, la Llei 17/2015 preveu un catàleg ampli de mesures, que després es concreten per a cada cas mitjançant reials decrets-llei i ordres. Entre les més habituals:

a) Per a particulars

• Ajudes per danys en habitatge habitual i estris de primera necessitat.
• Ajudes per danys personals (falleixement, incapacitat), en les quantitats i condicions fixades a la norma concreta.

b) Per a ajuntaments

• Compensació per despeses inajornables derivades de l'emergència (reallotjaments, actuacions urgents, neteja, etc.).
• Subvencions per a reparació o reconstrucció d'infraestructures i equipaments municipals, així com xarxes viàries provincials o insulars.

c) Per a empreses i autònoms

• Ajudes per danys en instal·lacions d'establiments industrials, comercials, turístics o de serveis.
• Pèrdues d'activitat, si escau, i accés a línies d'avals i préstecs preferencials a través de l'ICO.

d) Altres mesures

• Subvencions al sector agrari i ramader quan correspongui.
• Beneficis fiscals (possibles exempcions d'IBI, reduccions d'IAE i compensació a les entitats locals).
• Mesures laborals i de Seguretat Social: reconeixement de força major, moratòries o exempcions de quotes, regles especials d'atur.

3. Paper de l'ajuntament i de la comunitat autònoma

Ajuntament

• Gestiona la resposta immediata: protecció civil local, reallotjaments, primers informes de danys.
• Elabora un inventari detallat de danys en béns municipals i a la ciutat.
• Pot sol·licitar formalment al Govern la declaració de zona greument afectada.
• Tramita i justifica les ajudes que rep (per exemple, subvencions per a infraestructures i compensació de despeses).

Comunitat autònoma

• Participa en la valoració de danys i pot proposar o informar sobre la necessitat de la declaració estatal.
• Aprova les seves pròpies ajudes autonòmiques i coordina serveis essencials (sanitat, educació, habitatge, etc.).
• Col·labora amb l'Estat i amb els ajuntaments en l'intercanvi d'informació i peritatges.

4. Requisits habituals perquè hi hagi ajudes i qui pot demanar-les

Un cop publicada la declaració, les ordres i convocatòries fixen els requisits concrets. L'esquema habitual, reflectit en normes com l'Ordre INT/1265/2024, la seva modificació Ordre INT/1283/2024 i els nous models de l'Ordre INT/1390/2024, és:

Requisits bàsics dels sol·licitants

• Estar dins de l'àmbit geogràfic declarat a l'Acord del Consell de Ministres.
• Acreditar identitat i, si escau, representació (DNI/NIE, CIF, poders).
• Acreditar la titularitat del bé danyat (escriptura, contracte de lloguer, nota registral).
• Per a particulars: residència habitual (empadronament) a l'habitatge afectat quan es tracta d'ajudes a habitatge i estris.
• Per a empreses/autònoms: acreditar l'activitat econòmica exercida a l'immoble sinistrat.

Documentació i proves de danys

• Informes tècnics o pericials (de vegades de l'ajuntament mateix o del Consorci de Compensació d'Assegurances).
• Fotografies, pressupostos, factures i justificants de despeses de reparació o reposició.
• Al sector agrari: identificació de l'explotació i certificació de pèrdues.

Terminis i procediment

• Cada ordre fixa un termini concret per presentar sol·licituds, comptat des de la seva publicació al BOE.
• S'utilitzen models normalitzats de sol·licitud, com els aprovats per l'Ordre INT/1265/2024 i l'Ordre INT/1390/2024.
• La presentació sol fer-se davant l'Administració General de l'Estat (sovint a través de Delegacions/Subdelegacions del Govern) i per via electrònica.

Assegurances i compatibilitats

• S'exigeix declarar les indemnitzacions de l'assegurança; les ajudes no poden duplicar el que ja s'ha indemnitzat.
• El Consorci de Compensació d'Assegurances pot aportar valoracions que l'Administració utilitza per fixar quantitats.

En síntesi, perquè una ciutat rebi ajudes estatals després d'un terratrèmol, ha d'estar inclosa en una declaració de “zona afectada greument”, i després veïns, empreses i l'ajuntament mateix han d'acollir-se a les convocatòries específiques, complint els requisits d'ubicació, titularitat, prova de danys, terminis i compatibilitat amb assegurances establerts a la normativa que es dicti per a aquest sinistre concret.

Quins passos hauria de fer el meu ajuntament, de forma pràctica, per demanar la declaració de zona afectada greument després d'un terratrèmol? Quines diferències hi ha entre les ajudes estatals, les autonòmiques i les municipals en un terratrèmol concret? Quin tipus de documentació i proves de danys se solen acceptar amb més facilitat a les convocatòries d'ajudes després d'un terratrèmol?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina zona d'Espanya és considerada la més sensible a patir terratrèmols destructius?

Pregunta" 1 de 3

Per què Espanya no té el mateix nivell de risc sísmic que Veneçuela?

Pregunta" 2 de 3

Quin va ser el terratrèmol històric més conegut relacionat amb la Península Ibèrica?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?