Granada torna a tremolar durant la nit: sis nous terratrèmols sacsegen la província

Després d'un terratrèmol a Espanya, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), a través de la Xarxa Sísmica Nacional, aplica un conjunt de procediments tècnics per detectar el sisme, estimar els seus paràmetres bàsics i revisar-los de forma contínua fins a fixar valors tan precisos com sigui possible. Aquests paràmetres alimenten el catàleg sísmic oficial, els visualitzadors de “IGN Terremotos” i la informació que reben Protecció Civil i altres administracions.

1. Detecció automàtica i primera localització

El procés comença en el mateix moment del tremolor:

• La Xarxa Sísmica Nacional registra el moviment a les seves estacions i genera una solució automàtica preliminar (hora origen, epicentre, profunditat i magnitud) a partir dels senyals que van arribant.
• Aquesta informació es bolca de forma gairebé immediata al visualitzador públic de l'IGN i al catàleg oficial de terratrèmols, que permet filtrar per zona, magnitud, dates, intensitat i profunditat, tal com es descriu a la peça divulgativa sobre les eines del CNIG i “IGN Terremotos” al Portal d'Administració Electrònica (aplicacions del CNIG).
• Aquesta primera fitxa és explícitament provisional: en diverses cobertures recents es recorda que l'IGN adverteix que “tots aquests paràmetres estan sotmesos a modificacions conforme continua l'anàlisi sísmic” i que “la informació difosa immediatament després d'un terratrèmol és provisional”.

2. Revisió de magnitud, profunditat i epicentre

A partir d'aquí s'obre una fase d'anàlisi més fina, en què les dades poden canviar:

• La Xarxa Sísmica Nacional va incorporant progressivament els senyals de totes les estacions disponibles, no només de l'IGN sinó també de xarxes col·laboradores (per exemple, estacions de l'Institut Andalús de Geofísica, segons explica el reportatge sobre la sèrie sísmica de Granada: “Terremots a Granada, en gràfics”).
• Amb aquests registres addicionals es recalcula de forma reiterada la localització (coordenades de l'epicentre), la profunditat i la magnitud. És habitual que, en les primeres hores, la profunditat o la magnitud canviïn: s'ha vist, per exemple, com un terratrèmol comunicat inicialment com a magnitud 5 ha passat a magnitud de moment Mw 4,8 després d'una revisió posterior, o com s'ajusta la profunditat des d'uns quilòmetres fins a un valor pràcticament superficial.
• També pot revisar-se la localitat de referència que s'usa per descriure l'epicentre, ja que “la Xarxa Sísmica Nacional revisa els senyals rebuts per les seves estacions i pot modificar posteriorment la magnitud, la profunditat, les coordenades o fins i tot la localitat que s'utilitza per descriure l'epicentre” (“Terratrèmol a prop meu: consulta el mapa de l'IGN”).
• L'IGN deixa constància d'aquesta naturalesa dinàmica indicant a les seves fitxes que els paràmetres de terratrèmols recents “permanencen sotmesos a revisió”.

3. Actualització contínua del catàleg i dels visualitzadors

Tot aquest treball es reflecteix en els productes oficials:

• El catàleg sísmic s'actualitza de manera contínua “conforme arriben nous dades” i es recalculen els paràmetres; els articles sobre la sèrie de Granada subratllen que “el catàleg de l'IGN s'actualitza i revisa contínuament” i que les peces informatives “han de romandre vives i modificar-se quan aparegui un nou moviment significatiu”.
• El visualitzador d'últims terratrèmols (“IGN Terremotos”) mostra aquests ajustos en temps gairebé real: canvia la magnitud, la profunditat o la posició de l'epicentre quan es publica una revisió, i afegeix les rèpliques successives que la Xarxa va localitzant.
• En episodis rellevants, l'IGN pot destacar la magnitud de moment (Mw) com a valor de referència definitiu enfront d'estimacions inicials basades en altres escales.

4. Seqüències símiques i desplegament d'instrumentació addicional

Si el terratrèmol forma part d'una sèrie important, el procediment inclou reforç instrumental:

• A més d'una xarxa densa d'estacions permanents, l'IGN pot desplegar estacions símiques portàtils a la zona epicentral per millorar la qualitat de les dades i la precisió de les localitzacions, tal com s'ha descrit a les cobertures recents sobre Granada.
• Aquests nous registres permeten caracteritzar millor la geometria de la falla, la distribució de rèpliques i l'evolució temporal de la seqüència, cosa que es reflecteix als mapes i gràfics que es difonen posteriorment.

5. Integració en la gestió d'emergències i plans nacionals

Els procediments de l'IGN no es limiten a la part tècnica, sinó que estan inserits en la planificació de protecció civil:

• L'IGN és la referència oficial per “determinar on s'ha produït un terratrèmol, la seva magnitud, profunditat i característiques” i aquestes dades són la base perquè les comunitats autònomes decideixin activar plans especials de risc sísmic, com recull l'anàlisi competencial sobre “Qui fa què davant un sisme” (terratrèmols a Espanya: competències).
• El Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, aprovat pel Govern el 2025 i elaborat per l'IGN, busca reforçar xarxes de vigilància, millorar la coordinació entre administracions i desenvolupar noves eines (inclosa intel·ligència artificial) per millorar les alertes primerenques (nota del Ministeri de Transports).

En conjunt, es pot dir que el procediment de l'IGN després d'un terratrèmol combina detecció ràpida i difusió immediata de dades provisionals amb una revisió sistemàtica i contínua dels paràmetres sísmics, l'actualització permanent dels seus catàlegs i visualitzadors i la coordinació amb els sistemes de protecció civil perquè les decisions de gestió de l'emergència es recolzin sempre en la millor informació disponible.

La Junta d'Andalusia exerceix en matèria de protecció civil una competència molt àmplia, que abasta la regulació, planificació i execució de les mesures d'emergència, inclosa la gestió d'emergències símiques, en coordinació amb l'Estat i els municipis. Aquestes funcions s'emmarquen a l'Estatut d'Autonomia, a la Llei estatal 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i, en l'àmbit andalús, a la Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia, modificada per la Llei 2/2023.

Marc competencial bàsic

L'article 66.1 de la Llei Orgànica 2/2007, de reforma de l'Estatut d'Autonomia per a Andalusia, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en protecció civil, que inclou:

• La regulació de la matèria.
• La planificació i execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil.
• La direcció i coordinació dels serveis de protecció civil, inclosos els serveis de prevenció i extinció d'incendis, respectant les competències estatals en seguretat pública.

Aquestes competències s'exerceixen dins del marc general fixat per la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que defineix la distribució de funcions entre l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, especialment en la coordinació interadministrativa i en les emergències d'interès nacional.

Llei andalusa de gestió d'emergències

La Llei 2/2002, de 11 de novembre, de Gestió d'Emergències a Andalusia, configura un sistema andalús de protecció civil per a totes les emergències que no siguin declarades d'interès nacional. Entre les funcions que atribueix a la Junta d'Andalusia i a la conselleria competent en protecció civil destaquen:

• Impulsar la previsió i reducció de riscos, incloent l'elaboració de mapes de riscos en l'àmbit de la Comunitat Autònoma.
• Establir i aprovar la planificació d'emergències, mitjançant:
  • Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia (PTEAnd), que defineix la resposta regional davant situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.
  • Plans especials per a riscos concrets (com el risc sísmic, maremots, etc.), elaborats conforme a les directrius bàsiques estatals.
  • Plans específics per a riscos d'especial significació a Andalusia.
• L'organització i coordinació del sistema de resposta, a través del Centre de Coordinació d'Emergències d'Andalusia i del sistema integrat d'urgències i emergències (inclòs el 112).
• La coordinació amb els serveis operatius (bombers, forces de seguretat, serveis sanitaris, etc.) i amb el voluntariat de protecció civil.
• La regulació i coordinació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvament, reforçada per la modificació introduïda per la Llei 2/2023.

Relació amb l'Estat i el Sistema Nacional

La Llei 17/2015 i el Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), aprovat per Resolució de 16 de desembre de 2020, preveuen que:

• Les comunitats autònomes, entre elles Andalusia, són responsables de les emergències ordinàries en el seu territori, amb els seus propis plans territorials i especials.
• En emergències d'interès nacional, la direcció passa al Ministeri de l'Interior, integrant-se els òrgans andalusos de coordinació d'emergències en l'esquema estatal, amb deure de col·laboració recíproca.
• El Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic (Resolució de 29 de març de 2010) actua com a pla director i es recolza operativament en els plans especials autonòmics front al risc sísmic i, en defecte d'aquests, en els plans territorials de les comunitats autònomes.

Rol dels municipis i coordinació vertical

La Llei 2/2002 assigna als municipis andalusos una capacitat general de planificació i actuació en protecció civil:

• Elaborar, aprovar i desenvolupar el seu Pla d'Emergència Municipal.
• Mantenir el catàleg de recursos mobilitzables en el seu terme.
• Crear l'estructura municipal de protecció civil i, si escau, el Centre de Coordinació Operativa Local.
• Promoure programes de prevenció i informació a la població.

La Junta d'Andalusia, a través de la conselleria competent, homologa els plans municipals i garanteix la seva coherència amb el Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia i amb els plans especials (inclòs el sísmic), assegurant així una cadena contínua de planificació des del nivell local a l'autonòmic i, a través del Sistema Nacional de Protecció Civil, al nivell estatal i fins i tot internacional.

En síntesi, la Junta d'Andalusia disposa de competències plenes de regulació, planificació, coordinació operativa i dotació de mitjans en protecció civil, inclosa la gestió d'emergències símiques, dins d'un sistema multinivell en què s'articulen els plans estatals, autonòmics i municipals i es defineixen mecanismes clars de suport i assumpció de la direcció en funció de la gravetat i interès nacional de l'emergència.

A Espanya, la gestió d'emergències i els protocols d'actuació davant terratrèmols es recolzen en un bloc normatiu estatal de protecció civil i en normes tècniques sismorresistents d'edificació i infraestructures. Sobre aquesta base comuna, les comunitats autònomes i entitats locals desenvolupen els seus propis plans especials i territorials de protecció civil.

1. Marc general de protecció civil

La norma troncal és la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (text al BOE). Aquesta llei:

• Configura la protecció civil com a servei públic integrat en la seguretat pública i en la política de Seguretat Nacional.
• Defineix el Sistema Nacional de Protecció Civil, els seus òrgans de coordinació (per exemple el Consell Nacional de Protecció Civil) i el cicle de l'emergència: previsió, prevenció, planificació, intervenció, recuperació i coordinació general.
• Estableix els drets de la ciutadania (informació sobre riscos, participació en la planificació, etc.) i els deures de col·laboració en emergències.
• Preveu l'elaboració de plans de protecció civil de diferent àmbit (estatal, autonòmic i local) i regula la planificació davant riscos específics.

Aquesta llei actualitza i substitueix el marc anterior donat per la Llei 2/1985, de Protecció Civil, i es recolza en instruments bàsics reglamentaris previs que continuen sent referència, com:

• La Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada per Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, que fixa l'estructura general de la planificació (plans territorials i plans especials per riscos, entre ells el sísmic).
• La Norma Bàsica d'Autoprotecció, aprovada per Reial Decret 393/2007, de 23 de març, esmentada a la Llei 17/2015 com a peça clau perquè centres i activitats de risc disposin de plans propis d'autoprotecció.

2. Planificació específica davant risc sísmic

Dins d'aquest marc general, la planificació front a terratrèmols s'articula mitjançant una directriu bàsica i plans especials:

• La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Acord del Consell de Ministres i publicada per la Resolució de 5 de maig de 1995 de la Secretaria d'Estat d'Interior (text al BOE).
  • Estableix els requisits mínims que han de complir els plans especials de protecció civil davant el risc sísmic.
  • Defineix l'estructura organitzativa, criteris operatius, mesures d'intervenció i mecanismes de coordinació entre Administracions.
  • Identifica les àrees de perillositat sísmica a Espanya, sobre la base del mapa de perillositat sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional, i determina en quines comunitats autònomes han d'existir plans especials.
• El Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 26 de març de 2010 i publicat per Resolució de 29 de març de 2010 de la Subsecretaria (text al BOE).
  • Concreta l'organització i procediments d'actuació dels recursos i serveis de l'Estat davant emergències per terratrèmol d'interès nacional.
  • Regula els mecanismes de suport de l'Estat als plans de les comunitats autònomes quan aquestes ho requereixin o no disposin de capacitat suficient de resposta.
  • Detalla nivells de gravetat, sistemes d'avís, direcció i coordinació operativa, i el paper d'unitats especialitzades com la Unitat Militar d'Emergències.

Sobre aquesta base estatal, cada comunitat autònoma ha d'aprovar el seu Pla Especial de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, i els plans autonòmics poden al seu torn desplegar plans d'actuació local. Tots ells han d'ajustar-se a la Directriu Bàsica i al Pla Estatal per garantir un “model nacional mínim” i la interoperabilitat dels protocols.

3. Normativa sismorresistent d'edificació i infraestructures

La reducció del dany davant un terratrèmol no depèn només de la gestió de l'emergència, sinó també del disseny constructiu. En l'àmbit estatal destaquen:

• El Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova la Norma de Construcció Sismorresistent: Part General i Edificació (NCSE-02) (text al BOE).
  • S'aplica a tots els projectes i obres de construcció relatius a edificació i, supletòriament, a altres construccions mentre no existeixi normativa específica.
  • Fixa condicions tècniques perquè les estructures es comportin de forma segura davant accions símiques, evitant conseqüències greus per a la vida i la salut, reduint pèrdues econòmiques i facilitant la continuïtat de serveis bàsics.
• El Reial Decret 637/2007, de 18 de maig, que aprova la Norma de Construcció Sismorresistent: Ponts (NCSP-07) (text al BOE).
  • Regula específicament els projectes i obres de nous ponts de la xarxa de carreteres de l'Estat i de la xarxa ferroviària d'interès general.
  • Té en compte característiques pròpies dels ponts (freqüència de vibració, procés constructiu, vida útil, etc.) i el seu paper com a infraestructures crítiques de transport davant un sisme.

En conjunt, aquestes normes configuren l'estructura jurídica bàsica de la gestió d'emergències i dels protocols d'actuació front a terratrèmols a Espanya, combinant planificació de protecció civil multinivell i exigències tècniques de disseny sismorresistent.