Granís avui a Espanya: zones amb risc de tempesta i avisos actius de l'AEMET

AEMET estableix i gestiona els avisos meteorològics oficials a Espanya a través del Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos (Meteoalerta). Aquest pla fixa uns llindars i un procediment de treball per decidir si un episodi es tradueix en avís groc, taronja o vermell, i com s’actualitzen aquests avisos en temps real.

1. Què és un avís meteorològic d’AEMET (Meteoalerta)

Els avisos s’emeten quan es preveuen fenòmens potencialment adversos (pluges intenses, tempestes, vent, neu, temperatures extremes, fenòmens costaners, etc.) que poden assolir determinats llindars de perill a cada zona. Segons explica AEMET i recull la premsa especialitzada, cada avís especifica:

• El fenomen previst (pluja, vent, calor, neu, onatge…).
• El nivell de risc (groc, taronja o vermell).
• La probabilitat que ocorri.
• L’àrea afectada (província, comarca o zona meteorològica concreta).
• Les hores d’inici i fi de l’episodi.

Aquests avisos són de caràcter preventiu: permeten a la ciutadania, administracions i serveis d’emergència preparar-se, però no són per si mateixos una alerta de Protecció Civil ni impliquen automàticament evacuacions o restriccions.

2. Criteris bàsics: llindars, probabilitat i vulnerabilitat

Per fixar el nivell d’avís, AEMET combina tres grans grups de criteris:

• Intensitat i durada del fenomen: per exemple, litres per metre quadrat en 1 o 12 hores en el cas de pluja, temperatura màxima o mínima prevista, ratxes de vent, alçada d’ona o gruixos de neu. La pròpia AEMET ha documentat episodis amb llindars de:
  • Pluja intensa: avisos taronges per 30 l/m² en una hora a Navarra, o vermells per acumulats de fins a 180 l/m² en 12 hores a la costa de València.
  • Vent: nivell taronja quan les ratxes superen els 100 km/h en moltes zones i nivell vermell quan poden assolir al voltant de 140 km/h (com a Castelló).
  • Pluges torrencials a Huelva amb avisos vermells per 60 l/m² en una hora i 120 l/m² en 12 hores.
• Probabilitat d’ocurrència: els avisos no es basen només en la intensitat possible, sinó també en la probabilitat estimada. Si la probabilitat baixa, AEMET pot optar per un nivell inferior o no emetre avís.
• Vulnerabilitat de la zona: Meteoalerta distingeix zones d’avís amb característiques climàtiques diferents (per exemple, àrea mediterrània front a la resta del territori). El propi organisme ha explicat en seu parlamentària que existeixen llindars diferents per a grans zones: una mateixa quantitat de pluja pot implicar un nivell diferent segons sigui litoral mediterrani, interior peninsular, alta muntanya, etc.

Els llindars tècnics van ser revisats i mantinguts en vigor, segons va declarar AEMET, almenys des del 31 de maig de 2022 per al conjunt del sistema Meteoalerta.

3. Significat dels nivells d’avís

Sobre la base d’aquests llindars, el sistema Meteoalerta empra tres nivells principals de risc:

• Avís groc (perill baix): riscos rellevants per a activitats concretes o col·lectius vulnerables, però amb perill limitat per a la població en general. Exemples habituals: nevades amb acumulacions moderades, pluges d’uns 20 l/m² en una hora o vent fort en zones exposades.
• Avís taronja (perill important): fenòmens amb capacitat per provocar incidències rellevants en mobilitat, serveis i béns i per posar en risc a persones vulnerables. Pot implicar pluges molt intenses en poc temps, ratxes de vent superiors a 100 km/h, onatge molt significatiu o calor extrema en àmplies zones.
• Avís vermell (perill extrem o extraordinari): reservat per a episodis extraordinaris amb potencial de danys molt greus i generalitzats, com pluges torrencials amb acumulats molt alts en poques hores, vents huracanats o ones d’alta alçada. Són poc freqüents i AEMET els utilitza només en situacions excepcionals.

4. Tràmits interns: emissió, actualització i coordinació

Operativament, AEMET funciona com un servei de vigilància contínua:

• Els seus centres territorials monitoritzen en temps real models numèrics, radars, satèl·lits i xarxes d’observació, i calculen si les prediccions superen els llindars establerts per a cada zona i fenomen.
• Si es superen aquests llindars amb una probabilitat suficient, el personal tècnic proposa i emet l’avís corresponent (groc, taronja o vermell) a través del sistema Meteoalerta.
• Els avisos es difonen simultàniament a la web i l’app d’AEMET, es remeten a Protecció Civil, a altres administracions i es comuniquen a través de notes, compareixences i xarxes socials.
• Conforme evoluciona l’atmosfera, els avisos es poden actualitzar: avançar o retardar l’inici, ampliar zones, rebaixar o elevar el nivell (de groc a taronja o a vermell) o desactivar-los si el fenomen es debilita o no es materialitza.

Durant grans emergències, AEMET s’integra en els comitès operatius (com els CECOPI autonòmics), on el seu representant realitza actualitzacions orals i escrites a Protecció Civil, que és qui decideix activar o no altres eines, com el sistema ES-Alert d’alertes al mòbil.

En resum, AEMET aplica un marc tècnic estandarditzat (Meteoalerta) basat en llindars per fenomen i zona, probabilitat i vulnerabilitat, i manté un procediment continu de vigilància i actualització d’avisos que alimenta les decisions de Protecció Civil i la resta d’autoritats.

Les competències i funcions de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) vénen definides fonamentalment pel Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Estatal de Meteorologia (BOE núm. 39, de 14.2.2008, ref. BOE‑A‑2008‑2597), dictat emparat per la Llei 28/2006 d’Agències Estatals i de l’article 149.1.20 de la Constitució (competència exclusiva de l’Estat en matèria de meteorologia). Aquest reial decret crea l’Agència i aprova el seu Estatut, que ha estat actualitzat, entre altres, per la disposició final dotzena del Reial Decret 895/2017, de 6 d’octubre.

Segons el seu Estatut, AEMET és el servei meteorològic nacional de l’Estat i ostenta la condició de autoritat meteorològica de l’Estat i autoritat meteorològica aeronàutica. Les seves funcions s’agrupen, de forma simplificada, en els blocs següents:

1. Funcions generals com a servei meteorològic estatal

• Elaborar, subministrar i difondre informacions i prediccions meteorològiques d’interès general per als ciutadans a tot el territori nacional.
• Prestar serveis meteorològics i climatològics a les administracions públiques, institucions i entitats públiques o privades, incloent serveis de valor afegit adaptats a sectors concrets (per exemple, energia, agricultura o transport), mitjançant acords, llicències i contractes.
• Gestionar les xarxes d’observació i les infraestructures tècniques necessàries per a la recollida, tractament i distribució de dades meteorològiques i climatològiques a Espanya.
• Mantenir i actualitzar el registre històric de dades meteorològiques i climatològiques, que serveix de base per a estudis, estadístiques i planificació de polítiques públiques.
• Desenvolupar activitats de formació, documentació i comunicació en matèria meteorològica i climatològica.

2. Predicció, vigilància i sistemes d’alerta

• Emetre avisos i prediccions de fenòmens meteorològics adversos que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns materials.
• Mantenir una vigilància contínua, eficaç i sostenible de les condicions meteorològiques i climàtiques, així com de l’estructura i composició física i química de l’atmosfera sobre el territori nacional.
• Desenvolupar i mantenir sistemes d’observació i models de predicció que permetin millorar la qualitat i anticipació de les prediccions.

3. Suport a la seguretat aèria, marítima i a la protecció civil i la defensa

• Proporcionar serveis meteorològics de suport a la navegació aèria i marítima, necessaris per a la seguretat, regularitat i eficiència del trànsit aeri i del trànsit marítim, en el marc dels compromisos internacionals (per exemple, Conveni de Chicago i normativa de Cel Únic Europeu).
• Subministrar la informació meteorològica necessària a les Forces Armades, a la defensa nacional i a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, prestant el suport meteorològic adequat per a les seves missions.
• Servir de suport tècnic a les autoritats de protecció civil i altres serveis d’emergència en la gestió d’episodis de temps sever (tempestes, inundacions, onades de calor o de fred, etc.).

4. Climatologia, medi ambient i canvi climàtic

• Prestar a les administracions públiques assessorament científic en assumptes relacionats amb la variabilitat i el canvi climàtic.
• Elaborar i actualitzar els escenaris de canvi climàtic per a Espanya, que serveixen de base per a polítiques d’adaptació i mitigació.
• Realitzar estudis i investigacions en ciències de l’atmosfera i desenvolupar tècniques i aplicacions que permetin millorar el coneixement del temps i del clima i la qualitat dels serveis.
• Donar suport a les polítiques mediambientals, en particular les relacionades amb la qualitat de l’aire i la protecció del medi ambient, mitjançant informació i modelització atmosfèrica.

5. Cooperació internacional i suport a altres administracions

• Exercir, sense perjudici de les competències del Ministeri d’Afers Exteriors, la representació de l’Estat en els principals organismes meteorològics internacionals i europeus, com l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), EUMETSAT, el Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini (CEPPM), EUMETNET o el Grup per a l’Observació de la Terra (GEO).
• Cumplir els compromisos internacionals d’Espanya en matèria d’intercanvi de dades i productes meteorològics i climatològics necessaris per a altres serveis meteorològics nacionals.
• Participar en projectes internacionals de cooperació tècnica i contribuir a la cooperació internacional al desenvolupament en meteorologia i climatologia, especialment amb la Comunitat Iberoamericana i amb Àfrica.
• Col·laborar amb les comunitats autònomes i entitats locals mitjançant convenis i altres instruments de cooperació, incloent la possible creació d’òrgans de coordinació amb els serveis meteorològics autonòmics.

A més, l’Estatut preveu que AEMET pugui realitzar treballs de consultoria i assistència tècnica en el seu àmbit de competències i assumir qualsevol altra funció que li atribueixi la normativa vigent, incloent, després de la modificació de 2017, la supervisió dels projectes d’obra de la pròpia Agència. En conjunt, la legislació configura AEMET com l’instrument principal de l’Estat per garantir un servei meteorològic i climatològic modern, coordinat internacionalment i al servei de la seguretat, l’economia i les polítiques públiques.

A Espanya, els avisos grocs per tempestes i possible calamarsa es regeixen pels criteris del sistema Meteoalerta d’AEMET. No els fixa cada comunitat autònoma per separat, sinó AEMET, encara que després els serveis autonòmics d’emergències decideixen si activen plans (Meteocam, Inuncam, etc.). Els requisits combinen intensitat prevista del fenomen, probabilitat que ocorri i zona afectada, amb llindars diferents segons el territori.

1. Què significa exactament un avís groc

• Segons AEMET, l’avís groc indica risc meteorològic per a determinades activitats o col·lectius, però en general perill limitat per a la població en conjunt. Ho detalla l’article explicatiu sobre avisos i nivells de risc d’AEMET resumit a Demócrata (explicació sobre avisos d’AEMET).
• S’emet quan es preveuen fenòmens potencialment adversos (pluges intenses, tempestes, etc.) que poden causar incidències localitzades: problemes a la carretera, anegament de punts baixos, danys a conreus, alteració d’activitats a l’aire lliure, etc.

2. Llindars de precipitació i tempesta

AEMET no usa un únic valor per a tota Espanya: els llindars varien per zona climàtica (àrea mediterrània front a la resta del territori) i per tipus de fenomen. A partir dels avisos recents recollits per Demócrata s’observa:

• En episodis de tempesta al nord i nord-est, AEMET considera típicament avisos grocs per ruixats que poden deixar al voltant de 15–20 l/m² en una hora. Per exemple, a Cantàbria es citen “precipitacions de fins a 15 l/m² en una hora i acumulacions de 20 l/m², amb possibles calamarsades i ratxes molt fortes de vent” dins d’avisos grocs (tempestes avui a Espanya: avisos d’AEMET).
• En altres zones (interior de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia oriental), les notes oficials mencionen 20 l/m² en una hora dins d’avisos grocs per tempestes amb possible calamarsa (episodi de calamarsa a Los Vélez o tempestes i calamarsa a València i Castelló).
• Quan es supera aquest ordre de magnitud (per exemple, 30 l/m² en 1 hora amb calamarsa de més de 2 cm) sol parlar-se ja de nivells taronges en diverses comunitats, segons diferents notes d’AEMET recollides per Demócrata.

Per tant, com a regla pràctica, a la majoria de comunitats un avís groc de tempestes implica que la intensitat prevista de pluja en una hora està a l’entorn de 15–20 l/m², amb possibilitat de ruixats localment forts, però sense arribar als llindars de perill important del nivell taronja.

3. Probabilitat i mida de la calamarsa

• Els avisos inclouen un camp de probabilitat. En els exemples d’avís groc per tempestes a l’interior nord de València, AEMET situa la probabilitat del fenomen entre el 40 % i el 70 %, rang que es repeteix en altres mapes consultats (tempestes a València: calamarsa i ratxes fortes).
• Perquè existeixi avís groc no s’exigeix una mida concreta de calamarsa; n’hi ha prou que les tempestes tinguin una probabilitat apreciable d’anar acompanyades de calamarsa i ratxes fortes. Les fitxes d’AEMET i les cròniques meteorològiques parlen de “possible calamarsa” o “calamarsa petita” dins del nivell groc i reserven la calamarsa “gran”, superior a 2 cm, per a escenaris que tendeixen a encaixar en avisos taronges i vermells.
• En resum, en avís groc la condició és: tempestes amb probabilitat moderada (≈40–70 %) de produir calamarsa de mida petita o irregular, que pot danyar conreus, vehicles o causar problemes puntuals a la carretera, però sense expectativa generalitzada de calamarsa de gran mida i dany massiu.

4. Criteris territorials: zones dins de cada comunitat

Els avisos no s’emeten a escala de “tota la comunitat” de forma indiferenciada, sinó per províncies i zones meteorològiques dins de cada comunitat autònoma:

• AEMET divideix cada comunitat en diverses àrees (per exemple, a Cantàbria: litoral, Cantàbria de l’Ebre, Liébana, etc.; a la Comunitat Valenciana: interior nord de València, litoral nord de Castelló, etc.), definides per criteris climàtics i d’impacte.
• Els llindars d’avís s’adapten a cada zona i a com està acostumada la població a aquests fenòmens: a l’interior fred o de muntanya, certs valors de precipitació o tempesta poden considerar-se normals, mentre que al litoral o en àrees molt urbanitzades el mateix episodi pot justificar un avís.
• Per a una comunitat autònoma concreta, l’avís groc per tempestes i calamarsa s’activa quan, en alguna de les seves zones Meteoalerta, es preveuen tempestes que compleixin simultàniament:
  • Intensitat esperada ≥ llindar local de pluja (habitualment 15–20 l/m² en 1 hora per a nivell groc).
  • Probabilitat significativa (al voltant del 40–70 %, segons els exemples publicats).
  • Risc afegit de calamarsa i ratxes fortes suficient per generar incidències localitzades.

5. Paper de la comunitat autònoma

Un cop AEMET emet l’avís, l’organisme autonòmic de Protecció Civil valora si activa el seu pla específic (per exemple, Meteocam a Castella-la Manxa, plans d’inundació o altres). Demócrata recull diversos casos en què governs autonòmics activen dispositius precisament “després d’analitzar els avisos de nivell groc emesos per AEMET”.

En tot cas, els llindars tècnics d’emissió de l’avís (pluja, probabilitat, menció a la calamarsa) són estatals i homogènies, amb ajustos per zona climàtica; el que sí canvia entre comunitats és com es tradueix aquest avís en mesures operatives de protecció civil.