El canvi d'hora torna a posar a prova el rellotge biològic dels espanyols. A les dues seran les tres i el dia tindrà només 23 hores, un ajustament que es repeteix dues vegades l'any però que continua generant dubtes tant en la seva utilitat com en el seu impacte sobre la salut.
Un “mini jet lag” per a l'organisme
Els experts comparen aquest canvi amb un petit desfasament horari. Obliga el cos a adaptar-se de manera brusca a un nou ritme, alterant l'equilibri entre el rellotge intern i els horaris socials.
Tot i que no assoleix la intensitat d'un viatge intercontinental, la pèrdua d'una hora de son —com passa en el pas a l'horari d'estiu— és la més difícil d'assimilar.
Efectes que van més enllà del cansament
Les conseqüències poden durar diversos dies. Durant aquest període, és habitual experimentar problemes de son, fatiga o dificultat per concentrar-se.
A nivell general, els especialistes assenyalen que aquest desajust també pot provocar pitjor rendiment cognitiu, alteracions de l'estat d'ànim i fins i tot trastorns digestius, en un patró similar al que es produeix en els viatges amb canvi de fus horari.
A més, alguns estudis apunten a un augment puntual d'accidents o problemes cardiovasculars en els dies posteriors al canvi.
Un debat que divideix la societat
El canvi d'hora porta anys en discussió. La pregunta és recurrent: ¿mantenir l'horari d'estiu o el d'hivern?
Tanmateix, els experts adverteixen que el debat està condicionat per la percepció social. L'horari d'estiu sol associar-se a més oci i llum, però això no significa que sigui el més adequat des del punt de vista biològic.
De fet, l'anomenat horari d'estiu va ser concebut com una mesura d'estalvi energètic, un objectiu que avui dia es considera mínim o fins i tot inexistent.
Desajustament amb el rellotge solar
Espanya presenta a més una particularitat: el seu horari oficial no està completament alineat amb el cicle solar, cosa que provoca que moltes activitats diàries es realitzin quan, biològicament, el cos encara no està preparat.
Aquest fenomen, conegut com a cronodisrupció, pot tenir efectes a llarg termini, com ara més risc de malalties metabòliques, cardiovasculars o problemes cognitius.
L'horari d'hivern, l'opció preferida pels experts
En l'àmbit científic hi ha un consens clar: si calgués triar, l'horari estàndard —el d'hivern— és el més adequat, en estar més alineat amb la llum natural.
Mantenir de manera permanent l'horari d'estiu podria generar un desfasament crònic, amb albes molt tardanes a l'hivern i un impacte negatiu sostingut en l'organisme.
Sense acord total entre els especialistes
Tot i així, no hi ha unanimitat absoluta. Alguns experts consideren que mantenir un únic horari —encara que no sigui l'ideal— podria ser menys perjudicial que canviar-lo dues vegades l'any, mentre que altres defensen que un horari incorrecte de manera permanent tindria efectes més nocius a llarg termini.
La clau: la rutina diària
Més enllà del debat, els especialistes coincideixen en un punt essencial: la regularitat en els hàbits és més important que el mateix canvi d'hora.
Mantenir horaris estables de son, adaptats al propi ritme biològic, i reduir factors que alterin el descans —com l'ús de pantalles o les rutines irregulars— té un impacte més gran en la salut que l'ajustament puntual del rellotge.
En aquest context, el canvi d'hora continua vigent, però el debat sobre la seva continuïtat i sobre l'horari més adequat roman obert tant en la societat com en la comunitat científica.