Incendis a Espanya avui, 11 d'agost: La boira continua fora de control mentre milloren diversos focus

L'incendi de Huelva supera ja les 20.000 hectàrees i manté centenars de persones desallotjades, mentre els focs de Tírig i diversos punts de Castella i Lleó evolucionen favorablement.

3 minuts

incendios forestales niebla

incendios forestales niebla

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

El incendi de Niebla, a Huelva, continua sent el principal focus de preocupació aquest dimarts 11 d'agost. El foc, declarat el passat dijous, supera ja les 20.000 hectàrees i roman fora de capacitat d'extinció degut a unes condicions meteorològiques especialment complicades, marcades pel vent i l'aparició de focus secundaris.

El dispositiu d'emergència manté desallotjades a centenars de persones a Huelva i Sevilla. La direcció de l'emergència ha ordenat nous desallotjaments preventius davant l'evolució de les flames, mentre els equips d'extinció treballen sobre un incendi la propagació del qual està dificultant especialment l'actuació dels mitjans aeris.

La situació contrasta amb l'evolució d'altres grans incendis registrats en els darrers dies. El de Tírig, a Castelló, va quedar estabilitzat el dilluns després d'afectar a unes 810 hectàrees, mentre a Aragó i Castella i Lleó continuen els treballs d'extinció i vigilància en diferents punts.

Niebla, l'incendi que concentra la preocupació

El foc de Huelva presenta una especial complexitat per la meteorologia. Les ràfegues de vent del sud-oest i els fenòmens convectius associats a la columna de fum estan afavorint l'aparició de nous focus a diversos quilòmetres de distància, que poden acabar unint-se al cap del incendi.

El conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz, ha descrit la situació com una «carrera de fons» i ha advertit que l'incendi encara pot tenir recorregut. El dispositiu supera els 600 efectius terrestres i compta amb mitjans aeris per intentar contenir l'avanç del foc.

Els nous desallotjaments afecten a nuclis de Huelva i Sevilla. En total, la xifra de persones desplaçades preventivament s'aproxima a les 800, mentre romanen tallades diverses carreteres comarcals per facilitar la feina dels serveis d'emergència i evitar riscos per a la població.

Tírig queda estabilitzat després d'afectar a 810 hectàrees

La situació és diferent a Castelló. L'incendi declarat a Tírig el passat divendres va ser estabilitzat el dilluns a les 16:42 hores després d'afectar a unes 810 hectàrees, 617 d'elles forestals.

El foc va obligar a evacuar preventivament a unes 700 persones de Catí i a confinar algunes zones de Serra d'en Galceran. En els treballs d'extinció van arribar a participar uns 250 efectius i fins a 19 mitjans aeris. Després de l'estabilització, la UME va començar la seva retirada.

Aragó manté evacuacions pel foc de Peñas de Riglos

En Aragó, l'incendi declarat a Peñas de Riglos, a Osca, ha afectat unes 1.100 hectàrees i ha obligat a mantenir mesures preventives sobre diversos nuclis de població.

Les localitats de Villalangua, Salinas de Jaca, Ena i Centenero van ser desallotjades preventivament davant la proximitat de les flames. El dispositiu d'emergència continua treballant per controlar un foc que s'ha vist condicionat per les característiques del terreny i les condicions meteorològiques.

Castella i Lleó afronta una jornada de risc extrem

Castella i Lleó arriba a aquesta jornada amb una situació especialment delicada des del punt de vista preventiu. La Junta ha activat una alerta per risc extrem d'incendis forestals entre l'11 i el 13 d'agost, coincidint a més amb la celebració de l'eclips solar de dimecres i amb l'augment previst dels desplaçaments cap a zones rurals.

La mesura implica restriccions a l'ús del foc i a activitats com les barbacoes en espais oberts durant el període d'alerta. L'objectiu és reduir al mínim les possibilitats que una negligència origini nous incendis en uns dies marcats per temperatures elevades i una elevada afluència de persones al medi natural.

En paral·lel, a Segòvia continuen les actuacions relacionades amb l'incendi de Navas de San Antonio, que ha obligat a mantenir desallotjaments a Los Ángeles de San Rafael i Vegas de Matute i el confinament de Valdeprados. A Lleó també roman sota vigilància l'incendi de Cifuentes de Rueda.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari per a la declaració d'emergència per incendis forestals a Espanya i quines competències tenen les comunitats autònomes en aquesta matèria?

A Espanya, la declaració d'una situació d'emergència per incendis forestals no segueix un “procediment parlamentari” específic i tasat a les Corts, sinó que s'articula principalment a través dels mecanismes de protecció civil i de l'actuació del Govern, mentre que el Parlament intervé sobretot mitjançant lleis generals i control polític. Amb la informació disponible, es pot explicar el paper de les Corts Generals en tres plans: l'aprovació de la normativa aplicable, el control de l'actuació de l'Executiu i l'adopció d'iniciatives d'impuls polític. No es disposa a les fonts consultades d'un detall normatiu específic sobre incendis forestals ni sobre la distribució concreta de competències autonòmiques en aquesta matèria, per la qual cosa només es pot oferir una explicació general recolzada en el funcionament ordinari del sistema parlamentari.

1. Paper del Parlament en situacions d'emergència

Davant d'una emergència com grans incendis forestals, el Congrés dels Diputats i el Senat no són els òrgans que “declaren” l'emergència operativa (això correspon als sistemes de protecció civil i a les autoritats de govern), però sí que compleixen funcions clau:

  • Marc normatiu: Les Corts Generals aproven lleis que regulen la protecció civil, l'organització d'emergències i la coordinació entre administracions. Segons la informació general sobre tramitació legislativa, aquestes normes poden arribar al Parlament com a projectes de llei del Govern o com a proposicions de llei dels grups parlamentaris, diputades i diputats, Senat o assemblees autonòmiques.
  • Aprovació de lleis i reformes: Qualsevol reforma legal per millorar la prevenció i gestió d'incendis (per exemple, sobre planificació forestal, coordinació de serveis d'extinció o règim d'ajudes) seguiria el procediment legislatiu ordinari: admissió a tràmit per la Mesa, publicació, terminis d'esmenes, debat en comissió i ple, remissió a l'altra Cambra i, finalment, sanció i promulgació.
  • Impuls polític no normatiu: Els grups poden presentar proposicions no de llei (PNL) per instar el Govern a adoptar mesures específiques davant els incendis (reforç de mitjans aeris, millores en la coordinació amb comunitats autònomes, etc.). Aquestes PNL es debaten i voten, però, com s'indica a la informació disponible, no tenen força jurídica obligatòria, sinó valor polític.

2. Control parlamentari de la gestió d'incendis

L'altra gran via d'intervenció parlamentària és el control polític sobre com el Govern gestiona una campanya d'incendis o una emergència concreta. D'acord amb la descripció general del control parlamentari, les Corts disposen de diversos instruments:

  • Preguntes orals o escrites: Diputats i senadors poden registrar preguntes sobre els incendis, la disponibilitat de mitjans, els criteris d'actuació o la coordinació amb les comunitats autònomes.
  • Interpel·lacions i mocions: Un grup pot interpel·lar el Govern per la seva política en matèria d'incendis forestals i, a continuació, sotmetre a votació una moció que reculli propostes o retrets polítics.
  • Compareixences: Es pot cridar el ministre competent o altres alts càrrecs perquè expliquin en comissió o en ple la gestió de l'emergència.
  • Comissions d'investigació: En cas d'incendis d'especial gravetat, és possible la creació d'una comissió d'investigació parlamentària per analitzar causes, responsabilitats i possibles reformes.
  • Sol·licituds de documentació: Els grups poden demanar informes tècnics, avaluacions de riscos o dades de danys per exercir el seu control.

Per tant, encara que la decisió operativa de declarar una emergència per incendis no s'adopti mitjançant votació parlamentària, el Congrés i el Senat sí que poden condicionar i fiscalitzar tot el marc en què aquesta emergència es gestiona.

3. Estats d'alarma i la seva dimensió parlamentària

En escenaris extrems, les eines constitucionals d'excepció (com l'estat d'alarma) poden arribar a utilitzar-se també en contextos de catàstrofes naturals o grans emergències. La normativa d'estats excepcionals estableix un paper central del Govern en la declaració inicial, però exigeix la intervenció del Congrés dels Diputats per a la pròrroga i el control polític. No obstant això, a les fonts consultades no apareix un desenvolupament específic referit a incendis forestals, per la qual cosa no es disposa de més detall.

4. Competències de les comunitats autònomes

La pregunta també es refereix a la distribució competencial en prevenció, extinció i gestió d'incendis forestals. No obstant això, a la informació disponible només es recull el funcionament general de les iniciatives legislatives i del control parlamentari, sense cap referència concreta a la distribució de competències entre Estat, comunitats autònomes i entitats locals en matèria d'incendis o protecció civil. Per tant, no es disposa de més informació a les fonts consultades per desglossar amb precisió quines competències assumeixen les comunitats autònomes ni com s'articula jurídicament la seva coordinació amb l'Administració General de l'Estat i els ajuntaments en aquest àmbit.

En conseqüència, només es pot afirmar en termes generals que el Parlament estatal intervé mitjançant lleis marc i control polític, mentre que la declaració operativa d'emergències i la gestió directa dels incendis es produeix a través dels sistemes de protecció civil i de les administracions executives (Govern central, comunitats autònomes i entitats locals), sense que les fonts aportades permetin detallar més la distribució i exercici concret d'aquestes competències.

Quins instruments de control parlamentari concrets s'han utilitzat recentment al Congrés per fiscalitzar la gestió de grans incendis forestals? Com es tramitaria una proposició de llei específica per reforçar la coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria d'incendis forestals? Quin tipus de proposicions no de llei s'han aprovat a les Corts Generals relacionades amb la prevenció d'incendis forestals?

Quines funcions i atribucions té el conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia segons la legislació autonòmica?

El conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia és el titular polític de la Conselleria de Sanitat, Presidència i Emergències i exerceix la direcció superior sobre un bloc molt ampli de competències: suport a la Presidència, relacions Govern–Parlament, sanitat i consum, seguretat interior, protecció civil i emergències, i coordinació territorial. Les seves funcions es defineixen principalment en el Decret 168/2025, de 5 de novembre, pel qual s'estableix l'estructura orgànica de la Conselleria de Sanitat, Presidència i Emergències, al qual s'arriba després de la reestructuració de conselleries acordada en el Decret del President 6/2024, modificat pel Decret del President 5/2025. A més, actua en el marc general de la Llei 9/2007, de l'Administració de la Junta d'Andalusia i de la legislació sectorial en sanitat, protecció civil, emergències i consultes populars.

Marc normatiu i configuració de la Conselleria

La distribució competencial actual es fixa després del Decret del President 6/2024, de 29 de juliol, sobre reestructuració de Conselleries, consolidat a 15/10/2025 (text consolidat). Segons el preàmbul del Decret 168/2025, el Decret del President 5/2025, de 15 d'octubre assigna a aquesta Conselleria:

  • Les competències de l'antiga Conselleria de la Presidència, Interior, Diàleg Social i Simplificació Administrativa, excepte diàleg social, simplificació administrativa, qualitat normativa (traslladades a Economia, Hisenda, Fons Europeus i Diàleg Social) i estratègia digital (a Indústria, Energia i Mines).
  • Les competències en salut i consum que exercia l'antiga Conselleria de Salut i Consum.
  • L'adscripció de les entitats preexistents de Presidència i Interior i de salut i consum, i la de les Delegacions del Govern de la Junta d'Andalusia.

Tot això s'emmarca en l'article 24.1 de la Llei 9/2007, que regula la distribució de competències entre conselleries.

Competències materials de la Conselleria (article 1 del Decret 168/2025)

L'article 1 del Decret 168/2025 delimita l'àmbit material sobre el qual el conseller exerceix la seva responsabilitat política i de gestió:

  • Suport directe a la Presidència: assistència política i tècnica i assessorament general al president; serveis de protocol i cerimònia de la Presidència.
  • Relacions institucionals: relacions entre el Consell de Govern i el Parlament d'Andalusia; secretariat del Consell de Govern; presidència i assistència a la Comissió General de Viceconsellers regulada a la Llei 6/2006 i el Decret 155/1988.
  • Sanitat i consum: execució de la política de salut, planificació i assistència sanitària, assignació de recursos, inspecció i avaluació d'activitats, centres i serveis sanitaris, i totes les competències atribuïdes per la legislació sanitària vigent; a més, les polítiques transversals de salut i consum.
  • Seguretat, protecció civil i emergències: policia autonòmica, ordenació i coordinació supramunicipal de policies locals, protecció civil i emergències, lluita contra emergències ambientals causades per incendis forestals i seguretat.
  • Processos electorals i consultes populars: competències relatives a eleccions i consultes populars locals previstes a la Llei 2/2001, de 3 de maig.
  • Espectacles públics i activitats recreatives, sense perjudici de competències d'altres òrgans.
  • Administració territorial: planificació estratègica per a l'impuls, modernització i racionalització de l'Administració Territorial i coordinació de l'acció política al territori a través de les Delegacions del Govern.
  • Serveis comuns de Presidència i de la pròpia Conselleria.
  • Butlletí Oficial de la Junta d'Andalusia (BOJA): direcció, edició i publicació del BOJA i coordinació de publicacions en altres diaris oficials.
  • Assessorament jurídic: assessorament jurídic i representació i defensa en judici de l'Administració de la Comunitat Autònoma, a través del Gabinet Jurídic.
  • Comunicació i informació pública: direcció i coordinació de les polítiques de comunicació institucional, mitjans de comunicació social i sector audiovisual; presència a internet i xarxes socials; coordinació de la política informativa del Govern i de la Presidència.
  • Govern obert i transparència: competències en Govern Obert i funcions de la Secretaria de Transparència; coordinació general en matèria de transparència, en connexió amb la Llei 1/2014 de Transparència.
  • Relacions amb el Consell Consultiu d'Andalusia.
  • Víctimes del terrorisme: coordinació de competències de les diferents conselleries en aquesta matèria.
  • Relacions amb confessions religioses.
  • Ports d'interès general: funcions previstes al Decret 2/2011, de 11 de gener, sobre designació de membres dels òrgans de govern de les autoritats portuàries.

Direcció de l'estructura orgànica i coordinació funcional

L'article 2 del Decret 168/2025 estableix que la Conselleria s'organitza, sota la “direcció superior” del seu titular, en òrgans centrals (dues Viceconselleries, diverses Secretaries Generals, Secretaries Generals Tècniques, el Gabinet Jurídic i diverses Direccions Generals en els àmbits de Presidència, Interior/comunicació i sanitat/consum) i òrgans perifèrics (Delegacions del Govern a les vuit províncies i una Subdelegació al Camp de Gibraltar). El conseller exerceix, per tant, la capçalera política sobre aquesta estructura i la coordinació entre els àmbits de Presidència, interior-emergències i sanitat-consum.

Encara que el decret desenvolupa de forma pormenoritzada les funcions d'òrgans com la Viceconselleria de Presidència, la Viceconselleria de Sanitat i Consum o les Secretaries Generals (incloses les relatives a investigació, salut digital, planificació assistencial, salut mental, addiccions i consum), aquestes s'entenen com a competències exercides sota la direcció i responsabilitat última de la persona titular de la Conselleria.

Relació amb altres normes sectorials

El marc competencial del conseller es veu complementat per altres normes autonòmiques i estatals que afecten els seus àmbits materials, entre elles:

  • Decret-llei 2/2023, d'11 d'abril, sobre emergències i incendis forestals ([enllaç]).
  • Decret-llei 4/2025, de 22 d'octubre, sobre ajudes a entitats locals en emergències de protecció civil ([enllaç]).
  • Normativa pressupostària autonòmica, com la Llei 7/2024, de Pressupostos 2025, que condiciona els mitjans econòmics per a aquestes polítiques.

Existeixen també altres disposicions recents sobre ocupació pública (Oferta d'Ocupació Pública 2024), oficina d'expresidents (Decret 16/2024) o mesures de suport davant borrasques ([enllaç]), que poden incidir indirectament en l'àmbit d'actuació de la Conselleria, així com altres normes sectorials estatals (per exemple, la normativa de l'AESAN o l'organització de l'INGESA), la coordinació general de les quals recau en última instància en el titular de la Conselleria pel que fa a Andalusia.

Altres textos citats en l'entorn normatiu, encara que no defineixen directament les funcions del conseller, inclouen, entre altres: la correcció d'errors del Decret-llei 3/2024 ([enllaç]), l'Ordre de plans d'actuació d'emergència de 2026 ([enllaç]) i diverses normes estatals sobre protecció civil, loteries, mercat de valors, qualificacions professionals o reglaments interns ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]), que configuren el context regulador en què el conseller desenvolupa les seves funcions.

Pots desglossar quines competències concretes exerceix el conseller en matèria de protecció civil i gestió d'emergències segons la normativa andalusa recent? Quins òrgans i agències estan adscrits a la Conselleria de Sanitat, Presidència i Emergències i com es reparteixen les seves funcions internes? Com es coordinen les competències sanitàries d'aquesta Conselleria amb l'Administració General de l'Estat i amb el Sistema Nacional de Salut?

Quins requisits legals s'han de complir per evacuar la població en situacions d'emergència per incendis forestals a Espanya?

A Espanya, l'evacuació de la població per incendis forestals es recolza en la normativa bàsica de protecció civil de l'Estat i en els plans especials d'incendis de cada comunitat autònoma i dels municipis. La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil fixa els principis generals i el model de coordinació, mentre que l'antiga Directriu bàsica d'incendis forestals aprovada pel Reial Decret 893/2013 (avui parcialment desplaçada per la nova Norma Bàsica de Protecció Civil) i el Pla Estatal de Protecció Civil per emergències per incendis forestals concreten la planificació i la coordinació. A partir d'aquest marc, cada comunitat —per exemple Andalusia amb el seu Pla INFOCA— regula qui dirigeix les emergències, com es decideix l'evacuació i com s'han d'elaborar els plans locals. Tot això s'ha de fer respectant principis com la primacia de la vida humana, la proporcionalitat de les mesures i la informació accessible a la ciutadania.

1. Marc bàsic estatal de protecció civil

La Llei 17/2015 defineix la protecció civil com un servei públic integrat en la seguretat pública i articula el Sistema Nacional de Protecció Civil. Entre altres aspectes rellevants per a l'evacuació en incendis forestals, estableix que:

  • Els plans de protecció civil han d'incloure programes d'informació i comunicació preventiva i d'alerta perquè la població adopti mesures de salvaguarda i per facilitar la ràpida actuació dels serveis d'intervenció (articles del capítol de prevenció recollits a la llei).
  • És obligatori garantir que aquesta informació arribi especialment a col·lectius vulnerables, incorporant mesures d'accessibilitat (persones amb discapacitat, etc.).
  • Es crea una Xarxa Nacional d'Informació sobre Protecció Civil i un registre informatitzat de plans, que facilita la coordinació entre administracions.
  • En les emergències d'interès nacional, el titular del Ministeri de l'Interior assumeix la direcció i coordinació de totes les actuacions i recursos estatals, autonòmics i locals al territori afectat, a partir de la declaració prevista a la pròpia llei.

La llei es recolza i complementa amb la normativa reglamentària bàsica (Norma Bàsica de Protecció Civil aprovada el 2023 i normes anteriors) i amb estratègies com l'Estratègia Nacional de Protecció Civil, que reforcen els principis de coordinació i planificació.

2. Planificació específica davant incendis forestals

El Reial Decret 893/2013, que aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil per incendis forestals, estableix un model comú de plans:

  • Pla estatal, per a coordinació i suport entre territoris.
  • Plans autonòmics especials d'incendis forestals.
  • Plans d'actuació d'àmbit local (municipals).
  • Plans d'autoprotecció en urbanitzacions, càmpings, indústries, etc.

Aquests plans, la Directriu ordena que es prevegin expressament:

  • Informació a la població: mecanismes d'avís i indicació de conductes recomanades.
  • Confinament, evacuació i refugi: el pla ha de definir vies d'evacuació, punts de reunió i les accions per traslladar la població en risc i allotjar-la en llocs segurs.
  • Un procediment específic per a la gestió i actuacions d'evacuació de la població en emergències per incendis forestals, inclòs en el contingut mínim dels plans locals.

El Pla Estatal de Protecció Civil per emergències per incendis forestals desenvolupa aquesta Directriu a nivell estatal i preveu, entre altres, un Pla d'evacuació i refugi com un dels plans de coordinació i suport que s'activen quan sigui necessari.

3. Qui pot ordenar l'evacuació?

De la normativa citada es desprèn una estructura escalonada:

  • Àmbit local: els plans d'actuació d'àmbit local regulen l'organització i procediments dels serveis municipals. En ells es fixen les autoritats municipals i comandaments operatius responsables d'activar l'evacuació, d'acord amb la Directriu bàsica.
  • Àmbit autonòmic: cada comunitat aprova el seu propi pla especial d'incendis forestals. Per exemple, el Decret 371/2010 aprova el Pla INFOCA a Andalusia, que regula l'estructura de direcció del pla i la integració dels Plans Locals d'Emergència per Incendis Forestals; en aquesta estructura es concreta quins òrgans poden decidir mesures com evacuacions o confinaments.
  • Àmbit estatal: quan l'emergència es declara d'interès nacional conforme a la Llei 17/2015, el Ministeri de l'Interior assumeix la direcció general i coordina amb els òrgans autonòmics i locals l'adopció de mesures de protecció de la població previstes als plans (incloses, si escau, evacuacions massives).

4. Principis i garanties en les evacuacions

Els textos analitzats insisteixen en diversos principis que condicionen jurídicament l'evacuació:

  • Primacia de la vida humana: tant la Directriu bàsica com plans autonòmics com l'INFOCA subratllen que la protecció de les persones preval sobre qualsevol altre bé o valor afectat per l'incendi.
  • Proporcionalitat i necessitat: les mesures (confinament, tall de carreteres, evacuació de nuclis) han de ser adequades a la gravetat i evolució de l'incendi, segons les “situacions operatives” definides als plans.
  • Informació i accessibilitat: la Llei 17/2015 exigeix programes d'informació preventiva i d'alerta, amb especial atenció a l'accessibilitat per a persones amb discapacitat.
  • Coordinació interadministrativa: la planificació (plans estatal, autonòmics i locals) i òrgans com el Consell Nacional de Protecció Civil busquen garantir una actuació integrada, evitant contradiccions entre ordres de diferents administracions.

En resum, no existeix una “ordre genèrica” d'evacuació, sinó un conjunt de plans jeràrquicament coordinats on es defineix qui mana a cada nivell i com s'evacua, sempre sota el paraigua de la Llei 17/2015 i la planificació específica d'incendis forestals.

Quines diferències hi ha entre l'evacuació i el confinament als plans d'incendis forestals i quan s'opta per cada mesura? Com regula concretament el Pla INFOCA d'Andalusia la decisió d'evacuar nuclis de població en un gran incendi? En quins casos pot arribar a declarar-se una emergència d'interès nacional per incendis forestals i què canvia llavors per a les evacuacions?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quantes hectàrees ha afectat l'incendi de Niebla a Huelva segons el balanç més recent?

Pregunta" 1 de 3

Quines mesures ha pres Castella i Lleó davant el risc extrem d'incendis forestals?

Pregunta" 2 de 3

Quin fenomen meteorològic està dificultant especialment l'extinció de l'incendi de Niebla?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?