La Junta habilita un telèfon gratuït d'atenció psicològica després dels terratrèmols de Granada: aquest és el número

La Junta d'Andalusia manté habilitat el telèfon gratuït 900 102 513 per oferir atenció psicològica a les persones afectades emocionalment pel terratrèmol de Granada i les seves rèpliques. El servei està dirigit especialment a qui sofreix ansietat, por persistent o una situació d'especial vulnerabilitat.

4 minuts

EuropaPress 7719655 granadinos calle miedo nuevos terremotos 18 agosto 2026 granada andalucia

EuropaPress 7719655 granadinos calle miedo nuevos terremotos 18 agosto 2026 granada andalucia

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Els nous terratrèmols registrats aquest dimarts a Granada han tornat a generar preocupació entre els veïns de la capital i la seva àrea metropolitana. Davant la por i la incertesa provocades per la successió de moviments sísmics, la Junta d'Andalusia ha posat a disposició de la ciutadania un telèfon gratuït d'atenció psicològica.

El número habilitat és el 900 102 513. El servei està destinat a les persones que necessitin suport professional després de patir una crisi d'ansietat, por persistent davant la possibilitat de noves rèpliques o qualsevol altra alteració emocional relacionada amb els terratrèmols.

L'atenció corre a càrrec de professionals del Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Desastres (GIPED), en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicologia d'Andalusia Oriental.

Telèfon d'atenció psicològica pel terratrèmol de Granada

El número gratuït habilitat per la Junta d'Andalusia és:

900 102 513

Aquest telèfon no està destinat a comunicar danys materials ni situacions d'emergència. La seva finalitat és oferir suport psicològic a les persones afectades emocionalment pels terratrèmols de Granada.

El servei està especialment indicat per a qui presenti:

  • Crisis d'ansietat després de sentir un terratrèmol.
  • Por persistent davant noves rèpliques.
  • Insomni o nerviosisme relacionat amb els sismes.
  • Sensació d'inseguretat dins de l'habitatge.
  • Especial vulnerabilitat emocional.
  • Dificultat per recuperar l'activitat quotidiana.

El conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz, ha explicat que és normal que un episodi sísmic generi por i incertesa i ha defensat la necessitat de facilitar ajuda professional a les persones que la necessitin.

“És normal que un episodi d'aquestes característiques generi por i incertesa. Per això hem activat també la resposta psicològica, perquè qualsevol persona que necessiti ajuda professional pugui rebre-la”, va assenyalar Sanz en anunciar la posada en marxa del servei.

Qui atén el telèfon gratuït

Les trucades són ateses per professionals del Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Desastres, conegut com a GIPED.

El dispositiu s'ha activat mitjançant el conveni de col·laboració existent entre l'Agència d'Emergències d'Andalusia i el Col·legi Oficial de Psicologia d'Andalusia Oriental. Aquests professionals estan especialitzats en l'atenció de persones afectades per emergències, accidents greus, catàstrofes i situacions que poden provocar un impacte emocional intens.

L'objectiu és actuar davant les primeres senyals d'ansietat, oferir pautes per controlar la por i valorar si la persona necessita algun tipus d'atenció addicional.

Quin telèfon cal utilitzar per comunicar esquerdes o despreniments

El telèfon 900 102 513 no s'ha d'utilitzar per informar d'esquerdes, despreniments, cornises inestables o danys en edificis. En aquests casos, els ciutadans han de trucar al 112, especialment quan existeixi un possible risc per a les persones.

El servei d'Emergències 112 Andalusia s'encarrega de classificar cada avís i traslladar-lo a l'organisme competent, que pot ser l'ajuntament corresponent, els Bombers, la Policia Local, Protecció Civil o els tècnics encarregats d'inspeccionar els edificis.

Les autoritats recomanen trucar al 112 quan es produeixi alguna d'aquestes situacions: Despreniment d'una cornisa, façana o teulada; Caiguda de cascots a la via pública; Aparició d'esquerdes que puguin representar un perill; Danys que impedeixin sortir d'un habitatge; Persones ferides o que necessitin assistència sanitària; Risc immediat per als ocupants d'un immoble.

També s'aconsella no apropar-se a edificis acordonats ni romandre junt a façanes que presentin danys visibles.

Oficina per als afectats pel terratrèmol a Granada

L'Ajuntament de Granada ha obert, a més, una oficina d'atenció i assessorament per als veïns afectats pels terratrèmols. El servei es troba al Centre Cívic del Zaidín i ha estat coordinat amb el Col·legi d'Advocats de Granada.

L'oficina ofereix informació gratuïta sobre els tràmits que puguin derivar-se dels danys ocasionats pels sismes. Per acudir és necessari sol·licitar cita prèvia al propi centre o mitjançant el telèfon 958 13 09 85.

El horari anunciat és de 9.00 a 13.00 hores.

La elecció del Zaidín respon a que aquest barri ha concentrat una part important de les peticions de revisió d'habitatges i de les consultes de veïns preocupats pel estat dels seus edificis.

Els telèfons habilitats després dels terratrèmols de Granada

Servei Telèfon Per a què serveix
Atenció psicològica 900 102 513 Ansietat, por persistent o vulnerabilitat emocional provocada pels terratrèmols.
Emergències 112 Ferits, despreniments, esquerdes perilloses o qualsevol situació de risc immediat.
Oficina municipal del Zaidín 958 13 09 85 Cita prèvia per rebre assessorament gratuït sobre tràmits i danys derivats del terratrèmol.


Com controlar l'ansietat després d'un terratrèmol

La Junta recomana informar-se únicament mitjançant fonts oficials i evitar la difusió de rumors o missatges alarmistes sobre la possibilitat de nous terratrèmols.

També aconsella conèixer les mesures d'autoprotecció, identificar les zones segures de l'habitatge i reduir l'exposició continuada a imatges de danys quan aquestes augmenten la por.

Després d'un terratrèmol és normal experimentar nerviosisme, problemes per dormir o por davant qualsevol vibració. No obstant això, si aquestes sensacions són intenses, es mantenen en el temps o impedeixen desenvolupar la vida quotidiana, es pot sol·licitar ajuda mitjançant el telèfon gratuït 900 102 513.

En cas d'una crisi greu o d'una situació que requereixi intervenció immediata, s'ha de trucar directament al 112.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines són les competències del conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia segons l'Estatut d'Autonomia?

L'Estatut d'Autonomia per a Andalusia no defineix de forma expressa un “conseller de Presidència, Sanitat i Emergències”, ni desglossa les seves funcions per departaments concrets. El que fa és fixar, d'una banda, les competències materials de la Comunitat Autònoma en sanitat i en protecció civil/emergències i, d'altra banda, el marc general d'organització del Govern andalús (President, Consell de Govern i consellers) al qual s'ancora qualsevol conselleria concreta. A partir d'aquest marc es deriven, per distribució interna, les competències del titular d'una conselleria que agrupi Presidència, Sanitat i Emergències.

1. Marc orgànic: President, Consell de Govern i consellers

L'Estatut estableix que la Junta d'Andalusia s'organitza políticament en Parlament, Presidència de la Junta i Consell de Govern. L'organització i estructura d'aquestes institucions d'autogovern és competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, cosa que inclou la configuració de les conselleries i l'agrupació de matèries en una mateixa cartera.

Quant al President de la Junta, l'Estatut disposa que:

  • “Dirigeix i coordina l'activitat del Consell de Govern, coordina l'Administració de la Comunitat Autònoma, designa i separa els Consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i l'ordinària de l'Estat a Andalusia”.
  • Pot delegar temporalment funcions executives pròpies en Vicepresidents o Consellers.

Sobre el Consell de Govern, l'Estatut assenyala que:

  • Està integrat pel President, els Vicepresidents si escau i els Consellers.
  • És l'òrgan col·legiat que exerceix la direcció política de la Comunitat Autònoma, dirigeix l'Administració i desenvolupa les funcions executives i administratives de la Junta.
  • En l'àmbit de les competències de la Comunitat, correspon al Consell de Govern i a cadascun dels seus membres l'exercici de la potestat reglamentària.

D'aquí se'n desprèn que qualsevol conseller —inclòs el de Presidència, Sanitat i Emergències— és membre del Consell de Govern, amb responsabilitat política pròpia per la seva gestió i potestat reglamentària i executiva en l'àmbit material que li assigni el President.

2. Competències materials en sanitat i salut pública

L'Estatut atribueix a Andalusia un ampli bloc competencial en sanitat i salut pública. Entre altres aspectes, s'estableix que:

  • La Comunitat té competència exclusiva sobre l'organització, funcionament intern, avaluació, inspecció i control de centres, serveis i establiments sanitaris, així com sobre l'ordenació farmacèutica en el marc constitucional.
  • Ostenta competència compartida en sanitat interior, incloent l'ordenació, planificació, determinació, regulació i execució dels serveis i prestacions sanitàries i sociosanitàries de caràcter públic per a tota la població.
  • Correspon igualment l'ordenació i execució de mesures per preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits: salut laboral, sanitat animal amb efecte sobre la salut humana, sanitat alimentària i ambiental, vigilància epidemiològica, així com el règim del personal del sistema sanitari públic i la recerca sanitària.

Aquestes competències no s'atribueixen a un òrgan concret, sinó a la Comunitat Autònoma. En la pràctica, el conseller de Presidència, Sanitat i Emergències assumeix, per distribució interna del Govern, la direcció política i administrativa d'aquestes matèries sanitàries, exercint la potestat reglamentària i de gestió en el seu àmbit, sempre sota la direcció general del President i dins de les línies marcades pel Consell de Govern.

3. Competències en protecció civil i emergències

L'Estatut atribueix a Andalusia la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que “inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, així com la direcció i coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis”, respectant les competències estatals en seguretat pública. A més, reconeix competències d'execució en salvament marítim en el litoral andalús i participació en seguretat nuclear.

De nou, el text estatutari fixa el bloc competencial de la Comunitat, no de cada conselleria. L'eventual atribució d'aquestes funcions al conseller de Presidència, Sanitat i Emergències és una decisió d'organització del Govern andalús, emparada en la competència exclusiva sobre l'estructura de les seves institucions d'autogovern.

4. Presidència i organització del Govern

Al costat del que s'ha dit, l'Estatut estableix que l'organització i estructura de les institucions d'autogovern i dels òrgans administratius públics d'Andalusia és competència exclusiva autonòmica. Sobre aquesta base, una conselleria de “Presidència” sol concentrar, per decisió política i normativa del propi Govern, funcions de coordinació interdepartamental, relacions amb el Parlament i altres administracions, i suport immediat al President; però aquestes funcions deriven de normes i decrets d'organització de l'Executiu, no directament de l'Estatut.

5. Síntesi

En resum, segons l'Estatut d'Autonomia (Llei Orgànica 2/2007, disponible a BOE), les “competències” del conseller de Presidència, Sanitat i Emergències es construeixen combinant:

  • El marc orgànic general: tot conseller forma part del Consell de Govern, exerceix potestat reglamentària i funcions executives en el seu àmbit i respon políticament davant el Parlament.
  • Les competències materials de la Comunitat en sanitat i salut pública, i en protecció civil i emergències, que el Govern assigna a aquesta conselleria concreta mitjançant la seva pròpia organització interna.

L'Estatut, per tant, habilita i emmarca aquestes competències, però no defineix detalladament el “catàleg” de funcions del conseller, que es concreta en les normes d'organització del Govern andalús dictades emparades en aquest mateix Estatut.

Em pots desglossar, amb exemples concrets, com s'exerceixen en la pràctica les competències estatutàries d'Andalusia en sanitat i salut pública? Quines normes autonòmiques d'organització del Govern desenvolupen, més enllà de l'Estatut, les funcions específiques del conseller de Presidència, Sanitat i Emergències? Com es coordina, segons l'Estatut, la competència autonòmica en protecció civil i emergències amb les competències de l'Estat en seguretat pública?

Quins requisits ha de complir una comunitat autònoma per activar dispositius psicològics d'emergència després de catàstrofes naturals?

A Espanya no existeix un “botó” jurídic específic només per activar dispositius psicològics d'emergència: s'emmarquen en el Sistema Nacional de Protecció Civil i en l'organització sanitària autonòmica. Els requisits perquè una comunitat autònoma els activi deriven, sobretot, de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, de la Norma Bàsica de Protecció Civil aprovada pel Reial Decret 524/2023, i dels plans territorials i especials de protecció civil i sanitaris de la pròpia comunitat.

1. Existència i activació de plans de protecció civil

La Llei 17/2015 i la Norma Bàsica de Protecció Civil exigeixen que cada comunitat autònoma disposi de:

  • Un pla territorial de protecció civil autonòmic, que regula la resposta davant emergències que afectin el seu àmbit geogràfic.
  • Plans especials (inundacions, sísmic, incendis forestals, risc químic, etc.) quan hi hagi riscos específics rellevants en el seu territori.
  • Plans d'autoprotecció en centres i instal·lacions de risc que s'integren funcionalment en el sistema públic.

La Llei 17/2015 defineix la “resposta immediata a les emergències de protecció civil” com l'actuació dels serveis d'intervenció i assistència després de l'emergència, incloent expressament l'atenció sanitària, psicològica i social d'urgència. Per tant, per activar recursos psicològics d'emergència, la comunitat ha de:

  • Tenir aquests dispositius previstos en el seu pla territorial o en els plans especials (per exemple, com a grup o subgrup psicosocial).
  • Declarar i activar l'emergència conforme a les fases i nivells que marqui el propi pla (preemergència, emergència en diferents graus, etc.), normalment a través de l'autoritat autonòmica competent en protecció civil.

2. Integració en l'estructura operativa de l'emergència

El Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), aprovat per resolució de 16 de desembre de 2020 (BOE), detalla l'estructura operativa que després es replica o adapta en els plans autonòmics. En aquesta estructura:

  • Es preveu expressament un “Grup d'intervenció psicosocial” com un dels possibles grups d'acció especialitzats sota el comandament operatiu integrat.
  • Es defineixen Centres d'Atenció als Ciutadans amb funcions de confeccionar llistats d'afectats, refugi i distribució d'estris, i prestar suport psicosocial.

En el Pla Estatal de Protecció Civil davant el risc d'inundacions (BOE) també es preveuen Centres d'Atenció al Ciutadà i plans d'abastiment, refugi i assistència social que inclouen suport psicològic.

En conseqüència, la comunitat autònoma ha de:

  • Disposar d'una estructura de comandament i coordinació (centre de coordinació de emergències autonòmic, punts de comandament avançat, etc.) que contempli on s'encaminen els equips d'intervenció psicosocial.
  • Assegurar el principi d'unitat de comandament i especialitat funcional: els equips psicològics actuen sota el comandament operatiu de protecció civil, mantenint la seva organització professional però integrats en el pla.

3. Recursos humans i organitzatius

Els dispositius d'atenció psicològica d'emergència es recolzen en:

  • Serveis públics d'intervenció i assistència definits en la Llei 17/2015: serveis tècnics de protecció civil i emergències, serveis sanitaris d'emergència, Forces i Cossos de Seguretat, etc., dins dels quals s'inclou l'atenció psicològica i social d'urgència.
  • L'organització sanitària autonòmica (serveis de salut mental, emergències sanitàries, dispositius comunitaris) que ha de preveure en els seus plans d'urgències la mobilització de psicòlegs i altres professionals davant catàstrofes.
  • Entitats col·laboradores i voluntariat, com Creu Roja Espanyola, la participació de la qual en el PLEGEM inclou expressament “intervenció psicosocial”, en virtut de convenis i acords amb les administracions.

Per activar formalment aquests dispositius, la comunitat ha de:

  • Comptar amb equips identificats i formats (propis o concertats) previstos en el catàleg de mitjans i recursos del pla.
  • Activar-los mitjançant les ordres operatives que emeti la direcció de la emergència, igual que es desplega a bombers o equips sanitaris.
  • Garantir que s'atén especialment a col·lectius vulnerables (menors, persones grans, persones amb discapacitat, familiars de víctimes), cosa que la normativa de protecció civil subratlla de forma transversal.

4. Coordinació amb l'Estat i altres comunitats

Quan la catàstrofe supera la capacitat autonòmica i es declara una emergència d' interès nacional, l'Estat pot assumir la direcció mitjançant el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències, integrant els centres autonòmics. La comunitat manté llavors els seus dispositius psicològics, però:

  • Els activa i coordina conforme a les instruccions de la direcció estatal de l'emergència.
  • Pot rebre reforç de mitjans estatals (per exemple, a través de convenis amb entitats especialitzades o suport d'altres comunitats).

En suma, la comunitat autònoma ha de complir els requisits generals de planificació i organització del Sistema Nacional de Protecció Civil, integrar l'atenció psicològica d'urgència en els seus plans territorials i sanitaris i disposar d'equips i protocols operatius per poder activar, amb base legal, dispositius psicològics d'emergència després de catàstrofes naturals.

Quines altres comunitats autònomes han habilitat serveis similars d'atenció psicològica després de terratrèmols en els últims anys?

A partir de les fonts consultades, es pot afirmar que diverses comunitats autònomes han desenvolupat dispositius d'atenció psicològica o suport psicosocial vinculats a emergències que inclouen, o podrien incloure, els terratrèmols: de forma destacada Andalusia, la Comunitat Valenciana, Illes Balears i la Comunitat de Madrid. En altres casos (Múrcia, Navarra, Canàries) no apareixen en les notícies revisades referències clares a dispositius específics després de sismes recents, tot i que sí hi ha menció a l'impacte del terratrèmol de Lorca i a l'erupció de La Palma en debats estatals sobre salut mental en catàstrofes.

Andalusia

Andalusia és el territori on més informació recent apareix lligada a la gestió de terratrèmols:

  • Després del terratrèmol de magnitud 5 d'agost de 2026 a l'àrea metropolitana de Granada, la Junta va activar la fase d'emergència, situació operativa 1, del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic, coordinant recursos i revisions d'edificis, segons diverses cròniques de Demócrata.
  • L'Agència d'Emergències d'Andalusia (EMA 1-1-2) recorda en les seves notes que el telèfon 112 està disponible 24 hores per a qualsevol emergència i acompanya aquesta comunicació amb recomanacions per a la població davant terratrèmols, així com materials didàctics per reduir l'ansietat associada als tremolors (nota de la Junta).
  • Tot i que les notícies revisades no descriuen equips psicològics desplegats específicament després d'un sisme, sí documenten que en altres emergències recents (per exemple, l'accident ferroviari d'Adamuz) la Junta activa el Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes (GIPEC), en coordinació amb Creu Roja, l'Institut de Medicina Legal i recursos de salut mental de la xarxa pública, per oferir suport presencial i grupal a afectats i personal intervinent.
    Això indica que Andalusia disposa ja d'un model estable d'intervenció psicològica en emergències, potencialment utilitzable també després de terratrèmols.
  • En municipis com Armilla, després de la recent seqüència sísmica, els ajuntaments han arribat a obrir espais públics i recintes esportius per a veïns inquietants, cosa que funciona de facto com a contenció psicosocial col·lectiva, tal com relata Demócrata.

Comunitat Valenciana

Tot i que la informació localitzada es refereix a la DANA de 2024 i no a terratrèmols, la Comunitat Valenciana ha desplegat un dispositiu molt estructurat de salut mental en catàstrofes que serveix de referència:

  • La Conselleria de Sanitat va activar un pla estratègic de salut mental post-catàstrofe, amb Unitats d'Atenció al Trauma i altres dispositius desplegats a les zones més afectades, amb equips multidisciplinaris de psiquiatres, psicòlegs clínics, infermeria de salut mental i treball social (Gaceta Médica, nota de la GVA).
  • S'han reforçat centres mòbils d'assistència psicològica, línies telefòniques d'ajuda i unitats específiques de trauma per prevenir estrès posttraumàtic i atendre més de mil persones, moltes amb símptomes d'ansietat, insomni o reexperimentació del succés.
  • El Ministeri de Sanitat, en coordinació amb la Generalitat, ha creat Unitats d'Emergència en Salut Mental (USME) que s'integren en la resposta global post-DANA i s'estructuren en diversos nivells: primers auxilis psicològics, suport comunitari i familiar, suport personalitzat i atenció especialitzada (nota del Ministeri de Sanitat).

Tot i que les notícies no mencionen explícitament una activació després de terratrèmols, aquest esquema d'USME, unitats de trauma i línies de suport és un model transferible a emergències sísmicas en aquesta comunitat.

Illes Balears

A Balears, la informació és més genèrica però rellevant:

  • El Govern balear manté un conveni d'atenció psicològica en situacions d'emergència o urgència, amb gairebé 300 intervencions en un any, segons una nota oficial del Govern (CAIB).
  • El dispositiu preveu intervencions presencials al lloc dels fets o telefòniques, orientades a reduir l'estrès i l'angoixa després d'emergències de diferent tipus (accidents, catàstrofes naturals, etc.).

Tot i que no es cita un sisme concret, aquest sistema està dissenyat precisament per a emergències sobtades d'alt impacte emocional, com podrien ser els terratrèmols.

Comunitat de Madrid

Madrid no apareix en les notícies analitzades amb un servei activat específicament després d'un terratrèmol, però sí amb un reforç clar de dispositius psicosocials en emergències:

  • La Comunitat de Madrid ha incorporat atenció psicològica a les unitats mòbils del Servei d'Emergència Social, operatives 24/7, per acudir al lloc d'accidents, catàstrofes o situacions de desamparament, amb un equip de psicòlegs desplaçant-se in situ (ConSalud).
  • En un altre context (incendis forestals), el Govern regional ha aprovat un dispositiu sanitari i psicosocial específic amb unitats mòbils en municipis afectats i un canal de sol·licitud de suport psicològic a través de la Targeta Sanitària Virtual, cosa que mostra que la comunitat estructura serveis de salut mental adaptats a catàstrofes, potencialment utilitzables també davant terratrèmols (Comunitat de Madrid).

Altres territoris i limitacions

La documentació revisada:

  • Recorda el terratrèmol de Lorca (Múrcia, 2011) i l'erupció de La Palma (Canàries, 2021) com a fites que han impulsat campanyes estatals sobre salut mental en catàstrofes, però sense detallar serveis autonòmics concrets activats després d'aquests esdeveniments.
  • No proporciona referències específiques a Navarra o a serveis autonòmics canaris desplegats després de terratrèmols recents, més enllà de la vigilància sísmica a Tenerife i la reflexió sobre la transparència i els simulacres d'emergència.

És raonable suposar que la majoria de comunitats de risc sísmic disposen de recursos de suport psicològic integrats en els seus plans de protecció civil, però, amb la informació disponible, només es pot documentar amb cert detall l'existència de dispositius estructurats a Andalusia, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Comunitat de Madrid, més enllà de les actuacions estatals generals (USME, convenis amb el Consell de Col·legis de Psicòlegs i ONG especialitzades en emergències).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui atén les trucades al telèfon 900 102 513 habilitat després dels terratrèmols de Granada?

Pregunta" 1 de 3

Per a què s'ha d'utilitzar el número d'emergències 112 després dels terratrèmols de Granada?

Pregunta" 2 de 3

On es troba l'oficina municipal d'atenció a afectats pels terratrèmols a Granada?

Pregunta" 3 de 3