Gairebé un quart de segle després de la posada en marxa de l'actual esquema de finançament local, l'anunci del Ministeri d'Hisenda d'emprendre-ne la reforma ha tornat al primer pla un debat que els ajuntaments consideren pendent. Els municipis qualifiquen el sistema d'"insostenible" per sostenir les competències i serveis que avui assumeixen, mentre segueix oberta la discussió sobre si el veritable problema és l'escassetat de recursos o la forma en què es reparteixen.
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) fa anys que reclama l'actualització d'un model dissenyat el 2002. El seu secretari general, Luis Martínez-Sicluna, subratlla que els consistoris s'han vist obligats a respondre a una realitat social i econòmica molt diferent a la de llavors, assumint noves demandes de la ciutadania sense que el finançament hagi seguit el mateix ritme.
"Els ajuntaments juguem amb els recursos que deriven d'un sistema de finançament local de fa 25 anys. És una situació realment insostenible", ha assegurat Martínez-Sicluna en declaracions a Europa Press.
Segons remarca, els consistoris són l'administració "més propera al ciutadà" i la primera porta a la qual es truca quan sorgeixen problemes relacionats amb l'habitatge, els serveis socials, la mobilitatat, la dependència o la gestió de residus. A més, recorda que el cost d'aquests serveis s'ha incrementat de forma notable amb el pas del temps.
Competències creixents i finançament limitat
Un dels eixos centrals de la discussió és el catàleg de competències que avui exerceixen els ajuntaments. La FEMP denuncia que tant la normativa estatal com l'autonòmica han anat sumant responsabilitats als municipis sense garantir el finançament necessari per assumir-les amb solvència.
Per aquest motiu, la federació reclama revisar la Llei de Bases del Règim Local per delimitar amb més precisió quines tasques corresponen a cada nivell de l'administració i assegurar que les funcions que exerceixen els consistoris vagin acompanyades dels recursos adequats.
En aquesta anàlisi coincideix en part el director executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, qui considera que hi ha àmbits en què la separació entre competències autonòmiques i locals segueix sent difusa.
"Hi ha competències en les quals la frontera entre autonòmic i local no està molt clara", ha assenyalat en declaracions a Europa Press De la Fuente, que veu "lògic" abordar de forma coordinada la reforma de tots dos sistemes per perfilar millor tant les responsabilitats com el finançament que ha de recolzar-les.
¿Incrementar fons o redistribuir-los millor?
Encara que hi ha un acord ampli sobre la necessitat de revisar el model, les posicions se separen en identificar l'origen principal del problema.
La FEMP insisteix que els ajuntaments precisen més ingressos per sostenir els serveis que ofereixen i alerta de manera especial sobre la situació dels petits municipis. Recorda que el 87 per cent dels consistoris espanyols té menys de 5.000 habitants, cosa que encareix la prestació de serveis per la dispersió geogràfica i l'envelliment demogràfic.
No obstant això, De la Fuente no veu imprescindible augmentar el volum total de recursos. "En general, jo no crec que als ajuntaments els falti diners perquè en uns llocs els sobra i en uns altres llocs els falta. El que cal fer és repartir-ho millor, això hauria de ser la prioritat de la reforma", ha resumit.
En la seva opinió, la reforma hauria de servir per corregir desequilibris entre municipis amb característiques similars i avançar cap a un repartiment més equitatiu dels fons disponibles. En aquesta línia, apunta a introduir mecanismes de nivel·lació semblants als que ja existeixen en el finançament autonòmic, amb l'objectiu de reduir les diferències entre territoris.
Malgrat aquestes discrepàncies, tant la FEMP com Fedea coincideixen que el finançament local i l'autonòmic estan estretament interrelacionats.
Per això, la federació municipalista rebutja la idea, traslladada per Hisenda, de reformar primer el sistema autonòmic i deixar per a més endavant el local. Martínez-Sicluna defensa que el conjunt dels recursos públics s'ha d'analitzar de forma global per evitar que els ajuntaments quedin en un segon pla en el repartiment.
"Els ajuntaments no poden resignar-se a rebre el que sobri una vegada tancat el model de finançament autonòmic", adverteix.
Incertesa sobre la reforma en aquesta legislatura
Encara que el debat s'ha reactivat, persisteixen els dubtes sobre la possibilitat real que la reforma arribi a aprovar-se en aquesta legislatura.
Martínez-Sicluna recorda que el cicle polític actual entra en la seva fase final i que l'absència de majories parlamentàries sòlides ha frenat en els últims anys la tramitació de reformes de calat, cosa que, al seu judici, "no garanteix" l'aprovació d'un canvi d'aquest abast.
Una percepció que comparteix De la Fuente, que també expressa els seus "dubtes" sobre les opcions que el procés arribi a bon port. "No sé si els veurem en aquests anys", lamenta.
Mentrestant, l'actualització del finançament local segueix pendent, malgrat que els municipis la reclamen des de fa anys i que, gairebé 25 anys després de l'aprovació del model vigent, continua sense una data clara en el calendari polític.