La Setena fitxa a Verónica Sanz: el salt de laSexta al canal de Javier Ruiz

A dia d'avui, la tramitació administrativa de la llicència d'emissió de La Séptima està essencialment completada: el concurs estatal de TDT s'ha resolt, la llicència s'ha adjudicat al consorci SIETE i el Govern ha aprovat la redistribució de canals i el calendari tècnic que permet que el canal comenci a emetre a partir del 5 de novembre de 2026. El que queda per davant són, sobretot, passos d'execució tècnica i compliment de condicions legals, a més de la incertesa derivada del recurs de Vox davant l'Audiència Nacional.

Estat actual de la llicència i del canal

L'octubre de 2025 el Govern va convocar, mitjançant acord de Consell de Ministres, el concurs públic per adjudicar una nova llicència estatal de TDT en obert, amb una durada inicial de 15 anys renovables, en compliment del Pla Tècnic Nacional de la TDT i de la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual (notícia a Demócrata i plecs publicats al BOE).

El 26 de maig de 2026, el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública va resoldre el concurs i va adjudicar la llicència a Serveis Integrats Entreteniment Televisiu SL (SIETE), enfront de l'oferta competidora de Mediaset, segons la nota oficial del Ministeri i l'anàlisi sectorial de mitjans com Audiovisual451 (nota del Ministeri, anàlisi d'Audiovisual451). Aquesta adjudicació es formalitza en un document administratiu signat pel ministre competent, conforme explica el propi Govern i detalla Demócrata en aquesta peça.

Posteriorment, el 31 de juliol de 2026 s'ha publicat al BOE la resolució que aprova la redistribució de canals de la TDT i fixa el calendari d'implantació de l'estàndard tecnològic DVB‑T2 per emissions en ultra alta definició (UHD). Aquesta mateixa resolució estableix expressament que a partir del 5 de novembre es podrà sintonitzar el nou canal de TDT La Séptima, adjudicat al consorci SIETE, i que la seva programació haurà d'estar disponible com a molt tard abans del 27 de novembre (resolució del Ministeri i cobertura a Demócrata).

En paral·lel, la premsa ha confirmat que La Séptima es prepara ja com a canal nacional en obert, amb data d'estrena el 5 de novembre de 2026 i una estructura empresarial vinculada a SIETE (perfil del canal a Demócrata).

Pròxims passos legals i administratius

A partir de la informació disponible, els principals fites que queden abans del llançament efectiu es poden resumir així:

• Notificació formal de la data d'inici d'emissions: la pròpia documentació del concurs i les notes del Ministeri assenyalen que l'adjudicatària ha de comunicar a l'autoritat competent la data prevista d'inici d'emissions per organitzar la redistribució de canals i la resintonització. Aquest tràmit està directament connectat amb el calendari del 5 de novembre fixat per la resolució de redistribució.
• Cumpliment de les condicions de la llicència i de la Llei 13/2022: durant la fase prèvia a l'inici d'emissions, l'empresa ha d'acreditar el respecte dels requisits de solvència, les obligacions de servei i les condicions tècniques i de continguts establertes en el plec del concurs i en la Llei General de Comunicació Audiovisual (quotes de determinats continguts, protecció de menors, límits publicitaris, etc.).
• Adaptació tècnica a l'estàndard DVB‑T2 i proves d'emissió: la resolució de 31 de juliol de 2026 vincula l'entrada de La Séptima al desplegament de la TDT en UHD. És imprescindible que l'operador configuri els seus equips per emetre en les condicions tècniques fixades (freqüència, múltiple MPE5, potència, format de senyal), coordini la resintonització i superi les proves prèvies habitualment exigides per l'administració.
• Comunicació al públic i coordinació amb la reordenació de la TDT: la resolució obliga les empreses afectades per la redistribució de canals a informar els espectadors, des del 5 d'octubre, de la necessitat de resintonitzar els seus televisors. La Séptima haurà d'integrar-se en aquesta campanya per assegurar que el seu espai al dial sigui visible i accessible.
• Gestió del contenciós judicial: segons Demócrata, Vox ha recorregut davant l'Audiència Nacional l'adjudicació de la llicència al consorci que impulsa La Séptima, qüestionant la legalitat del procés (mateixa font). Mentre no hi hagi una mesura cautelar o una sentència anul·latoria, la llicència continua sent plenament eficaç, però aquest recurs introdueix un element d'incertesa jurídica a mitjà termini.

En síntesi, des del punt de vista administratiu ordinari el procés està ja en la seva fase final: concurs resolt, llicència atorgada i marc tècnic aprovat. El que resta és que SIETE completi els tràmits de comunicació, garanteixi el compliment de les obligacions legals i culmini la posada en marxa tècnica perquè La Séptima comenci a emetre a partir del 5 de novembre de 2026, en un context en què roman obert un recurs contenciós que podria reexaminar l'adjudicació.

La normativa audiovisual espanyola no regula de forma expressa el lloc de “director editorial” com a categoria professional concreta en les cadenes de televisió. El que sí fa, especialment la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual, és regular amb molt de detall la “responsabilitat editorial” i les obligacions del prestador del servei de comunicació audiovisual. A la pràctica, en una cadena de televisió aquestes funcions es concentren en la direcció editorial, direcció de continguts o figura equivalent.

La Llei 13/2022 defineix el servei de comunicació audiovisual com aquell que proporciona continguts per informar, entretenir o educar el públic, “sota la responsabilitat editorial d'un prestador del servei”. Al seu torn, entén per responsabilitat editorial l'exercici del control efectiu sobre la selecció dels programes i sobre la seva organització a la graella o al catàleg, i per decisió editorial les decisions periòdiques vinculades a la gestió diària del servei. Aquest nucli de control és el que, en la realitat empresarial, assumeix un director editorial.

1. Marc general de competències editorials

A partir d'aquestes definicions, les competències i funcions que la llei atribueix al subjecte amb responsabilitat editorial —i que es projecten sobre la direcció editorial d'una cadena de televisió— poden agrupar-se en:

• Selecció i organització de continguts: decidir quins programes i altres continguts audiovisuals s'emeten o s'ofereixen a la carta, en quin ordre, en quins horaris i sota quin format (lineal o a demanda). Aquesta capacitat d'elecció i ordenació és el nucli de la responsabilitat editorial.
• Garantia dels principis generals de la comunicació audiovisual: la llei fixa principis com pluralisme, diversitat, respecte a la dignitat humana, rebuig dels continguts que incitin a l' odi o la violència, i la necessitat de garantir el dret dels usuaris a conèixer qui és responsable del contingut. Qui exerceix la direcció editorial ha de vetllar perquè tota la programació respecti aquests principis.
• Cumpliment de les obligacions de servei públic (en operadors públics): per als prestadors del servei públic (RTVE o operadors autonòmics i locals), la Llei 13/2022 i la legislació específica (per exemple, la Llei 17/2006 per a RTVE) afegeixen missions de cohesió social, promoció de la cultura i de les obres europees, pluralisme polític i social i objectivitat informativa. La governança s'articula a través de òrgans d'administració i direccions executives, mentre que els òrgans d'assessorament en la direcció editorial informen aquesta direcció, que és la que pren les decisions finals de contingut.

2. Protecció de menors i públic en general

La Llei 13/2022 desenvolupa obligacions molt precises en matèria de protecció dels menors i del públic en general davant de determinats continguts. D'això se'n deriven funcions editorials clau:

• Classificar adequadament els continguts per edats i naturalesa, i respectar les franges horàries d'especial protecció de menors, en particular en els serveis televisius lineals.
• Evitar l'emissió de continguts que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, o enquadrar-los amb mesures de protecció reforçada (avisos, horaris restringits, control parental).
• Aplicar criteris reforçats a les comunicacions comercials dirigides o accessibles a menors, especialment en productes sensibles (begudes alcohòliques, apostes, aliments amb determinats perfils nutricionals, etc.), on la llei preveu fins i tot l'adopció de codis de conducta específics.

3. Publicitat i altres comunicacions comercials

El director editorial comparteix, amb les àrees comercial i de compliment normatiu, la responsabilitat que les comunicacions comercials audiovisuals (publicitat, patrocini, telepromocions, emplaçament de producte) respectin els límits quantitatius i qualitatius fixats per la Llei 13/2022 i la seva normativa de desenvolupament:

• Controlar que la identificació de la publicitat com a tal sigui clara i que no es confongui amb el contingut editorial.
• Garantir el compliment de restriccions de producte (per exemple, tabac) i de restriccions horàries o de format quan la llei les exigeix.
• Supervisar l'ús de patrocini i emplaçament de producte, de manera que no condicionin indegudament la independència del contingut ni vulnerin les limitacions específiques en informatius, programes infantils, religiosos, o de protecció del consumidor.

4. Autorregulació, accessibilitat i supervisió

La llei fomenta l'adopció de codis d'autorregulació i corregulació, per exemple en matèries d'accessibilitat o de comunicació comercial dirigida a menors. La direcció editorial sol tenir un paper rellevant en:

• Impulsar i aplicar els codis interns de conducta de la cadena en matèria de continguts, ètica informativa, tractament de la violència, igualtat de gènere o diversitat.
• Coordinar amb els serveis tècnics la integració de mesures d' accessibilitat (subtitulació, audiodescripció, llengua de signes, etc.), la qualitat i grau d'implantació de les quals estan sotmesos a obligacions legals i a control per l'autoritat audiovisual.
• Atendre a la supervisió de la CNMC i, si escau, de les autoritats audiovisuals autonòmiques, responent a requeriments i adaptant la política de continguts a les resolucions i recomanacions regulatòries.

En resum, la normativa audiovisual espanyola no descriu un “manual de lloc” del director editorial, però sí defineix un àmbit de responsabilitat editorial molt exigent. En una cadena de televisió, la persona que ostenta aquesta direcció assumeix, en nom del prestador del servei, la responsabilitat última sobre què s'emet, com s'organitza, i que tot això s'ajusti als principis de pluralisme, protecció de menors, correcció publicitària, accessibilitat i altres obligacions que fixa la Llei 13/2022 i la seva normativa complementària.

Des de la fundació de laSexta a mitjans dels anys 2000 fins a la posada en marxa de La Séptima el 2026, la trajectòria de José Miguel Contreras combina una carrera molt intensa en el sector audiovisual amb una progressiva projecció pública lligada a l'anàlisi polític, però sense càrrecs orgànics en partits ni llocs en governs acreditats a les fonts consultades.

Etapa laSexta i consolidació a la televisió privada (2006‑2015)

El punt de partida de la teva pregunta és 2006, any en què neix laSexta. Segons el perfil publicat per Demócrata, Contreras va ser el principal promotor de la cadena i el seu conseller delegat, paper que va exercir fins al 2012, quan es va tancar l'operació d'integració amb Antena 3 (Demócrata). Sota la seva direcció, laSexta es va consolidar com una de les grans cadenes privades i va fixar una identitat molt reconeixible, amb formats com El Intermedio, la creació del qual està directament vinculada a Contreras.

Abans d'arribar-hi, el mateix perfil recorda que ja era una figura influent en el sector: havia estat fundador de la productora Globomedia el 1996, després de passar per Canal+ España com a primer director de Programació i per Telemadrid com a director de Programes i Esports. Des de Globomedia va participar en el llançament de nombrosos formats d'entreteniment i programes d'actualitat que van marcar la televisió de finals dels noranta i els 2000.

Després de la integració de laSexta a Antena 3, Contreras va assumir responsabilitats al grup resultant, Atresmedia: entre 2012 i 2015 va ser vicepresident i membre del seu comitè editorial, la qual cosa el va mantenir al nucli de les decisions estratègiques sobre continguts del major grup privat de televisió generalista juntament amb Mediaset.

Gir cap a l'anàlisi polític, l'acadèmia i nous projectes (2015‑2024)

A partir de 2016, Demócrata descriu una etapa en què Contreras “recupera amb més intensitat la seva activitat periodística” com a analista polític en diversos mitjans i reforça el seu perfil acadèmic i empresarial al voltant de la comunicació política i els mitjans d'informació (Demócrata).

En el pla professional i empresarial:

• Es consolida com a doctor en Periodisme per la Universitat Complutense, amb una tesi sobre política i televisió, i com a catedràtic de Comunicació a la Universitat Rey Juan Carlos.
• Figura com a principal accionista d'infoLibre, on el propi mitjà subratlla que porta anys donant suport financerament al projecte, mentre ell defensa que aquest paper no interfereix en la independència de la redacció.
• Manté una faceta social: va ser president de Save the Children Espanya entre 2003 i 2009 i ha participat en iniciatives vinculades a la discapacitat auditiva.

Ja a la segona meitat de la dècada de 2010 i començaments de la de 2020 es retroba amb la producció audiovisual. El 2018 impulsa, juntament amb Jorge Pezzi, LACOproductora, especialitzada en formats d'entreteniment i ficció; Pezzi figura després com a CEO d'aquesta empresa abans de passar a dirigir Boomerang TV, mentre les cròniques sectorials li continuen atribuint a Contreras el paper de cofundador i referent creatiu (Audiovisual451).

El 2024, el grup PRISA Media fa un pas més en nomenar-lo director de Continguts, des d'on assumeix l'estratègia audiovisual i coordina projectes com Lacoproductora. Aquest mateix any, una altra directiva, María Jesús Espinosa de los Monteros, el relleva al capdavant de Lacoproductora perquè ell es concentri precisament en aquest rol de màxim responsable de continguts de PRISA Media (Panorama Audiovisual).

La Séptima i la dimensió política de la seva figura (2025‑2026)

El retorn de Contreras a la primera línia de la televisió en obert es produeix amb la adjudicació el 2026 d'una nova llicència estatal de TDT al consorci Siete (Serveis Integrats d'Entreteniment Televisiu). L'acord del Consell de Ministres que atorga la llicència identifica Contreras com un dels impulsors clau del projecte, juntament amb accionistes com Andrés Varela Entrecanales, Adolfo Utor, Diego Prieto i l'empresari argentí José Luis Manzano (Panorama Audiovisual).

A partir d'aquí cristal·litza La Séptima TV, el nou canal nacional en obert que preveu començar a emetre el 5 de novembre de 2026. Els perfils de Demócrata el presenten com el gran impulsor del canal i un dels seus cervells editorials: exerceix com a assessor i responsable del llançament, tot i que no figura com a accionista de la societat concessionària (Demócrata).

El propi mitjà subratlla que:

• La Séptima neix amb una forta vocació informativa, centrada en actualitat, directe, anàlisi i conversa, i amb l'objectiu de competir amb Cuatro i laSexta.
• El projecte es recolza en una inversió inicial d'uns 20‑25 milions d'euros i en una plantilla prevista de prop de 300 treballadors.
• Les cròniques assenyalen que el canal ha estat descrit per altres mitjans com orientat a l'espai progressista o d'esquerres, mentre Contreras insisteix que no pretén una televisió “roja o blava”, sinó una cadena moderna i independent.

En el pla estrictament polític, les fonts consultades no recullen nomenaments de Contreras com a assessor formal a La Moncloa, ni càrrecs orgànics al PSOE o altres partits. La seva “trajectòria política” s'articula més aviat en tres plans: la seva especialització acadèmica en comunicació política, el seu paper com a analista i comentarista en mitjans, i el fet que els projectes que impulsa —laSexta en el seu dia i ara La Séptima— es llegeixen sovint en clau ideològica per l'impacte que poden tenir en la conversa pública i en l'equilibri del mapa mediàtic.

En suma, entre la fundació de laSexta i la creació de La Séptima, Contreras passa de ser l'executiu que llança i consolida una gran cadena privada a convertir-se en una figura de referència en la intersecció entre televisió, informació política i estratègia de continguts, mantenint la seva influència principalment des del sector audiovisual i no des de càrrecs polítics formals.