La UME intervé en l'incendi de Guadalajara després de l'evacuació d'un poble per l'avenç de les flames

La intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) en incendis i emergències forestals està avui regulada per normativa ja vigent (Llei 17/2015, Protocol d'Intervenció, Ordre d'organització de la UME, plans de protecció civil i d'incendis forestals), i no per una llei actualment en tramitació a les Corts. A 16 de juliol de 2026 no hi ha cap projecte de llei ni proposició de llei en curs que modifiqui de forma directa aquest marc jurídic específic. El que sí que existeixen són iniciatives parlamentàries no legislatives (proposicions no de llei) relatives a l'activació i desplegament de la UME i al reforç de la prevenció i lluita contra els incendis, a més de nova normativa reglamentària aprovada pel Govern.

1. Marc jurídic vigent de la intervenció de la UME

El règim d'intervenció de la UME en emergències i incendis forestals es recolza en diversos pilars:

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que configura la UME com a servei públic d'intervenció i assistència en emergències i com a principal estructura de col·laboració de les Forces Armades en protecció civil, atribuint-li la direcció operativa en emergències d'interès nacional, sota el Ministre de l'Interior. Vegeu la Llei 17/2015.
• Reial Decret 1097/2011, de 22 de juliol, pel qual s'aprova el Protocol d'Intervenció de la UME, que fixa les condicions d'activació, coordinació amb altres administracions i, en particular, l'ús de mitjans aeris de lluita contra incendis forestals. Vegeu el Protocol d'Intervenció.
• Ordre DEF/160/2019, de 21 de febrer, que regula l'organització i funcionament de la UME i especifica que les seves actuacions operatives es regeixen pel Reial Decret 1097/2011 i es centren en la protecció de persones, béns, medi ambient i espais naturals. Vegeu l'Ordre DEF/160/2019.
• Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres i publicat mitjançant la Resolució de 31 d'octubre de 2014, que estableix l'organització i procediments d'actuació dels recursos estatals (inclosa la UME) quan hi ha interès nacional o es dóna suport a les comunitats autònomes.
• Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc d'incendis forestals, aprovada per l'Acord del Consell de Ministres de 21 d'abril de 2026 i publicada per la Resolució de 23 d'abril de 2026, que cita expressament el Reial Decret 1097/2011 entre el seu marc jurídic i marca com han d'estructurar-se els plans especials autonòmics d'incendis forestals.
• Reial Decret 38/2026, de 21 de gener, que desenvolupa mesures de coordinació instrumental per a la prevenció, vigilància i extinció d'incendis forestals, publicat al BOE mitjançant [enllaç]. Es tracta de normativa reglamentària del Govern, no d'una llei parlamentària.
• A més, el Reial Decret-llei 15/2022, de mesures urgents en matèria d'incendis forestals, ja vigent, i altres instruments de protecció civil complementen aquest marc, sense alterar de forma directa el Protocol d'Intervenció de la UME.

Tota aquesta xarxa normativa està en vigor i operativa. Cap d'aquestes disposicions apareix actualment sotmesa a una modificació específica via projecte o proposició de llei a les Corts.

2. Iniciatives del Govern relacionades amb UME i incendis

Encara que no es tramiti una “nova llei UME”, sí que s'han adoptat decisions de l'Executiu que incideixen en el seu paper en incendis forestals:

• Aprovació anual dels Plans d'actuacions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, com el corresponent a 2026, recollit en l'acord del Consell de Ministres de 9 de juny de 2026 (Pla 2026), on es reitera que la UME és l'element de primera intervenció de les Forces Armades i pot integrar mitjans addicionals d'aquestes.
• Reforços de mitjans i equipament per a la UME, com l'acord del 29 de juny de 2026 per a un acord marc d'adquisició de camions volquet, remolcs i maquinària pesada destinat a millorar la seva resposta en incendis forestals i altres emergències (acord d'equipament).

Aquestes mesures desenvolupen i reforcen el marc existent, però no suposen un canvi parlamentari del règim jurídic bàsic d'intervenció de la UME.

3. Iniciatives parlamentàries actuals sobre UME i incendis

A les Corts sí que hi ha iniciatives relacionades amb la UME i els incendis forestals, però són no legislatives (no creen ni modifiquen lleis) o aborden la protecció civil en general sense entrar a reformar el Protocol de la UME:

• Congrés dels Diputats:
  • Proposició no de Llei sobre l'activació de la UME davant incendis forestals i altres fenòmens meteorològics adversos a Canàries (161/003309), del Grup Mixt. Està en estat Pendent després de la seva publicació de 28 d'abril de 2026; pot consultar-se al Butlletí del Congrés.
  • Proposició no de Llei per a la prevenció d'incendis forestals (161/003528), del Grup Mixt, publicada el 16 de juny de 2026 i també en estat Pendent de tramitació en comissió. Vegeu el Butlletí del Congrés.
  • Altres PNL sobre emergències (per exemple, DANA 2024) mencionen el marc de la Llei 17/2015, però sense tramitar-se ja com a llei (algunes han decaigut).
• Senat:
  • Moció del Grup Socialista sobre la tasca de les Forces Armades i, en especial, de la UME, en la campanya d'incendis d'estiu de 2026 ((15)661/002153), aprovada definitivament l'11 de juny de 2026 i publicada el 15 de juliol de 2026 (text aprovat). Expressa reconeixement i suport, però no és norma amb rang de llei.

Cap d'aquestes iniciatives parlamentàries en curs té naturalesa de projecte de llei o proposició de llei destinada a reformar directament la Llei 17/2015, el Reial Decret 1097/2011 o l'Ordre DEF/160/2019 pel que fa a la intervenció de la UME en incendis forestals.

4. Conclusió sobre l'estat parlamentari

En síntesi, a dia d'avui:

• El marc jurídic d'intervenció de la UME en emergències i incendis forestals està plenament vigent i es basa en la Llei 17/2015, el Protocol d'Intervenció de la UME, l'Ordre DEF/160/2019 i els plans i directrius estatals de protecció civil específics d'incendis forestals.
• No existeix a les Corts Generals cap iniciativa legislativa en tramitació (projecte de llei, proposició de llei o convalidació de reial decret-llei) que modifiqui específicament aquesta normativa sobre la intervenció de la UME en incendis forestals.
• Sí que hi ha iniciatives no legislatives (PNL al Congrés, moció ja aprovada al Senat) que orienten políticament l'ús de la UME i demanen reforços o bases, però sense efecte normatiu directe.

Per tant, la “normativa sobre la intervenció de la UME en emergències forestals” es troba avui en situació de vigor estable, amb desenvolupaments reglamentaris recents aprovats pel Govern, però sense reforma parlamentària en curs.

L'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa configura el President de la Junta de Comunitats com la màxima autoritat política de la Comunitat Autònoma, cap del Consell de Govern i principal representant institucional. Les seves competències fonamentals es centren a dirigir l'acció de l'Executiu regional, coordinar els consellers, exercir la representació de la regió i la representació ordinària de l'Estat, així com articular la relació política amb les Corts de Castella-la Manxa. Aquestes funcions es recullen a la Llei Orgànica 9/1982, d'Estatut d'Autonomia, tal com ha estat modificada per les successives reformes orgàniques.

Posició institucional del President

Segons l'Estatut (Llei Orgànica 9/1982, de 10 d'agost, de l'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa, disponible al BOE), el President és un dels tres òrgans de la Junta de Comunitats, juntament amb les Corts i el Consell de Govern. El precepte clau estableix que el President de la Junta de Comunitats dirigeix l'acció del Consell de Govern, coordina les funcions dels seus membres i ostenta la superior representació de la regió, així com l'ordinària de l'Estat a Castella-la Manxa.

Aquesta doble vessant —representació de la Comunitat Autònoma i representació ordinària de l'Estat— situa el President com a figura d'enllaç entre l'autogovern castellà‑manxec i les institucions estatals.

Elecció, nomenament i legitimitat

L'Estatut disposa que el President és elegit per les Corts de Castella-la Manxa d'entre els seus diputats i nomenat pel Rei. Després de cada elecció autonòmica, el President de les Corts, prèvia consulta amb els grups polítics amb representació parlamentària, proposa un candidat a la Presidència.

El candidat exposa davant les Corts les línies generals del seu programa i sol·licita la seva confiança. La investidura es produeix si obté primer la majoria absoluta dels diputats, o, en segona votació 48 hores després, la majoria simple. Si en el termini de dos mesos cap candidat obté la majoria simple, l'Estatut preveu que quedi automàticament designat el candidat del partit amb major nombre d'escons.

Aquest sistema, desenvolupat a la Llei Orgànica 3/1997, de reforma estatutària (pot consultar-se al BOE), reforça la legitimitat parlamentària del President i vincula directament la seva elecció a la composició política de les Corts autonòmiques.

Direcció del Govern i potestats executives

En el pla governamental, el President exerceix, entre altres, les següents competències estatutàries:

• Dirigir l'acció del Consell de Govern i fixar les directrius polítiques i administratives de la Junta de Comunitats.
• Coordinar les funcions dels Vicepresidents i Consellers, assegurant la coherència de l'acció sectorial.
• Nomenar i cessar els Vicepresidents i els Consellers, competència expressament reconeguda a l'Estatut.
• Promulgar les lleis autonòmiques en nom del Rei i ordenar la seva publicació al Diari Oficial de Castella-la Manxa i al Butlletí Oficial de l'Estat.

A més, el President intervé en la convocatòria d'eleccions autonòmiques, ja que l'Estatut estableix que les eleccions a les Corts seran convocades pel President de la Junta de Comunitats, d'acord amb la legislació electoral.

Relació amb les Corts: confiança i control polític

La relació del President amb les Corts s'articula sobre un esquema de confiança política i responsabilitat recíproca:

• El President pot plantejar qüestions de confiança davant les Corts sobre qualsevol assumpte d'interès regional. Si perd la confiança, ha de dimitir i s'inicia de nou el procediment de designació de President.
• Les Corts poden exigir la responsabilitat política del President mitjançant una moció de censura, que ha de ser constructiva (incloure un candidat alternatiu) i aprovar-se per majoria absoluta. Si prospera, el candidat de la moció és investit i el Rei el nomena President.

Aquest marc es completa amb les reformes introduïdes per la Llei Orgànica 7/1994 (consultable al BOE) i la Llei Orgànica 2/2014 (al BOE), que ajusten diversos aspectes del funcionament institucional, encara que sense alterar l'essència de les funcions presidencials.

Responsabilitat i cessament

En matèria de responsabilitat, l'Estatut fixa que la responsabilitat penal del President per delictes comesos al territori de la Comunitat s'exigeix davant el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, i fora d'aquest territori davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. La responsabilitat civil derivada de l'exercici del càrrec també es depura davant aquests tribunals.

Quant al cessament, el Consell de Govern —i amb ell el President— cessa després de la celebració d'eleccions autonòmiques, per pèrdua de la confiança parlamentària (qüestió de confiança o moció de censura), o per dimissió o defunció del propi President. En tots els casos, el Govern continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Executiu, garantint la continuïtat institucional.

El desplegament de la Unitat Militar d'Emergències (UME) en una comunitat autònoma només pot acordar-se davant emergències greus i seguint un procediment molt tasat: la petició la formula l'autoritat autonòmica de protecció civil al Ministeri de l'Interior, aquest valora la situació i, si escau, sol·licita al Ministeri de Defensa que activi la UME. El Ministre de Defensa, per delegació del President del Govern, és qui ordena formalment la intervenció, d'acord amb el Protocol d'Intervenció aprovat pel Reial Decret 1097/2011. La UME actua sempre integrada en el sistema de protecció civil, respectant les competències autonòmiques i només en supòsits de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques.

Què és la UME i en quines normes es regula

La UME és una força conjunta permanent de les Forces Armades, amb missió d'intervenir en qualsevol lloc del territori nacional (i a l'exterior) davant situacions de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques, segons l'Ordre DEF/160/2019 i el propi Protocol d'Intervenció del Reial Decret 1097/2011. La seva creació es va acordar pel Consell de Ministres el 2005, publicada a la Resolució de 19 de gener de 2006, i el seu funcionament inicial es va concretar a l'Ordre PRE/1776/2006.

Com a marc general, la missió de les Forces Armades en emergències deriva de l'article 15.3 de la Llei Orgànica 5/2005, de la Defensa Nacional, mentre que la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil i la Llei 36/2015, de Seguretat Nacional emmarquen el seu paper com a principal estructura de col·laboració de les Forces Armades en protecció civil i en situacions d'interès per a la seguretat nacional.

Qui pot sol·licitar el desplegament en una comunitat autònoma

El Reial Decret 1097/2011 estableix que:

• En emergències greus que NO hagin estat declarades d'interès nacional, les autoritats autonòmiques competents en matèria de protecció civil poden sol·licitar la col·laboració de la UME al Ministeri de l'Interior.
• També poden demanar-la determinats ministres o organismes estatals per protegir instal·lacions o infraestructures estatals situades en una comunitat, però sempre coordinats amb el pla de protecció civil i amb informació a la comunitat afectada.

La comunitat autònoma, per tant, no “activa” directament la UME: formula una petició motivada a l'Estat a través del Ministeri de l'Interior.

Requisits materials: tipus d'emergències

Segons el Protocol d'Intervenció, la UME només pot desplegar-se quan es produeixi amb caràcter greu alguna d'aquestes situacions (encara que no sigui d'interès nacional):

• Riscos naturals greus: inundacions, avingudes, terratrèmols, despreniments, grans nevades i altres fenòmens meteorològics adversos de gran magnitud.
• Incendis forestals.
• Riscos tecnològics: químic, nuclear, radiològic, biològic, etc.
• Emergències conseqüència d'atemptats terroristes o actes il·lícits i violents, incloent contra infraestructures crítiques o amb agents NRBQ.
• Contaminació greu del medi ambient.
• Altres supòsits que decideixi el President del Govern.

Les emergències al mar queden excloses, excepte decisió excepcional a proposta del Ministre competent (abans Foment) conforme al mateix protocol.

Procediment formal de sol·licitud i autorització

L'esquema jurídic és el següent (Reial Decret 1097/2011):

• La comunitat autònoma detecta una emergència greu enquadrable en els supòsits anteriors, actua amb els seus propis serveis i, quan els seus mitjans resulten insuficients, la seva autoritat de protecció civil sol·licita al Ministeri de l'Interior la col·laboració de la UME.
• El Ministeri de l'Interior valora la dimensió de l'emergència, els mitjans disponibles i els principis de complementarietat i subsidiarietat del Sistema Nacional de Protecció Civil.
• Si aprecia necessitat, Interior sol·licita al Ministeri de Defensa la intervenció de la UME.
• El Ministre de Defensa, per delegació del President del Govern, ordena el desplegament de la UME i, posteriorment, també aprova la finalització de la intervenció, a proposta d'Interior i escoltades les autoritats que la van demanar.

Coordinació amb la comunitat autònoma i límits

Durant l'operació, la UME ha d'ajustar-se a la legislació de protecció civil i, “especialment, a la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes”. Un comandament de la UME s'integra sempre en el Centre de Coordinació Operativa que dirigeix l'emergència autonòmica, per assegurar la coordinació amb els serveis regionals.

En les emergències declarades d'interès nacional (figura prevista a la Llei 17/2015, interpretada per la STC 58/2017), el Cap de la UME assumeix la direcció operativa sota l'autoritat del Ministre de l'Interior, però la comunitat continua participant en la gestió conforme a les seves competències.

Referències normatives i documents relacionats

A més de les normes ja citades, formen part del context jurídic de la UME i de la protecció civil estatal, entre altres:

• Reial Decret 399/2007 (primer protocol d'intervenció, després anul·lat i substituït pel RD 1097/2011).
• Directriu bàsica d'incendis forestals, Directriu de maremots i la seva actualització a la Norma Bàsica de Protecció Civil 2023.
• Directriu de risc radiològic i Instrucció IS‑44 del CSN sobre emergències nuclears.
• Sentències i recursos sobre la Llei de Seguretat Nacional i de Protecció Civil: STC 184/2016, recurs 7330-2015, i recurs 1880-2016.
• Altres acords i normes citats a les disposicions anteriors (per exemple, sobre coordinació o finançament) accessibles al BOE: acord de seguretat França‑Espanya, Llei 5/2005 de conglomerats financers i el seu desenvolupament pel Reial Decret 1332/2005, així com altres disposicions citades (RD 2329/1979, Llei 1/2009, Llei 36/2002, Llei 29/1995, Llei 51/1982, Llei 14/1975, Llei 18/1990, i la Comissió Nacional de Protecció Civil).
• Ordres d'aplicació de mesures després d'emergències: Ordre TES/443/2022, Ordre TES/1223/2021 i Ordre ISM/707/2021.