Lluvias torrenciales en Cataluña: cinco comarcas afrontan el peor momento del temporal este miércoles Pluges torrencials a Catalunya: cinc comarques afronten el pitjor moment del temporal aquest dimecres

La Generalitat ha suspès les classes i limitat els desplaçaments a les comarques amb més perill davant la previsió de pluges torrencials.

EuropaPress 6487023 llegada temporal maritimo viento lluvia cantabria 30 enero 2025 santander

EuropaPress 6487023 llegada temporal maritimo viento lluvia cantabria 30 enero 2025 santander

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Les pluges torrencials marquen aquest dimecres 9 de setembre l'actualitat meteorològica a Catalunya, on l'episodi arriba durant el matí al seu moment de major risc. El Servei Meteorològic de Catalunya ha situat en el nivell 5 sobre 6, el segon més alt de la seva escala de perill, al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès. En aquestes zones poden registrar-se precipitacions superiors a 40 litres per metre quadrat en només 30 minuts, acompanyades de tempestes i possibles fenòmens de temps violent.

La situació ha obligat la Generalitat a adoptar mesures excepcionals. L'activitat educativa ha quedat suspesa en les cinc comarques afectades i també s'han establert restriccions per als desplaçaments durant les hores de major perill. Protecció Civil manté activat el pla especial d'emergències per inundacions INUNCAT i ha demanat reduir la mobilitat als casos imprescindibles.

L'episodi afecta especialment la franja central i litoral de Catalunya, tot i que el risc meteorològic s'estén a altres zones. AEMET manté avisos per pluges i tempestes a la comunitat i adverteix d'una situació potencialment adversa en bona part de l'àrea mediterrània peninsular i Balears, amb possibilitat de precipitacions molt fortes, inundacions, calamarsa i ràfegues intenses de vent. 

Un canvi brusco després de diversos dies de calor

La situació meteorològica respon al desplaçament d'una massa d'aire més freda que afavoreix la formació de tempestes en trobar-se amb l'aire càlid i humit acumulat durant els darrers dies. Aquest contrast està darrere del caràcter irregular i potencialment intens de les precipitacions previstes.

El canvi ja va començar a percebre's durant la matinada. Els registres d'AEMET mostren temperatures encara elevades en punts del litoral barceloní, però també un descens progressiu en altres zones. L'evolució durant les pròximes hores dependrà de la posició i desenvolupament dels nuclis tempestuosos, que poden concentrar quantitats importants d'aigua en espais reduïts.

La situació no es limita a Catalunya. Balears, Comunitat Valenciana i Múrcia també afronten avisos meteorològics per pluges i tempestes, mentre que altres zones de l'est i sud-est peninsular poden registrar precipitacions de menor intensitat. L'episodi ve acompanyat a més d'una baixada generalitzada de les màximes en bona part d'Espanya.

El Mediterrani també afronta vent i mala mar

L'episodi presenta altres riscos a més de les precipitacions. A Girona, les previsions contemplen ràfegues de vent que poden superar els 108 quilòmetres per hora a l'Alt Empordà, mentre que en determinats punts de la costa gironina i del Baix Empordà s'esperen onades superiors a 2,5 metres.

AEMET manté així mateix avisos marítims per al litoral català. A les aigües de Girona, Barcelona i Tarragona es preveuen canvis en la direcció i intensitat del vent i un empitjorament de l'estat de la mar, amb aiguats i tempestes durant les hores de major inestabilitat.

La combinació de pluja intensa, vent i onatge obliga a extremar la precaució en zones properes a llits, rieres, barrancs i àrees que puguin acumular aigua amb rapidesa. Protecció Civil recomana seguir l'evolució dels avisos i evitar tant travessar zones inundables com romandre a prop de punts on pugui produir-se una crescuda sobtada.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins passos ha de seguir la Generalitat per aixecar les restriccions i reprendre l'activitat educativa després del temporal?

A la pràctica, perquè la Generalitat pugui aixecar restriccions i reprendre l'activitat educativa després d'un temporal (pluges, neu, vent, inundacions, etc.), ha de combinar les seves competències en protecció civil, educació, seguretat i, si escau, salut pública. L'objectiu és passar ordenadament d'una situació d'emergència a una de normalitat, sense generar riscos innecessaris per a l'alumnat i el personal.

1. Marc general de competències

A Catalunya l'organització s'articula, de forma simplificada, així:

  • Protecció civil i emergències: competència de la Generalitat (Departament d’Interior), que es canalitza a través del PROCICAT i dels plans territorials i especials (inundacions, nevades, etc.).
  • Educació: el Departament d’Educació té la competència sobre el funcionament del sistema educatiu no universitari i dicta instruccions a centres i serveis territorials.
  • Seguretat i mobilitat: Mossos d’Esquadra, policia local i serveis de trànsit valoren accessos, seguretat viària i transport escolar.
  • Entitats locals: els ajuntaments són responsables de l'estat de la via pública, molts edificis escolars i serveis bàsics (neteja, accessos, enllumenat), per la qual cosa són actors clau abans de reobrir.

2. Qui decideix i quin tipus d'actes s'utilitzen

Els passos formals solen ser escalonats:

  • Mentre el pla d'emergència (p. ex. PROCICAT) està en fase d'alerta o emergència, l'òrgan de protecció civil pot recomanar o ordenar el tancament de centres i limitar activitats, habitualment mitjançant resolucions o acords.
  • Per a la reprenent, s'actua de forma simètrica: el PROCICAT o l'òrgan que hagi dictat la recomanació inicial emet una nova resolució que declara la fi de la fase d'emergència o rebaixa el nivell d'alerta.
  • A partir d'aquí, el Departament d’Educació dicta:
    • Instruccions o resolucions de la conselleria o del secretari general fixant la data de reobertura, condicions (horari, transport, activitats a l'aire lliure) i possibles excepcions per zones.
    • En casos més greus o d'abast general, podria utilitzar-se una ordre del Departament per donar major rang i claredat normativa.

Aquestes decisions es recolzen en informes tècnics (protecció civil, obres públiques, educació, salut) que justifiquen que els riscos s'han reduït a nivells acceptables.

3. Coordinació amb ajuntaments i centres

La coordinació és tan important com l'acte formal:

  • Els serveis territorials d'educació recopilen informació de cada municipi i centre sobre danys, accessos, subministrament elèctric, calefacció, aigua, etc.
  • Els ajuntaments certifiquen l'estat de la via pública, accessos als col·legis, estabilitat d'arbrat, senyalització i, si són titulars de l'edifici escolar, la seva seguretat bàsica.
  • Els equips directius informen sobre danys interiors, pèrdua de material, condicions d'aules i patis, disponibilitat de personal i possibles reubicacions.
  • Quan la situació és heterogènia, es poden preveure reobertures parcials o escalonades per municipis, comarques o fins i tot per centre.

4. Comprovacions tècniques prèvies a reobrir

Abans d'una reobertura general, és aconsellable un checklist mínim:

  • Infraestructura del centre: revisió de cobertes, façanes, elements desprenguts, instal·lacions elèctriques i de calefacció; control d'humitats i inundacions interiors.
  • Accessos i entorn: eliminació d'arbres o branques en risc de caiguda, neteja de neu o fang, estabilitat de murs i tanques; il·luminació suficient a entrades i sortides.
  • Transport escolar: verificació que les rutes són segures, carreteres obertes, parades accessibles i coordinació amb empreses de transport.
  • Riscos sanitaris: qualitat de l'aigua si hi ha hagut inundacions, neteja de menjadors i cuines, control de plagues o contaminació per vessaments.
  • Condicions laborals: garantir entorns de treball segurs per al personal docent i no docent.

5. Comunicació pública i a les famílies

La reobertura ha d'anar acompanyada d'una comunicació clara:

  • El Govern i el Departament d’Educació emeten una nota oficial explicant des de quan es reprenen les classes, si hi ha excepcions territorials i quins criteris s'han seguit.
  • Els ajuntaments reforcen el missatge a nivell local i especifiquen particularitats (canvis d'accés, talls de carrers, ús d'equipaments alternatius).
  • Cada centre educatiu informa directament les famílies (correu, web, apps, xarxes, canals interns) sobre horaris, entrades, patis tancats, ús d'espais alternatius o canvis al menjador i transport.
  • És útil incloure un missatge de prudència (evitar zones encara afectades, prestar atenció a indicacions de trànsit) i canals de contacte per a incidències el primer dia.

En resum, aixecar les restriccions no és només signar una resolució: exigeix verificar que la situació de risc ha cessat, coordinar a tots els nivells administratius i comunicar amb transparència perquè la tornada a les aules sigui segura i ordenada.

Quines són les competències de Protecció Civil de Catalunya en la gestió d'emergències per inundacions?

Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya té un paper central en la gestió d'emergències per inundacions, definit principalment per la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya (Portal Jurídic) i emmarcat per la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protección Civil (BOE), el Reial Decret 903/2010, d'avaluació i gestió de riscos d'inundació (BOE) i el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001 (BOE).

1. Prevenció i anàlisi del risc

La Llei 4/1997 defineix com a finalitats bàsiques de la protecció civil la previsió dels riscos (anàlisi objectiu i localització territorial) i la prevenció (disminució i detecció immediata dels riscos). En matèria d'inundacions, això es tradueix en:

  • Elaborar i mantenir actualitzats els mapes de risc d'inundació a Catalunya, en coherència amb els plans de gestió del risc d'inundació aprovats per l'Estat per a la demarcació de conca fluvial de Catalunya (per exemple, Reial Decret 688/2023, BOE).
  • Integrar en la planificació de protecció civil la informació procedent de la planificació hidrològica i dels plans de gestió del risc d'inundació aprovats emparats pel Reial Decret 903/2010.
  • Impulsar mesures de reducció de la vulnerabilitat (ordenació del territori, condicionants a activitats de risc, exigència de plans d'autoprotecció a instal·lacions afectades, etc.).
2. Planificació: plans especials i municipals

L'article 18 de la Llei 4/1997 estableix que les emergències per inundacions han de ser objecte de plans especials quan el territori ho requereixi. A Catalunya, això es concreta en el pla especial d'emergències per inundacions (INUNCAT), aprovat pel Govern i declarat d'interès de Catalunya. Els seus trets clau són:

  • Definir els escenaris de risc, els nivells d'emergència i els protocols d'actuació per a inundacions.
  • Establir la direcció del pla (autoritat de protecció civil de la Generalitat), els grups d'intervenció, ordre, sanitari i logístic, i el dispositiu de comunicacions i coordinació (inclòs el CECAT – Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, esmentat a l'art. 27).
  • Obligar els municipis afectats a elaborar plans d'actuació municipal davant el risc d'inundació que s'integren en el pla especial.

A més, els municipis de major població o risc han d'aprovar plans bàsics d'emergència municipal (art. 17), que han de ser coherents amb el pla territorial de protecció civil de Catalunya i amb el pla especial davant inundacions.

3. Coordinació operativa durant l'emergència

La Llei 4/1997 configura un sistema integrat on la Generalitat, els ens locals i els serveis d'autoprotecció es coordinen. En inundacions, Protecció Civil de Catalunya assumeix, en general:

  • La direcció i coordinació de les actuacions quan s'activa el pla especial o quan l'emergència es declara d'interès de Catalunya (art. 29), integrant els plans municipals i assumint el comandament operatiu conjunt.
  • La gestió del CECAT com a centre de coordinació operativa, que rep la comunicació d'activació dels plans (art. 27.3.d) i coordina avisos, recursos i serveis.
  • La mobilització i assignació de recursos i serveis de les diferents administracions (art. 21), així com la coordinació amb altres plans (territorials, específics, d'autoprotecció).

Quan l'emergència arriba a la categoria d'interès nacional, segons la Llei 17/2015, la direcció passa a l'Estat, però a través del Sistema Nacional de Protección Civil i de la Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023, BOE) es preveu la integració dels òrgans i serveis de la Generalitat en la direcció estatal.

4. Informació i alerta a la població

La Llei 4/1997 imposa a la Generalitat i als ens locals l'obligació de preparar la població davant riscos greus mitjançant campanyes d'informació i simulacres (art. 35). En inundacions, Protecció Civil de Catalunya ha de:

  • Dissenyar i executar campanyes informatives sobre zones inundables, autoprotecció i comportament davant avisos.
  • Gestionar els sistemes d'alerta i comunicació previstos en els plans (xarxa general d'alarmes i comunicacions de l'art. 22, avisos a través de mitjans de comunicació i altres canals).
  • Garantir que els plans incloguin mesures d'informació i protecció de la població (art. 20.1.k).
5. Rehabilitació i recuperació

Un cop superada la fase aguda, la Llei 4/1997 regula la fase de rehabilitació (arts. 30 a 34): els poders públics han de restablir els serveis essencials, elaborar plans de recuperació que avaluïn danys i programin actuacions, i crear una Comissió de Recuperació amb participació de l'Estat, la Generalitat i les entitats locals per coordinar ajuts i projectes de restauració d'infraestructures. Aquí, Protecció Civil de Catalunya impulsa i coordina tècnicament aquesta fase, vetllant perquè els projectes incorporin criteris de reducció futura del risc (art. 34.3).

6. Encaix amb municipis, Estat i confederacions hidrogràfiques

En síntesi, la distribució competencial és la següent:

  • Generalitat – Protecció Civil de Catalunya: planificació i coordinació de la protecció civil a Catalunya, direcció de les emergències per inundacions excepte declaració d'interès nacional, integració de plans municipals i d'autoprotecció.
  • Municipis: elaboració i aplicació de plans municipals, primera resposta al seu terme, informació de proximitat a la població, sota el marc i coordinació de la Generalitat.
  • Estat (Llei 17/2015, Pla Estatal de Protección Civil davant el Risc d'Inundacions – Resolució de 2.8.2011): estableix la normativa bàsica, declara emergències d'interès nacional i dirigeix en aquest cas la resposta, integrant la Generalitat.
  • Confederacions hidrogràfiques i administració de l'aigua (Reial Decret Legislatiu 1/2001 i normativa de desenvolupament): s'encarreguen del domini públic hidràulic, planificació hidrològica i gestió del risc d'inundació a les demarcacions; els seus plans i previsions són la base tècnic-hidrològica sobre la qual Protecció Civil de Catalunya construeix la seva planificació operativa.

Quins requisits legals s'han de complir per declarar el nivell 5 de risc meteorològic a Catalunya?

En la normativa catalana no existeix, com a tal, un “nivell 5” definit a la llei; és una etiqueta operativa usada per Protecció Civil de la Generalitat per assenyalar el nivell màxim de risc o d'activació en determinats episodis meteorològics (onades de calor, pluges intenses, vent, neu…). Tanmateix, la decisió de situar el sistema en aquest nivell es recolza sempre en requisits legals i procedimentals fixats bàsicament per la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) i els plans especials (INUNCAT, NEUCAT, INFOCAT, VENTCAT, etc.).

1. Marc legal general

La Llei 4/1997 estableix:

  • Que la protecció civil a Catalunya abasta les actuacions davant situacions de greu risc col·lectiu, catàstrofes i calamitat públiques, incloses les d'origen meteorològic.
  • Que la resposta s'organitza mitjançant plans de protecció civil (territorials i especials), que han de definir nivells d'aplicació del pla lligats a situacions d'alerta i emergència, amb mesures associades a cada nivell.
  • Que l'aplicació de les mesures d'intervenció està vinculada a la declaració formal d'activació del pla corresponent (art. 27).

El detall de cada nivell (inclòs el màxim, al qual col·loquialment s'associa aquest “nivell 5”) es concreta en els plans aprovats pel Govern i registrats al Registre general de plans de protecció civil.

2. Competències per declarar el nivell màxim

La Llei 4/1997 i el seu desenvolupament estableixen un esquema jeràrquic:

  • Cada pla de protecció civil (PROCICAT i plans especials) té un director o directora del pla, que és l'autoritat competent per declarar la seva activació i els canvis de nivell. En els plans d'àmbit de Catalunya aquesta direcció recau habitualment en el conseller/a competent en matèria d'interior/protecció civil o en la persona a qui delegui (direcció general de Protecció Civil).
  • Quan l'emergència supera la capacitat local, la Generalitat pot declarar una “emergència d’interès de Catalunya”, la qual cosa implica activar un pla d'àmbit superior i transferir el comandament a aquesta autoritat autonòmica.
  • En l'àmbit municipal, l'alcalde pot activar el pla municipal, però el nivell màxim de risc meteorològic a escala de país serà declarat per la autoritat autonòmica de protecció civil a través del PROCICAT o del pla especial corresponent.
3. Requisits tècnics previs

Per poder arribar al nivell màxim (nivell 5 a l'escala operativa), s'han de complir, de forma general, aquestes condicions:

  • Existència de pronòstics i avisos de Meteocat (Servei Meteorològic de Catalunya) que situïn l'episodi dins dels llindars extrems definits en el pla especial (intensitat de precipitació, vent, acumulació de neu, índexs de perill d'incendi, temperatura, etc.).
  • Valoració tècnica dels serveis de protecció civil (Direcció General de Protecció Civil i CECAT), que analitzen la previsió meteorològica, la vulnerabilitat del territori i la possible afectació a població, infraestructures i serveis essencials.
  • Comprovació que es tracta d'una situació de greu risc col·lectiu efectiu o imminent, o d'una emergència ja en curs que pot desbordar els nivells inferiors de resposta.
  • Adequació als criteris previstos en el propi pla: cada pla especial fixa quan es passa de prealerta a alerta, d'alerta a emergència i entre graus d' emergència; el nivell màxim es reserva a escenaris amb alta probabilitat de danys a la població o afectació massiva de serveis crítics.
4. Acte formal de declaració i efectes jurídics

Un cop verificats els requisits tècnics, l'autoritat competent realitza un acte formal d'activació o canvi de nivell del pla:

  • S'emet la declaració d'activació o de pujada al nivell màxim, es mobilitzen els grups d'actuació previstos i es notifica al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
  • Es avisa la població amb els canals previstos (xarxes, mitjans, sirenes o altres) i es difonen instruccions d'autoprotecció.
  • Queden habilitades les mesures d'intervenció sobre la població i els béns que permet la Llei 4/1997: evacuacions, confinaments, restriccions d'accés i mobilitat, limitació d'ús de serveis, i fins i tot requisició o ocupació temporal de béns i serveis necessaris per a la gestió de l'emergència.

Aquestes mesures han de ser proporcionades, limitades en el temps i ajustades a la legalitat, i només poden adoptar-se en el marc d'un pla formalment activat, el que a la pràctica és el suport jurídic d'un “nivell 5” de risc meteorològic a Catalunya.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin nivell de risc meteorològic ha assignat el Servei Meteorològic de Catalunya a les cinc comarques més afectades?

Pregunta" 1 de 3

Quin pla d'emergències manté activat Protecció Civil a causa de les inundacions a Catalunya?

Pregunta" 2 de 3

Quin fenomen meteorològic ha motivat les pluges torrencials a Catalunya?

Pregunta" 3 de 3