Mapa de l'eclipsi solar 2026 a Espanya: consulta on es veurà millor i a quina hora passarà per la teva ciutat

A Espanya no existeix una “llei d'eclipsis”, però organitzar un esdeveniment públic d'observació d'un eclipsi solar s'emmarca en el règim general d'espectacles i activitats recreatives, protecció civil/autoprotecció, ocupació de domini públic, seguretat ciutadana i normativa d'equips de protecció individual (ulleres i filtres). Els requisits concrets depenen de la comunitat autònoma i del municipi (aforaments, llicències, assegurances), sobre una base estatal comuna en protecció civil, seguretat i patrimoni públic. A més, si s'utilitzen ulleres o filtres especials, s'aplica la normativa de comercialització i ús d'equips de protecció individual. A continuació es resumeixen els blocs clau que cal revisar per a un esdeveniment d'aquest tipus.

1. Espectacles públics i activitats recreatives

La competència de detall en espectacles i activitats recreatives és autonòmica (cada comunitat té la seva pròpia llei d'espectacles). L'Estat únicament conserva un marc general i ha traspassat funcions a les comunitats mitjançant reials decrets de traspàs en matèria d'espectacles.

En la pràctica, un esdeveniment d'observació d'un eclipsi obert al públic se sol qualificar com a activitat recreativa o cultural de pública concurrència. Això implica, amb caràcter general:

• Necessitat d'autorització o comunicació prèvia davant la comunitat autònoma o l'ajuntament, segons el tipus i dimensió de l'esdeveniment.
• Compliment dels requisits d'aforament, horaris, seguretat i, si escau, presència de personal de seguretat privada conforme a la Llei 5/2014 de Seguretat Privada.
• Submissió al règim sancionador i d'inspecció que cada llei autonòmica d'espectacles estableix (no es disposa de més detall autonòmic en les fonts consultades).

2. Seguretat ciutadana i ordre públic

Qualsevol concentració de persones en espais públics està subjecta a la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana. Aquesta norma defineix la seguretat ciutadana com a protecció de persones i béns i manteniment de la tranquil·litat ciutadana.

En la pràctica, per a un esdeveniment d'eclipsi rellevant en afluència o visibilitat pública se sol exigir:

• Comunicació o coordinació amb Delegació/Subdelegació del Govern i policies si es preveu gran concentració o afectació al trànsit de vianants o rodat.
• Respecte a les indicacions de les Forces i Cossos de Seguretat sobre accessos, talls de trànsit, evacuació i ús de la via pública.

3. Plans d'autoprotecció i protecció civil

La referència estatal és el Reial Decret 393/2007, que aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció per a activitats que puguin donar origen a emergències. Ha estat parcialment derogat per la Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023), però segueix aplicant-se transitòriament segons la pròpia disposició derogatòria.

El RD 393/2007 estableix que les activitats, centres, establiments, espais o dependències recollits en el seu Annex I han de comptar amb un pla d'autoprotecció, integrable en els plans de protecció civil. A més, permet a comunitats i ajuntaments exigir plans d'autoprotecció per a activitats no llistades quan presentin especial risc o vulnerabilitat. L'organitzador d'una activitat temporal està obligat a elaborar un pla complementari específic quan es realitzi en un espai que ja tingui el seu propi pla.

Per tant, per a un gran esdeveniment d'eclipsi (per exemple, milers de persones en un recinte o mirador) és habitual que l'autoritat exigeixi:

• Pla d'autoprotecció amb anàlisi de riscos, organització d'emergències, evacuació, primers auxilis i coordinació amb protecció civil.
• Registre del pla en l'òrgan autonòmic competent, com preveu el RD 393/2007.

4. Ús de domini públic: places, parcs, carreteres

Si l'esdeveniment es fa en sòl o domini públic de titularitat estatal, autonòmica o local, s'apliquen les normes sobre patrimoni i domini públic:

• Patrimoni de les administracions públiques: la Llei 33/2003 fixa que l'ús especial o privatiu del domini públic requereix títol habilitant (autorització o concessió) i el pagament de la corresponent taxa o cànon.
• Carreteres de l'Estat: si es pretén usar vorals, miradors o àrees de servei de carreteres estatals, cal respectar la Llei 37/2015, de carreteres i l'ordre sobre accessos i serveis vinculats a carreteres.
• Hisendes locals: l'aprofitament especial del domini públic local es taxa conforme al Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004).
• Accessibilitat: el disseny dels espais públics urbanitzats, itineraris i plataformes temporals ha de complir les condicions d'accessibilitat de la Ordre TMA/851/2021.

5. Seguretat ocular: ulleres d'eclipsi i equips de protecció individual

En matèria de seguretat ocular, no hi ha a les fonts una norma específica sobre “ulleres d'eclipsi”, però sí un marc general per a equips de protecció individual (EPI) i la seva comercialització:

• El Reial Decret 773/1997 fixa les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a l'ús d'EPI per treballadors. Obliga que l'empresari triï equips adequats, els subministri gratuïtament i garanteixi el seu ús correcte.
• El règim de comercialització d'EPI es va establir mitjançant el Reial Decret 1407/1992 (no reproduït a les fonts, però citat en resolucions posteriors) i els seus desenvolupaments. La Resolució de 25 d'abril de 1996 i les seves successives actualitzacions d'annex (1998, 1999, 2000, 2001, 2002) regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels EPI.

Això implica que les ulleres o filtres solars que es reparteixin o venguin en un esdeveniment han de complir la normativa europea i espanyola sobre EPI, estar degudament certificats i marcats com a tals. No es disposa de més informació detallada sobre estàndards tècnics concrets a les fonts consultades.

6. Responsabilitat civil i assegurances

Quant a responsabilitat civil, el règim general es basa en la normativa d'assegurances privades, com la Llei 20/2015, d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i l'Estatut del Consorci de Compensació d'Assegurances (Reial Decret Legislatiu 7/2004). Tanmateix, les fonts no aporten especificacions estatals sobre assegurances obligatòries per a espectacles en general; aquests requisits solen fixar-los les lleis autonòmiques d'espectacles i les ordenances municipals (no detallades en la informació disponible). En la pràctica, els organitzadors contracten pòlisses de responsabilitat civil que cobreixin danys personals (incloent possibles danys oculars) i materials a assistents i tercers.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és una Direcció General del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible encarregada de dirigir la política estatal en informació geogràfica, cartografia i observació del territori. Segons el Reial Decret 253/2024, les seves competències abasten des de la planificació del Pla Cartogràfic Nacional fins a la gestió del Sistema Cartogràfic Nacional i la representació d'Espanya en organismes internacionals d'informació geoespacial, tal com detalla la resolució sobre el Protocol Cadastre‑CNIG‑IGN. A més d'elaborar mapes i productes astronòmics, impulsa plans nacionals d'observació del territori, manté bases de dades geoespacials de referència, gestiona patrimoni cartogràfic històric i coordina el Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG). A través del CNIG, ofereix nombrosos serveis a la ciutadania: aplicacions mòbils, visors web i dades obertes que s'utilitzen en emergències, planificació urbana, turisme o ciència.

Competències principals de l'IGN

L'article 16 del Reial Decret 253/2024, citat a la resolució de 3 de juliol de 2025, concreta diverses funcions clau:

• Plans nacionals d'observació i digitalització del territori: dirigeix i desenvolupa plans d'observació i digitalització amb aplicació cartogràfica, incloent l'ús de sistemes aeroespacials de fotogrametria i teledetecció i la producció d'imatges digitals, núvols de punts i models digitals d'elevacions.
• Bases de dades topogràfiques i de referència: produeix, actualitza i explota bases de dades sobre elements topogràfics, xarxes i infraestructures de transport, elements hidrogràfics, entitats de població i ocupació del sòl, incorporant fins i tot models BIM a les bases nacionals de geoinformació.
• Pla Cartogràfic Nacional: programa el Pla Cartogràfic Nacional i elabora bases topogràfiques i cartogràfiques d'àmbit estatal, incloent el Mapa Topogràfic Nacional i l'Atles Nacional d'Espanya, així com l'assistència tècnica en cartografia a altres organismes.
• Sistema Cartogràfic Nacional: dóna suport tècnic i operatiu al Sistema Cartogràfic Nacional, gestionant el Registre Central de Cartografia, el Nomenclàtor Geogràfic Nacional i els informes pericials sobre línies límit municipals.
• Patrimoni i internacionalització: gestiona fons històrics, cartogràfics, documentals i bibliogràfics de l'IGN, i participa en òrgans internacionals relacionats amb polítiques d'informació geoespacial.

La importància científica de l'IGN en disciplines com geodèsia, geofísica, astronomia i cartografia es subratlla en la nota de Transports sobre el bicentenari del seu fundador Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero, que destaca l'institut com a referència en aquestes àrees (nota commemorativa).

El paper del CNIG i les dades obertes

El Centre Nacional d'Informació Geogràfica és l'organisme autònom adscrit a la Direcció General de l'IGN que “produeix i desenvolupa els treballs de caràcter geogràfic que demani la societat”, en un marc estratègic comú amb l'IGN mateix, com recullen diversos convenis publicats al BOE (conveni CNIG‑ENAIRE, addenda de difusió de publicacions, participació conjunta a FITUR). El CNIG publica dades geoespacials obertes del Sistema Cartogràfic Nacional i de l'IGN, considerades “conjunts de dades d'alt valor” per la UE, a través de serveis web i de la Infraestructura de Dades Espacials d'Espanya (IDEE), segons detalla el portal de l'Administració Electrònica (aplicacions de dades geogràfiques obertes).

Aquestes dades alimenten aplicacions com “Mapes d'Espanya” o eines de consulta sísmica mòbils, i es reutilitzen en nombrosos serveis externs, com el cercador de risc d'incendis que usa límits municipals oficials de l'IGN (cercador de risc d'incendi) o acords amb la FEMP per dotar els ajuntaments d'informació geoespacial sobre població, xarxes de transport o ocupació del sòl (acord Transports‑FEMP).

Serveis més enllà de la cartografia clàssica i l'astronomia

A més de mapes topogràfics i continguts astronòmics, l'ecosistema IGN‑CNIG presta altres serveis públics rellevants:

• Suport a la planificació i al turisme: el Ministeri ha impulsat recursos geogràfics gratuïts per planificar viatges i excursions basats en serveis cartogràfics de l'IGN, accessibles a través del CNIG (recursos geogràfics gratuïts).
• Gestió i coordinació del Pla Cartogràfic Nacional 2025‑2028: l'IGN coordina aquest pla estratègic dotat amb 195,26 milions d'euros per produir informació geogràfica essencial en sectors cadastrals, mediambientals, d'infraestructures o defensa, segons informa el diari Demócrata (Pla Cartogràfic 2025‑2028, Consell de Ministres 25‑11‑2025).
• Sismologia i riscos naturals: l'IGN manté el registre oficial de terratrèmols a Espanya i publica mapes de sismicitat i perillositat, utilitzats en notícies sobre sismes a Canàries, Ceuta o comparatives internacionals (terratrèmols a Espanya, terratrèmol Tenerife‑Gran Canària, terratrèmol a Ceuta, “terratrèmol futboler” a Madrid).
• Observació astronòmica i grans esdeveniments celestes: l'Observatori Astronòmic Nacional, depenent de l'IGN, calcula efemèrides com solsticis (inici de l'estiu 2026) i l'Observatori de Yebes ha estat designat centre oficial de seguiment de l'eclipsi total de Sol de 2026 (impacte turístic de l'eclipsi). Transports i l'IGN han llançat un visor cartogràfic de l'eclipsi i l'app “IGN Eclipses” per a mòbils (segell i visor de l'eclipsi), esmentats també en peces divulgatives sobre horaris i visibilitat (eclipsi 2026 a Espanya, on veure l'eclipsi, ulleres segures per a l'eclipsi, alineació de planetes).

En paral·lel, les bases de dades i serveis de l'IGN i el CNIG s'integren en nombrosos projectes externs sobre incendis forestals, observació de la Terra o gestió del territori, recollits per Demócrata: mapes d'incendis i risc (mapa d'incendis actius, mapes amb seguiment d'incendis, incendis i Robledo de Chavela), estudis marítims i del fons oceànic (missió a Eivissa i Formentera, boia a Muros), modernització de la cartografia nàutica i aixecaments hidrogràfics (primer vaixell hidrogràfic costaner, programa de vaixells hidrogràfics), o models 3D i teledetecció avançada (model 3D d'ecosistemes, imatges tèrmics satel·litals, gegant digital de la Terra, explicació del geoide, fractura tectònica al Canadà, erupció volcànica submarina al mar de Bismarck).

Altres referències periodístiques i normatives de Demócrata, encara que no se centren en l'IGN, contextualitzen l'ús de la informació geogràfica i cartogràfica en múltiples polítiques públiques, des de la digitalització municipal fins a la gestió de recursos naturals, la defensa o la seguretat: cas Kitchen, tensió Trump‑Meloni, indicacions geogràfiques artesanals, IndraMind i sobirania tecnològica, Palantir i França, Reial Acadèmia d'Enginyeria, IA i pesca a Balears, digitalització de la flota de Madeira, NASA i Robledo de Chavela, serveis de banca privada, eina ELITE de Palantir. En l'àmbit intern, també són rellevants els convenis d'integració de comunitats autònomes en el Sistema Cartogràfic Nacional, que es publiquen al BOE (conveni amb la Comunitat de Madrid, Castella‑La Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Extremadura), i que reforcen el paper coordinador de l'IGN en tota la informació geogràfica oficial.

El meu àmbit està especialitzat en política i actualitat social a Espanya, per la qual cosa no estic capacitat per donar-te una resposta tècnica i precisa sobre astronomia ni sobre les condicions d'observació de l'eclipsi solar total de 2026 en altres comunitats autònomes o països europeus. Per a aquest tipus de qüestions científiques (trajectòria exacta de l'ombra, horaris, magnitud de l'eclipsi a cada lloc, etc.) l'adequat és acudir a fonts astronòmiques especialitzades. El que sí puc fer és explicar-te per què no puc respondre a aquest detall i orientar-te sobre el tipus de preguntes polítiques o socials relacionades amb un esdeveniment com un eclipsi en les quals sí et puc ajudar.

Abast temàtic d'aquest assistent

Aquest assistent està dissenyat específicament per respondre preguntes sobre:

• Política espanyola: govern central, parlaments (Congrés i Senat), partits, líders polítics i les seves posicions.
• Activitat parlamentària i executiva: lleis, reials decrets-llei, iniciatives legislatives, acords del Consell de Ministres, debats i votacions.
• Actualitat social i econòmica en la mesura que es relaciona amb decisions polítiques: reformes laborals, pensions, sanitat, educació, habitatge, política fiscal, etc.
• Context europeu i internacional només en la mesura que afecti o es connecti amb la política espanyola (per exemple, eleccions europees, reglaments de la UE, cimeres internacionals on participi Espanya).

En canvi, no estic preparat per resoldre amb precisió qüestions de caràcter científic, tècnic o astronòmic que no tinguin una dimensió política, regulatòria o social clarament vinculada a Espanya.

Per què no puc detallar l'eclipsi per territoris

La teva pregunta se centra en quines altres comunitats autònomes o països europeus podran observar l'eclipsi solar total de 2026 i en quines condicions. Això requereix informació com:

• La trajectòria exacta de l'ombra de totalitat sobre la superfície terrestre.
• El percentatge d'ocultació del Sol a cada lloc (total, anular, parcial, percentatge màxim).
• Els horaris locals de contacte inicial, màxim i final de l'eclipsi.
• Condicions d'observació previsibles (alçada del Sol, durada, etc.).

Tot això pertany al camp de l'astronomia observacional i de la predicció astronòmica, que es calcula mitjançant efemèrides i models orbitals, no mitjançant fonts polítiques o normatives. Atès que el meu entrenament i els tipus d'informació a què estic orientat es centren en la política i la regulació, no disposo de dades astronòmiques fiables i actualitzades per respondre't amb rigor.

Quin tipus de preguntes sí puc abordar sobre aquest mateix esdeveniment

Encara que no pugui precisar-te la visibilitat de l'eclipsi per zones, sí podria ajudar-te amb qüestions com:

• Mesures de seguretat i salut pública que puguin promoure les autoritats espanyoles (per exemple, campanyes del Ministeri de Sanitat o de les comunitats autònomes sobre l'ús d'ulleres homologades).
• Decisions administratives o educatives: si alguna comunitat autònoma decideix adaptar horaris escolars, organitzar activitats educatives especials o emetre instruccions als centres.
• Impacte turístic i econòmic a Espanya, en cas que el Govern central o els governs autonòmics impulsin campanyes específiques vinculades a l'eclipsi (promoció de destinacions, previsió d'afluència, etc.).
• Debats polítics o socials que puguin sorgir al voltant de l'esdeveniment, per exemple, sobre inversions en divulgació científica, ús de l'espai públic, gestió de grans aglomeracions, transport, etc.
• Posicions de partits o institucions si l'eclipsi es vincula a debats sobre ciència, educació o finançament de la recerca a Espanya.

En tots aquests casos, l'eclipsi actua com a context de fons, però el nucli de la resposta és polític, social o regulatori, que sí entra dins de la meva especialització.

Com obtenir la informació astronòmica que busques

Per saber quines comunitats autònomes i quins països europeus veuran l'eclipsi total o parcial, i en quines condicions concretes, el més recomanable és consultar:

• Institucions astronòmiques oficials (observatoris nacionals, agències espacials).
• Associacions d'aficionats i societats astronòmiques que publiquen mapes de visibilitat.
• Pàgines especialitzades en efemèrides d'eclipsis que ofereixin mapes interactius i taules horàries.

Allà trobaràs, amb detall, la franja exacta de totalitat, les zones on serà parcial i els percentatges d'ocultació, quelcom que jo no puc proporcionar-te sense sortir del meu àmbit d'especialització.