Mapa d'incendis a Espanya avui, 19 d'agost: Les Hurdes concentra l'emergència mentre Riglos millora

Consulta el mapa interactiu i el risc al teu municipi: la situació dels incendis a Espanya avui, 19 d'agost

5 minuts

Mapa incendios España 19 agosto

Mapa incendios España 19 agosto

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

El mapa d'incendis forestals d'aquest dimecres reflecteix un canvi en els principals focus d'Espanya. L'incendi declarat a Pinofranqueado, a la comarca de Las Hurdes, s'ha convertit en la principal emergència de la jornada després d'obligar a evacuar unes 700 persones i mobilitzar la Unitat Militar d'Emergències.

La situació ha millorat, en canvi, a Las Peñas de Riglos, on l'incendi deixa enrere els moments més crítics després d'afectar unes 17.500 hectàrees. El mapa recull també altres focus que mantenen dispositius actius, com els de Beniardà, a Alacant, i Ponteareas, a Pontevedra.

Mapa oficial d'incendis actius de Copernicus

El Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, EFFIS, ofereix un visor públic per localitzar incendis, punts de calor i àrees cremades a Espanya i la resta d'Europa.

El mapa permet observar els perímetres detectats per satèl·lit, però l'aparició d'un punt de calor no significa necessàriament que existeixi un incendi forestal actiu. Per conèixer l'estat oficial de cada emergència s'han de consultar també els serveis autonòmics del 112 i d'extinció.

Les Hurdes concentra l'emergència forestal principal

El incendi declarat a Pinofranqueado, a Càceres, manté activada la situació operativa d'emergència i ha obligat a desallotjar diverses alqueries de la comarca de Les Hurdes. L'evolució del foc va portar a elevar la resposta al nivell 2 de perillositat i a sol·licitar el suport de la UME.

El dispositiu continua treballant per protegir els nuclis afectats i frenar l'avanç de les flames. L'emergència ha obligat a habilitar recursos per atendre les persones evacuades, mentre els mitjans terrestres i aeris romanen desplegats a la zona.

Les Peñas de Riglos avança cap a la normalització

El incendi de Les Peñas de Riglos, a Osca, presenta una evolució molt més favorable que durant la passada setmana. La millora de les condicions meteorològiques va permetre estabilitzar gran part dels fronts i avançar en el retorn de les persones que havien hagut d'abandonar les seves vivendes.

El dispositiu manté encara treballs de vigilància i consolidació sobre l'ampli perímetre afectat. Encara que l'incendi ja no presenta la situació crítica dels dies en què va amenaçar l'entorn de San Juan de la Peña, els equips continuen desplegats per evitar possibles reproduccions.

Beniardà manté l'incendi controlat a Alacant

El incendi forestal de Beniardà, a la província d'Alacant, ha quedat controlat després d'obligar a mobilitzar un important dispositiu d'extinció. L'evolució favorable ha permès reduir progressivament l'emergència.

El foc s'ha produït en un context d'elevat risc d'incendis a la Comunitat Valenciana, on les condicions meteorològiques mantenen activades mesures preventives i obliguen a extremar la vigilància a les zones forestals.

Ponteareas vigila l'evolució de l'incendi de Nogueira

El incendi declarat a la parròquia de Nogueira, a Ponteareas, ha afectat una superfície estimada de diverses desenes d'hectàrees. Les ràfegues de vent van complicar inicialment els treballs i van afavorir l'aparició de focus secundaris.

Els equips d'emergència han treballat per impedir que el foc arribés a les vivendes properes. L'evolució de l'incendi ha permès reduir el risc per a la població, encara que el dispositiu manté la vigilància sobre la zona afectada fins a completar les feines d'extinció.

Per conèixer la situació concreta d'un municipi s'han d'utilitzar aquestes fonts:

  • EFFIS-Copernicus: localització per satèl·lit, perímetres i punts de calor.
  • Protecció Civil: emergències i desplegament estatal.
  • DGT: carreteres tallades o afectades.
  • AEMET: nivell diari de risc d'incendis.
  • Serveis autonòmics del 112: estat oficial de cada incendi, evacuacions i confinaments.

Buscador: consulta el risc d'incendi avui al teu municipi

Introdueix el nom del teu municipi al cercador per conèixer el nivell de risc d'incendi forestal previst avui segons l'AEMET. El cercador s'actualitza diàriament i mostra la situació en més de 8.000 municipis espanyols mitjançant l'.

↔ Desliza la taula cap als costats per consultar tots els dies.

Desliza la taula cap als costats per consultar tots els dies.

El sistema classifica el risc en sis nivells:

  1. Molt baix.
  2. Baix.
  3. Moderada.
  4. Alt.
  5. Molt alt.
  6. Extrem.

Cada municipi apareix classificat segons el nivell predominant previst per a aquella jornada.

Com funciona el mapa del risc d'incendis

El cercador utilitza la informació publicada diàriament per l'Agència Estatal de Meteorologia a través del seu *Índex de Perill d'Incendis Forestals (IPIF).

Aquest sistema combina diferents variables meteorològiques que influeixen directament en la possibilitat que s'origini i es propagui un incendi forestal, entre elles:

  • Temperatura.
  • Humitat relativa.
  • Velocitat i direcció del vent.
  • Precipitacions acumulades.
  • Estat de la vegetació.

Amb totes aquestes dades, l'AEMET elabora un mapa de previsió que permet estimar el nivell de perill existent en cada punt del territori nacional.

Què significa cada nivell de risc

L'índex emprat per l'AEMET divideix el risc d'incendi en sis categories:

  • Molt baix* i baix indiquen que les condicions meteorològiques són poc favorables per a l'inici d'un gran incendi.
  • El nivell moderat aconsella extremar la precaució, especialment en activitats que puguin generar espurnes o flames.
  • Quan el risc passa a ser alt, molt alt o extrem, les possibilitats que un incendi pugui iniciar-se i propagar-se ràpidament augmenten de forma considerable, especialment si coincideixen episodis de vent intens o temperatures molt elevades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals per activar el nivell 2 de perillositat en els incendis forestals segons la normativa espanyola?

En la normativa espanyola, el que s’anomena “nivell 2” de perillositat o emergència per incendis forestals es correspon, en la regulació bàsica estatal, amb la Situació 2 dels plans de protecció civil davant incendis forestals. Els seus requisits legals bàsics vénen definits per la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, la Norma Bàsica de Protecció Civil aprovada pel Reial Decret 524/2023 i, de manera molt concreta, pel Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Resolució de 31 d’octubre de 2014 (BOE-A-2014-11493).

1. Marc jurídic bàsic

  • La Llei 17/2015 configura els plans especials per a riscos com els incendis forestals i estableix que poden ser estatals o autonòmics. Aquests plans són els que fixen l’organització, els procediments d’actuació i les fases o situacions operatives davant les emergències.
  • El Reial Decret 524/2023, que aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil, assenyala que les Directrius Bàsiques de Planificació són l’instrument per garantir un model homogeni de plans especials a tot el territori, i cita expressament la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d’emergència per incendis forestals (Reial Decret 893/2013).
  • En aplicació d’aquesta Directriu, el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals defineix les situacions operatives 0, 1, 2 i 3, que són la referència comuna sobre la qual després es construeixen i adapten els plans autonòmics.

2. Definició estatal de la “Situació 2” (nivell 2)

El Pla Estatal estableix, amb caràcter general, que:

  • Situació 0: incendi que només afecta béns forestals i pot ser controlat amb mitjans locals o autonòmics, fins i tot amb suport estatal a la seva zona d’actuació preferent.
  • Situació 1: incendi que pot afectar greument béns forestals i, si escau, de forma lleu la població o béns no forestals. Es preveu que pugui controlar-se amb mitjans autonòmics, encara que pot requerir, a sol·licitud de la Comunitat Autònoma i prèvia valoració tècnica estatal, la incorporació de mitjans extraordinaris.
  • Situació 2 (equivalent al “nivell 2”): emergència provocada per un o diversos incendis forestals que, en la seva evolució previsible:
    • Puguin afectar greument la població i béns de naturalesa no forestal, exigint l’adopció immediata de mesures de protecció i socors (evacuacions, confinaments, tancaments d’infraestructures, etc.).
    • I, a més, pugui ser necessari que, a sol·licitud de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, s’incorporin mitjans extraordinaris de l’Estat (per exemple, Unitat Militar d’Emergències o altres recursos estatals addicionals).
    • O bé que aquests incendis puguin comportar situacions que derivin cap a l’interès nacional, és a dir, que puguin acabar desencadenant una declaració d’emergència d’interès nacional emparada per la Llei 17/2015.
  • Situació 3: es correspon amb la declaració d’emergència d’interès nacional pel ministre de l’Interior, moment a partir del qual la direcció i coordinació passen formalment a l’Administració General de l’Estat.

3. Qui decideix i com s’articula amb els plans autonòmics

El propi Pla Estatal indica que la qualificació de la situació operativa (0, 1, 2 o 3) l’efectua l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, que pot modificar-la en funció de l’evolució de l’incendi. És a dir:

  • Els requisits generals del nivell 2 (risc greu per a població i béns no forestals, necessitat probable de mitjans extraordinaris, possible derivació a interès nacional) són comuns a tot l’Estat.
  • Cada pla especial autonòmic d’incendis forestals, aprovat i homologat conforme a la Directriu bàsica i a la Norma Bàsica, concreta aquests criteris generals en paràmetres més operatius: distància a nuclis habitats, simultaneïtat d’incendis, condicions meteorològiques extremes, capacitat dels mitjans propis, etc.

En síntesi, legalment s’activa el nivell 2 quan l’incendi forestal deixa de ser un problema fonamentalment forestal, passa a amenaçar de forma greu persones i béns no forestals i la Comunitat Autònoma aprecia que poden ser necessaris mitjans extraordinaris estatals o que l’emergència pot evolucionar cap a una emergència d’interès nacional. Sobre aquesta base comuna, els plans autonòmics desenvolupen el detall tècnic i procedimental.

Quines competències té la Unitat Militar d’Emergències (UME) en la gestió d’emergències per incendis forestals?

La Unitat Militar d’Emergències (UME) és una força conjunta permanent de les Forces Armades la missió general de la qual és intervenir davant situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat, entre elles els incendis forestals. Les seves competències en aquest àmbit es deriven, principalment, de la Llei Orgànica 5/2005 de la Defensa Nacional, la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil, el Reial Decret 1097/2011 que aprova el seu Protocol d’Intervenció, l’Ordre DEF/160/2019 sobre la seva organització i el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals (Acord del Consell de Ministres de 24.10.2014).

1. Marc general de la UME
  • Naturalesa i missió: segons l’Ordre DEF/160/2019, la UME és una força conjunta de les Forces Armades, dependent del Ministeri de Defensa, la missió de la qual és intervenir en qualsevol lloc del territori nacional (i a l’exterior) per contribuir a la seguretat i benestar dels ciutadans en supòsits de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques.
  • La Llei Orgànica 5/2005 atribueix a les Forces Armades, juntament amb les altres institucions públiques, la missió de preservar la seguretat i el benestar dels ciutadans en aquest tipus de situacions, base jurídica sobre la qual es crea la UME (Acord del Consell de Ministres de 7.10.2005, publicat per Resolució de 19.01.2006).
  • La Llei 17/2015 configura la UME com a servei públic d’intervenció i assistència en emergències i la principal estructura de col·laboració de les Forces Armades amb altres Administracions en matèria de protecció civil.
2. Competències específiques davant incendis forestals
  • El Reial Decret 1097/2011, que aprova el Protocol d’Intervenció de la UME, estableix que la seva intervenció podrà ordenar-se, entre altres supòsits, quan es produeixin amb caràcter greu:
    • Incendis forestals (es citen expressament juntament amb inundacions, terratrèmols, grans nevades, riscos tecnològics, atemptats, etc.).
  • Les actuacions operatives de la UME es concreten en:
    • Planificació i entrenament específic per a riscos com els incendis forestals.
    • Intervenció directa en l’extinció i suport a la població i a altres serveis d’emergència.
    • Prevenció limitada: només realitza tasques de prevenció necessàries per fer front a una emergència declarada; pot actuar en fase d’alerta o preemergència per minimitzar la gravetat abans de la declaració formal.
  • En matèria de mitjans:
    • La UME integra capacitats terrestres, logístiques i de suport a damnificats.
    • El Protocol d’Intervenció preveu la posada a disposició de la UME de mitjans aeris de lluita contra incendis quan participi en emergències declarades d’interès nacional, assumint el seu comandament operatiu.
3. Activació i coordinació amb comunitats autònomes
  • Els incendis forestals són, en primera instància, competència de les comunitats autònomes, que disposen dels seus propis plans especials i serveis d’extinció.
  • Quan l’incendi adquireix caràcter greu i els mitjans autonòmics resulten insuficients, l’autoritat autonòmica competent en protecció civil pot sol·licitar al Ministeri de l’Interior la intervenció de la UME:
    • Interior valora l’emergència i, si escau, sol·licita al Ministeri de Defensa l’activació de la UME, respectant els principis de complementarietat i subsidiarietat.
    • El Ministre de Defensa, per delegació del President del Govern, ordena formalment la intervenció.
  • En incendis no declarats d’interès nacional, la UME s’integra en el Centre de Coordinació Operativa (CECOP/CECOPI) que dirigeixi l’emergència, amb un dels seus comandaments incorporat a aquest centre, i actua de forma coordinada amb els serveis autonòmics d’extinció i amb els dispositius de protecció civil.
4. Emergències d’interès nacional i comandament operatiu
  • La Llei 17/2015 preveu la figura de l’emergència d’interès nacional, declarada pel Ministre de l’Interior quan la magnitud, extensió o impacte de l’emergència ho justifiquin.
  • En el cas específic d’incendis forestals, el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals (Resolució de 31.10.2014) disposa que:
    • El General Cap de la UME (GEJUME) assumeix la Direcció Operativa de les emergències declarades d’interès nacional, sota la superior direcció del Ministre de l’Interior.
    • En cas d’afectació a diverses comunitats autònomes i ús de mitjans extraordinaris estatals (entre ells la UME i altres mitjans de Defensa i del Ministeri d’Agricultura/Medi Ambient), es constitueix un Comandament Operatiu Integrat en què participen comandaments de la UME i responsables dels grups d’acció autonòmics.
  • El General Cap de la UME pot, a més, sol·licitar i coordinar:
    • Altres mitjans militars de les Forces Armades.
    • Mitjans i recursos civils extraordinaris ubicats dins o fora de la comunitat autònoma afectada.
5. Síntesi

En resum, la UME no substitueix els serveis autonòmics d’extinció, sinó que actua com a capacitat estatal especialitzada i complementària, desplegable amb rapidesa en incendis forestals greus. Intervé a petició de les comunitats autònomes, a través del Ministeri de l’Interior i del Ministeri de Defensa, i assumeix la direcció operativa només quan l’emergència es declara d’interès nacional, mantenint sempre la coordinació amb els plans autonòmics de protecció civil, els comandaments d’extinció i les Forces i Cossos de Seguretat.

Em podries explicar com es declara exactament una “emergència d’interès nacional” en matèria d’incendis forestals i quins requisits s’exigeixen? Quines diferències pràctiques hi ha entre l’actuació de la UME i la dels serveis autonòmics d’extinció d’incendis forestals? Com s’organitza territorialment la UME (batallons, bases) per poder respondre a grans incendis forestals en diferents zones d’Espanya?

Quins partits polítics governen actualment a la Comunitat de Madrid, Extremadura, Aragó, Comunitat Valenciana i Galícia?

Actualment (agost de 2026) els cinc governs autonòmics que menciones estan en mans del Partit Popular, en alguns casos en solitari i en altres en coalició amb Vox o amb el seu suport parlamentari. A partir de les informacions recents recopilades, la fotografia política és la següent:

Comunitat de Madrid

  • Partit al govern: Partit Popular (PP), presidit per Isabel Díaz Ayuso.
  • Tipus de govern: Govern en solitari, amb majoria absoluta del PP a l’Assemblea de Madrid.
  • Suports externs: No depèn de suports parlamentaris d’altres partits. Diverses enquestes i cròniques polítiques assenyalen de forma reiterada que Ayuso governa amb majoria absoluta des de les autonòmiques de 2023, fet que li ha permès aprovar els pressupostos de 2024, 2025 i 2026 sense necessitat de vots de Vox, PSOE o Más Madrid (per exemple, es recalca que el PP disposa de més de 70 escons sobre els 135 de la Cambra).

Extremadura

  • Partits al govern: Coalició PP–Vox.
  • Presidència: María Guardiola (PP), elegida presidenta de la Junta d’Extremadura amb els vots de PP i Vox.
  • Tipus de govern: Govern de coalició formal PP–Vox. Segons la crònica parlamentària, l’acord inclou l’entrada de Vox a l’Executiu: assumeix la Conselleria de Serveis Socials amb rang de vicepresidència i la Conselleria d’Agricultura, a més d’un senador autonòmic, configurant un govern compartit entre ambdues formacions.
  • Suports externs: No hi ha constància de suport estable de tercers partits; la majoria parlamentària es construeix amb els escons de PP i Vox enfront de PSOE i Unidas por Extremadura.

Aragó

  • Partits al govern: Coalició PP–Vox.
  • Presidència: Jorge Azcón (PP), investit president per a la XII legislatura el 29 d’abril de 2026.
  • Tipus de govern: Govern de coalició PP–Vox. La informació parlamentària indica que l’Executiu aragonès està “conformat per PP i Vox”; Vox participa al Govern amb diverses conselleries, mentre que determinades àrees, com Sanitat, romanen en mans del PP.
  • Suports externs: La majoria a les Corts d’Aragó es sustenta en els 26 escons del PP i els 14 de Vox (40 de 67), sense necessitat de tercers grups. Altres partits (PSOE, CHA, Aragón-Teruel Existe, IU) van votar en contra de la investidura d’Azcón.

Comunitat Valenciana

  • Partit al govern: Partit Popular (PP).
  • Presidència: Juanfran Pérez Llorca (PP), investit president de la Generalitat després de la dimissió de Carlos Mazón.
  • Tipus de govern: Govern del PP en solitari. Després d’un primer període de coalició PP–Vox (2023–mitjans de 2024) i la posterior sortida de Vox del Consell, la direcció del PP valencià va reorganitzar l’Executiu. Amb l’arribada de Pérez Llorca, el Consell passa a estar compost únicament per consellers del PP.
  • Suports externs: Suport parlamentari de Vox. Tot i que ja no forma part del Govern, Vox sosté des de fora l’Executiu popular i ha estat clau en l’aprovació dels pressupostos autonòmics de 2025 i 2026. Les cròniques sobre els comptes de 2026 indiquen que aquests s’aproven amb el suport de PP i Vox enfront del rebuig de PSPV i Compromís, i subratllen que es tracta del tercer pressupost consecutiu aprovat conjuntament per ambdues formacions, els dos primers amb Vox al Consell i l’actual mitjançant suport extern.

Galícia

  • Partit al govern: Partit Popular (PP).
  • Presidència: Alfonso Rueda (PP), al capdavant de la Xunta de Galícia.
  • Tipus de govern: Govern en solitari amb majoria absoluta del PP. Diversos anàlisis polítics descriuen Galícia com a “exemple del bon govern del PP” i donen per fet que la fórmula de “govern estable de majories absolutes” de Fraga, Feijóo i Rueda es manté vigent. Enquestes publicades el 2026 continuen projectant una majoria absoluta del PP enfront de BNG i PSOE, fet que confirma la capacitat del partit per governar sense socis.
  • Suports externs: No té suports obligats: el PP disposa per si sol de la majoria d’escons al Parlament de Galícia.

En resum, de les comunitats que cites, Madrid i Galícia estan governades en solitari pel PP amb majoria absoluta; Extremadura i Aragó compten amb governs de coalició PP–Vox; i la Comunitat Valenciana té un govern monocolor del PP sostingut parlamentàriament per Vox.

Em pots detallar quants escons té cada partit en aquestes cinc assemblees autonòmiques en la legislatura actual? Quines diferències hi ha entre un govern de coalició i un govern en solitari amb suport parlamentari extern, com el cas valencià? Com han influït els acords PP–Vox en l’aprovació dels pressupostos autonòmics en aquestes comunitats?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin municipi va ser evacuat per la principal emergència d'incendis forestals el 19 d'agost?

Pregunta" 1 de 3

Quin nivell de l'INFOMA es va activar inicialment a l'incendi de la Serra Oest de Madrid?

Pregunta" 2 de 3

Quin és el nombre de categories que utilitza l'AEMET per classificar el risc d'incendis forestals?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?