La missió Artemis II ha entrat en la seva fase decisiva després d'abandonar l'òrbita terrestre i posar rumb a la Lluna, cosa que suposa el retorn de l'exploració tripulada a l'espai profund més de mig segle després del programa Apol·lo. La nau Orió, amb quatre astronautes a bord, afronta ara els moments clau d'una missió que combina fites històriques amb importants desafiaments tècnics.
Rumb a la Lluna després de la injecció translunar
La tripulació, formada per Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen, ja ha completat la fase de injecció translunar, una maniobra crítica que impulsa la nau cap a una òrbita el·líptica en direcció al satèl·lit.
Aquest pas marca l'equador de la missió i confirma el correcte funcionament dels sistemes de la càpsula Orió, dissenyada per operar en condicions d' espai profund, més enllà de la protecció del camp magnètic terrestre.
Durant aquests dies, els astronautes estan centrats en verificar sistemes, preparar experiments i planificar observacions, especialment de cara a un dels moments més esperats: el sobrevol de la cara oculta de la Lluna.
La cara oculta i un nou rècord espacial
Una de les fites més rellevants tindrà lloc el 6 d'abril, quan la nau assoleixi la seva màxima distància respecte a la Terra, superant els 406.000 quilòmetres. Amb això, Artemis II batrà el rècord establert per l' Apol·lo 13, que fins ara ostentava la marca.
En aquest punt, la tripulació podrà observar i fotografiar zones de la cara oculta de la Lluna, convertint-se en els primers humans en dècades a contemplar directament aquestes regions.
Tanmateix, aquest moment també implica un risc operatiu: la nau quedarà incomunicada amb la Terra durant entre 30 i 50 minuts, en interposar-se la Lluna entre l'Orió i la Xarxa de l'Espai Profund. Durant aquest període, els astronautes hauran d'operar de forma completament autònoma.
El retorn, la fase més crítica
L'etapa final de la missió, prevista entre el 10 i l'11 d'abril, serà la més delicada. El retorn a la Terra exigirà una sèrie de maniobres tècniques d'alta precisió.
Abans de la reentrada, la tripulació realitzarà assajos de pilotatge manual, proves de sistemes crítics i protocols de protecció davant la radiació, a més d'ajustar els seus equips per suportar el retorn a la gravetat terrestre.
El moment clau arribarà quan la càpsula se separi del mòdul de servei i es prepari per entrar a l'atmosfera a una velocitat propera als 40.000 quilòmetres per hora. En aquell instant, l'escut tèrmic haurà de resistir temperatures extremes, en la fase més perillosa de tota la missió.
Si tot transcorre segons el previst, els paracaigudes es desplegaran i la càpsula amararà a l'oceà Pacífic, on equips de la NASA procediran a la recuperació de la tripulació.
Una missió clau per al futur lunar
Artemis II no inclou allunatge, però és un pas fonamental dins del programa de la NASA per tornar a la Lluna de forma sostinguda i preparar futures missions tripulades, incloent-hi Artemis III, que sí preveu el retorn d'humans a la superfície lunar.
Més enllà del component simbòlic, la missió servirà per validar tecnologies, procediments i capacitats humanes en un entorn que serà clau per a la pròxima etapa d'exploració espacial.