L' actor Manolo Solo, un dels intèrprets més reconeguts del cinema espanyol contemporani, ha fallegut aquest dimecres als 62 anys com a conseqüència d'un càncer.
Guanyador del Premi Goya al millor actor de repartiment per Tarda per a la ira i nominat en altres quatre ocasions, deixa una extensa carrera marcada per alguns dels grans èxits del cinema espanyol de les últimes dues dècades.
Un referent del cinema espanyol
Nascut a Algeciras (Cádiz) el 1964 amb el nom de Manuel Jesús Fernández Serrano, Manolo Solo va desenvolupar una sòlida trajectòria com a actor de teatre, cinema i televisió. Encara que el seu reconeixement massiu va arribar en la maduresa, va acabar convertint-se en un dels intèrprets de caràcter més sol·licitats del panorama audiovisual espanyol.
La seva filmografia supera el mig centenar de pel·lícules i inclou títols com La illa mínima, Tarda per a la ira, El bon patró, Tancar els ulls, Anatomia d'un instant i Una cinquena portuguesa, una de les seves últimes interpretacions estrenades en cinemes. També va participar en La desconeguda, pel·lícula dirigida per Gabe Ibáñez, el seu estrena encara estava pendent.
Un Goya i quatre nominacions
El major reconeixement de la seva carrera va arribar el 2017, quan va rebre el Premi Goya al millor actor de repartiment per la seva interpretació en Tarda per a la ira, dirigida per Raúl Arévalo.
A més d'aquella estatueta, l'Acadèmia de Cinema va tornar a reconèixer la seva feina amb altres quatre nominacions als Premis Goya, consolidant una trajectòria caracteritzada per la versatilitat i per la seva capacitat per interpretar personatges complexos tant en drames com en thrillers o comèdies.
Una carrera construïda pas a pas
Abans de dedicar-se plenament a la interpretació, Manolo Solo va desempeñar diferents treballs mentre intentava obrir-se camí en el món artístic. En diverses entrevistes va explicar que va començar la seva carrera professional com a actor relativament tard i que durant anys va passar dificultats econòmiques abans de lograr estabilitat en la professió.
En una entrevista concedida el 2025, reconeixia que durant molt de temps havia esperat una oportunitat que va trigar a arribar, encara que assegurava que amb el pas dels anys havia après a afrontar amb serenitat les dificultats pròpies de l'ofici.
Personatges inoblidables en el cinema espanyol
Al llarg de la seva carrera, Manolo Solo va destacar per interpretar personatges de gran intensitat dramàtica. La seva participació en La isla mínima, dirigida per Alberto Rodríguez, va suposar un dels papers que li van donar més visibilitat entre el gran públic.
Posteriorment va encadenar interpretacions destacades en pel·lícules com El buen patrón, juntament amb Javier Bardem; Cerrar los ojos, de Víctor Erice; o Una quinta portuguesa, consolidant-se com un dels secundaris més reconeguts i respectats del cinema espanyol.
La seva capacitat per alternar papers de gran duresa psicològica amb personatges més propers i humans va convertir Solo en un actor habitual d'alguns dels directors més importants del panorama cinematogràfic nacional.
El cinema espanyol acomiada un dels seus actors més reconeguts
Amb la mort de Manolo Solo desapareix un dels intèrprets més sòlids del cinema espanyol de les últimes dècades. El seu llegat queda reflectit en desenes de pel·lícules i sèries de televisió que van contribuir a consolidar una carrera reconeguda tant per la crítica com per la indústria.
L'actor deixa enrere una trajectòria construïda a base de constància, treball i una interpretació allunyada del protagonisme mediàtic, però àmpliament reconeguda dins del sector audiovisual espanyol.