No cal estar a la zona ‘VIP’ per veure l'eclipsi: aquestes són les zones d'Espanya on també es podrà apreciar.

L'eclipsi total del 12 d'agost travessarà una franja concreta del país, però pràcticament tota Espanya podrà contemplar el fenomen de forma parcial.

3 minuts

EuropaPress 7709053 infografia visibilidad eclipse espana 12 agosto 2026 eclipse solar total 12

EuropaPress 7709053 infografia visibilidad eclipse espana 12 agosto 2026 eclipse solar total 12

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

El eclipsi total de Sol del 12 d'agost de 2026 tindrà una zona privilegiada d'observació a Espanya, però no serà necessari trobar-se dins d'ella per contemplar el fenomen. La totalitat —el moment en què la Lluna cobreix completament el disc solar— només es podrà observar des d'una franja determinada del territori, però l'eclipsi serà visible de forma parcial des de pràcticament tota Espanya. La diferència estarà en el percentatge del Sol que quedi ocult en cada lloc i en les condicions concretes d'observació.

La franja de totalitat travessarà part del nord i de l'est de la Península i arribarà fins a les Balears. El recorregut afectarà territoris de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Castella i Lleó, Madrid, Castella-La Manxa, Aragó i la Comunitat Valenciana, a més de les Illes Balears. En aquests punts, qui es trobi dins de la banda de totalitat podrà observar durant uns minuts com la Lluna tapa completament el Sol. Fora d'aquesta franja, l'eclipsi serà parcial, però l'ocultació seguirà sent significativa en àmplies zones del país.

Madrid, Castella-La Manxa...

Un dels exemples més clars és Madrid. La capital es troba fora de la franja de totalitat, però molt a prop d'ella, de manera que el percentatge del Sol ocultat serà molt elevat. A mesura que s'avanci cap al sud i l'oest peninsular, la magnitud de l'eclipsi anirà disminuint. Andalusia, Extremadura i altres zones del centre i sud d'Espanya també podran observar-lo, tot i que la Lluna cobrirà una proporció menor del disc solar. A Canàries, el fenomen també serà visible de forma parcial.

En Castella-La Manxa les condicions variaran considerablement segons la localitat. Part de la comunitat quedarà dins de la franja de totalitat, mentre que altres municipis podran contemplar un eclipsi parcial. Alhambra, a Ciudad Real, estarà fora de la totalitat, però podrà apreciar clarament l'eclipsi, amb una ocultació rellevant del Sol. Això significa que, encara que des d'allà no es produirà el moment d'obscuritat propi de la totalitat, sí es podrà observar la progressió de la Lluna sobre el disc solar i el conseqüent canvi d'il·luminació de l'entorn.

Pendents de la posta de sol

Una de les particularitats de l'eclipsi espanyol serà precisament el seu horari. El fenomen es produirà al final de la tarda, quan el Sol estarà molt baix sobre l'horitzó occidental. Això fa que l'elecció del lloc d'observació sigui especialment important. Un punt des del qual hi hagi una visió neta cap a l'oest permetrà seguir l'eclipsi durant més temps, mentre que una muntanya, una construcció, arbres o altres obstacles poden ocultar el Sol abans que acabi el fenomen. La nubositat serà un altre factor determinant.

Per això, per a qui estigui fora de la franja de totalitat, no sempre serà necessari desplaçar-se centenars de quilòmetres per gaudir de l'eclipsi. Si el percentatge d'ocultació és elevat a la seva localitat i hi ha un horitzó occidental net, l'experiència pot ser molt notable. A més de la imatge del Sol parcialment cobert, la reducció de la radiació solar pot provocar canvis perceptibles en la il·luminació ambiental i, depenent de les condicions locals, també en la temperatura.

La diferència fonamental és que fora de la franja de totalitat mai arribarà a desaparèixer completament el disc solar. A les zones de totalitat, en canvi, la Lluna cobrirà completament el Sol durant uns minuts i apareixeran alguns dels efectes característics d'aquests fenòmens: una caiguda brusca de la luminositat, descens de la temperatura i aparició de la corona solar, entre d'altres. És precisament aquell breu període el que converteix determinades localitats en els punts més buscats per observar l'eclipsi.

La protecció de la vista

La seguretat és un altre element que no canvia per estar dins o fora de la zona de totalitat. Durant les fases parcials no s'ha de mirar directament al Sol amb ulleres de sol convencionals. Per observar-ho és necessari utilitzar filtres solars adequats i homologats per a l'observació solar. Les ulleres de sol normals, encara que siguin fosques o polaritzades, no ofereixen la protecció necessària. També és possible seguir el fenomen mitjançant mètodes indirectes, com la projecció per orifici, sense mirar directament al Sol.

El mapa de l'eclipsi deixa així una diferència clara entre la zona ‘VIP’, on es podrà contemplar la totalitat, i la resta d'Espanya. La primera serà la més buscada per aquells que vulguin viure el fenomen astronòmic complet, però la segona serà molt més extensa. Des de Galícia fins a Canàries, passant per Madrid, Castella-La Manxa, Andalusia, Extremadura i bona part de la resta del territori, milions de persones podran contemplar com la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol.

El 12 d'agost de 2026, per tant, no caldrà estar necessàriament a la franja de totalitat per participar de l'eclipsi. La clau per a aquells que es trobin fora d'ella serà conèixer el percentatge d'ocultació de la seva localitat, disposar d'un horitzó occidental net i utilitzar el material d'observació adequat. La totalitat serà patrimoni d'una franja concreta; l'eclipsi parcial, en canvi, serà un fenomen molt més estès per Espanya.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troba actualment la planificació d'infraestructures turístiques per a l'eclipsi de 2026 a Espanya?

La planificació d'infraestructures turístiques per a l'eclipsi del 12 d'agost de 2026 ja no està en fase de disseny, sinó en fase de desplegament operatiu i ajustos finals. A nivell estatal, la Comissió Interministerial del Trio d'Eclipsis té definits plans de mobilitat, seguretat, turisme i informació pública, amb un Pla Específic de Protecció Civil i un Pla de Seguretat ja activats. Diverses comunitats autònomes (Catalunya, Galícia, Illes Balears, Aragó…) han configurat els seus propis dispositius, amb comissions específiques, mapes de zones d'observació i coordinació amb el sector turístic. En el pla municipal, ciutats com València i Madrid tenen protocols concrets, punts oficials d'observació, reforços de transport i serveis, i es treballa amb la FEMP per coordinar els ajuntaments en la recepció de visitants.

Planificació estatal: de l'estratègia a l'operació

El Govern va crear formalment la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis mitjançant reial decret, amb l'objectiu de coordinar seguretat, mobilitat, promoció turística i divulgació científica per als eclipsis de 2026‑2028, inclòs el del 12 d'agost de 2026, que es considera un fenomen “únic” per ser el primer eclipsi total visible a la península des de 1905 i l'únic territori habitat on es veurà completament, segons el Ministeri de Ciència (creació de la Comissió).

En la seva primera i segona reunió, aquesta Comissió va definir prioritats com la promoció del turisme, la definició de punts d'observació i la coordinació entre administracions, creant cinc grups de treball (mobilitat, prevenció/protecció civil, turisme i impacte econòmic, salut pública i divulgació científica) i obrint la participació a 16 comunitats autònomes (primera reunió, segona reunió).

Interior ha passat ja de la fase de planificació a la de comandament operatiu, amb la constitució del Comitè Estatal de Coordinació i Direcció (CECOD) i un Pla Específic de Protecció Civil que preveu un Post de Comandament Unificat al CENEM, 33.600 agents desplegats i més de 350 punts d'observació i 123 zones d'exclusió per risc ambiental, atenent 1,8–2,9 milions de desplaçaments previstos (pla d'Interior).

La DGT considera l'eclipsi un “Esdeveniment d'Alta Afectació al Trànsit” i ha activat un pla específic amb monitorització contínua, reforç de l'Agrupació de Trànsit i possibles restriccions d'accés a certs emplaçaments turístics, a més de recomanacions explícites per triar punts autoritzats i evitar parades a vorals (recomanacions de Trànsit).

En paral·lel, Transports ha impulsat eines digitals per donar suport a la planificació de l'observació i la distribució de visitants, clau per a l'astroturisme: una web específica del “Trio Ibèric” amb visualitzadors per a més de 8.000 municipis (web del Trio Ibèric) i un visualitzador cartogràfic i app mòbil “IGN Eclipses” per planificar el lloc exacte des d'on veure l'eclipsi, inclosa informació de relleu, horaris i condicions (recursos de Transports).

Comunitats autònomes: comissions pròpies i mapes turístics

Catalunya ha creat una Comissió Interdepartamental per a l'eclipsi, presidida pel president i amb 13 departaments, que treballa en un pla d'acció sobre investigació, mobilitat, gestió d'espais d'observació, promoció turística i seguretat; es preveuen punts oficials d'observació i una àmplia campanya de divulgació (comissió catalana, pla d'acció a Catalunya).

A les Illes Balears, el Govern ha constituït una Comissió per a la Gestió de l'Eclipsi de 2026 i ha desenvolupat una estratègia basada en anticipació i reducció de desplaçaments, coordinant-se amb el sector hoteler perquè molts visitants l'observin des dels seus propis allotjaments (planificació del Govern). A més, ha llançat l'eina “Horitzó Eclipse 2026” per comprovar visibilitat real i minimitzar viatges innecessaris, integrada en un pla amb mapes de Zones d'Observació Segures, campanyes multilingües i treball conjunt amb l'agència turística AETIB (Horitzó Eclipse 2026).

Galícia, per la seva banda, presenta l'eclipsi com una oportunitat per consolidar-se com a destinació d'astroturisme, treballant amb el sector i altres departaments perquè l'esdeveniment sigui “segur i atractiu” i allargui les estades, recolzant-se en els seus destinacions Starlight certificades (pla de Turisme de Galícia).

Municipis i xarxa local: punts oficials i serveis per a visitants

A nivell municipal, València ha aprovat el dispositiu “Eclipsi Solar 2026”, que inclou la designació d'un Punt Oficial d'Observació a les platges de la Malva-rosa i el Cabanyal (uns 850 metres de litoral) i la coordinació de Policia Local, Bombers, Protecció Civil, EMT, salvament, banys de reforç, neteja i un CECOPAL per gestionar la dispersió massiva de públic després del fenomen (protocol de València).

A Madrid, l'Ajuntament ha centrat part de la seva actuació al Planetari, amb programació especial, tallers i repartiment d'ulleres homologades a través d'equipaments culturals i biblioteques municipals, integrant turisme, cultura i seguretat en l'observació (actuació de l'Ajuntament de Madrid).

En l'àmbit rural i d'interior, Aragó ha detallat a les seves Corts un pla estratègic amb grans àrees d'observació (Motorland, polígons industrials, estacions d'esquí, etc.) dotades d'aparcaments massius, dispositius sanitaris, informació turística i pantalles per seguir el fenomen, pensat explícitament per gestionar tant el tiró turístic com els riscos de mobilitat i incendis (informació recollida pel diari Demócrata a Aragó i l'eclipsi).

A més, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies està integrada a la Comissió Interadministrativa del Trio d'Eclipsis i en grups de treball sobre mobilitat, turisme, protecció civil i riscos mediambientals, traslladant als ajuntaments protocols i recursos específics a través de la seva xarxa, segons relata Demócrata (coordinació FEMP‑ajuntaments).

Conclusió: fase actual

En síntesi, a 11 d'agost de 2026 la planificació d'infraestructures turístiques i dispositius associats a l'eclipsi està en fase d'execució: els marcs de coordinació i els plans ja estan aprovats, els punts d'observació i serveis vinculats (mobilitat, emergències, informació turística) estan definits, i l'esforç polític i institucional es concentra a gestionar l'afluència real de visitants, minimitzar riscos (especialment de trànsit i incendis) i capitalitzar l'impacte turístic sense tensionar en excés els territoris receptors.

Quines estimacions oficials hi ha sobre el nombre de turistes i l'impacte econòmic de l'eclipsi de 2026 a Espanya? Quines comunitats autònomes han creat comissions o plans específics de turisme i seguretat per a l'eclipsi? Quin paper estan jugant els ajuntaments petits i rurals dins la franja de totalitat en la gestió turística de l'eclipsi?

Quines són les competències de les autoritats locals en matèria de seguretat ciutadana durant esdeveniments astronòmics de gran afluència?

Durant esdeveniments astronòmics de gran afluència (per exemple, observacions d'eclipsis a places, platges o miradors), les autoritats locals a Espanya tenen competències clares però limitades en matèria de seguretat ciutadana: gestionen l'ús de l'espai públic, despleguen policia local i protecció civil municipal, aproven o condicionen l'activitat i poden sancionar infraccions a les seves ordenances. La seguretat pública en sentit estricte continua sent competència estatal i autonòmica, la qual cosa obliga a una estreta coordinació amb Delegació/Subdelegació del Govern i Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Aquests esdeveniments es tracten jurídicament com a concentracions a l'aire lliure, activitats recreatives o espectacles, no com una categoria especial, i se sotmeten al règim general de seguretat ciutadana i protecció civil.

Marc general de competències

La Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana defineix la seguretat ciutadana com a protecció de persones i béns i manteniment de la tranquil·litat ciutadana, reservada a l'Estat, però reconeix que les autoritats locals exerceixen les seves facultats “d'acord amb la Llei Orgànica 2/1986 i la legislació de règim local, espectacles públics, activitats recreatives i activitats classificades” (articles inicials; pot consultar-se a la Llei Orgànica 4/2015). Aquesta remissió és clau: l'ajuntament actua sobretot via policia local, ordenances i règim d'ús del domini públic.

La Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat estableix la distribució de funcions entre Estat, comunitats autònomes i corporacions locals, i subratlla que la seguretat pública és una matèria “compartible” on s'imposen la cooperació i coordinació entre cossos policials (Llei Orgànica 2/1986).

En el pla local, la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local fixa les competències pròpies municipals, entre elles seguretat en llocs públics, ordenació del trànsit local, protecció civil i gestió del domini públic (places, carrers, miradors, etc.), que s'instrumenten mitjançant ordenances i autoritzacions (Llei 7/1985).

La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, configura la protecció civil com a servei públic integrat per totes les administracions, amb plans territorials i municipals, i preveu la participació ciutadana i el voluntariat (Llei 17/2015). Els plans locals són l'instrument bàsic per a dispositius preventius i de resposta davant emergències en esdeveniments multitudinaris.

Planificació preventiva i ús de l'espai públic

En un esdeveniment astronòmic massiu, l'ajuntament pot i ha de:

  • Integrar l'esdeveniment en el seu pla de protecció civil municipal o activar dispositius específics (talls de trànsit, punts mèdics, senyalització d'evacuació, reforç d'il·luminació o, al contrari, control de l'enllumenat si s'enfosqueix la ciutat per a l'observació).
  • Regular l'ús del domini públic local: autoritzar o denegar ocupacions de via pública (tarimes, parades, telescopis col·lectius), fixar aforaments de places o miradors i establir condicions de seguretat (passadissos lliures, accessos a emergències, barreres físiques).
  • Ordenar el trànsit i la mobilitat en accessos a platges, ports, carreteres urbanes o aparcaments municipals per evitar embussos i facilitar l'actuació d'emergències.

Aquestes potestats s'emparen en la legislació de règim local i en les normes autonòmiques sobre espectacles públics i activitats recreatives, que solen exigir plans d'autoprotecció quan es superen certs aforaments.

Coordinació amb Estat i Forces i Cossos de Seguretat

D'acord amb la Llei Orgànica 4/2015, l'autoritat estatal (Delegació/Subdelegació del Govern, Ministeri de l'Interior) dirigeix la política general de seguretat ciutadana, mentre que les autoritats locals “exerceixen les facultats que els corresponen” en coordinació i lleialtat institucional. Per a grans concentracions humanes, la Llei Orgànica 2/1986 contempla funcions concurrents: vigilància d'espais públics, protecció de manifestacions i manteniment de l'ordre en grans concentracions, amb possibilitat d'intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a requeriment d'autoritats autonòmiques o locals, o per decisió estatal.

En la pràctica, s'utilitzen juntes locals de seguretat i dispositius conjunts on la policia local s'encarrega de l'ordre urbà i la regulació de trànsit, mentre que Guàrdia Civil o Policia Nacional assumeixen, segons el cas, el control de masses, accessos interurbans i seguretat en sentit estricte.

Protecció civil, emergències i potestat sancionadora

D'acord amb la Llei 17/2015, el municipi és peça bàsica del Sistema Nacional de Protecció Civil: desplega serveis municipals i voluntariat, coordina amb serveis autonòmics d'emergències i participa en la informació preventiva a la ciutadania (conductes segures en zones elevades, prevenció de caigudes, atenció a col·lectius vulnerables, etc.).

En matèria sancionadora, els ajuntaments poden aplicar la seva potestat sancionadora per infraccions a ordenances (ocupacions no autoritzades, incompliment de condicions de seguretat, vessaments, sorolls, venda ambulant no autoritzada, etc.), mentre que les infraccions tipificades a la Llei Orgànica 4/2015 (per exemple, desordres greus, resistència a l'autoritat) són tramitades per l'Administració estatal, encara que la policia local pot denunciar els fets.

En síntesi, en esdeveniments astronòmics de gran afluència l'ajuntament no assumeix la seguretat pública en sentit ple, però sí controla el marc: on, com i en quines condicions se celebra, com s'organitza la resposta de protecció civil i què es sanciona en via administrativa local, sempre en coordinació amb la resta d'administracions competents.

Podries detallar quines funcions concretes té la policia local durant un esdeveniment astronòmic multitudinari al meu municipi? Quin tipus d'autoritzacions i condicionants de seguretat sol imposar un ajuntament per a una observació pública d'un eclipsi? Com s'articula la coordinació entre l'ajuntament, la comunitat autònoma i la Delegació del Govern en un dispositiu de seguretat per a un esdeveniment d'aquest tipus?

Quins requisits tècnics ha de complir un filtre solar per ser considerat homologat segons la normativa espanyola?

En la normativa espanyola i europea no existeix una “homologació” específica només per a filtres solars, sinó que aquests es consideren productes cosmètics i han de complir el règim general de seguretat, fabricació, control i etiquetatge previst en el Reglament (CE) 1223/2009 i en el seu desenvolupament nacional, el Reial Decret 85/2018 (Reial Decret 85/2018). Amb la informació disponible en les normes consultades pot descriure's el marc general de requisits (seguretat, bones pràctiques de fabricació, cosmetovigilància, etiquetatge en espanyol, control de mercat), però no apareixen en el text concret els valors mínims de FPS, exigències de protecció UVA ni mètodes d'assaig que solen fixar-se a nivell europeu i en normes UNE. Per tant, un protector solar venut a Espanya ha de, com a mínim, complir tot l'exigit per a qualsevol cosmètic i ajustar-se als límits d'ingredients i obligacions de seguretat que es desprenen d'aquesta regulació.

Marc jurídic general aplicable a filtres solars

La peça central del sistema és el Reglament (CE) sobre productes cosmètics (esmentat expressament en el preàmbul del Reial Decret 85/2018), d'aplicació directa a tota la UE. Aquest reglament exigeix que tot cosmètic sigui segur en les condicions normals o raonablement previsibles d'ús, que respecti normes de composició i etiquetatge, i que compti amb una persona responsable a la UE i un expedient d'informació amb un informe de seguretat.

A Espanya, el Reial Decret 85/2018 desenvolupa aquest reglament, regulant, entre altres aspectes:

  • Autoritats competents (AEMPS, autoritats sanitàries autonòmiques i locals) i les seves facultats d'inspecció i control.
  • La obligació que només es comercialitzin cosmètics que compleixin el Reglament europeu i el propi reial decret.
  • El Sistema Espanyol de Cosmetovigilància, per recollir i avaluar efectes no desitjats.
  • El control sanitari a frontera de cosmètics importats.

Normes anteriors sobre cosmètics (Reial Decret 1599/1997 i les seves modificacions) queden en gran part derogades o residuals, com reconeixen la Llei 10/2013 i el propi Reial Decret 85/2018, així com diverses ordres que modificaven annexos d'aquell règim: Ordre SAS/642/2010, Ordre SAS/346/2010, Ordre SAS/1166/2010, Ordre SAS/2061/2010, Ordre SAS/2063/2010, Ordre SPI/3375/2011, Ordre SSI/2260/2012 o Ordre SCO/249/2003, entre altres.

Requisits de seguretat, fabricació i control

El Reial Decret 85/2018 subratlla que els cosmètics, inclosos els filtres solars, han d'elaborar-se conforme a bones pràctiques de fabricació, la supervisió de les quals correspon a l'AEMPS i a les autoritats sanitàries autonòmiques. Un cop comprovat el compliment, aquestes autoritats poden emetre un certificat de compliment de bones pràctiques amb validesa màxima de tres anys.

En matèria de control del mercat i protecció de la salut, el reial decret preveu que, quan un cosmètic presenti un risc greu per a la salut, les autoritats poden adoptar mesures com:

  • Limitació o prohibició de la fabricació, importació o comercialització.
  • Posada en quarantena, retirada del mercat i recuperació del producte.

Aquestes facultats es recolzen, a més, en la normativa general de productes sanitaris i medicaments, com el Reial Decret Legislatiu 1/2015, i en la Llei 14/1986, General de Sanitat.

Etiquetatge, idioma i traçabilitat

L'article corresponent del Reial Decret 85/2018 exigeix que figuri en espanyol la informació d'etiquetatge prevista a l'article 19 del Reglament sobre cosmètics (denominació, contingut, precaucions d'ús, data de durada mínima, lot, etc.) en els productes que es posin a disposició de l'usuari final a Espanya, així com la informació de l'expedient de producte custodiat en territori espanyol. Aquesta obligació s'aplica també als productes que es presentin sense envàs previ o s'envasin al punt de venda, que han d'anar acompanyats d'etiquetes o prospectes amb les mencions obligatòries.

Igualment, es reforça la traçabilitat del producte i l'obligació de disposar d'un expedient d'informació amb l'informe de seguretat, a disposició de l'autoritat competent, per a cada cosmètic introduït al mercat.

Ingredients, límits i mètodes d'anàlisi

Els filtres solars se sotmeten als límits d'ingredients i als requisits toxicològics i de seguretat definits en el Reglament europeu i en la normativa prèvia espanyola sobre ingredients cosmètics, desenvolupada a través d'ordres com la Ordre de 28 de setembre de 1989 (mètodes d'anàlisi de cosmètics) i la resolució sobre hexaclorofè. No obstant això, en els textos consultats no es detallen ni els mètodes específics per mesurar el FPS ni les relacions concretes de protecció UVA/UVB, que solen fixar-se avui mitjançant normes UNE i estàndards internacionals la menció dels quals apareix només com a llistes generals de normes (resolució UNE 2017, UNE 2014, UNE 2018, UNE 2020, UNE set. 2020, UNE nov. 2022, UNE oct. 2022, UNE jul. 2025), però sense desglossar-ne el contingut.

Igualment, es citen diverses directives europees sobre mètodes d'anàlisi de productes cosmètics, com la Setena Directiva 96/45/CE, la Sisena Directiva 95/32/CE i la Cinquena Directiva 93/73/CEE, però tampoc concreten, en les fonts manejades, els paràmetres tècnics específics dels protectors solars.

Abast de la informació disponible

En resum, perquè un filtre solar sigui “homologat” i comercialitzable a Espanya ha de: ser un cosmètic segur, fabricat sota bones pràctiques, amb persona responsable i expedient de seguretat, ajustar-se als límits d'ingredients autoritzats i complir les obligacions d'etiquetatge i traçabilitat establertes pel Reglament europeu i el Reial Decret 85/2018. No obstant això, no es disposa de més informació en les fonts consultades sobre els requisits numèrics de FPS, la proporció mínima de protecció UVA o els mètodes d'assaig concrets, que remeten, previsiblement, a reglamentació tècnica i normes UNE no desenvolupades en els textos aquí accessibles.

Què diu exactament el Reglament europeu sobre cosmètics respecte al FPS mínim i la protecció UVA dels protectors solars? Quin paper té l'AEMPS en la retirada del mercat d'un protector solar que no compleixi la normativa? Quines normes UNE concretes s'apliquen avui a Espanya per als mètodes d'assaig de FPS i UVA en filtres solars?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina data es produirà l'eclipsi total de Sol visible a Espanya?

Pregunta" 1 de 3

Quines zones d'Espanya estaran dins de la franja de totalitat de l'eclipsi?

Pregunta" 2 de 3

Quina mesura de seguretat és imprescindible durant l'observació de les fases parcials de l'eclipsi?

Pregunta" 3 de 3