On de veure les Perseides 2026 aquesta nit: millors llocs, hora i consells per observar la pluja d'estrelles

La matinada del 12 al 13 d'agost oferirà les millors condicions per observar les "llàgrimes de Sant Llorenç", amb el màxim previst entre les 4.00 i les 6.00 hores i sense la interferència de la llum de la Lluna.

4 minuts

EuropaPress 5378672 lluvia perseidas vista sierra os ancares 13 agosto 2023 lugo galicia espana

EuropaPress 5378672 lluvia perseidas vista sierra os ancares 13 agosto 2023 lugo galicia espana

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Després de l'eclipsi total de Sol que ha travessat Espanya aquest dimecres, l'espectacle continua durant la matinada. Les Perseides 2026 assoliran el seu màxim la nit del 12 al 13 d'agost, amb unes condicions especialment favorables per la coincidència amb la Lluna nova.

Per contemplar-les no serà necessari utilitzar telescopis, prismàtics ni cap tipus de protecció ocular. La clau estarà en buscar un lloc amb poca contaminació lumínica, disposar d'un horitzó ampli i esperar fins a les últimes hores de la nit, quan l'activitat serà major.

A quina hora veure les Perseides 2026 aquesta nit

El millor moment per observar les Perseides arribarà durant la matinada de dimecres a dijous.

El Institut Geogràfic Nacional situa el màxim d'activitat entre les 4.00 i les 6.00 hores del 13 d'agost. Serà en aquesta franja quan augmentin les probabilitats de contemplar un major nombre de meteors.

No obstant això, no serà necessari esperar exactament fins a les quatre de la matinada. Les Perseides es poden observar durant tota la nit i les possibilitats augmentaran progressivament a mesura que avanci la matinada i el radiant de la pluja guanyi alçada al cel.

L'activitat de les Perseides, a més, es prolonga durant diverses setmanes. Segons el calendari de la International Meteor Organization, el fenomen roman actiu entre el 17 de juliol i el 24 d'agost, tot i que la nit del 12 al 13 concentra el seu màxim.

On veure millor les Perseides

No existeix un únic punt des del qual es puguin observar les Perseides. La millor localització serà qualsevol lloc suficientment allunyat de la il·luminació de pobles i ciutats.

Els entorns rurals, zones de muntanya o espais oberts amb un horitzó net ofereixen normalment millors condicions que les grans àrees urbanes.

Per triar un bon punt d'observació convé buscar:

  • Cels foscos, allunyats de fanals i grans nuclis urbans.
  • Un lloc amb ampli camp de visió, sense edificis, arbres o muntanyes que ocultin bona part del cel.
  • Zones on sigui possible romandre durant un temps sense exposició a llums artificials.
  • Espais segurs i habilitats per romandre durant la nit.

Com més gran sigui la contaminació lumínica, menys meteors febles es podran distingir.

No cal mirar cap a Perseo

Encara que reben el nom de Perseides perquè els meteors semblen procedir d'una zona pròxima a la constel·lació de Perseo, no és necessari localitzar-la ni mantenir la mirada fixa en aquest punt.

Les estrelles fugaces poden aparèixer pràcticament a qualsevol part del firmament.

De fet, mirar alguna cosa allunyada del radiant pot permetre observar traços més llargs travessant el cel. El més recomanable és buscar una posició còmoda des de la qual es pugui abarcar la major superfície possible del firmament.

La Lluna nova afavorirà especialment l'observació

Un dels factors que converteix aquesta matinada en una de les millors nits per observar les Perseides és l'absència de llum lunar.

La Lluna nova coincideix aquest any amb el 12 d'agost, per la qual cosa pràcticament no hi haurà il·luminació lunar que pugui ocultar els meteors menys brillants.

És una diferència important respecte a altres anys. Una Lluna plena o molt il·luminada pot reduir notablement el nombre d'estrelles fugaces visibles a simple vista, fins i tot quan l'activitat de la pluja és elevada.

Quantes Perseides es podran veure

La International Meteor Organization estima per al 2026 una taxa zenital horària pròxima a 100 meteors per hora en condicions ideals.

Aquesta xifra no significa que qualsevol observador vagi a veure cent estrelles fugaces en seixanta minuts.

Es tracta d'un valor teòric calculat per a un cel completament fosc, amb condicions atmosfèriques perfectes i el radiant situat en una posició òptima.

Des d'una zona rural i sota bones condicions, les taxes reals durant el màxim podrien situar-se aproximadament entre 30 i 50 Perseides per hora.

Com preparar l'observació

A diferència de l'eclips solar, les Perseides es poden contemplar directament a simple vista.

No es necessiten ulleres especials i tampoc és recomanable utilitzar telescopis o prismàtics, perquè aquests instruments redueixen considerablement el camp de visió.

Abans de començar convé deixar que els ulls s'adaptin a la foscor. Mirar constantment la pantalla del telèfon pot dificultar aquesta adaptació i fer que durant uns minuts resulti més complicat distingir els meteors febles.

També és aconsellable disposar d'una posició còmoda, ja que una pluja d'estrelles exigeix paciència. Els meteors no apareixen de manera regular: es poden veure diversos en pocs minuts i després transcorre un període sense cap visible.

Per què es diuen "llàgrimes de Sant Llorenç"

Les Perseides també són conegudes popularment com "llàgrimes de Sant Llorenç", degut a que el seu màxim es produeix cada any a prop del 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç.

Malgrat el nom de pluja d'estrelles, els flaixos no provenen d'estrelles reals.

Són petites partícules procedents del cometa 109P/Swift-Tuttle que penetren en l'atmosfera terrestre a gran velocitat i generen un intens fenomen lluminós.

Les Perseides arriben a velocitats properes a 59 quilòmetres per segon, d'aquí que molts dels seus flaixos gairebé siguin visibles durant uns segons.

De l'eclipsi a les Perseides en una mateixa nit

La matinada tindrà a més un caràcter especialment singular a Espanya.

Només unes hores abans, milions de persones han contemplat l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost, que ha recorregut el país d'oest a est.

La posta de Sol no suposa aquesta vegada el final de la jornada astronòmica. Aquells que romanen desperts podran passar, en unes poques hores, de contemplar com la Lluna ocultava el Sol a buscar les Perseides travessant un cel pràcticament sense llum lunar.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins requisits legals o permisos es necessiten per organitzar una observació pública de pluges d'estrelles en espais naturals protegits a Espanya?

Per organitzar una observació pública de pluges d'estrelles en un espai natural protegit a Espanya es necessita, en general, una autorització prèvia de l'òrgan gestor de l'espai (parc nacional, parc natural, LIC/ZEC, ZEPA, etc.), ajustar-se al pla d'ús públic i a l'instrument de planificació de l'espai (PORN, PRUG, etc.), i complir la normativa autonòmica sobre espais protegits i, si escau, sobre espectacles públics i activitats recreatives. En parcs nacionals i altres espais de la Xarxa estatal, regeix la legislació bàsica estatal (especialment la Llei 30/2014 de Parcs Nacionals i la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) i la planificació derivada. A això s'afegeixen possibles exigències d'assegurances, plans de seguretat/autoprotecció i, si hi ha cobrament o serveis accessoris, autoritzacions d'activitat econòmica o recreativa.

Marc estatal de conservació i ús públic

La Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (text bàsic, modificada per Llei 7/2018 i Llei 33/2015) estableix el règim general dels espais naturals protegits i de la Xarxa Natura 2000. Entre els seus principis hi ha la prevalença de la protecció ambiental i la promoció d'un ús públic compatible amb la conservació; també preveu règims de protecció preventiva que impedeixen atorgar autoritzacions que puguin deteriorar els valors de l'espai sense informe ambiental favorable.

En els parcs nacionals, la norma central és la Llei 30/2014, de Parcs Nacionals. Aquesta llei:

  • Supedita tota activitat a l'objectiu prioritari de conservació.
  • Preveu que el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) i altres instruments concreten les zones d'ús públic, els aforaments i les activitats permeses o sotmeses a autorització.
  • Estableix que no poden atorgar-se noves autoritzacions o concessions que modifiquin la realitat física o biològica sense informe ambiental previ.

El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals, aprovat pel Reial Decret 389/2016, fixa objectius específics en matèria d'ús públic: assegurar el servei d'ús públic per al coneixement i gaudi dels parcs, però sempre supeditat a la conservació, i configurar una oferta d'atenció a visitants dissenyada per l'administració amb criteris d'accessibilitat. Això es tradueix en què activitats com una observació nocturna organitzada han de integrar-se en aquesta oferta oficial o ser expressament autoritzades.

De forma més àmplia, el Pla sectorial de turisme de natura i biodiversitat 2014‑2020 impulsa el turisme de natura, però deixant clar que s'ha de mantenir la compatibilitat entre gaudi i conservació. Serveix de marc polític perquè comunitats autònomes regulin activitats guiades, visites nocturnes, etc., en espais protegits.

Normativa sectorial i autonòmica rellevant

A més de la legislació bàsica, els requisits concrets depenen de la comunitat autònoma i de l'espai. Les comunitats compten amb les seves pròpies lleis d'espais naturals protegits i, en molts casos, amb programes d'ús públic específics. Per exemple, Andalusia ha aprovat programes d'ús públic per a Doñana i Sierra de Grazalema mitjançant ordres publicades al BOJA (programa sectorial d'ús públic de Doñana; programa d'ús públic de Sierra de Grazalema). A Catalunya, la planificació d'espais naturals s'articula, entre altres, a través del Pla d'espais d'interès natural i de lleis de parcs concrets com la del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Llei 15/2010), amb desenvolupament estatal parcial mitjançant el Reial Decret 1005/2017.

En paral·lel, moltes comunitats tenen lleis d'espectacles públics i activitats recreatives (els seus articles han arribat fins i tot al Tribunal Constitucional, com reflecteixen resolucions com la qüestió d'inconstitucionalitat sobre la llei valenciana d'espectacles o la qüestió sobre la llei basca). Tot i que les fonts consultades no detallen el seu contingut, és habitual que considerin certs esdeveniments amb públic com a activitats recreatives sotmeses a llicència o comunicació prèvia, especialment si hi ha cobrament d'entrada, ús d'equips de so o muntatge d'estructures.

En alguns territoris existeixen a més normes ambientals específiques sobre la protecció del medi nocturn, com la Llei catalana d'ordenació ambiental de l'enllumenat (Llei 6/2001), que condicionen l'ús d'il·luminació artificial, cosa rellevant si es pretén il·luminar accessos, aparcaments o zones de reunió.

Permisos i exigències pràctiques habituals

Amb base en aquest marc normatiu, per a una activitat puntual d'observació de pluges d'estrelles en un espai protegit solen exigir-se:

  • Autorització expressa de l'òrgan gestor de l'espai (conselleria autonòmica o entitat gestora del parc), descrivint lloc exacte, horari, nombre de participants, mitjans materials i responsable.
  • Ajust a la zonificació i al pla d'ús públic de l'espai (només en àrees d'ús públic, respecte dels aforaments i dels horaris establerts).
  • Condicions ambientals: no sortir-se de senders o àrees habilitades, no usar il·luminació que afecti fauna sensible, no generar soroll ni residus i respectar possibles restriccions estacionals (època de cria, risc d'incendis, etc.).
  • Quan procedeix, llicència o comunicació d'activitat recreativa davant la comunitat autònoma o l'ajuntament, especialment si hi ha ànim de lucre o serveis accessoris (càtering, música, venda de productes).
  • Assegurança de responsabilitat civil i, segons aforament i localització, pla bàsic de seguretat o autoprotecció.
  • En espais marins‑costaners o marins (Xarxa Natura 2000 marina, RAMPE regulada pel Reial Decret 1056/2022), compliment estricte de les mesures de conservació específiques.

Recomanació operativa

Com que la regulació detallada és autonòmica i per espai, el pas clau és contactar amb l'oficina gestora del parc o espai protegit concret i sol·licitar per escrit l'autorització, citant expressament que es tracta d'una activitat educativa o de divulgació de baix impacte. A partir d'aquí, la pròpia administració indicarà si n'hi ha prou amb aquesta autorització ambiental o si han de tramitar-se llicències complementàries d'activitat recreativa o municipals.

Altres textos esmentats a les fonts (per exemple, lleis de declaració de parcs nacionals com Monfragüe, Doñana, Sierra Nevada o Picos de Europa: Monfragüe, Doñana, Sierra Nevada, Picos de Europa) i altres reials decrets i ordres sectorials del BOE, així com normes autonòmiques de taxes i gestió (Andalusia, Catalunya, entre moltes altres), completen el marc, però no afegeixen a les fonts consultades requisits específics addicionals per a activitats puntuals com una observació de pluges d'estrelles.

Com varien aquests requisits si l'observació de pluges d'estrelles es fa dins d'un parc nacional concret, com Doñana o Monfragüe? Quin paper tenen els plans rectors d'ús i gestió (PRUG) a l'hora d'autoritzar activitats d'astroturisme en espais protegits? Quins exemples hi ha de comunitats autònomes que hagin regulat específicament l'astroturisme o la protecció del cel nocturn en els seus espais naturals?

Quines són les competències de l'Institut Geogràfic Nacional en matèria de divulgació astronòmica i observació de fenòmens celestes?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), com a direcció general del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, té la competència de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia, planificar i explotar les seves infraestructures astronòmiques, i operar xarxes i instruments de radioastronomia, geodèsia espacial i geofísica. Aquestes funcions es complementen amb la coordinació de la vigilància sísmica i volcànica i amb un paper destacat en la cartografia i la informació geoespacial, que serveixen de base a eines d'observació pública de fenòmens celestes (per exemple, visualitzadors d'eclipsis). A més, l'IGN presideix la Comissió Nacional d'Astronomia i participa en campanyes de difusió científica i recursos divulgatius associats a grans esdeveniments astronòmics.

Marc institucional i base normativa

El marc jurídic actual de les competències de l'IGN es recull en les modificacions de l'estructura orgànica del Ministeri de Transports, especialment en el Reial Decret 495/2021 i la seva nova redacció de l'article 17 del Reial Decret 645/2020, desenvolupada de nou en el Reial Decret 308/2022 (RD 308/2022). A partir d'aquests textos, i de la política de difusió de la informació geogràfica aprovada per l'Ordre FOM/2807/2015 (ordre de difusió), es defineix un nucli clar de funcions en astronomia, geodèsia espacial, observació del territori i divulgació d'informació geogràfica i astronòmica.

Complementàriament, l'Estatut del Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG), aprovat pel Reial Decret 310/2021 (estatut del CNIG), situa aquest organisme autònom sota l'òrbita de l'IGN com a braç operatiu per produir i difondre informació geogràfica i geoespacial, inclosos els visualitzadors cartogràfics vinculats a fenòmens celestes.

Funcions astronòmiques i observació de fenòmens celestes

Segons l'article 17 re-redactat pel Reial Decret 495/2021 (RD 495/2021) i actualitzat pel Reial Decret 308/2022, la Direcció General de l'IGN exerceix, entre altres, les següents competències clau en astronomia i fenòmens celestes:

  • Instrumentació astronòmica pròpia: planificació i explotació científica de la instrumentació i infraestructures astronòmiques, incloent treballs d'investigació en radioastronomia.
  • Informació oficial en astronomia: subministrament de la informació oficial en matèria d'astronomia i conservació del patrimoni del Reial Observatori de Madrid.
  • Radioastronomia i geodèsia espacial: desenvolupament tecnològic i gestió operativa d'infraestructures per a radioastronomia, geodèsia espacial i geodinàmica, amb caràcter d'instal·lacions científiques singulars.
  • Geodèsia i marcs de referència: planificació i gestió de les xarxes geodèsiques i gravimètriques nacionals, xarxa de nivel·lació d'alta precisió i xarxa de mareògrafs que sostenen el Sistema de Referència Geodèsic espanyol.
  • Fenòmens geofísics associats: coordinació del Pla Nacional de vigilància sísmica, vulcanològica i d'altres fenòmens geofísics, i gestió de sistemes d'observació de sismicitat, activitat volcànica, geodinàmica, gravimetria i geomagnetisme.

En la pràctica, aquestes funcions es concreten en observatoris com el de Yebes, principal centre astronòmic de l'IGN, que ha estat designat pel Govern com a seu oficial de seguiment de l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost de 2026, segons diverses notes institucionals i la cobertura de Demócrata (impacte econòmic de l'eclipsi, crònica de l'eclipsi).

Divulgació astronòmica i eines públiques

La dimensió divulgativa es veu reforçada tant per la norma de difusió pública de la informació geogràfica (Ordre FOM/2807/2015) com per l'activitat concreta desplegada al voltant del “Trio d'Eclipsis” 2026–2028. El Ministeri de Transports ha explicat que l'IGN “té atribuïdes les competències de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia a través de l'Observatori Astronòmic Nacional” i que, davant els eclipsis de 2026, 2027 i 2028, ha llançat un portal web amb informació, cercadors i visualitzadors per a més de 8.000 municipis (web d'eclipsis; versió a Transports: nota Transports).

Una nota posterior detalla que l'IGN i el CNIG han desenvolupat un visualitzador cartogràfic específic i una app “IGN Eclipses” per planificar l'observació segura de l'eclipsi del 12 d'agost de 2026 (recursos digitals de l'eclipsi). Demócrata ha descrit aquest visor interactiu, que permet consultar la trajectòria de l'ombra, horaris, durada, percentatge d'ocultació i condicions d'horitzó a cada municipi (mapa interactiu IGN), i ha destacat la retransmissió oficial en espanyol produïda des de Yebes i integrada a la web de l'IGN (senyal oficial de l'IGN).

La funció divulgativa s'estén a altres fenòmens: Demócrata recull, per exemple, com l'IGN fixa el màxim de les Perseides (Perseides 2026) o els instants exactes de solsticis (inici de l'estiu 2026), i com difon recomanacions d'observació segura, incloses ulleres homologades venudes a través del CNIG (ulleres de l'IGN, consells de seguretat).

Òrgans col·legiats i coordinació interministerial

L'IGN té també un paper de lideratge institucional: el director general presideix la Comissió Nacional d'Astronomia i la Comissió Espanyola de Geodèsia i Geofísica, i ostenta una de les vicepresidències del Consell Superior Geogràfic (art. 17 RD 495/2021 i RD 308/2022). A més, el Ministeri de Ciència i el de Transports comparteixen la titularitat de la Comissió Nacional d'Astronomia i de la Comissió Interministerial del “Trio d'Eclipsis”, encarregada de coordinar divulgació científica, seguretat, mobilitat i turisme davant aquests fenòmens, segons ha detallat Demócrata (comissió del Trio d'Eclipsis).

En resum, les competències de l'IGN en divulgació astronòmica i observació de fenòmens celestes combinen un mandat legal exprés de planificació i explotació d'infraestructures astronòmiques, subministrament d'informació oficial en astronomia i coordinació d'observació geofísica, amb una pràctica consolidada de generació de mapes, visualitzadors, retransmissions i campanyes per acostar aquests fenòmens a la ciutadania amb criteris de seguretat i rigor científic.

Altres documents i notícies que il·lustren aquest ecosistema institucional i de competències són, entre altres: segell commemoratiu de l'eclipsi, beques d'astronomia i cartografia, 50 anys de Yebes, nota sobre l'eclipsi des de Ciència, protocol d'informació geogràfica, conveni de pràctiques amb la URJC, conveni amb la ULPGC, bases de beques de l'IGN, delegació a la Fundació Observatori de l'Ebre, Reglament de la Comissió Nacional d'Astronomia, així com nombrosos anàlisis i guies de Demócrata sobre l'eclipsi i la seva gestió institucional (punts oficials, dispositiu de la Guàrdia Civil, missatge de prudència, guia completa, zones recomanades, com veure'l en directe, elecció de Villalibado per la NASA, Pla Cartogràfic Nacional).

Quin paper concret té l'Observatori Astronòmic Nacional dins de l'IGN i com s'organitza la seva activitat científica i divulgativa? Com coordina l'IGN amb el Ministeri de Ciència i altres agències (AEMET, AEE, IAC) la gestió pública de grans fenòmens astronòmics com els eclipsis? Quina relació existeix entre les competències de l'IGN en geodèsia espacial i la vigilància de riscos naturals com terratrèmols o erupcions volcàniques?

Quantes pluges de meteors arriba Espanya en mitjana cada any i quines han estat les més observades en l'última dècada?

No disposo d'informació especialitzada ni actualitzada sobre astronomia, per la qual cosa no puc respondre amb rigor quantes pluges de meteors arriba Espanya en mitjana cada any ni quines han estat les més observades en l'última dècada. El meu àmbit està centrat en política i actualitat sociopolítica a Espanya: activitat parlamentària, decisions del Govern, partits, actors públics, regulacions i debats socials. Qualsevol dada que donés sobre fenòmens astronòmics seria especulativa i podria induir a error, així que és millor remetre's a fonts científiques especialitzades. A continuació t'explico amb més detall què sí que puc oferir-te i com podria abordar-se aquesta qüestió des de la perspectiva política o institucional si t'interessa.

Àmbit en què sí que et puc ajudar

Estic dissenyat per treballar sobretot amb informació de:

  • Política nacional espanyola: Govern, oposició, partits (PSOE, PP, Vox, Sumar, PNB, Bildu, Junts, Grup Republicà, etc.) i les seves posicions en els principals debats públics.
  • Activitat parlamentària: projectes i proposicions de llei, reials decrets-llei, control al Govern, compareixences, votacions i el seu impacte polític.
  • Activitat de l'Executiu: acords del Consell de Ministres, avantprojectes de llei, estratègies i plans governamentals en diferents matèries (clima, energia, habitatge, digitalització, etc.).
  • Actualitat social i econòmica amb dimensió política: reformes laborals, pensions, política fiscal, transició ecològica, polítiques d'igualtat, sanitat i educació des de l'òptica regulatòria i de governança.
  • Relació amb la Unió Europea quan es connecta amb la política espanyola: fons europeus, transposició de directives, debats sobre governança econòmica o climàtica, sempre des de l'òptica institucional.

Quan es tracta de temes com astronomia, física, biologia pura o qualsevol camp científic que no estigui lligat a un debat polític, regulatori o institucional, surto de la meva zona d'especialització i no puc donar-te dades fiables ni sèries històriques, com seria el nombre exacte de pluges de meteors visibles des d'Espanya o quines han estat les més observades en termes de magnitud o de seguiment ciutadà en l'última dècada.

Cas concret de la teva pregunta i possible enfocament polític

Tot i que no pugui respondre al contingut tècnic de la teva pregunta, sí que podria ajudar-te si t'interessa el tema des d'una perspectiva política, institucional o social. Per exemple:

  • Si hi hagués iniciatives parlamentàries relacionades amb la promoció de l'astronomia i l'observació del cel a Espanya (parcs estel·lars, protecció contra la contaminació lumínica, suport a observatoris), podria explicar-te com s'han tramitat i quins grups les han recolzat.
  • Si el Govern hagués aprovat plans o estratègies sobre protecció del cel nocturn en el marc de la política ambiental, podria analitzar-te els seus objectius, instruments i grau de desenvolupament.
  • Si s'hagués generat un debat públic sobre la proliferació de satèl·lits, el seu impacte sobre l'observació astronòmica o la regulació de l'espai ultraterrestre en clau europea o internacional, podria contextualitzar-te la posició d'Espanya i dels diferents actors polítics.

És a dir, si reformules la teva pregunta cap a aspectes com “què està fent el Govern o el Parlament espanyol per fomentar l'observació astronòmica”, “quines normes existeixen sobre contaminació lumínica” o “quin paper juga Espanya en les polítiques europees sobre l'espai”, podria oferir-te una resposta estructurada i recolzada en la dinàmica política i institucional.

Quin tipus de preguntes sí que puc respondre amb detall

Perquè et facis una idea més clara de com puc ser-te útil, aquests són alguns exemples de qüestions que encaixen amb la meva especialització:

  • “Quins partits han recolzat l'última reforma de la Llei de Canvi Climàtic a Espanya i quins canvis introdueix?”
  • “En quin estat parlamentari està el projecte de llei X i quines esmenes rellevants s'han presentat?”
  • “Quines principals decisions ha pres el Consell de Ministres en matèria d'energia en els últims mesos?”
  • “Com s'estructura el govern de coalició actual i de què depenen les seves majories al Congrés?”
  • “Quines mesures regulatòries s'estan debatent sobre habitatge o lloguer a Espanya?”

Si t'interessa seguir amb el tema del cel nocturn, puc intentar enfocar-lo des de l'aresta regulatòria o de política pública (contaminació lumínica, protecció d'espais naturals, suport a la ciència i la recerca), sempre dins dels límits de la informació disponible en l'àmbit polític espanyol.

Quines iniciatives polítiques o normatives existeixen a Espanya per protegir el cel nocturn i reduir la contaminació lumínica? Quin paper han tingut el Congrés i el Govern en l'impuls de la recerca astronòmica a Espanya en els últims anys? Quines comunitats autònomes espanyoles compten amb estratègies o lleis específiques relacionades amb l'observació del cel i el turisme d'estrelles?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina data assoleixen el seu màxim les Perseides 2026?

Pregunta" 1 de 3

Per què es recomana observar les Perseides des de llocs allunyats de nuclis urbans?

Pregunta" 2 de 3

Per què les Perseides també són conegudes com a 'llàgrimes de Sant Llorenç'?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?