On és l'Estadi Shakira de Madrid i per què s'ha construït un recinte temporal

Per construir i explotar un recinte temporal de gran capacitat a Madrid (per exemple, per a concerts, festivals o fires), l'Ajuntament sol exigir una combinació de tràmits urbanístics, d'activitat i de seguretat. El que segueix és una guia orientativa i pràctica, pensada per ajudar-te a estructurar el projecte i saber què revisar amb els serveis municipals o amb una enginyeria especialitzada, però no substitueix la consulta directa amb l'Ajuntament ni amb un tècnic habilitat.

1. Definició prèvia del projecte

Abans d'acudir a l'Ajuntament convé tenir clars alguns elements, perquè condicionen la tramitació:

• Ubicació exacta: parcel·la privada, recinte municipal, via pública, parc, etc.
• Durada: si és un sol esdeveniment de pocs dies o un ús repetit durant setmanes/mesos.
• Aforament previst i tipus de públic (assegut, dret, mixt).
• Elements constructius: tendes, grades, escenaris, tancaments, estructures metàl·liques, casetes, lavabos portàtils.
• Activitat principal: concert, espectacle, fira comercial, esdeveniment esportiu, etc.
• Instal·lacions temporals: electricitat, generadors, gas, hostaleria, food trucks, etc.

2. Tràmits urbanístics i d'obra

Si es van a alçar estructures temporals de certa entitat (tendes de gran mida, grades, escenaris d'alçada, torres d'il·luminació, etc.), habitualment s'exigeix algun tipus d'autorització urbanística o d'obra:

• Quan les estructures afecten el terreny, requereixen ancoratges o superen determinades dimensions, se sol tramitar una llicència o autorització d'obres temporals o figura equivalent.
• Cal aportar un projecte tècnic signat per tècnic competent (arquitecte, enginyer, etc.) que justifiqui l'estabilitat estructural, càrregues de vent, resistència dels ancoratges, etc.
• Per a muntatges més senzills (tarimes petites, tancaments lleugers, casetes desmuntables estandarditzades) en ocasions es poden tramitar mitjançant procediments simplificats o comunicacions, però convé confirmar-ho expressament.

3. Llicència o declaració d'activitat i espectacle públic

L'ús del recinte com a espectacle públic o activitat recreativa exigeix una habilitació específica, que pot adoptar la forma de llicència o declaració responsable, segons el cas. En ella s'analitza:

• Classificació de l'activitat (espectacle musical, activitat recreativa, fira, etc.).
• Aforament màxim autoritzat i condicions de control d'accés.
• Horaris, nivells de soroll i possibles mesures de protecció acústica.
• Condicions sanitàries (lavabos, punts d'aigua, gestió de residus, hostaleria associada).

Normalment s'exigeix documentació tècnica signada per competent en matèria de seguretat i autoprotecció, i certificats de les instal·lacions (elèctrica, gas, estructures desmuntables homologades, etc.).

4. Ocupació de via pública o espais municipals

Si el recinte temporal afecta a via pública, parcs o altres béns municipals, sol requerir-se una autorització específica d'ocupació:

• Sol·licitud d'autorització demanial o cessió d'ús de l'espai, amb plànol detallat, dates i horaris de muntatge, celebració i desmuntatge.
• Càlcul i pagament de les taxes per ocupació de la via pública (sol, vol, terrasses, casetes, vehicles, etc.).
• Coordinació amb Policia Municipal per a talls de trànsit, desviaments, senyalització i dispositius d'ordre públic quan hi hagi grans aforaments.

5. Seguretat, emergències i autoprotecció

En recintes de gran capacitat és clau el bloc de seguretat:

• Pla d'autoprotecció o emergència, redactat per tècnic competent, amb anàlisi de riscos, plànols d'evacuació, mitjans d'extinció, punts de trobada, etc.
• Càlcul d'ample i nombre de sortides, recorreguts d'evacuació, control d'aforament i sistemes de comunicació amb el públic.
• Mitjans materials: extintors, BIEs, il·luminació d'emergència, senyalització fotoluminiscent, generadors auxiliars, etc.
• Dispositiu d'assistència sanitària i coordinació amb emergències (serveis mèdics in situ, ambulàncies, punts d'atenció).

En esdeveniments de gran aforament sol intervenir el servei de prevenció i extinció d'incendis en la revisió del projecte i, si escau, en la inspecció prèvia a l'obertura.

6. Coordinació amb la Comunitat de Madrid

Els espectacles públics i activitats recreatives estan també regulats a nivell autonòmic. Per a recintes temporals de gran capacitat pot ser necessària la coordinació amb la Comunitat de Madrid, per exemple en:

• Compliment de la normativa autonòmica sobre espectacles públics i activitats recreatives.
• Requisits addicionals de seguretat i control d'aforament per a macroesdeveniments.
• Comunicació o autorització autonòmica en determinats supòsits de risc especial o aforaments molt elevats.

7. Inspeccions i controls

Abans de l'obertura al públic és habitual que es realitzi alguna forma de revisió o inspecció per comprovar que el muntatge s'ajusta al projecte autoritzat:

• Verificació que les estructures estan correctament muntades i certificades.
• Comprovació de sortides, senyalització, il·luminació d'emergència i equips contra incendis.
• Revisió de instal·lacions elèctriques i protecció front a contactes, sobrecàrregues i curtcircuits.

Durant l'esdeveniment, la policia i els serveis municipals poden realitzar inspeccions in situ per controlar aforament, sorolls, horaris, consum d'alcohol, etc.

8. Recomanacions pràctiques

• Contractar des de l'inici una enginyeria o consultora especialitzada en espectacles temporals a Madrid.
• Planificar amb mesos d'antelació: alguns tràmits requereixen terminis de presentació amplis.
• Demanar a l'Ajuntament, per escrit, una relació detallada de llicències, declaracions responsables i autoritzacions exigibles al cas concret.

Atès que la normativa s'actualitza i cada projecte té particularitats, és essencial contrastar sempre amb els serveis municipals competents i amb tècnics habilitats abans d'iniciar qualsevol actuació.

L'Ajuntament de Madrid té un paper clau en l'autorització i gestió d'esdeveniments multitudinaris, però actua dins d'un marc compartit amb l'Estat i la Comunitat de Madrid. Les seves competències es concentren en l'ús de l'espai públic, l'urbanisme, el soroll, la mobilitat i el control de locals, mentre que la seguretat ciutadana i l'ordre públic són principalment estatals, i la regulació bàsica d'espectacles correspon a la Comunitat.

1. Marc general de repartiment de competències

A nivell estatal, la legislació sobre seguretat ciutadana i protecció civil atribueix al Govern i a les Delegacions del Govern la direcció dels dispositius de seguretat en grans esdeveniments (coordinació de Policia Nacional, Guàrdia Civil, etc.). Una peça central és la Llei de Bases de Règim Local, que reconeix als ajuntaments competències en:

• Ordenació del trànsit i mobilitat urbana.
• Protecció del medi ambient urbà i control del soroll.
• Seguretat en llocs públics a través de la policia local.
• Ús del domini públic local (carrers, places, parcs, etc.).

En l'àmbit autonòmic, la Comunitat de Madrid regula els espectacles públics i activitats recreatives mitjançant la Llei 17/1997, d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (LEPAR), que fixa les condicions de seguretat, salubritat, aforaments, assegurances i plans d'emergència. Segons recull Demócrata, aquesta llei exigeix que els establiments compleixin requisits de solidesa, prevenció d'incendis, accessibilitat i assegurances, i obliga a disposar de plans d'emergència quan correspongui.

2. Competències municipals sobre esdeveniments multitudinaris

Dins d'aquest marc, l'Ajuntament de Madrid exerceix diverses competències directes rellevants:

• Autorització d'esdeveniments en via pública i espais municipals. La pròpia nota municipal sobre la guia “Madrid: actes en via pública” explica que l'Ajuntament tramita les autoritzacions per a actes en carrers i zones verdes, fixant documentació, terminis i taxes segons aforament, estructures temporals, ús de so, focs artificials o rodatges.
• Condicions de soroll i excepcions puntuals. L'autorització per al partit de la NFL al Bernabéu va ser concedida per la Direcció General de Sostenibilitat i Control Ambiental de l'Ajuntament, que va permetre superar temporalment els límits sonors emparant-se en l'ordenança municipal de soroll, que contempla excepcions per a esdeveniments d'especial significació ciutadana.
• Ordenació de la mobilitat i talls de trànsit. En grans celebracions (Mundial, Orgull, Fórmula 1, etc.) el Consistori aprova plans de mobilitat i talls de carrers, com mostra la nota sobre el Gran Premi de Fórmula 1, on l'Ajuntament “dóna llum verda al pla de mobilitat” per a un esdeveniment amb centenars de milers d'assistents.
• Control d'establiments subjectes a la LEPAR. L'Ajuntament realitza tasques d'inspecció i control de locals d'oci i hostaleria (aforaments, presència de menors, compliment d'horaris i condicions de seguretat), tal com es subratlla en el dispositiu especial de Nadal.
• Autoritzacions específiques lligades al planejament urbà. En el cas del Bernabéu, l'Audiència Provincial ha analitzat, entre altres aspectes, que per a usos diferents als partits de futbol (com concerts) és necessària una autorització específica ajustada a la llicència urbanística i a les mesures d'insonorització exigibles.

3. Paper de la Comunitat de Madrid i reformes en marxa

La LEPAR fixa el marc autonòmic dels espectacles i activitats recreatives i, segons recull l'anàlisi sobre la llei LIDER de Madrid a Demócrata, s'està reformant per adaptar-la a la realitat dels grans esdeveniments. Entre els canvis anunciats, es preveu que els municipis de més de 20.000 habitants passin a autoritzar directament els grans esdeveniments, reforçant el seu paper en aquesta matèria i revisant el règim sancionador.

La Comunitat, a més, ha impulsat una Llei 1/2026 sobre acció popular que modifica, entre altres, la Llei 17/1997 per poder personar-se en processos penals quan es cometin desordres públics que impedeixin o dificultin la celebració d'esdeveniments i espectacles d'interès general, la qual cosa incideix en la protecció jurídica d'aquests esdeveniments.

4. Coordinació i límits

En la pràctica, l'autorització d'un esdeveniment multitudinari a Madrid capital implica:

• Permís o comunicació davant l'Ajuntament per a l'ús de l'espai públic, soroll, horaris i muntatge.
• Compliment de la normativa autonòmica d'espectacles (LEPAR) i de la resta de normes sectorials (esport, patrimoni, etc.).
• Dispositiu de seguretat i ordre públic coordinat per la Delegació del Govern i la Comunitat, amb participació de Policia Municipal.

L'Ajuntament, per tant, no controla en solitari tots els aspectes d'un esdeveniment multitudinari, però sí concentra les decisions sobre on, quan i en quines condicions se celebra a la ciutat, i pot limitar, condicionar o denegar esdeveniments en funció de l'impacte en la convivència, el soroll, la mobilitat i la seguretat de les instal·lacions.

Bjarke Ingels Group (BIG) és un estudi d'arquitectura danès fundat el 2005 per Bjarke Ingels, amb seus a Copenhaguen, Nova York, Londres i altres ciutats. Tot i que és conegut sobretot per edificis permanents d'escala gran, una part important de la seva trajectòria s'ha desenvolupat en el disseny de recintes i estructures temporals: pavellons d'exposicions universals, instal·lacions urbanes efímeres i estructures itinerants per a esdeveniments culturals i corporatius. Aquests projectes han estat un laboratori per experimentar amb materials lleugers, muntatge ràpid i noves formes d'interacció amb el públic.

Un dels antecedents més influents de BIG en recintes temporals és el Pavelló de Dinamarca per a l'Expo de Shanghái 2010. Concebut com un circuit continu, l'edifici-passarel·la permetia als visitants recórrer-lo en bicicleta, integrar un petit port amb aigua portada de Copenhaguen i fins i tot allotjar la famosa escultura de La Sirenita. Tot i que es tractava d'un pavelló d'escala gran i amb una construcció cuidada, la seva vocació era plenament temporal: respondre al context efímer d'una Expo, condensar una narrativa nacional en pocs metres quadrats i facilitar el desmuntatge després de l'esdeveniment. El projecte va mostrar ja diverses constants de l'estudi: enfocament experiencial, circulació com a element protagonista i ús del recinte com a “escenari” d'un relat polític-cultural (en aquest cas, la imatge internacional de Dinamarca).

Un altre fita clau és el Pavelló de la Serpentine Gallery 2016 a Londres. La Serpentine encarrega cada any un pavelló temporal a un estudi de prestigi, i la proposta de BIG va consistir a “desplegar” un mur tridimensional de blocs de fibra de vidre fins a convertir-lo en una closca habitable. L'estructura funcionava com una cova luminosa: translúcida, lleugera i altament modular, dissenyada per muntar-se i desmuntar-se en poques setmanes. Amb aquest pavelló, BIG va consolidar la seva reputació en l'àmbit de l'arquitectura efímera com un despatx capaç de combinar rigor estructural, impacte icònic i innovació material en un format necessàriament acotat en temps, pressupost i complexitat.

Més enllà de les grans comissions institucionals, BIG ha desenvolupat diverses instal·lacions urbanes i pavellons experimentals de caràcter temporal. Entre ells destaquen estructures lleugeres per a festivals culturals i d'art contemporani, pensades per ser transportades, reutilitzades o reconfigurades en contextos diferents. En aquests casos, l'estudi sol recórrer a materials prefabricats, sistemes modulars i geometries simples que faciliten tant el muntatge com el desmuntatge, redueixen residus i permeten una certa economia circular del propi recinte.

En l'àmbit de les instal·lacions en espai públic, BIG ha explorat també el format de peces efímeres de petita escala que funcionen com a “prototips urbans”. Un exemple representatiu és la seva intervenció a Times Square per al programa anual d'instal·lacions de Sant Valentí, on l'estudi va utilitzar un sistema repetitiu d'elements transparents retroil·luminats per crear un objecte icònic, però de muntatge ràpid i vida útil estrictament acotada a l'esdeveniment. Aquest tipus de recintes, tot i ser de dimensions reduïdes, exigeix una feina molt controlada de logística, seguretat i comunicació amb les autoritats municipals i els promotors de l'acte.

L'experiència en recintes temporals s'ha estès també a la escenografia expositiva i a estructures per a fires i congressos. BIG ha dissenyat muntatges interiors i suports efímers que tradueixen el seu llenguatge volumètric a escala de stand o de “microarquitectura”. En aquest terreny, la trajectòria de l'estudi es caracteritza per:

• Ús intensiu de sistemes modulars (peces repetibles, apilables o encaixables) que permeten configurar espais diferents amb un mateix “kit de parts”.
• Atenció a la narrativa: el recinte temporal no es limita a ser un contenidor neutre, sinó que incorpora missatges, recorreguts i moments d'impacte visual vinculats a la marca, institució o país representat.
• Èmfasi en la sostenibilitat, recorrent quan és possible a materials reciclables, estructures reubicables i solucions que minimitzen obra humida i residus.

En conjunt, l'historial de BIG en el disseny de recintes temporals mostra una evolució des de grans pavellons expositius cap a una gamma més àmplia d'artefactes efímers: des d'instal·lacions urbanes icòniques a microarquitectures reconfigurables. Al llarg d'aquesta trajectòria es repeteixen alguns trets constants: gust per la geometria clara i llegible, experimentació amb sistemes constructius industrialitzats, i una lectura del recinte temporal com a eina de comunicació i d'experiència, més que com a mera coberta provisional. Tot això ha fet que l'estudi sigui recurrentment triat per a encàrrecs on la visibilitat pública, la rapidesa d'execució i la capacitat de generar un relat espacial atractiu són tan importants com la pròpia forma arquitectònica.