El pròxim eclipsi a Espanya serà dins de dues setmanes: data i hora de l'eclipsi lunar parcial del 28 d'agost

Després de l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost, Espanya podrà observar un nou fenomen astronòmic abans que acabi el mes. L'eclipsi lunar parcial del 28 d'agost de 2026 serà visible a tot el país i arribarà al seu màxim a les 6:12 hores.

2 minuts

Screenshot 2026 01 31 at 20.40.47

Screenshot 2026 01 31 at 20.40.47

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

El proper eclips visible des d'Espanya arribarà durant la matinada del divendres 28 d'agost de 2026, només 16 dies després de l'eclips total de Sol que va travessar part del país. Aquesta vegada serà un eclips parcial de Lluna, es podrà contemplar des de tot el territori nacional i assolirà el seu màxim a les 6:12 hores a la Península i a les Balears.

El fenomen tindrà una magnitud de 0,93, segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Això significa que la Lluna penetrarà profundament a l'ombra projectada per la Terra i que una part molt àmplia de la seva superfície apareixerà enfosquida durant el moment central de l'eclips.

No serà tècnicament una “lluna de sang”, nom popular que es reserva habitualment per als eclipses lunars totals. No obstant això, la profunditat d'aquest eclips parcial podria permetre apreciar tonalitats roginegues o taronjades a la zona coberta per l'ombra terrestre.

Quan és el proper eclips a Espanya

El proper eclips a Espanya es produirà durant la matinada del 27 al 28 d'agost, tot i que totes les seves fases principals tindran lloc ja el divendres 28.

Aquests són els horaris generals a la Península i a les Balears:

Fase de l'eclips Península i Balears Canàries
Inici de la fase penumbral 3:23 hores 2:23 hores
Inici de l'eclips parcial 4:33 hores 3:33 hores
Màxim de l'eclips lunar 6:12 hores 5:12 hores
Final de l'eclips parcial 7:51 hores 6:51 hores
Final de la fase penumbral 9:01 hores 8:01 hores

Font: Institut Geogràfic Nacional.

A Canàries, totes les fases es produiran una hora abans: l'eclips parcial començarà a les 3:33 hores i assolirà el seu màxim a les 5:12 hores. Els horaris corresponen al desenvolupament astronòmic general del fenomen. La seva observació completa dependrà de l'hora a la qual es posi la Lluna a cada localitat.

On es podrà veure l'eclips lunar del 28 d'agost

El Institut Geogràfic Nacional confirma que la fase parcial serà visible des de tota Espanya abans de la posta de la Lluna. No obstant això, hi haurà diferències importants entre territoris. Al centre i est de la Península, Balears i Melilla, la Lluna s'ocultarà abans que conclogui la fase parcial. Al resta de la Península, Canàries i Ceuta, la posta de la Lluna es produirà després que hagi acabat aquesta fase.

L'observació serà especialment favorable a les zones occidentals, on la Lluna romandrà més temps sobre l'horitzó. Per veure-ho serà convenient buscar un lloc amb la vista desimpedida cap a l', ja que el satèl·lit estarà cada cop més baix conforme avanci l'eclipsi.

Com veure l'eclipsi lunar parcial d'agost

A diferència d'un eclipsi solar, l'eclipsi lunar del 28 d'agost es podrà observar a simple vista i sense protecció ocular. Mirar directament a la Lluna durant un eclipsi no comporta cap perill. Tampoc serà imprescindible disposar de telescopi o prismàtics, tot i que aquests instruments permetran distingir millor el límit entre la part il·luminada i la zona coberta per l'ombra de la Terra.

Els principals condicionants seran la nubositat i la proximitat de la Lluna a l'horitzó. Els edificis, arbres o muntanyes situats cap a l'oest podrien impedir l'observació de les últimes fases.

Per què es produeix un eclipsi lunar

Un eclipsi lunar ocorre quan la Terra es situa entre el Sol i la Lluna i projecta la seva ombra sobre el satèl·lit. Perquè succeeixi, la Lluna ha d'estar en fase plena i prou a prop del pla de l'òrbita terrestre.

En un eclipsi parcial, només una part de la Lluna entra a la umbra, la regió més fosca de l'ombra de la Terra. La resta roman il·luminada directament pel Sol o travessa la penombra, on la reducció de lluminositat resulta molt més suau. Aquest eclipsi tindrà magnitud 0,93, per la qual cosa serà especialment profund i visualment estarà a prop d'un eclipsi total, tot i que una franja del disc lunar romandrà fora de l'umbra.

Serà una 'lluna de sang'?

L'eclipsi del 28 d'agost no serà una lluna de sang en sentit estricte, perquè la Lluna no quedarà completament submergida a l'ombra terrestre. El terme sol ser utilitzat per descriure el color rogenc de la Lluna durant els eclipsos totals.

Aquest to apareix perquè l'atmosfera terrestre dispersa principalment la llum blava i desvia cap a la Lluna part de la llum roja i taronjada. En un eclipsi parcial profund com aquest, la zona eclipsada també pot adquirir matisos rogencs, però l'efecte no cobrirà tot el disc.

La propera 'lluna de sang' o eclipsi total de Lluna visible des d'Espanya arribarà el 31 de desembre de 2028.

Dos eclipsi separats per només 16 dies

L'eclipsi lunar del 28 d'agost tancarà una parella de fenòmens iniciada amb l'eclipsi solar del 12 d'agost. Aquesta proximitat no és una coincidència: els eclipsi de Sol i de Lluna solen produir-se agrupats en les denominades temporades d'eclipsi.

L'eclipsi solar va tenir lloc amb Lluna nova, quan el satèl·lit es va situar entre la Terra i el Sol. Uns 16 dies després, amb la Lluna plena i l'alineació invertida, serà la Terra la que projecti la seva ombra sobre la superfície lunar.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits o requisits legals existeixen a Espanya per a l'organització d'observacions públiques d'eclipsis lunars?

Les observacions públiques d'eclipsis lunars a Espanya no tenen una normativa específica pròpia: s'emmarquen, segons el seu format, en el règim general d'espectacles públics i activitats recreatives, en les regles d'ús d'espais públics, en la normativa de prevenció de riscos laborals i en la de protecció de dades i imatge. Els requisits concrets depenen de la comunitat autònoma i del municipi, però l'esquema sol repetir-se: autorització o comunicació prèvia a l'administració competent, assegurança de responsabilitat civil, pla bàsic de seguretat i respecte a la normativa sobre menors i dades personals. Si la convocatòria es planteja com a “esdeveniment cultural” amb telescopis i explicació científica, normalment es tramita com a activitat recreativa; si es planteja com a concentració reivindicativa, pot entrar en el règim del dret de reunió. A continuació es resumeixen els blocs jurídics més rellevants.

Règim d'espectacles i activitats recreatives

Gairebé totes les comunitats tenen la seva pròpia llei d'espectacles, que s'aplica a esdeveniments culturals oberts al públic, encara que siguin gratuïts i a l'aire lliure. Exemples són:

Aquestes normes solen exigir, per a activitats ocasionals o extraordinàries:

  • Comunicació o autorització prèvia a la comunitat autònoma o a l'ajuntament, segons la mida i el tipus d'acte.
  • Acreditar condicions de seguretat (aforament estimat, control d'accessos si escau, il·luminació mínima, senyalització, etc.).
  • Disposar d'assegurança de responsabilitat civil per a danys a assistents o a tercers.
  • Respectar les limitacions horàries de soroll i convivència fixades a la pròpia llei i a les ordenances locals.

Ús de la via pública i espais municipals

Si l'observació es realitza a places, carrers o miradors de titularitat pública, sol ser necessari:

  • Demanar autorització d'ocupació de la via pública a l'ajuntament (instal·lació de telescopis, taules, carpes, etc.).
  • En cas d'utilitzar edificis o terrenys municipals (poliesportius, patis d'escoles, centres cívics), signar el corresponent conveni o llicència d'ús que fixarà aforament, horaris, neteja, etc.

L'habilitació concreta s'articula en ordenances municipals i bandos, però es relaciona amb la normativa bàsica de seguretat ciutadana (Llei Orgànica 4/2015).

Reunió en lloc de trànsit públic?

Quan l'acte consisteix sobretot en una concentració de persones a la via pública, pot entrar en l'àmbit del dret de reunió, regulat per la Llei Orgànica 9/1983 (modificada per la Llei Orgànica 9/1999). La clau política i jurídica és el caràcter: si l'esdeveniment és lúdic-cultural i gestionat com a espectacle, s'aplica la legislació d'espectacles; si té naturalesa reivindicativa o de protesta, l'organització ha de comunicar-ho a la Delegació del Govern com a reunió o manifestació.

Prevenció de riscos laborals i seguretat tècnica

Si intervé personal contractat o voluntariat organitzat, l'entitat promotora ha d'aplicar la normativa de seguretat i salut laboral, incloses les disposicions mínimes sobre llocs de treball del Reial Decret 486/1997 i sobre ús d'equips de treball del Reial Decret 1215/1997. A la pràctica, això implica:

  • Avaluar riscos bàsics (caigudes per terrenys irregulars, cablejat elèctric per a il·luminació, ús d'escales, etc.).
  • Establir instruccions de muntatge i desmuntatge de telescopis i estructures.
  • Designar responsables de seguretat i preveure primers auxilis bàsics.

Protecció de menors

Les lleis autonòmiques d'espectacles i les normes sectorials solen contenir regles específiques per a menors: franges horàries, consum d'alcohol, accés i permanència. Un esdeveniment astronòmic familiar nocturn haurà de garantir, per exemple, que no es permet el consum d'alcohol si així ho estableixen la llei autonòmica o l'ordenança local, i que els menors estan acompanyats o supervisats segons les condicions fixades a l'autorització.

Protecció de dades i imatge

Si durant l'observació es prenen fotografies o vídeos en què les persones assistents siguin identificables, entra en joc la Llei Orgànica 3/2018, de protecció de dades personals, juntament amb el RGPD europeu. Obligacions típiques:

  • Informar de forma clara que es prendran imatges i amb quina finalitat (difusió a xarxes, web, memòria del projecte, etc.).
  • Recollir consentiment quan no es tracti de mera captació accessòria de persones en un espai públic.
  • Evitar la difusió de primers plans de menors sense autorització de qui ostenti la pàtria potestat.

A més, la Llei Orgànica 4/2015 conté un règim sancionador específic quan l'ús d'imatges afecta membres de les Forces i Cossos de Seguretat (art. 36.23, interpretat per sentències com la STC 172/2020 i la STC 13/2021), qüestió a tenir en compte si a l'esdeveniment intervé policia.

Assegurances de responsabilitat civil

Encara que no existeix una llei estatal general d'assegurances d'esdeveniments, les lleis autonòmiques d'espectacles i moltes ordenances municipals exigeixen que l'organitzador contracti una assegurança de responsabilitat civil amb cobertura suficient per a danys personals i materials. Sense aquesta pòlissa, l'autorització pot denegar-se.

Resum pràctic

A la pràctica, per organitzar una observació pública d'un eclipsi lunar convé: (1) consultar la llei autonòmica d'espectacles aplicable i l'ordenança municipal d'ús de la via pública; (2) tramitar l'autorització o comunicació prèvia que exigeixi l'ajuntament o la comunitat; (3) contractar una assegurança de responsabilitat civil; (4) elaborar un pla bàsic de seguretat i de prevenció de riscos per a personal i assistents; (5) fixar regles específiques per a menors; i (6) planificar el tractament d'imatges conforme a la Llei Orgànica 3/2018. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre requisits addicionals específics per a eclipsis lunars.

Quines són les funcions i competències de l'Institut Geogràfic Nacional en la divulgació d'esdeveniments astronòmics?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és, dins l'Administració General de l'Estat, l'organisme que té atribuïda la competència de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia i, alhora, un dels pilars de la geodèsia espacial i l'observació de la Terra a Espanya. En la divulgació d'esdeveniments astronòmics (com eclipsis, solsticis o alineacions de planetes) actua com a font de referència, desenvolupant portals, mapes interactius i retransmissions oficials. A més, a través dels seus observatoris (en particular Yebes i l'Observatori Astronòmic Nacional) combina recerca puntera amb activitats educatives i visites divulgatives. En geodèsia espacial proporciona les infraestructures i sistemes de referència que permeten una observació precisa de la Terra i de l'entorn espacial proper.

Marc institucional i competències formals

L'IGN es configura com una Direcció General adscrita al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Segons el protocol publicat al BOE, les seves funcions i competències es recullen a l'article 16 del Reial Decret 253/2024, citat a la resolució sobre informació geogràfica i en convenis posteriors amb universitats, com els publicats al conveni amb la Universitat de Castella-La Manxa i el conveni amb la Universitat de Las Palmas. Entre aquestes funcions figuren:

  • Producció i gestió d'informació geoespacial bàsica, plans nacionals d'observació i digitalització del territori i el Pla Cartogràfic Nacional 2025‑2028, el paper coordinador del qual es destaca també al diari Demócrata en explicar el pla aprovat pel Govern en aquest anàlisi.
  • Gestió de fons històrics i patrimonials del propi institut, amb una vessant clara de difusió cultural i científica.

Proveïdor d'informació astronòmica oficial

La nota del Ministeri de Transports que llança la web específica d'eclipsis subratlla que l'IGN “té atribuïdes les competències de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia a través de l'Observatori Astronòmic Nacional” (web dels eclipsis 2026‑2028). Per al denominat “Trio Ibèric” d'eclipsis (2026, 2027 i 2028) l'IGN ha desenvolupat un portal que:

  • Recull càlculs astronòmics per a més de 8.000 municipis, amb hores d'inici, màxim i fi, durada i dades geomètriques del fenomen.
  • Inclou cercadors i visualitzadors interactius, elaborats amb el Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG), que permeten planificar l'observació des de qualsevol punt d'Espanya.
  • Ofereix continguts divulgatius sobre la naturalesa dels eclipsis, el seu impacte cultural i històric i la seva rellevància científica, així com recomanacions de seguretat ocular.

Aquesta funció es veu reflectida també a les informacions de Demócrata, que assenyalen l'IGN com la font del mapa interactiu per consultar el recorregut de l'eclipsi i la visibilitat a cada municipi (mapa de l'eclipsi 2026) i com a referència de dades de visibilitat i horaris en peces com aquesta guia.

Divulgació i seguretat en grans esdeveniments astronòmics

El paper divulgador de l'IGN s'ha intensificat amb la seqüència d'eclipsis prevista entre 2026 i 2028. El Ministeri de Transports presenta la publicació de la web d'eclipsis com a part d'una “intensa campanya de difusió científica” amb publicacions, cursos i cicles de conferències (nota ministerial). A més, una altra nota de Transports detalla com s'han habilitat recursos digitals específics per planificar l'observació de l'eclipsi total del 12 d'agost de 2026 (recursos per a l'eclipsi).

Des de l'àmbit periodístic, Demócrata destaca que l'IGN ha començat a difondre protocols de seguretat per a l'observació del Sol, insistint en l'ús d'ulleres homologades i desaconsellant solucions casolanes (impacte turístic de l'eclipsi, consells sobre ulleres, ulleres gratuïtes). Una altra peça explica que l'IGN ofereix una retransmissió oficial en espanyol de l'eclipsi, integrada a la seva web i el seu canal de YouTube (emissió oficial de l'IGN).

Observatoris de l'IGN com a nodes de divulgació

L'Observatori de Yebes (Guadalajara), centre de l'IGN, és un dels pilars d'aquesta estratègia. La nota oficial del seu 50è aniversari el descriu com un referent mundial en astronomia, geodèsia espacial i observació de la Terra, i destaca que “juga un paper rellevant en la divulgació de l'astronomia realitzant visites diàries d'estudiants […] així com famílies i públic en general durant els caps de setmana” (aniversari de l'Observatori de Yebes). Per a l'eclipsi total de 2026 el Govern ha designat Yebes com a centre oficial de seguiment, habilitant allà el senyal institucional per a mitjans i ciutadania, amb participació d'especialistes de l'IGN i d'altres organismes (impacte econòmic, crònica de l'eclipsi, senyal del Ministeri de Ciència).

L'Observatori Astronòmic Nacional, depenent igualment de l'IGN, proporciona els càlculs astronòmics de base que s'usen tant a les webs oficials com en moltes informacions mediàtiques, incloses les del diari Demócrata sobre solsticis i estacions (inici de l'estiu 2026).

IGN i geodèsia espacial

Més enllà de la divulgació, l'IGN és clau en la geodèsia espacial. El protocol entre Transports i Defensa per a vigilància espacial assenyala que l'IGN té entre les seves funcions el “desenvolupament tecnològic i la gestió operativa de la instrumentació i infraestructures pròpies per a geodèsia espacial”, amb l'objectiu d'establir sistemes de referència estables i precisos que serveixin de base per a l'observació de la Terra (acord IGN‑Defensa, també reflectit en aquesta nota). Per a això disposa a Yebes d'una xarxa d'estacions geodèsiques que integren tècniques com la telemetria làser a satèl·lits (SLR), útil fins i tot per al seguiment de deixalles espacials.

En suma, l'IGN combina competències normatives com a productor d'informació geoespacial oficial amb un paper molt visible en la comunicació científica de fenòmens astronòmics, aportant càlculs, eines digitals, protocols de seguretat i cobertura en directe dels principals esdeveniments celestes que afecten Espanya.

Altres continguts on apareix el paper de l'IGN o el context institucional i científic d'aquesta divulgació poden consultar-se a: beques d'astronomia i cartografia, nota sobre l'eclipsi total de Sol, conveni de pràctiques en delegacions del Govern, comissió balear per a l'eclipsi, Comissió Interministerial del Trio d'Eclipsis, reunió de coordinació presidida per Sánchez, explicació d'un eclipsi lunar i en un ampli nombre de notícies de Demócrata sobre astroturisme, seguretat i coordinació institucional: punts oficials d'observació, preparatius a Catalunya, horaris de l'eclipsi, coordinació amb ajuntaments, segell commemoratiu, BOE de la comissió d'eclipsis, crida a la prudència, suport del Parlament, estimació de turistes, impacte econòmic setmanal, alineacions planetàries, operatiu de la Guàrdia Civil, explicació del geoide, acord Transports‑FEMP, bicentenari del fundador de l'IGN, millora d'infraestructures a Yebes i crònica de la “foscor històrica”, entre altres.

Com s'organitza políticament la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis i quins ministeris hi participen? Quin paper concret tindran l'Observatori de Yebes i l'Observatori Astronòmic Nacional en els eclipsis de 2027 i 2028? Com es coordina la feina de l'IGN en geodèsia espacial amb la de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai en vigilància de deixalles espacials?

Quina composició té l'Agència Estatal de Meteorologia i com col·labora amb altres organismes en la difusió de fenòmens astronòmics?

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és una agència estatal dependent de l'Estat amb un model de governança basat en un òrgan de govern (Presidència i Consell Rector), un òrgan executiu (Direcció) i un òrgan de control (Comissió de Control), adaptat el 2026 a l'esquema general de la Llei 40/2015. En fenòmens astronòmics com el “Trio d'Eclipsis” 2026‑2028, AEMET no calcula la part astronòmica, però aporta la capa clau de predicció meteorològica, integra les seves dades en les eines de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i coordina avisos amb Protecció Civil. Aquesta col·laboració s'articula a més a través de la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis, on participa el Ministeri per a la Transició Ecològica, del qual depèn AEMET, juntament amb Ciència, Transports i altres deu ministeris. El resultat és un dispositiu conjunt en què IGN, Observatori Astronòmic Nacional, ESA, AEE, IAC i altres organismes aporten la part astronòmica i AEMET garanteix la informació oficial sobre nuvolositat, riscos meteorològics i suport a emergències.

Composició i òrgans de govern d'AEMET

La informació parlamentària i de Govern recent indica que les agències estatals espanyoles comparteixen una arquitectura institucional comuna. Segons l'anàlisi d'agències recollit pel diari Demócrata, cada agència disposa de:

  • Òrgan de govern: una Presidència i un Consell Rector, nomenats a proposta del ministeri al qual està adscrita l'agència. Aquest esquema es descriu per a altres agències estatals en peces com la de la nova Agència d'Avaluació de Polítiques Públiques (Demócrata – Avaluació de Polítiques Públiques), i es replica per a AEMET quan el Consell de Ministres aprova l'actualització del seu estatut.
  • Òrgan executiu: la Direcció, responsable de la gestió ordinària i de l'operativa tècnica i científica.
  • Òrgan de control: una Comissió de Control, encarregada de supervisar l'execució del contracte de gestió i el seguiment econòmic‑financer.

El Consell de Ministres de 7 d'abril de 2026, tal com recull Demócrata a la seva crònica d'acords (Consell de Ministres 7/4/2026), aprova el nou Estatut de l'Agència Estatal de Meteorologia. Aquest text:

  • Revisa les funcions dels òrgans de govern de l'Agència –incloent el Consell Rector i la Comissió de Control–”.
  • Adapta la seva estructura al model d'agències estatals, establint una separació entre funcions de govern i executives”.

En paral·lel, Demócrata recorda en una altra peça que AEMET “és l'organisme públic encarregat de la predicció i vigilància meteorològica a Espanya”, que “depèn de l'Estat” i que entre les seves funcions hi ha els pronòstics, els avisos per fenòmens adversos i el suport tècnic a protecció civil (entrevista sobre AEMET).

Papel d'AEMET en la difusió de fenòmens astronòmics

Coordinació institucional per al “Trio d'Eclipsis”

Els eclipsis de 2026, 2027 i 2028 han donat lloc a una estructura específica de coordinació. El Consell de Ministres crea la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis 2026‑2027‑2028 mitjançant reial decret, segons recull el Ministeri de Ciència (creació de la Comissió Interministerial). La comissió:

  • Està adscrita al Ministeri de Ciència, presidida pel secretari d'Estat Juan Cruz Cigudosa.
  • Implica 13 ministeris, entre ells Transició Ecològica i Repte Demogràfic, responsable política d'AEMET, i Transports, del qual depèn l'IGN (anàlisi a Demócrata, primera reunió de la Comissió).

Segons aquesta normativa i la cobertura de Demócrata, la Comissió coordina divulgació científica, mobilitat, seguretat, protecció civil i turisme, i ha anat definint punts segurs d'observació, plans de trànsit i recomanacions sanitàries.

Col·laboració amb IGN i Observatori Astronòmic Nacional

El Ministeri de Transports, a través de l'IGN i de l'Observatori Astronòmic Nacional, ha creat un portal específic d'eclipsis. La nota oficial explica que:

  • L'IGN subministra la informació astronòmica oficial.
  • Els visualitzadors cartogràfics del Centre Nacional d'Informació Geogràfica permeten planificar l'observació en més de 8.000 municipis.
  • Aquests visualitzadors integren “previsions meteorològiques aportades per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)” (nota de MITMA, nota de Transports).

És a dir, el càlcul de la trajectòria i horaris de l'eclipsi el realitza l'IGN‑OAN, mentre que AEMET proporciona la “capa meteorològica” (nuvolositat prevista, etc.) que el portal superposa sobre els mapes astronòmics.

Butlletins especials i suport a Protecció Civil

La nota de Ciència sobre l'eclipsi total del 12 d'agost de 2026 detalla que el Govern ha posat en marxa la web oficial trioeclipses.es, que s'alimenta amb dos tipus d'informació:

  • Informació pràctica i astronòmica (recomanacions d'observació, visors de trajectòria, recursos divulgatius), coordinada per Ciència i l'IGN.
  • Una predicció meteorològica especial d'AEMET, actualitzada diàriament, amb “evolució prevista del temps, previsió de nuvolositat, possibles fenòmens meteorològics adversos, temperatures màximes i índex de perill d'incendis”, complementada amb un visor interactiu de nuvolositat (nota de Moncloa sobre l'eclipsi).

La mateixa nota subratlla que AEMET “presta suport a les autoritats de Protecció Civil”, de manera que la seva informació s'integra en els plans específics aprovats per Interior i en els avisos operatius a la ciutadania.

A més, una nota prèvia del Govern precisa que AEMET reforça les seves prediccions i emet un butlletí específic des de dies abans de l'eclipsi, tal com es recull a la comunicació sobre la predicció especial (predicció d'AEMET per a l'eclipsi).

Relació amb ESA i organismes internacionals

En el pla internacional, el Ministeri d'Hisenda recorda que, segons l'Estatut d'AEMET aprovat per Reial Decret 186/2008, l'Agència exerceix les funcions de representació d'Espanya davant organismes meteorològics internacionals com EUMETSAT (nota d'Hisenda sobre aportacions a EUMETSAT). Encara que aquests fòrums són meteorològics i climàtics, resulten clau per alimentar amb dades satel·litals les prediccions que després s'usen també en campanyes lligades a fenòmens astronòmics (eclipsis, tempestes solars, etc.), on l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Espanyola (AEE) participen en divulgació i seguiment científic, com mostra la nota de Moncloa sobre l'Observatori de Yebes (eclipsi i Yebes).

En conjunt, la composició institucional d'AEMET –Presidència, Consell Rector, Direcció i Comissió de Control– i la seva integració a la Comissió Interministerial dels eclipsis permeten que les seves prediccions meteorològiques es coordinin amb IGN, OAN, ESA, AEE i altres actors, de manera que els grans fenòmens astronòmics es difonguin al públic amb informació científica completa: astronòmica i meteorològica.

Quin paper concret té AEMET dins la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis més enllà d'emetre prediccions? Com s'ha modificat exactament l'Estatut de l'AEMET el 2026 en relació amb el Consell Rector i la Comissió de Control? Quins altres esdeveniments astronòmics, a part dels eclipsis, estan sent objecte de coordinació institucional a Espanya entre IGN, AEMET i l'ESA?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin tipus d'eclipsi lunar es produirà a Espanya el 28 d'agost de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quina magnitud tindrà l'eclipsi lunar parcial del 28 d'agost de 2026 segons l'Institut Geogràfic Nacional?

Pregunta" 2 de 3

En quines condicions es podrà observar l'eclipsi lunar del 28 d'agost de 2026?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?