En plena temporada de torrades de Santa Teresa, amb vitrines de pastisseries curulles i debats eterns entre les de llet o vi, la secretaria General de Consum, dependent del Ministeri de Drets Socials, Agenda 2030 i Consum de Pablo Bustinduy, ha decidit entrar en la conversa amb una proposta suggeridora: una guia —quasi institucional— per preparar “la torrada de Santa Teresa perfecta”.
Cada casa té la seva recepta i el seu truc, però el Govern ha posat negre sobre blanc la seva versió d'aquest clàssic, amb un missatge que barreja tradició, salut i producte de proximitat.
La base, com no podia ser d'una altra manera, comença en el pa. Aquí no hi ha circumloquis: "millor si és candial o integral", dues opcions que garanteixen consistència i absorció sense desfer-se en l'intent. I, de passada, Consum llisca una recomanació amb càrrega econòmica i social: anar a la fleca de barri. Tradició, sí, però també suport al comerç local.
En la llet arriba un dels girs més cridaners de la guia. Enfront de la recepta més indulgent —llet sencera, sucre i paciència—, Consum aposta per una versió més lleugera: llet desnatada per a aconseguir la textura cremosa sense excessos. Un petit ajust que delata l'enfocament general del document: gaudir, sí, però amb moderació.
El moment crític, el de la paella, també té alternativa: "Si les fregeixes, millor amb OOVE, també pots coure-les al forn: 190º sis minuts per cada costat"
Finalment, la rematada final: "arrebossa amb menys sucre i més canyella i pots acompanyar-la de compota natural de poma".
El resultat és una recepta més lleugera, més conscient i amb un cop d'ull constant al producte de proximitat. Entre decrets i normatives, sempre queda espai per discutir com fer una bona torradeta de Santa Teresa.