Rodalies paralitzada: els maquinistes a Catalunya no recuperen el servei després del temporal

La circulació ferroviària continua suspesa o limitada en bona part de la xarxa. Els maquinistes reclamen garanties i informació tècnica sobre l'estat de les infraestructures afectades per les pluges.

fotonoticia 20260914132749 1920

fotonoticia 20260914132749 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La millora de la meteorologia, de moment, no suposa que el transport ferroviari a Catalunya recuperi la normalitat. Ni de bon tros. El servei de Rodalies continua pràcticament paralitzat i la recuperació de la circulació es troba condicionada pels treballs que Adif continua realitzant en la infraestructura i per l'exigència dels maquinistes de comptar amb garanties suficients de seguretat abans de tornar a determinats trams.

La situació ha deixat bona part de la xarxa sense circulació ferroviària, amb serveis alternatius per carretera en diversos recorreguts. Renfe assenyala que està realitzant marxes exploratòries amb trens buits a mesura que Adif recupera els trams afectats, abans de reobrir-los al servei de viatgers.

El problema es produeix després que Renfe anunciés diumenge que la circulació es recuperaria progressivament un cop comprovat l'estat de les vies. Les revisions van permetre recuperar alguns serveis, però la xarxa no ha pogut tornar a operar amb normalitat.

Quines línies tenen tren i quines funcionen amb autobusos

La informació oficial de Rodalies per a aquest dimecres mostra una xarxa encara molt fragmentada. La R1 manté trens entre L'Hospitalet de Llobregat i Arenys de Mar, mentre que el tram entre Arenys i Maçanet-Massanes es cobreix per carretera. A la R2 Nord circulen trens entre Granollers Centre i l'aeroport i hi ha autobusos entre Granollers i Sant Celoni.

La R2 Sud no presta servei entre Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú, tot i que sí circulen trens entre Vilanova i Barcelona Estació de França. A la R3 hi ha trens entre La Garriga i Ripoll i transport alternatiu entre Ripoll i Puigcerdà. La R4 manté la circulació entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona Sants, mentre que el tram entre Manresa i Terrassa disposa de transport per carretera.

La R7 roman sense servei ferroviari i la R8 funciona íntegrament amb transport alternatiu per carretera. A la R11 hi ha autobusos entre Portbou, Figueres i Sils, així com entre Girona i Sant Andreu. Les línies R13 i R14 mantenen trens entre Lleida-Pirineus i Les Borges Blanques, però ofereixen transport per carretera en altres trams. La RT1 també funciona íntegrament amb autobusos.

Els maquinistes reclamen garanties abans de tornar a circular

 Els sindicats de maquinistes sostenen que necessiten disposar d'informació tècnica sobre els trams que tornen a estar operatius abans d'assumir la circulació. El conflicte se centra, per tant, en les condicions de seguretat necessàries perquè els conductors tornin a prestar servei.

L'exigència té com a antecedent la crisi de seguretat viscuda a Rodalies després de l'accident de Gelida del passat gener, quan un maquinista va morir després que un mur es desprengués sobre un tren durant un altre episodi de pluges. Després d'aquell accident, els maquinistes van reclamar majors garanties i es van establir procediments de revisió de la infraestructura abans de recuperar determinades circulacions.

Renfe sosté que la seguretat és la prioritat i que les marxes exploratòries serveixen precisament per comprovar les condicions de les vies abans de reobrir-les al públic. L'operadora manté que, conforme Adif va resolent les incidències provocades per les pluges, es recuperaran les línies que encara romanen afectades.

Fonts: Rodalies de Catalunya, Adif, Renfe i Europa Press.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits són necessaris perquè la xarxa de Rodalies recuperi completament la seva operativitat segons la normativa ferroviària espanyola?

Segons la normativa ferroviària espanyola, la recuperació completa de l'operativitat de Rodalies després d'una interrupció greu no és una decisió política o merament tècnica d'Adif/Renfe, sinó el resultat d'un conjunt de tràmits formals de seguretat recolzats principalment en la Llei 38/2015 del Sector Ferroviari i en el Reial Decret 929/2020 sobre seguretat operacional i interoperabilitat ferroviàries, complementats per instruccions tècniques com l'Ordre TMA/135/2023.

1. Inspecció i diagnòstic de la infraestructura

El primer bloc d'actuacions recau sobre l'administrador d'infraestructures (a Rodalies, Adif):

  • Inspecció exhaustiva de via, balast, talussos, trinxeres, túnels, ponts, catenària, senyalització, passos a nivell i sistemes de control de trànsit. En la crisi de gener de 2026 es van programar desenes d'inspeccions específiques en trinxeres, talussos, túnels i estructures de tota la xarxa de rodalies abans de reprendre el servei.
  • Avaluació de riscos conforme als Mètodes Comuns de Seguretat (MCS) que incorpora el Reial Decret 929/2020, que exigeix identificar perills, valorar el risc i definir mesures de mitigació abans de reprendre la circulació.
  • Classificació d'incidències per decidir si procedeix tancament total, reobertura amb limitacions de velocitat (limitacions temporals de velocitat) o reobertura sense restriccions. A Rodalies s'ha vist en la pràctica la distinció entre trams “sense circulació possible”, trams amb “adequació de velocitat” i trams amb problemes lleus abordables a mitjà termini.

2. Compliment del sistema de gestió de la seguretat (Administrador i empreses)

La Llei 38/2015 i el Reial Decret 929/2020 obliguen que tant Adif com les empreses ferroviàries disposin d'un sistema de gestió de la seguretat aprovat i supervisat per l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF). Això implica, després d'una crisi com la de Rodalies:

  • Revisió de procediments operatius (gestió d'incidències, comunicacions, regulació de trànsit, plans d'emergència) per assegurar-se que les causes detectades estan cobertes.
  • Actualització d'anàlisis de risc i manuals d'explotació, incorporant les noves condicions d'infraestructura, eventuals obres i restriccions.
  • Formació i consignes al personal, en especial maquinistes i responsables de circulació, que han reclamat expressament garanties de seguretat abans de tornar a operar.

3. Autorització i posada en servei d'infraestructures i subsistemes

Quan les obres o danys afecten subsistemes estructurals (infraestructura, energia, control-comandament i senyalització), la reobertura es regeix pel règim d'autorització d'entrada en servei regulat pel Reial Decret 929/2020 i desenvolupat tècnicament per l'Ordre TMA/135/2023 (Instruccions IFI i IFE):

  • Adif ha de demostrar que la infraestructura compleix les Especificacions Tècniques d'Interoperabilitat (ETI) i les instruccions ferroviàries nacionals per a projecte, construcció, renovació i manteniment.
  • Es requereixen assaigs i certificats de conformitat dels elements crítics (geometria de via, estabilitat de talussos, resistència d'estructures, compatibilitat entre tren i infraestructura, sistemes de senyalització i protecció).
  • Per a determinats elements (per exemple, nous sistemes de protecció en passos a nivell o creuaments entre andanes), el Reial Decret 929/2020 preveu explícitament que l'entrada en servei sigui autoritzada per l'administrador, que ha d'acreditar davant l'AESF que ha aplicat el Mètode Comú de Seguretat per a l'avaluació del risc i ha adoptat les mesures de mitigació pertinents.

En el cas de Rodalies, aquestes exigències s'han traduït en actuacions urgents en múltiples punts de la xarxa, amb certificats d'operativitat emesos per Adif i validats pels òrgans de seguretat en la circulació abans de restablir trens i freqüències.

4. Supervisió i autoritzacions de l'AESF

L'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, designada per la Llei 38/2015 com a autoritat responsable de la seguretat a la Xarxa Ferroviària d'Interès General, té tres papers clau per a la plena recuperació d'operativitat:

  • Autoritzar la seguretat de l'administrador (Adif) i els certificats de seguretat de les empreses ferroviàries (Renfe o altres), revisant que el seu sistema de gestió de seguretat continua sent adequat després de l'incident.
  • Autoritzar la posada en servei de noves línies, trams, estacions o modificacions significatives, així com de subsistemes estructurals fixos, sobre la base dels expedients tècnics i les avaluacions de risc.
  • Supervisar i inspeccionar el sector ferroviari, podent imposar condicions, requerir informació addicional, ordenar correccions o, en cas extrem, limitar o suspendre autoritzacions si aprecia riscos inacceptables.

5. De la reobertura parcial a la plena normalitat

En termes jurídics i operatius, la xarxa de Rodalies només pot considerar-se plenament operativa quan concurren simultàniament:

  • Tots els trams afectats han obtingut l'autorització d'entrada en servei (o han recuperat la seva validesa) conforme al règim del Reial Decret 929/2020.
  • S'han aixecat les restriccions extraordinàries de capacitat o velocitat que responien a riscos pendents, mantenint-se només les necessàries per disseny o explotació ordinària.
  • Les empreses ferroviàries operen amb els seus certificats de seguretat vigents, material rodant verificat i procediments adaptats a la nova configuració de la xarxa.
  • Adif i Renfe han integrat en els seus sistemes d'informació al viatger, planificació d'oferta i regulació del trànsit les condicions definitives de la xarxa.

En la pràctica, això explica per què, després de crisis com la de gener de 2026, la reobertura de Rodalies ha estat necessàriament gradual: primer servei molt limitat sota estrictes consignes de seguretat, després recuperació parcial amb reduccions de velocitat i, només quan s'han completat les inspeccions, reparacions i autoritzacions exigides per la normativa, acostament a la normalitat plena.

Podries resumir-me específicament què exigeix el Reial Decret 929/2020 per autoritzar l'entrada en servei d'un tram de Rodalies després d'una obra o reparació? Quines diferències hi ha, des del punt de vista jurídic i tècnic, entre una reobertura parcial amb limitacions de velocitat i la recuperació total de la capacitat a Rodalies? Com es coordina l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària amb la Generalitat i la futura empresa mixta de Rodalies en matèria de seguretat i autoritzacions?

Quines són les competències i responsabilitats legals d'Adif i Renfe en la gestió i seguretat de les infraestructures ferroviàries?

En el sistema ferroviari estatal espanyol, Adif i Renfe tenen competències i responsabilitats legalment separades però fortament interdependents. Adif actua com a administrador d'infraestructures; Renfe com a empresa ferroviària operadora de trens. Ambdós comparteixen l'obligació de garantir una explotació segura del sistema, cadascun en el seu àmbit, sota la supervisió de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF).

1. Marc normatiu bàsic
  • Llei 38/2015, del Sector Ferroviari, que separa jurídicament administració d'infraestructures i prestació de serveis ferroviaris, regula la Xarxa Ferroviària d'Interès General i fixa les obligacions d'administradors i empreses ferroviàries en matèria de seguretat, capacitat i accés.
  • Reial Decret 929/2020, sobre seguretat operacional i interoperabilitat, que exigeix sistemes de gestió de la seguretat tant a administradors d'infraestructures com a empreses ferroviàries i reparteix la responsabilitat sobre els riscos “cadascun en la part que li correspongui”.
  • Reglament de Circulació Ferroviària i documentació reglamentària d'Adif (consignes, avisos, horaris), que concreten regles de circulació, senyalització, comunicacions i actuació davant incidències.
  • Normativa europea: directives de seguretat i interoperabilitat ferroviàries, mètodes comuns de seguretat i especificacions tècniques d'interoperabilitat, incorporades al dret espanyol.
2. Competències i responsabilitats d'Adif

Adif i Adif Alta Velocitat són definits com els administradors de les infraestructures ferroviàries estatals. Les seves funcions principals, de les quals se'n deriven les seves responsabilitats, inclouen:

  • Construcció, manteniment, renovació i explotació de la infraestructura: vies, estacions, terminals, instal·lacions d'electrificació, senyalització i control.
  • Gestió de la capacitat i adjudicació de corredors (franges horàries) a les empreses ferroviàries, assegurant tracte no discriminatori entre operadors (Renfe, Iryo, Ouigo, etc.).
  • Regulació de la circulació des dels seus centres de control: ordenació del trànsit, establiment de limitacions temporals de velocitat, talls de via per obres o incidències, restabliment del servei després d'un sinistre.
  • Elaboració de normes operatives d'infraestructura i circulació en desenvolupament del Reglament de Circulació Ferroviària.
  • Inspecció i vigilància de l'estat de la infraestructura i de les seves zones de protecció, inclosos passos a nivell i tancaments, així com la gestió de riscos associats.
  • Sistema de gestió de la seguretat propi, que ha d'identificar, avaluar i controlar els riscos vinculats a la infraestructura i a la seva explotació, i investigar internament accidents i incidents lligats al seu àmbit.
  • En matèria de seguretat física, Adif i Adif AV són considerats operadors crítics d'infraestructures en el sector ferroviari, gestionant contractes de vigilància i seguretat en estacions i instal·lacions crítiques, fet que reforça el seu deure de protecció davant sabotatges o amenaces deliberades.

En síntesi, Adif respon de la seguretat de la xarxa (via, senyalització, gestió del trànsit, condicions d'explotació) i dels riscos lligats a aquesta xarxa.

3. Competències i responsabilitats de Renfe

Renfe-Operadora i les seves filials actuen com a empreses ferroviàries que presten serveis de transport de viatgers i mercaderies. Les seves obligacions es centren en l'operació segura dels trens i la protecció dels viatgers:

  • Planificar i prestar els serveis de transport amb la capacitat que els adjudica Adif, respectant el Reglament de Circulació i les instruccions de l'administrador d'infraestructures.
  • Operar i mantenir el material rodant (trens, locomotores, cotxes, etc.), garantint que compleix les exigències tècniques i de seguretat i és compatible amb la xarxa.
  • Seleccionar, formar, habilitar i supervisar el personal de conducció i la resta de personal ferroviari de la seva dependència.
  • Implantar un sistema de gestió de la seguretat que cobreixi riscos derivats de l'operació del tren, l'organització interna, els subcontractistes i els serveis auxiliars.
  • Investigar internament els incidents i col·laborar amb les investigacions tècniques i judicials en cas d'accident.
  • Cumplir obligacions específiques davant els viatgers (assegurança obligatòria, assistència, compensacions per retards, plans de contingència), amb pòlisses i protocols coordinats amb els plans d'Adif.

Renfe, per tant, és responsable de la seguretat de cada servei i dels passatgers que transporta, així com de l'actuació del seu personal i de l'estat dels seus trens.

4. Repartiment de la seguretat i tipus de responsabilitat

La Llei del Sector Ferroviari i el Reial Decret 929/2020 subratllen que tant l'administrador d'infraestructures com les empreses ferroviàries són responsables de l'explotació segura del sistema, cadascun en el seu àmbit. En la pràctica:

  • Un defecte de via, senyalització o gestió del trànsit apunta primàriament a la responsabilitat d'Adif.
  • Una fallada lligada a conducció, material rodant o procediments interns sol enquadrar-se en la responsabilitat de Renfe.
  • Quan concurren diversos factors (infraestructura, tren, organització, comunicació de riscos), pot haver-hi responsabilitats compartides, incloses les de contractistes o de l'administració mateixa.

Sobre aquesta base tècnica es projecten diferents plans jurídics: responsabilitat administrativa (sancions), civil i patrimonial (indemnització de danys a viatgers i tercers), laboral (seguretat dels treballadors) i fins i tot penal en casos d'imprudència greu.

5. Paper de l'AESF

L'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària és l'autoritat nacional que supervisa que Adif i les empreses ferroviàries compleixen la normativa: autoritza la posada en servei de línies i material rodant, supervisa els sistemes de gestió de la seguretat, realitza actuacions d'inspecció i pot exercir potestat sancionadora. Com han recordat responsables del sector, l'AESF supervisa, però la inspecció i el control primer recauen en qui són responsables de l'explotació segura del sistema: Adif com a administrador de la infraestructura i Renfe com a empresa ferroviària, cadascun en la seva parcel·la.

Pots detallar quines obligacions concretes imposa el Reial Decret 929/2020 a Adif i a Renfe en els seus sistemes de gestió de la seguretat? Com s'articula en la pràctica la responsabilitat civil i patrimonial entre Adif, Renfe i l'Estat en cas d'un accident com el d'Adamuz? Quin paper juguen les comunitats autònomes i les seves pròpies infraestructures ferroviàries en aquest repartiment de competències i responsabilitats?

Quins requisits legals han de complir els maquinistes per negar-se a circular per motius de seguretat?

En l'ordenament espanyol els maquinistes no tenen un “dret de negativa” discrecional, però sí un dret —i en molts casos un deure— a interrompre la circulació quan aprecien un risc greu i imminent per a la seguretat, recolzat tant en la normativa general de prevenció de riscos laborals com en la normativa ferroviària específica.

1. Base general: prevenció de riscos laborals

La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, és el pilar bàsic:

  • L'empresari ha d'informar dels riscos i donar instruccions perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball si cal (art. 21 LPRL).
  • La llei reconeix al treballador el dret a interrompre la seva activitat quan consideri que comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.
  • Si l'empresari no adopta les mesures necessàries, els representants dels treballadors poden paralitzar l'activitat per majoria i comunicar-ho a l'autoritat laboral.
  • No es pot imposar cap perjudici al treballador o als seus representants per haver adoptat aquestes mesures, excepte mala fe o negligència greu.

Aquests drets són plenament aplicables als maquinistes, com a treballadors per compte aliè, i es complementen amb l'Estatut dels Treballadors (text refós aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2015), que recull els deures de protecció de l'empresari i prohibeix represàlies per l'exercici de drets de seguretat i salut.

2. Especificitats ferroviàries: seguretat operacional i circulació

En el sector ferroviari, la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, i el seu desenvolupament reglamentari reforcen aquesta lògica:

  • La llei imposa a les empreses ferroviàries i als administradors d'infraestructures l'obligació de garantir una circulació segura i de dotar-se de sistemes de gestió de la seguretat.
  • El Reial Decret 929/2020, sobre seguretat operacional i interoperabilitat ferroviàries, desenvolupa el règim de seguretat, inclosos:
    • Requisits de qualificació i condicions de salut del personal ferroviari.
    • Controls de consum d'alcohol i substàncies psicoactives.
    • Regles sobre temps màxims de conducció i altres aspectes lligats a la fatiga.
  • El Reglament de Circulació Ferroviària (Reial Decret 664/2015, modificat posteriorment) regula els procediments operatius, llibres d'itineraris, restriccions de circulació i comunicacions amb el Responsable de Circulació i el punt de comandament.
  • L'Ordre FOM/2872/2010, sobre títols habilitants del personal ferroviari, fixa el marc d'habilitació, aptitud psicofísica i la possibilitat d'apartar un maquinista del servei per raons de seguretat en la circulació.

Aquest conjunt normatiu obliga que els procediments interns de les empreses (llibres de normes, instruccions operatives, protocols d'emergència) prevegin què ha de fer un maquinista si detecta una situació insegura.

3. Quan pot negar-se un maquinista a circular?

En termes legals, més que una “negativa” arbitrària, el que existeix és el dret-deure de paralitzar o no iniciar la marxa quan concurreix un risc greu i imminent, per exemple:

  • Deficiència greu en el tren (frenada, sistemes de seguretat, senyalització a bord) que no pot ser subsanada de forma segura.
  • Condicions d'infraestructura o senyalització que facin insegura la marxa segons les normes de circulació o el Llibre d'Itineraris.
  • Estat físic o psíquic del maquinista (fatiga extrema, malaltia sobtada, efectes de medicació, etc.) que comprometi la conducció segura.

En aquests casos, el maquinista està emparat per la LPRL i per la normativa ferroviària per no iniciar o interrompre la circulació fins que s'elimini el risc.

4. Passos formals que ha de seguir

Les normes assenyalen el contingut, però els procediments concrets es recullen en els reglaments interns de cada operador i en el Reglament de Circulació. Típicament inclouen:

  • Comunicar immediatament la incidència al punt de comandament / Responsable de Circulació pels canals establerts (ràdio tren-terra, telefonades reglamentàries, etc.).
  • Aturar el tren en condicions segures (respectant la senyalització i els procediments de parada d'emergència, si cal).
  • Seguir les instruccions operatives que rebi, sempre que no contradiguin el deure de seguretat (limitacions de velocitat, marxa a la vista, evacuació, ajuda d'un altre tren, etc.).
  • Registrar la incidència en el part de servei / part d'incidències, documentant les raons tècniques de la decisió.

L'empresa, per la seva banda, té l'obligació legal de no forçar la reanudació del servei mentre subsisteixi el risc greu i imminent i d'investigar i corregir la causa.

5. Límits: seguretat vs. vaga

La decisió del maquinista ha de basar-se en motius objectius de seguretat, enquadrables en el concepte de risc greu i imminent. Quan el que es persegueix és pressionar l'empresari per motius laborals o reivindicatius, el canal adequat és el dret de vaga i els procediments de convocatòria, preavís i serveis mínims, no la invocació fictícia d'un risc.

En resum, un maquinista pot —i en ocasions ha de— no circular o aturar un tren quan aprecia un risc greu i imminent per a la seguretat, sempre que:

  • El risc sigui real i objectivament justificable conforme a la LPRL i a les normes ferroviàries.
  • Segueixi els procediments de comunicació i registre establerts.
  • No utilitzi aquesta facultat com a substitut de la vaga ni actuï amb mala fe o negligència greu.

En aquest marc, la normativa espanyola el protegeix davant represàlies empresarials i obliga els operadors i els administradors d'infraestructures a prioritzar sempre la seguretat a la continuïtat del servei.

Podries detallar exemples pràctics de situacions de “risc greu i imminent” en què un maquinista estaria legitimat per aturar el tren? Quines conseqüències legals podria afrontar una empresa ferroviària si obliga a circular malgrat un risc greu comunicat pel maquinista? Com es coordinen en la pràctica les obligacions de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals amb el Reglament de Circulació Ferroviària en cas d'incident de seguretat?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és una de les principals raons per les quals els maquinistes no han reprès el servei a Rodalies després del temporal?

Pregunta" 1 de 3

Quin tipus de transport alternatiu s'ha habilitat en diversos trams de Rodalies a causa de la interrupció del servei ferroviari?

Pregunta" 2 de 3

Quin procediment realitza Renfe abans de reobrir els trams afectats de la xarxa ferroviària?

Pregunta" 3 de 3