El temps avui a Espanya: les temperatures es desplomen i les tempestes guanyen terreny

El front deixa precipitacions en bona part del nord i est peninsular i provoca un descens notable de les màximes en nombroses zones

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

El temps avui canvia de forma notable a Espanya després de diversos dies de temperatures elevades. L'arribada d'aire més fred provoca aquest dimecres 9 de setembre un descens de les màximes en àmplies zones de la Península, acompanyat d'un augment de la nubositat i de les precipitacions. El canvi serà especialment acusat al nord i en àrees de l'interior, on l'ambient serà molt més fresc que durant les jornades anteriors.

La jornada estarà marcada per la inestabilitat. AEMET preveu pluges i xàfecs en bona part del nord peninsular, amb precipitacions que podran assolir intensitat forta en determinats punts. També s'esperen tempestes en àrees de l'est i nord-est, mentre que el cel anirà quedant més descobert en altres zones a mesura que avanci el dia.

El descens tèrmic serà una de les principals novetats. En diferents àrees les màximes cauran de manera notable i fins i tot extraordinària, mentre que algunes mínimes es produiran al final de la jornada. En zones de muntanya del nord, els valors seran especialment baixos i el descens serà acompanyat per vent de component nord o nord-oest.

La situació serà diferent segons la zona. El nord i bona part de l'interior afrontaran una jornada més fresca i ennuvolada, mentre que al Mediterrani persisteix el risc d'aguaits i tempestes localment molt fortes. AEMET manté a més avisos marítims a Catalunya per tempestes, ràfegues molt fortes i onatge, amb especial incidència a la costa de Girona. :contentReference[oaicite:0]{index=0}

En Madrid també es notarà el canvi respecte a les jornades anteriors. La serra afrontarà durant les primeres hores cels molt ennuvolats, precipitacions febles o moderades i un descens notable de les temperatures, amb tendència a millorar per la tarda. A les serres de Guadarrama i Somosierra, AEMET preveu màximes d'entre 12 i 16 graus als principals punts de muntanya. 

Les temperatures baixen de forma generalitzada

El descens tèrmic serà especialment visible al nord i a l'interior peninsular. AEMET preveu una caiguda notable de les màximes en nombroses zones i un ambient progressivament més fresc a mesura que avanci la jornada. En àrees muntanyoses, el canvi serà encara més acusat, amb valors propis d'una situació molt més avançada cap a la tardor.

En la Ibèrica riojana, per exemple, les temperatures màximes quedaran clarament per sota de les registrades durant els dies anteriors. Valdezcaray tindrà una màxima prevista de 11 graus i Pico Urbión es quedarà en 11, mentre que les mínimes podran descendir fins als 2 graus a les zones de major altitud.

En la Ibèrica aragonesa també s'espera un descens important, amb precipitacions febles durant la matinada i el matí i possibilitat de xàfecs per la tarda en àrees de Teruel. La previsió d'AEMET situa en 19 graus la màxima d'Aranda de Moncayo i en 23 la de Monasterio de Piedra, molt per sota dels valors assolits durant l'episodi càlid previ. 

Pluges i tempestes al nord i a l'est

Les precipitacions tindran una distribució irregular. En el Pirineu català s'esperen pluges i xàfecs que poden ser localment forts i fins i tot molt forts al Prepirineu i al Ripollès, acompanyats de tempestes. La nubositat disminuirà progressivament durant la tarda en bona part de la serralada. 

En la resta del nord-est també hi haurà xàfecs, mentre que a Aragó les precipitacions seran més probables durant la primera part del dia i podran reapareixer per la tarda en algunes zones de Teruel. L'evolució serà d'una millora progressiva des del nord cap al sud.

El canvi també arribarà a les àrees muntanyoses del centre. A la Sierra de Gredos s'esperen cels molt ennuvolats o coberts durant les primeres hores, amb pluges febles o moderades i possibilitat d'algun xàfec aïllat per la tarda. Les temperatures descendran de manera notable.

El Mediterrani manté el risc de tempestes fortes

La situació marítima serà especialment complicada en alguns punts del litoral mediterrani. A les costes de Catalunya, AEMET preveu aiguats i tempestes que poden ser molt fortes, sense descartar calamarsa i ràfegues de vent molt fortes. A Girona s'esperen a més onades d'entre dos i tres metres i vent del nord que pot assolir força 7. 

El risc s'estén cap al sud. A les costes de València i Múrcia existeix probabilitat d'aiguats i tempestes molt fortes a partir del migdia a Alacant, Múrcia i el Mar Menor. El vent també canviarà de direcció i podrà intensificar-se al litoral. 

En la resta de la Península predominarà una tendència cap a una atmosfera més estable conforme avanci la jornada, tot i que encara podran aparèixer precipitacions en zones del nord i xàfecs aïllats en àrees de muntanya. Canàries mantindrà un escenari diferent, amb temperatures més elevades i valors de radiació ultraviolada alts o molt alts en diverses illes. 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals perquè l'AEMET emeti avisos meteorològics de nivell taronja o vermell?

En l'ordenament espanyol no existeix un únic article de llei que llisti, fenomen per fenomen, quan s'ha d'activar un avís taronja o vermell de l'AEMET. El que hi ha és un marc jurídic que atribueix a AEMET la competència per emetre avisos de fenòmens adversos i obliga que aquests avisos es basin en llindars i protocols tècnics prèviament definits i coordinats amb Protecció Civil.

1. Marc legal bàsic

Els pilars normatius són, essencialment:

  • Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Agència Estatal de Meteorologia. Defineix AEMET com a òrgan responsable de la elaboració, subministrament i difusió de la informació i prediccions meteorològiques d'interès general i, especialment, de la emissió d'avisos de fenòmens meteorològics que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns.
  • Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que configura els riscos per fenòmens meteorològics adversos com a part dels riscos de protecció civil i exigeix sistemes d'alerta primerenca basats en organismes especialitzats com AEMET.
  • Plans i directrius de protecció civil (per exemple, el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc d'Inundacions, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 29 de juliol de 2011, publicat per Resolució de 2 d'agost de 2011). Aquest pla:
    • Encarna AEMET com a proveïdor de predicció i vigilància de fenòmens meteorològics rellevants per a inundacions.
    • Obliga a establir llindars, procediments de comunicació i temps d'antelació dels avisos, així com un Protocol Especial de Predicció i Vigilància sotmès a informe de la Comissió Nacional de Protecció Civil abans de la seva aprovació per AEMET.

Normes i plans anàlegs (plans estatals d'altres riscos, Norma Bàsica de Protecció Civil i Estratègia Nacional de Protecció Civil) articulen la mateixa lògica per a altres fenòmens extrems (vent, onatge, neu, temperatures extremes, etc.).

2. Què signifiquen jurídicament els nivells d'avís

Els colors groc, taronja i vermell no apareixen com a tals en una llei, però deriven de l'obligació general d'AEMET d'advertir de fenòmens que puguin suposar un risc per a la població. A la pràctica:

  • El nivell groc es reserva a fenòmens potencialment perillosos però, en general, de baix impacte esperat.
  • El nivell taronja s'empra quan es preveuen fenòmens perillosos, amb probabilitat significativa de danys i alteracions importants en la vida quotidiana.
  • El nivell vermell es reserva per a situacions de risc extrem, amb gran probabilitat de danys molt importants i amenaça seriosa per a la integritat física de les persones.

Aquest esquema per nivells forma part dels protocols operatius interns d'AEMET (com el conegut sistema “Meteoalerta”), que es recolzen en la normativa anterior i es sotmeten a coordinació amb Protecció Civil, però no solen plasmar-se amb tot detall al BOE.

3. Requisits materials: llindars i àmbit territorial

Des del punt de vista jurídic-tècnic, per emetre un avís taronja o vermell han de concurrer, en síntesi, aquests requisits:

  • Existència d'un fenomen meteorològic advers (pluges intenses, ratxes de vent molt fortes, temporal marítim, neu, temperatures extremes, tempestes severes, etc.) susceptible d'afectar la seguretat de les persones i els béns, conforme a l'Estatut d'AEMET i a la Llei 17/2015.
  • Superació prevista de llindars predefinits d'intensitat, durada i/o extensió geogràfica del fenomen. Aquests llindars:
    • Són fixats per AEMET en les seves guies i protocols tècnics (per exemple, guies de “Fenòmens Meteorològics Adversos”) i revisats periòdicament.
    • S'adapten a cada tipus de fenomen i zona (no és el mateix llindar de pluja per a zones habitualment humides que per a zones molt seques).
  • Delimitació de l'àmbit territorial: els avisos s'emeten per a zones de predicció oficials (províncies, comarques, àrees marítimes, etc.) definides per AEMET, coherents amb la planificació de Protecció Civil.
  • Avaluació del risc com a combinació de probabilitat que s'assoleixi el llindar i magnitud del possible dany. L'elevació de groc a taronja o vermell respon a aquesta avaluació, en el marc dels criteris establerts internament.

4. Procediment i coordinació

Finalment, els plans de protecció civil exigeixen que l'emissió d'avisos:

  • S'integri en sistemes d'informació i seguiment hidrometeorològic compartits amb Protecció Civil i altres administracions.
  • Segueixi procediments de comunicació pactats (canals, destinataris, temps d'antelació, actualització i cancel·lació d'avisos).
  • Es recolzi en protocols com el mencionat Protocol Especial de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics, que ha de ser informat per la Comissió Nacional de Protecció Civil abans de la seva aprovació.

En resum, els avisos taronja i vermell d'AEMET no depenen d'una sola disposició, sinó d'un conjunt de normes de protecció civil i de l'Estatut de l'Agència, més les guies tècniques aprovades per aquesta, que tradueixen jurídicament l'obligació de protegir la població davant fenòmens meteorològics adversos.

Quines competències té l'AEMET en la gestió d'alertes meteorològiques segons la legislació espanyola?

En la legislació espanyola, les competències de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) en matèria d'alertes meteorològiques es recolzen, fonamentalment, en el seu Estatut aprovat pel Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, i en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil. A partir d'aquestes normes, es pot dir que AEMET actua com a Servei Meteorològic Nacional i autoritat meteorològica de l'Estat, peça clau en la vigilància, predicció i comunicació de fenòmens adversos a Protecció Civil i al conjunt de la ciutadania.

1. Vigilància i predicció meteorològica

L'Estatut d'AEMET defineix com a objecte de l'agència “el desenvolupament, implantació i prestació dels serveis meteorològics de competència de l'Estat”, contribuint a la seguretat de persones i béns i al “benestar i desenvolupament sostenible de la societat espanyola”.

En concret, l'article de funcions estableix, entre altres:

  • Elaboració, subministrament i difusió d'informacions meteorològiques i prediccions d'interès general per als ciutadans a tot l'àmbit nacional, “i l'emissió d'avisos i prediccions de fenòmens meteorològics que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns materials”.
  • El manteniment d'una vigilància contínua, eficaç i sostenible de les condicions meteorològiques i climàtiques i de l'estructura i composició de l'atmosfera sobre el territori nacional.
  • L'establiment, desenvolupament i manteniment de les xarxes d'observació i infraestructures tècniques necessàries per a aquesta vigilància i per a la predicció.

Jurídicament, això situa AEMET com el servei públic responsable de la observació, anàlisi, modelització i predicció del temps i clima, base tècnica imprescindible per a qualsevol sistema d'alertes meteorològiques i de protecció civil.

2. Emissió i difusió d'avisos i alertes

El mateix Estatut atribueix expressament a AEMET la competència per a la “emissió d'avisos” de fenòmens meteorològics perillosos. No només produeix prediccions, sinó que qualifica la perillositat de determinats episodis (pluges intenses, vents, onades de calor, nevades, temporals marítims, etc.) i emet els corresponents avisos.

A més, se li encomana la “elaboració, subministrament i difusió” d'aquesta informació. És a dir, no es limita a generar la dada tècnica, sinó que té mandat normatiu per a difondre-la activament a:

  • La ciutadania en general (informació d'interès general a tot el territori).
  • Les institucions públiques competents en protecció civil, defensa i seguretat de l'Estat, a les quals ha d'atendre de forma prioritària.
  • Altres usuaris públics i privats, mitjançant serveis de valor afegit o específics.
3. Coordinació amb Protecció Civil i altres autoritats

La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, crea la Xarxa d'Alerta Nacional de Protecció Civil com a sistema de comunicació d'avisos d'emergència a les autoritats competents, gestionat pel Ministeri de l'Interior a través del Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil.

Aquesta llei disposa que “tots els organismes de les Administracions Públiques que puguin contribuir a la detecció, seguiment i previsió d'amenaces de perill imminent” han de comunicar immediatament a aquest Centre qualsevol situació que pugui donar lloc a una emergència de protecció civil. AEMET, com a Servei Meteorològic Nacional i autoritat meteorològica, encaixa de forma directa en aquesta categoria i, per tant, està obligada a:

  • Traslladar els seus avisos i prediccions de fenòmens meteorològics adversos al sistema de protecció civil, per a la seva integració a la Xarxa d'Alerta Nacional.
  • Cooperar amb els òrgans de coordinació d'emergències de les comunitats autònomes, els plans especials de les quals contemplen el risc de fenòmens meteorològics adversos i es recolzen en la informació d'AEMET.

A més, l'Estatut preveu la col·laboració d'AEMET amb comunitats autònomes i entitats locals mitjançant convenis, cosa que permet articular operativament aquesta coordinació en la gestió d'avisos i plans d'emergència.

4. Informació al públic i als mitjans de comunicació

L'Estatut d'AEMET inclou entre les seves funcions l'exercici d'activitats de “formació, documentació i comunicació” en matèria meteorològica i climatològica. Unit al principi de transparència i participació ciutadana, es tradueix en una obligació de:

  • Posar a disposició del públic, per vies accessibles (web, canals oficials, etc.), la informació meteorològica rellevant i els avisos de fenòmens adversos.
  • Mantenir una comunicació activa amb usuaris i mitjans de comunicació, explicant l'abast de les alertes i afavorint la comprensió dels riscos.

En síntesi, la legislació configura AEMET com el referent tècnic i l'autoritat meteorològica pública responsable de vigilar el temps, preveure fenòmens adversos, emetre i difondre avisos i cooperar amb Protecció Civil i altres autoritats perquè aquests avisos s'integrin en els plans i dispositius d'emergència i arribin, de forma clara i oportuna, a la població.

Quins resultats van obtenir els principals partits polítics en les últimes eleccions autonòmiques de Catalunya i com va quedar composta la cambra?

En les últimes eleccions autonòmiques de Catalunya, celebrades el 12 de maig de 2024, el Parlament va quedar configurat amb vuit forces polítiques i una victòria clara del PSC, tot i que sense majoria absoluta. La cambra resultant reflecteix un mapa polític molt fragmentat i, per primera vegada des de 1980, sense majoria d'escons del bloc nacionalista o independentista.

Resultats dels principals partits

Segons la nota oficial de la Generalitat sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M i l'anàlisi posterior recollit pel diari Demócrata en aquest reportatge, la distribució d'escons va ser la següent:

  • PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya): 42 escons. Va ser la força més votada, amb el 27,94 % dels vots. Suposa una victòria històrica per als socialistes catalans, que consoliden un grup clarament majoritari dins la cambra, tot i que encara lluny de la majoria absoluta (68).
  • Junts: 35 escons. Es manté com a principal referent de l'independentisme de centre-dreta i segona força al Parlament. Amb el 21,64 % dels sufragis, és el partit al voltant del qual s'ha articulat la presidència del Parlament en aquesta legislatura.
  • ERC (Esquerra Republicana de Catalunya): 20 escons. Perd pes respecte al cicle anterior i queda com a tercera força, amb el 13,68 % dels vots. Tot i això, continua sent un actor imprescindible tant en el bloc independentista com en qualsevol intent de majoria progressista.
  • PP (Partit Popular): 15 escons. Protagonitza un dels grans ascensos de la nit, multiplicant per cinc els seus resultats respecte a les autonòmiques anteriors (passa de 3 a 15 diputats) i fregant l'11 % del vot. Es converteix en quarta força del Parlament.
  • Vox: 11 escons. Manté els mateixos diputats que el 2021, consolidant la seva presència a Catalunya com a força de dreta radical.
  • Comuns Sumar: 6 escons. L'espai dels comuns conserva una representació modesta però determinant en el bloc d'esquerres.
  • CUP: 4 escons. L'esquerra independentista anticapitalista pateix un retrocés i queda amb un grup petit, tot i que rellevant per a les aritmètiques del sobiranisme.
  • Aliança Catalana: 2 escons. És la novetat de la legislatura: una formació independentista d'extrema dreta que entra per primera vegada al Parlament amb dos diputats, fruit de resultats molt concentrats a Girona i Lleida.

En total, la cambra manté la mida habitual de 135 diputats. La participació va assolir el 57,97 %, amb gairebé el 99 % escrutat, més de sis punts per sobre de les autonòmiques de 2021.

Composició política del Parlament

La XIV legislatura del Parlament de Catalunya es caracteritza per:

  • Victòria clara però no hegemònica del PSC, que amb 42 escons lidera el bloc no independentista i obre la porta a diferents combinacions de govern, totes elles basades en pactes.
  • Un bloc independentista més fragmentat i debilitat: Junts (35), ERC (20), la CUP (4) i Aliança Catalana (2) sumen 61 escons, per sota de la majoria absoluta i també per sota del bloc no sobiranista si s'agrupen PSC, PP, Vox i Comuns.
  • Reforç de la dreta estatal: el PP fa un salt substancial fins als 15 escons i es situa per davant de Vox (11), configurant un espai de dreta espanyola molt més fort que en legislatures anteriors.
  • Persistència de les esquerres: a més del PSC i ERC, tant Comuns Sumar (6) com la CUP (4) mantenen veu pròpia a l'hemicicle, cosa que multiplica les combinacions possibles per a majories progressistes i plurinacionals.

L'anàlisi mateix de Demócrata sobre l'inici de la legislatura subratlla que, tot i que per primera vegada des de 1980 el Parlament no té majoria de representants nacionalistes o independentistes, la Mesa de la cambra està controlada per una majoria independentista, fruit de l'acord entre Junts, ERC i la CUP. Això il·lustra bé la complexitat de la legislatura: la distribució de poder institucional no coincideix de forma automàtica amb l'equilibri global d'escons.

En resum, les últimes eleccions catalanes van deixar un Parlament molt plural: una primera força socialista clarament guanyadora, un independentisme dividit en diversos partits, la irrupció d'una nova ultradreta independentista i una dreta estatal reforçada. Tot això obliga a articular acords transversals per a la investidura i l'aprovació de les principals lleis de la legislatura.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin fenomen meteorològic ha marcat el canvi de temps a Espanya avui?

Pregunta" 1 de 3

En quines zones s'han registrat temperatures màximes especialment baixes segons la previsió d'AEMET?

Pregunta" 2 de 3

Quins riscos marítims ha destacat AEMET a la costa catalana per avui?

Pregunta" 3 de 3