El temps fa un gir a Espanya: l'Aemet activa la tercera onada de calor amb màximes d' fins a 45 graus

L'activació d'una “onada de calor” per part d'Aemet és, sobretot, un assumpte tècnic-meteorològic i de protecció civil, no un procediment polític o parlamentari. La meva especialització és l'anàlisi d'informació política, institucional i normativa (Congrés, Govern, BOE, plans de protecció civil, etc.), no l'explicació detallada de protocols científics interns d'Aemet. Amb la informació disponible a les fonts normatives consultades no apareix un desenvolupament específic i complet sobre el procediment operatiu d'Aemet per declarar oficialment una onada de calor ni els seus llindars quantitatius exactes per zona. Per això, no puc donar-te una descripció tècnica precisa i actualitzada d'aquests criteris.

Què sí cobreixen les normes de protecció civil

Encara que no es localitza al BOE un “Pla Estatal de Protecció Civil davant el risc d'altes temperatures” com a tal, sí que existeixen normes generals que emmarquen com s'organitzen els poders públics davant fenòmens meteorològics adversos:

• Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que defineix el sistema, els tipus de riscos a planificar i la coordinació entre administracions. Es pot consultar al BOE en aquest text legal.
• Reial Decret 524/2023, que aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil i fixa el marc comú de planificació de riscos (catàleg de riscos, tipus de plans, nivells d'activació, etc.). Està disponible en aquest enllaç del BOE.
• La nova Estrategia Nacional de Protección Civil, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional i publicada mitjançant l'Ordre PJC/1430/2024, que reforça la visió estratègica dels riscos, entre ells els lligats al canvi climàtic i els episodis extrems. Es pot veure en aquest document del BOE.

Aquests textos estableixen l’“andamiatge polític i institucional” (quina administració fa què, com es planifica, com s’activen plans, etc.), però no detallen els llindars concrets de temperatura o l’algoritme intern que usa Aemet per etiquetar formalment un episodi com a “onada de calor”. Aquesta part es sol recollir en guies tècniques, protocols interns i plans anuals d’actuacions davant la calor, que no sempre es publiquen com a norma jurídica al BOE.

Límits del que puc respondre

Des del punt de vista del sistema polític i normatiu espanyol, sí que és possible explicar:

• Que la declaració de situacions d’emergència per altes temperatures s’integra en el Sistema Nacional de Protecció Civil, sota la Llei 17/2015 i la Norma Bàsica, i s’articula a través de plans estatals i autonòmics.
• Que Aemet actua com a organisme tècnic de referència de l’Estat per a la informació meteorològica que utilitzen Protecció Civil, sanitat i altres autoritats per activar plans i mesures.
• Que altres normes sectorials (per exemple, sobre prevenció de riscos laborals en episodis d’elevades temperatures o sobre sequera i condicions climàtiques extremes, com el Reial Decret-llei 4/2023) es recolzen en aquesta informació meteorològica oficial per justificar mesures excepcionals.

El que no puc fer amb rigor és:

• Precisar els llindars de temperatura exactes (per comunitat, província o capital) que Aemet usa per definir una onada de calor.
• Descriure el nombre de dies consecutius, la combinació de màximes i mínimes o el tipus d’índexs biometeorològics que exigeix Aemet per declarar l’episodi.
• Detallar el flux tècnic-operatiu intern (quin centre d’Aemet decideix, quins butlletins s’emeten, com s’etiqueta internament la situació) més enllà del que es desprèn de la normativa general de protecció civil.

Quin tipus de preguntes sí que puc abordar amb detall

On sí que puc aportar-te informació sòlida i estructurada és en el pla polític, institucional i normatiu relacionat amb onades de calor, per exemple:

• Explicar com el Govern central i les comunitats autònomes activen plans de protecció civil o sanitaris davant altes temperatures, i quin nivell competencial té cadascun.
• Analitzar quines reformes legals o decrets-llei s’han adoptat per protegir treballadors i sectors econòmics en episodis de calor extrema, com a part de paquets de mesures més amplis.
• Resumir el contingut i la lògica de l’Estrategia Nacional de Protección Civil en tot el relacionat amb riscos climàtics i previsions d’augment d’onades de calor, a partir del text publicat al BOE.

Si reformules la qüestió cap a aquests aspectes (plans de protecció civil, repartiment de competències, decisions del Consell de Ministres, canvis legislatius motivats per episodis de calor, etc.), podré donar-te una resposta política i institucional molt detallada. Per entrar en el detall multidisciplinari i tècnic de com Aemet defineix científicament una “onada de calor” i com aplica els seus llindars en temps real, hauries d’acudir directament a la documentació tècnica i divulgativa d’Aemet i del Ministeri competent, que excedeix la meva especialització política i normativa.

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) es regeix principalment per l'Estatut aprovat pel Reial Decret 186/2008, que defineix el seu objecte i detalla les seves competències en matèria de serveis meteorològics i climatològics a tot el territori nacional. Segons aquest marc, AEMET assumeix funcions que van des de la predicció del temps i l'emissió d'avisos de fenòmens adversos fins a la vigilància del canvi climàtic i la representació internacional d'Espanya en organismes especialitzats. Actualment, la màxima responsable executiva de l'Agència és la directora Alicia López Rejas, el nomenament de la qual va ser ratificat a l'abril de 2026 i que ja apareix com a directora en una nota recent del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Marc jurídic i naturalesa d'AEMET

El règim jurídic bàsic d'AEMET està recollit en el Reial Decret 186/2008, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el seu Estatut, disponible al BOE com a norma de referència de l'Agència (Estatut d'AEMET). Aquest Estatut es dicta emparat per la Llei 28/2006 d'agències estatals i de la competència exclusiva de l'Estat en matèria de “servei meteorològic” (art. 149.1.20ª de la Constitució). Posteriorment ha estat objecte de correcció d'errors i modificacions puntuals, però es manté com el text central que fixa els seus fins, principis d'actuació, estructura de govern i règim econòmic.

A més, existeixen resolucions específiques de la pròpia AEMET que desenvolupen aspectes concrets (preus públics, dades personals, seu i registre electrònics, etc.), com les recollides al BOE: preus públics per serveis meteorològics i climatològics (preus públics AEMET), creació del registre electrònic (registre electrònic AEMET) o delegacions de competències internes (delegació de competències).

Competències legals principals

L'Estatut detalla en un article específic el catàleg de competències i funcions de l'Agència. Entre les més rellevants es troben:

• Informació pública i avisos: Elaborar, subministrar i difondre la informació meteorològica i les prediccions d'interès general per a la ciutadania a tot l'àmbit nacional, així com emetre avisos de fenòmens meteorològics que puguin afectar la seguretat de les persones i els béns.
• Suport a la navegació aèria i marítima: Proveir els serveis meteorològics necessaris per garantir la seguretat, regularitat i eficiència del trànsit aeri i la seguretat del trànsit marítim.
• Suport a defensa i seguretat: Subministrar la informació necessària per a les Forces Armades, la defensa nacional i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, prestant el suport meteorològic adequat a les seves missions.
• Canvi climàtic i medi ambient: Assessorar les Administracions Públiques en variabilitat i canvi climàtic, elaborar i actualitzar escenaris de canvi climàtic i donar suport a les polítiques mediambientals.
• Serveis de valor afegit: Prestar a administracions, organismes i entitats públiques i privades serveis meteorològics i climatològics de valor afegit, mitjançant acords, llicències o contractes.
• Vigilància i observació: Mantenir una vigilància contínua i eficaç de les condicions meteorològiques i climàtiques i de l'estructura i composició de l'atmosfera sobre el territori nacional, amb xarxes d'observació i sistemes tècnics propis.
• Arxiu de dades: Mantenir i actualitzar el registre històric de dades meteorològiques i climatològiques.
• Investigació i innovació: Realitzar estudis i investigacions en ciències atmosfèriques, desenvolupar noves tècniques i aplicacions, i cooperar en projectes d'I+D amb altres organismes.
• Representació internacional: Representar l'Estat en organismes internacionals com l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), EUMETSAT, el Centre Europeu de Prediccions a Mitjà Termini o la xarxa GEO, així com complir els compromisos derivats dels seus programes.
• Formació, cooperació i consultoria: Desenvolupar activitats de formació, documentació i comunicació, contribuir a la cooperació internacional al desenvolupament en meteorologia i climatologia i realitzar treballs de consultoria i assistència tècnica.
• Altres competències dins del seu objecte: Incloure, després de l'última actualització, la supervisió de projectes d'obra de la pròpia Agència.

En el marc europeu i internacional, aquestes funcions es complementen amb la participació en estructures com EUMETNET i l'Agrupació d'Interès Econòmic ECOMET, també esmentades a l'Estatut.

Òrgans de govern i direcció

L'Estatut estableix com a òrgans de govern el President i el Consell Rector, reservant al primer la representació legal i institucional i la direcció i gestió ordinària de l'Agència (amb un catàleg detallat de funcions en matèria de planificació, pressupost, personal i contractació). L'adaptació recent dels òrgans a la Llei 40/2015, destacada en anàlisis del Consell de Ministres recollits pel diari Demócrata (crònica del Consell de Ministres), ha reforçat la separació entre funcions de govern i funcions executives.

Qui dirigeix actualment AEMET

En el pla orgànic, la informació més recent disponible en fonts oficials del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assenyala com a directora d'AEMET a Alicia López Rejas. En una nota de premsa de juliol de 2026 sobre el Centre d'Investigació Atmosfèrica d'Izaña, el MITECO es refereix expressament a ella com a “directora de l'Agència Estatal de Meteorologia” (nota de MITECO), cosa que confirma que exerceix les funcions executives màximes a l'Agència en la data actual.

Per tant, a 21 de juliol de 2026, la persona que ostenta la direcció operativa d'AEMET és Alicia López Rejas, en el marc competencial descrit per l'Estatut aprovat pel Reial Decret 186/2008.

A Espanya, la resposta a les onades de calor i als incendis forestals s’articula a través d’un entramat de lleis bàsiques de protecció civil i medi ambient, plans estatals específics i estratègies d’adaptació al canvi climàtic. L’Estat fixa el marc comú i coordina les emergències d’interès nacional, mentre que les comunitats autònomes desenvolupen els seus propis plans de prevenció i extinció. En els últims anys, el Govern ha reforçat aquest sistema amb noves mesures davant l’augment de les temperatures, la desestacionalització del risc d’incendis i la major freqüència d’episodis extrems.

Marc general de protecció civil

La peça bàsica és la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protección Civil (BOE), que defineix els plans estatals i territorials davant riscos com incendis forestals o emergències per temperatures extremes. Sobre aquesta base s’aprova el Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), mitjançant Resolució de 16 de desembre de 2020 (BOE), que fixa l’organització, els mecanismes de mobilització de recursos i la coordinació entre administracions per a emergències multirisc.

Onades de calor i protecció de la salut

En l’àmbit sanitari, l’instrument clàssic és el Pla Nacional d’Actuacions Preventives dels Efectes de l’Excés de Temperatures sobre la Salut, la seva aplicació coordina la Comissió Interministerial creada per la Ordre PRE/1518/2004 (BOE), modificada per les ordres PRE/3310/2004 i PRE/2262/2005. Aquest pla estableix:

• Nivells de risc lligats a prediccions de temperatura i mortalitat.
• Sistemes de vigilància epidemiològica i d’alerta primerenca.
• Campanyes d’informació dirigides a ciutadania i professionals.

El 2026, Sanitat ha llançat el denominat “Pla Calor”, operatiu des del 16 de maig, com a aplicació actualitzada d’aquest esquema, amb focus en població vulnerable i en episodis cada vegada més primers, segons recull el diari Demócrata (Pla Calor). A més, el Reial Decret-llei 4/2023 incorpora mesures de prevenció de riscos laborals en episodis d’“elevades temperatures” (BOE), connectant la calor extrema amb la seguretat en el treball.

Normativa i plans estatals sobre incendis forestals

La regulació bàsica en matèria forestal és la Llei 43/2003, de Montes (BOE), modificada per la Llei 21/2015 (BOE). El 2022, el Reial Decret-llei 15/2022 de mesures urgents en incendis forestals (BOE) reforça aquest marc a:

• Exigir a les comunitats autònomes plans anuals de prevenció, vigilància i extinció que cobreixin tot el seu territori i operin tot l’any.
• Detallar continguts mínims (dispositius, èpoques de major risc, punts crítics, mitjans i prohibicions en episodis de perill).

En protecció civil existeix un Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres i publicat per Resolució de 31 d’octubre de 2014 (BOE; còpia operativa en PDF). Aquest pla fixa:

• Quan es declara una emergència d’interès nacional i l’Estat assumeix la direcció.
• Com s’integren mitjans com la UME, les BRIF o els mitjans aeris estatals.
• Els mecanismes de suport als plans autonòmics.

Aquests dispositius s’activen i coordinen a través del Comitè Estatal de Coordinació i Direcció (CECOD) del propi pla, com detalla la nota d’Interior que avança la campanya estatal de 2026 a l’1 de juny (nota Interior, també recollida a Moncloa). La intervenció de Pedro Sánchez en aquesta presentació subratlla que es tracta del “major desplegament de l’Estat” en una campanya antiincendis (discurs).

Complementàriament, l’antiga Directriu bàsica de planificació de protecció civil d’emergència per incendis forestals, aprovada pel Reial Decret 893/2013 (BOE), ha estat parcialment derogada i substituïda per la nova Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023), encara que la directriu segueix aplicant-se fins a l’aprovació del nou instrument específic de planificació.

Eines d’anticipació i adaptació al clima

El 2026, AEMET ha posat en marxa l’Índex de Perill d’Incendis Forestals (IPIF), que combina variables meteorològiques amb dades de vegetació, humitat del sòl i usos del territori, millorant la resolució espacial i la identificació de nivells “molt alt” o “extrem” de perill (IPIF).

En paral·lel, el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) es concreta per 2026‑2030 en un nou Programa de Treball amb 176 mesures per reforçar la resiliència davant onades de calor, inundacions, sequeres i incendis. Inclou, entre altres, una Xarxa Estatal de Refugis Climàtics, accions per adaptar ciutats i edificis a la calor extrema i serveis climàtics específics per a sectors sensibles (programa PNACC 2026‑2030).

Tot això s’insereix en la proposta de Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica, que planteja reforçar la gestió forestal preventiva, crear xarxes de refugis climàtics, protegir treballadors davant la calor i mantenir mitjans permanents contra esdeveniments extrems (Pacte d’Estat). Demócrata ha anat seguint aquestes línies d’actuació, tant en la crònica política com en la cobertura d’onades de calor i incendis (reial decret de coordinació, UME i pressupostos, onades de calor).