Terraquips a Espanya: el mapa de les zones amb més risc després del sisme de Granada

A Espanya, les normes de construcció sismorresistents s'aproven com a reglaments tècnics estatals (sobretot reials decrets que modifiquen el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) o aproven normes específiques com la NCSE‑02 o la NCSP‑07. El procediment combina la legislació general sobre elaboració de normes reglamentàries amb requisits específics de notificació i coordinació tècnica.

1. Marc normatiu de referència

• Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), que fixa els requisits bàsics de seguretat estructural i habilita el Govern per aprovar el CTE i les seves actualitzacions.
• Reial Decret 314/2006, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació i faculta el Ministeri competent per modificar periòdicament els seus Documents Bàsics.
• Reial Decret 997/2002, pel qual s'aprova la Norma de Construcció Sismorresistent: part general i edificació (NCSE‑02) , i el Reial Decret 637/2007 per a la Norma de Construcció Sismorresistent: Ponts (NCSP‑07) .
• Llei 50/1997, del Govern, que regula el procediment d'elaboració de reglaments (memòries, informes, consultes, audiència, dictamen del Consell d'Estat, aprovació pel Consell de Ministres).
• Reial Decret 1337/1999, que imposa la notificació a la UE de projectes de normes i reglaments tècnics (transposició de la Directiva 98/34/CE, avui substituïda per la Directiva (UE) 2015/1535).

2. Òrgans que intervenen

• Ministeri competent en habitatge/edificació (abans Habitatge, després Foment i avui Transports i agendes afins): elabora el projecte i proposa al Consell de Ministres l'aprovació o modificació del CTE i de les normes sismorresistents.
• Comissió Permanent de Normes Sismorresistents, òrgan col·legiat interministerial que, segons el preàmbul del RD 997/2002, elabora i proposa les normes sismorresistents d'edificació (NCSE‑02) i serveix de suport tècnic especialitzat.
• Consell de Ministres, que aprova els reials decrets pels quals es adopten o modifiquen aquestes normes.
• Comunitats Autònomes i sectors afectats, que han de ser escoltats en la tramitació, tal com s'indica, per exemple, en el RD 314/2006.
• Consell d'Estat, que emet dictamen preceptiu sobre els projectes de reials decrets d'especial rellevància com el CTE i les seves grans revisions.

3. Fases principals del procediment

a) Elaboració tècnica del projecte

L'impuls sol partir del ministeri competent o de la Comissió Permanent de Normes Sismorresistents. Aquesta comissió, segons el RD 997/2002, prepara la proposta de nova norma o de revisió (per exemple, substituint l'antiga NCSE‑94 per la NCSE‑02) atenent a l'evolució de la sismologia, la enginyeria sísmica i les normes internacionals o europees.

b) Tràmits interns i coordinació administrativa

Conforme a la Llei 50/1997 i a la pràctica reflectida en el RD 314/2006 i les seves modificacions (com el RD 732/2019 o el RD 450/2022), el projecte de reial decret ha d'anar acompanyat de:

• Memòria justificativa (necessitat, objectius, alternatives, impacte).
• Informes jurídics i tècnics dels centres directius implicats i, si escau, altres ministeris amb competències concurrents (infraestructures, energia, protecció civil, etc.).
• Consulta a les Comunitats Autònomes, per la repercussió territorial i competencial de la normativa d'edificació.
• En molts casos, participació d'òrgans consultius sectorials (comissions tècniques de qualitat de l'edificació o altres).

c) Audiència i informació pública

Les disposicions que modifiquen el CTE i les normes sismorresistents acostumen a sotmetre's a:

• Audiència a organitzacions i associacions dels sectors afectats (col·legis professionals, associacions de constructors, enginyers, asseguradores…), com es preveu en la LOE i es concreta, per exemple, en l'Ordre VIV/1744/2008 sobre el Registre del CTE.
• Tràmit d'informació pública, amb publicació del projecte a la web ministerial per a al·legacions de qualsevol interessat.

d) Notificació a la Unió Europea

Tant el RD 997/2002 com el RD 637/2007 i diverses revisions del CTE indiquen expressament que s'han complert els tràmits del Reial Decret 1337/1999 i de la Directiva 98/34/CE (avui Directiva 2015/1535). Això implica:

• Notificar a la Comissió Europea el projecte de norma tècnica (per afectar productes i la lliure circulació al mercat interior).
• Respectar un període de statu quo, durant el qual no es pot aprovar definitivament la norma si la Comissió o altres Estats membres formulen observacions substantius.

e) Dictamen del Consell d'Estat i aprovació

Un cop completats els informes, consultes i la notificació europea, el projecte s'envia al Consell d'Estat per dictamen. Amb aquest dictamen:

• El Consell de Ministres aprova el reial decret que incorpora la nova norma sismorresistent o modifica el CTE.
• El text es publica al Butlletí Oficial de l'Estat, on sol fixar-se un termini transitori d'adaptació: per exemple, la NCSE‑02 preveia dos anys en què es podia optar per la norma anterior o la nova, tret que l'administració competent imposés aquesta última de forma obligatòria.

En resum, aprovar noves normes sismorresistents a Espanya exigeix un procediment reglamentari complet: elaboració tècnica especialitzada, coordinació interministerial i amb les Comunitats Autònomes, audiència i informació pública, notificació prèvia a la UE i, finalment, aprovació mitjançant reial decret del Consell de Ministres i publicació al BOE amb terminis d'entrada en vigor i d'adaptació clarament definits.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), adscrit al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, és l'organisme estatal de referència en la vigilància de l'activitat sísmica i d'altres fenòmens geofísics a Espanya. Les seves competències en aquest àmbit s'articulen a través de la Xarxa Sísmica Nacional i de diversos plans i normes que li encarreguen l'observació, avaluació i comunicació dels fenòmens potencialment destructius.

Des del punt de vista normatiu, diverses disposicions delimiten les seves funcions. La Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc de maremots, aprovada pel Reial Decret 1053/2015, de 20 de novembre, integra la Xarxa Sísmica Nacional (RSN), dependent de l'IGN, en el Sistema Nacional d'Alerta davant Maremots. En aquesta Directriu s'estableix que la RSN és l'òrgan encarregat de detectar, valorar i informar, en primera instància, sobre els fenòmens que, per les seves característiques, puguin generar maremots, la qual cosa implica una funció contínua de vigilància sísmica i anàlisi ràpid dels esdeveniments.

A més, el Reial Decret 253/2024, de 12 de març, que desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, atribueix a la Direcció General de l'IGN, entre altres, la competència de planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta davant determinats riscos geofísics. En un conveni publicat al BOE es recull expressament que, d'acord amb aquest reial decret, l'IGN és responsable de:

• La planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions sobre maremots que puguin afectar les costes espanyoles, així com la participació en xarxes internacionals d'alerta i la realització d'estudis sobre sistemes d'alerta primerenca i perillositat.
• La planificació i gestió de xarxes geodèsiques, mareògrafs i altres infraestructures d'observació, que serveixen de base per a l'anàlisi geodinàmic i la monitorització de deformacions i variacions del nivell del mar vinculades a fenòmens sísmics i tsunamis.

A aquest marc s'hi suma el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, aprovat pel Consell de Ministres el 4 de març de 2025 i elaborat pel propi IGN. Segons la nota oficial del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, el Pla desenvolupa 58 mesures per reforçar les xarxes de vigilància i detecció de fenòmens naturals destructius (terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis o tempestes espacials), millorar els sistemes de comunicació d'alertes i optimitzar la coordinació interadministrativa.

En aquest context, l'IGN assumeix un paper central en:

• L'operació i millora de la Xarxa Sísmica Nacional, incloent el desplegament de noves estacions i la modernització de la instrumentació.
• El desenvolupament d'eines basades en intel·ligència artificial per millorar les alertes primerenques en cas de terratrèmols, amb l'objectiu de reduir els temps de detecció i la incertesa sobre magnitud i localització.
• L'elaboració de pronòstics a curt, mitjà i llarg termini sobre perillositat sísmica i altres riscos geofísics, donant suport a la planificació d'emergències i la definició de polítiques públiques de reducció de risc.

Operativament, la vigilància sísmica que exerceix l'IGN es materialitza en diverses línies d'activitat complementàries:

• Monitorització contínua 24/7 de la sismicitat mitjançant la Xarxa Sísmica Nacional, que registra i analitza els terratrèmols que es produeixen al territori nacional i en les seves àrees d'influència.
• Determinació ràpida dels paràmetres dels sismes (localització, magnitud, profunditat) i valoració inicial del seu possible impacte, informació que es transmet a Protecció Civil i altres autoritats competents.
• Emissió d'informes i butlletins sobre l'activitat sísmica i sobre episodis concrets, que serveixen tant a la gestió d'emergències com a la comunicació pública.
• Cooperació científica i tècnica amb universitats, consorcis d'observació i altres infraestructures de recerca, a través de convenis que preveuen l'intercanvi de dades, el desplegament de noves estacions i el desenvolupament conjunt de projectes de monitorització avançada (per exemple, per a maremots).

En resum, l'IGN no només gestiona la xarxa instrumental que permet vigilar i caracteritzar els terratrèmols que afecten Espanya, sinó que, recolzat pels reials decrets que fixen les seves funcions i pel Pla Nacional de Vigilància Sísmica i Volcanològica, actua com a node principal del sistema públic d'alerta i de suport tècnic per a la protecció civil davant els riscos sísmics i altres fenòmens geofísics.

No s'ha localitzat a les fonts consultades, ni a la base de dades del diari Demòcrata ni a les cerques web complementàries, una taula o notícia que reculli de forma explícita i desglossada la distribució d'escons al Congrés dels Diputats per províncies per a Granada, Almeria, Múrcia i Alacant a les últimes eleccions generals. Per aquest motiu no puc indicar-te, amb suport documental concret, quin partit va obtenir la major representació parlamentària a cadascuna d'aquestes circumscripcions.

En la investigació realitzada s'han rastrejat diferents tipus de continguts sobre eleccions generals: anàlisi de la composició del Congrés després del 23J, articles sobre la formació de grups parlamentaris, agregadors d'enquestes i peces de context sobre l'aritmètica parlamentària. Tanmateix, aquests textos es centren en:

• La suma d'escons per grans blocs (per exemple, PP–Vox front a PSOE–Sumar i altres socis) a nivell estatal.
• La discussió sobre els suports necessaris per investir un president o validar reials decrets-llei.
• Qüestions organitzatives del Congrés i del Senat (constitució de comissions, sous d'assessors, cessió d'escons per formar grup, etc.).

Cap d'aquestes peces entra en el detall territorial que necessites (escons al Congrés per partit i per província per a les últimes generals, circumscripció per circumscripció). En la traça de cerca també es van provar consultes molt més específiques –per exemple, “resultats definitius eleccions generals 23J 2023 Congrés província Granada/Almeria/Múrcia/Alacant repartiment d'escons”, “mapa resultats Congrés per províncies 23 de juliol de 2023” o “taula escons per províncies 23J Granada Almeria Múrcia Alacant”– acotant dates als dies posteriors als comicis. Malgrat això, no van aparèixer gràfics, taules o notícies amb la dada provincial que permeti afirmar amb seguretat quin partit té més diputats a cadascuna d'aquestes quatre províncies.

Atès que les instruccions que segueixo m'obliguen a basar la resposta només en informació efectivament localitzada aquesta vegada (i a no completar llacunes amb memòria prèvia o amb estimacions), no és possible oferir una llista de “partit guanyador per província” sense incórrer en un grau d'especulació que no seria acceptable per a un ús rigorós. Qualsevol afirmació del tipus “a la província X el partit Y és el que més escons té al Congrés després de les últimes generals” hauria de recolzar-se explícitament en:

• O bé en els resultats oficials del Ministeri de l'Interior (Direcció General de Política Interior), que publica l'escrutini definitiu per circumscripció i per candidatura a la seva web de resultats electorals.
• O bé en algun agregador de dades (premsa, portals demoscòpics o de dades) que reprodueixi aquesta taula provincial amb suficient claredat i data d'actualització.

Com que aquestes taules no han aparegut en els documents recuperats, l'única recomanació sòlida que et puc donar és acudir directament a la font oficial. Per obtenir la informació exacta que busques, el camí més fiable és:

1. Entrar a la web de resultats electorals del Ministeri de l'Interior (eleccions generals).
2. Seleccionar el procés de les últimes eleccions generals celebrades (les més recents que figurin com a “definitives”).
3. Escollir, al menú, l'opció “Congrés dels Diputats”.
4. Filtrar per circumscripció i consultar, una a una, les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Alacant.
5. Anotar per a cada província:
   • Quins partits han obtingut escons.
   • Quants escons té cadascun.

Amb aquesta taula davant podràs veure de forma immediata quin partit té la major representació a cada circumscripció; si hi hagués empats en nombre d'escons (per exemple, dos partits amb el mateix nombre de diputats en una mateixa província), això també quedaria clar en el propi desglossament oficial.

Si vols, en un segon pas et puc ajudar a interpretar aquestes dades un cop que disposis d'elles (per exemple, comparant la distribució provincial amb el resultat estatal, analitzant si en aquestes províncies hi ha domini clar d'un bloc o major fragmentació, o veient l'evolució respecte a eleccions anteriors).