Un terratrèmol de magnitud 3,6 sacseja Almeria i té el seu epicentre a Antas

Després d'un terratrèmol, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), a través de la Xarxa Sísmica Nacional, segueix una cadena d'actuacions que combinen registre automàtic, revisió experta i actualització de la informació pública i oficial. L'objectiu és oferir dades cada vegada més precises sobre localització, magnitud i impactes del sisme, i alimentar els sistemes d'alerta i de planificació d'emergències.

1. Detecció automàtica i registre inicial

La base del sistema són les xarxes de vigilància que gestiona l'IGN. El Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, aprovat pel Consell de Ministres per a 2025‑2028 i elaborat pel propi IGN, estableix que es reforçaran i densificaran aquestes xarxes per millorar la detecció ràpida de terratrèmols i altres fenòmens geofísics (nota de premsa de Transports).

Quan es produeix un sisme, les estacions sísmics de la Xarxa Sísmica Nacional envien en temps (gairebé) real els registres al centre de dades de l'IGN. Amb aquestes primeres dades instrumentals es calcula automàticament una solució preliminar:

• Hipocentre (profunditat i coordenades).
• Magnitud preliminar.
• Hora d'origen del terratrèmol.

Aquesta informació preliminar alimenta serveis com IGN Terratrèmols, aplicació que el Centre Nacional d'Informació Geogràfica presenta com a visor públic de l'activitat sísmica registrada per l'IGN (aplicacions del CNIG).

2. Revisió i refinament dels paràmetres sísmics

La primera solució rarament és la definitiva. El propi Pla Nacional indica que es pretén “avançar en el coneixement i en la investigació” per millorar els pronòstics i la qualitat de la informació, i que es desplegaran eines –inclosa la Intel·ligència Artificial– per fer més eficaços els sistemes de vigilància i alerta primerenca (MITMA, 4/3/2025). A la pràctica, això es tradueix en:

• Incorporació progressiva de més estacions (incloses xarxes regionals o internacionals) als càlculs, cosa que permet refinar la localització.
• Ús d'algorismes de processament avançats i, cada vegada més, tècniques d'IA per distingir senyal útil de soroll i ajustar magnituds.
• Revisió experta per sismòlegs, que contrasten els resultats automàtics amb el coneixement previ de la zona, seqüències sísmics en curs, etc.

A mesura que es confirmen més fases sísmics i es validen els registres, l'IGN actualitza els paràmetres de l'esdeveniment a les seves bases de dades i al visor públic. D'aquí que, en els primers minuts, les xifres de magnitud o profunditat puguin canviar lleugerament, quelcom que la premsa també descriu habitualment per a altres serveis sísmics.

3. Actualització de catàlegs i sistemes d'alerta

La feina de l'IGN no es limita a un terratrèmol aïllat: manté catàlegs històrics i mapes de perillositat que s'utilitzen per a la planificació d'emergències i normativa. El Pla Nacional fixa 58 mesures per reforçar xarxes i millorar tant la resposta immediata com els anàlisis a mitjà i llarg termini, de manera que cada nou esdeveniment s'incorpora a:

• El catàleg oficial de terratrèmols a Espanya i zones properes.
• Estudis de perillositat i risc sísmic per àrees.
• Sistemes d'alerta específics (per exemple, el Sistema Nacional d'Alerta davant de Maremots, on la Xarxa Sísmica Nacional és l'òrgan que detecta, valora i informa en primera instància d'esdeveniments que puguin generar maremots, segons el conveni IGN‑SOCIB publicat al BOE BOE‑A‑2025‑22841).

En paral·lel, l'IGN subministra informació normalitzada a Protecció Civil i a altres organismes competents, que l'integren en els seus plans especials de risc sísmic (estatals i autonòmics) per donar suport a decisions de gestió de l'emergència.

4. Millora contínua i cooperació institucional

Els documents oficials destaquen que el sistema funciona en un marc de millora contínua i cooperació. En l'elaboració del Pla Nacional van participar 54 entitats acadèmiques, científic‑tècniques i administracions públiques, amb la finalitat de coordinar xarxes, compartir dades i reforçar la capacitat de resposta davant crisis sismo‑volcàniques.

A més, convenis específics –com el citat amb SOCIB per a maremots o acords amb universitats– reforcen capacitats tècniques (nous sensors, transmissió en temps real, desenvolupament de models) que repercuteixen directament en la qualitat i rapidesa amb què es revisen i actualitzen les dades sísmics cada vegada que es produeix un terratrèmol.

En resum, després d'un sisme l'IGN passa d'un registre automàtic preliminar a una solució revisada i validada, que s'integra en catàlegs i sistemes d'alerta i es posa a disposició de les autoritats i de la ciutadania a través d'eines com IGN Terratrèmols, dins d'una estratègia nacional de vigilància sísmica i reducció del risc.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), adscrit al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, és l'organisme estatal de referència a Espanya per a la vigilància de l'activitat sísmica i altres fenòmens geofísics. Les seves competències en aquest àmbit es recolzen en diversos reials decrets i en el desenvolupament del Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, i es concreten sobretot a través de la gestió de la Xarxa Sísmica Nacional i del seu paper en els sistemes d'alerta, especialment davant de maremots.

Base normativa de les competències de l'IGN

En el pla orgànic, el Reial Decret 253/2024, de 12 de març, que desenvolupa l'estructura bàsica del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, atribueix a la Direcció General de l'IGN, entre altres, les següents funcions (recollides en un conveni publicat al BOE):

• Planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions davant dels maremots que puguin afectar les costes espanyoles, així com la participació en xarxes internacionals d'alerta de tsunami i la realització de treballs i estudis sobre sistemes d'alerta primerenca i perillositat per maremots (text del conveni).
• Planificació i gestió de xarxes geodèsiques i de la xarxa de mareògrafs que formen part del Sistema de Referència Geodèsic Espanyol, incloent l'explotació i anàlisi d'observacions geodèsiques i geodinàmiques (BOE-A-2025-22841).

En l'àmbit de protecció civil, el Reial Decret 1053/2015, de 20 de novembre, que aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant del risc de maremots, estableix que la Xarxa Sísmica Nacional (RSN), dependent de l'IGN, forma part del Sistema Nacional d'Alerta davant de Maremots i la defineix com l'òrgan:

«encarregat de detectar, valorar i informar, en primera instància, sobre aquells fenòmens que, per les seves característiques, podrien produir maremots» (BOE-A-2025-22841, que cita expressament el RD 1053/2015).

A més, el Govern va encarregar al Ministeri —a través del Reial Decret‑llei 2/2022— la redacció d'un Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, la elaboració del qual es va confiar a l'IGN. Segons la nota oficial del ministeri (4 de març de 2025), el Consell de Ministres va aprovar aquest Pla, que:

• Desenvolupa 58 mesures per reforçar les xarxes de vigilància i detecció de terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis i altres fenòmens.
• Busca millorar els sistemes de comunicació i resposta i la coordinació entre administracions.
• Preveu que la Xarxa Sísmica Nacional desenvolupi eines basades en intel·ligència artificial per millorar les alertes primerenques en cas de terratrèmols (nota del Ministeri de Transports).

Funcions de l'IGN en vigilància sísmica i Xarxa Sísmica Nacional

Sobre aquesta base normativa, les funcions de l'IGN en matèria de vigilància sísmica es poden resumir en diversos blocs:

• Operació de la Xarxa Sísmica Nacional (RSN): l'IGN és l'organisme que registra oficialment els terratrèmols a Espanya i zones properes. Diferents informacions oficials i de premsa descriuen com l'IGN manté actualitzat en temps real el registre de sismes, que serveix de referència per a administracions i ciutadania.
• Detecció i avaluació de l'activitat sísmica: la RSN detecta els moviments sísmics, determina paràmetres com localització, magnitud i profunditat, i permet distingir entre sismicitat tectònica, volcànica o altres causes. Aquesta capacitat es menciona indirectament quan les notes oficials al·ludeixen que l'IGN “detecta” i “registra” terratrèmols i que la RSN és la base per a la vigilància del risc (Pla Nacional).
• Cartografia de la perillositat sísmica: l'IGN manté mapes de sismicitat i perillositat que identifiquen les zones de major risc sísmic a Espanya (sud i sud-est peninsular, mar d'Alborán, Golf de Cadis, Pirineus, Canàries, etc.), que s'utilitzen com a referència per a la planificació i la normativa sismorresistent (anàlisi sobre zones de risc).
• Suport tècnic a la planificació de protecció civil: en el cas dels maremots, la RSN és l'òrgan de primera detecció i valoració dins del Sistema Nacional d'Alerta davant de Maremots (RD 1053/2015). Els seus anàlisis serveixen perquè els òrgans de protecció civil decideixin si activar o no mesures d'emergència.
• Desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca: el Pla Nacional preveu que la RSN incorpori eines d'intel·ligència artificial per avançar uns segons l'emissió d'alertes sobre terratrèmols, i que es coordinin els diferents sistemes de vigilància per “actuar com un de sol”, millorant els temps d'avís i reduint riscos (nota oficial).
• Cooperació científica i tècnica: l'IGN signa convenis amb universitats i altres infraestructures científiques per reforçar l'observació geofísica (per exemple, monitorització del nivell del mar amb boies GNSS com a part del sistema nacional d'alerta davant de maremots), cosa que complementa la vigilància sísmica i tsunami‑genètica (BOE‑A‑2025‑22841).

En conjunt, la normativa citada situa l'IGN com a responsable de la xarxa de vigilància sísmica de l'Estat, gestor de la Xarxa Sísmica Nacional i peça tècnica clau en els sistemes d'alerta, sobretot davant del risc de maremots. Els avisos a la població i la gestió operativa d'emergències corresponen als òrgans de protecció civil, però es recolzen en la informació geofísica que l'IGN i la RSN proporcionen de forma contínua.

La resposta a terratrèmols a Andalusia s'emmarca en un sistema escalonat: normativa bàsica estatal de protecció civil i normativa pròpia andalusa de gestió d'emergències i planificació territorial. No existeix, segons les fonts consultades, un pla andalús específic només per a risc sísmic publicat com a tal, però els terratrèmols s'aborden com un dels riscos integrats en els plans territorials i especials de protecció civil, recolzats en la directriu i el pla estatal davant risc sísmic.

1. Marc estatal bàsic de protecció civil i risc sísmic

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (BOE). Defineix la protecció civil com a servei públic i articula el Sistema Nacional de Protecció Civil, fixant:
  • L'obligació de prevenir, planificar, intervenir i recuperar davant emergències.
  • L'existència de plans territorials i plans especials davant riscos concrets (inclòs el sísmic).
  • La necessària coordinació entre Estat, comunitats autònomes i entitats locals, i la participació d'aquestes en el Consell Nacional de Protecció Civil.
  Aquesta llei obliga a comunitats autònomes i entitats locals a dotar-se de planificació pròpia coherent amb la norma bàsica i les directrius estatals.
• Reial Decret 524/2023, de 20 de juny, pel qual s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil (BOE). Desenvolupa la Llei 17/2015 i:
  • Estableix el catàleg de riscos objecte de planificació.
  • Defineix el contingut mínim dels plans territorials, plans especials i plans d'autoprotecció.
  • Ordena que els plans territorials de comunitats autònomes i entitats locals integrin els plans especials del seu àmbit.
  Tot i que no regula només el risc sísmic, és la referència d'obligat compliment per a com han de planificar i coordinar-se Andalusia i els municipis davant terratrèmols.
• Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Acord de Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995 i publicada per Resolució de 5 de maig de 1995 (BOE).
  • Ordena elaborar plans especials davant el risc sísmic a nivell estatal, autonòmic i local a les zones de perillositat sísmica.
  • Inclou totes les províncies andaluses com a àrees de perillositat sísmica.
  • Fixa requisits mínims sobre estructura, organització, criteris operatius i mecanismes de coordinació entre plans estatal, autonòmics i d'actuació local.
• Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 26 de març de 2010 i publicat per Resolució de 29 de març de 2010 (BOE).
  • Defineix l'organització i procediments d'actuació dels recursos i serveis de l'Estat davant terratrèmols.
  • Es recolza operativament en els plans especials i territorials de les comunitats autònomes i en els plans d'actuació d'àmbit local.
  • Preveu mecanismes de suport als plans autonòmics quan aquests ho requereixin o no tinguin capacitat suficient.
• Normes de construcció sismorresistent, que afecten sobretot la fase preventiva:
  • Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, que aprova la NCSE-02 (part general i edificació) (BOE).
  • Reial Decret 637/2007, de 18 de maig, que aprova la norma de construcció sismorresistent per a ponts (NCSP-07) (BOE).
  Vinculen les administracions en la seva funció urbanística i de control d'obres, reduint la vulnerabilitat estructural davant terratrèmols.

2. Normativa andalusa i obligacions d'autoritats locals i autonòmiques

• Llei 2/2002, de 11 de novembre, de Gestió d'Emergències a Andalusia (BOE). És la norma marc andalusa en protecció civil i emergències:
  • Configura el sistema andalús de protecció civil i el Centre de Coordinació d'Emergències.
  • Defineix els plans d'emergència com a instrument normatiu bàsic i distingeix:
    • Plans territorials d'emergència (inclòs el Pla Territorial d'Emergències d'Andalusia i els plans municipals).
    • Plans especials i específics per a riscos concrets “de especial significació” (entre els quals s'inclou el sísmic en la pràctica de planificació).
    • Plans d'autoprotecció i plans sectorials.
  • Obliga les entitats locals a:
    • Elaborar i aprovar plans territorials d'emergència d'àmbit municipal, homologats per la Comissió de Protecció Civil d'Andalusia.
    • Integrar els seus plans amb el Pla Territorial d'Emergències d'Andalusia i amb els plans especials.
    • Proporcionar informació de mitjans i recursos a la Junta i participar en els dispositius de coordinació.
  • Obliga la Junta a:
    • Elaborar el Pla Territorial d'Emergències d'Andalusia i els plans especials (inclòs el relatiu a risc sísmic quan procedeixi).
    • Dirigir i coordinar la resposta en l'àmbit autonòmic, excepte declaració d'interès nacional.
• Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia (PTEAnd), aprovat per Decret 69/2024, de 4 de març, segons la correcció d'errors publicada al BOJA (BOJA).
  • Actua, segons la pròpia Llei 2/2002, com a pla director: fixa directrius i requisits per a tots els plans d'emergència andalusos.
  • Estableix el marc orgànic i funcional per a la resposta regional i provincial davant greus emergències, incloses les derivades de terratrèmols.
  • És la referència a la qual han d'adaptar-se els plans municipals i els plans especials de risc.

3. Síntesi d'obligacions concretes davant terratrèmols

• Junta d'Andalusia: ha de planificar (PTEAnd i plans especials), coordinar els serveis operatius i donar suport i homologar els plans municipals, en coherència amb la Llei 17/2015, la Norma Bàsica de Protecció Civil i la Directriu Sísmica.
• Entitats locals andaluses: han d'aprovar plans territorials d'emergència municipals, preveure l'activació i direcció local davant terratrèmols i garantir la integració amb plans autonòmics i estatals.
• Coordinació amb l'Estat: quan l'emergència es declara d'interès nacional, regeix el Pla Estatal de Risc Sísmic i s'activa l'esquema de comitès de direcció i centres de coordinació integrats descrit en el pla de 2010.