Per què tremola tant Granada? Les falles, el xoc de plaques i el sòl que amplifica els terratrèmols

Amb la informació disponible en els butlletins oficials i en les notes de la Junta d'Andalusia consultades, no consta que hi hagi ara mateix una actualització formal en tramitació del Pla d'Emergència d'Andalusia davant el Risc Sísmic (pla especial autonòmic) sotmesa a informació pública o pendent d'aprovació pel Consell de Govern. El pla vigent està plenament operatiu i s'ha mantingut en fase d'emergència, situació operativa 1, per a la província de Granada després dels últims terratrèmols.

Situació actual del pla sísmic a Andalusia

Els documents més recents localitzats es refereixen a l'activació i gestió operativa del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic d'Andalusia, no a la seva revisió normativa:

• La nota oficial de la Conselleria de Presidència, Sanitat i Emergències del 18 d'agost de 2026 (comunicat de la Junta) indica que la direcció de l'emergència manté activada la fase d'emergència, situació operativa 1, del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic a Andalusia per a la província de Granada.
• En aquesta mateixa nota es detalla l'activitat del Comitè Assessor del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic, que s'ha reunit repetidament per seguir la sèrie sísmica i coordinar serveis d'emergència, 112, ajuntaments, experts de l'IGN i instituts geofísics.
• Altres comunicacions oficials recents, com la del Servei Andalús de Salut sobre la suspensió d'activitat programada a Granada pels moviments sísmics (nota del SAS), es limiten a descriure la gestió de l'emergència, però tampoc anuncien un procediment de revisió del pla autonòmic.

A més, la Junta ha reforçat en els últims anys l'estructura general de protecció civil:

• Aprovació del Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia (PTEAnd) per Decret 69/2024, citat en l'Acord de 16 de desembre de 2025 que aprova el contracte de gestió de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia.
• Creació d'una unitat pròpia d'anàlisi de riscos dins de l'Agència d'Emergències d'Andalusia i desenvolupament del Pla Integral de Gestió d'Emergències d'Andalusia (PIGEA), segons la nota “L'Agència d'Emergències d'Andalusia comptarà amb una unitat pròpia d'anàlisi de riscos” (nota de la Junta).
• Conveni amb el Consell Andalús de Col·legis Oficials d'Arquitectes per crear un grup d'arquitectes formats en emergències i avaluació de danys, que inclou referències específiques al risc sísmic i a la revisió d'edificacions vulnerables (conveni sobre arquitectes voluntaris).

Tot això apunta a un reforç del sistema de protecció civil i de la resposta davant terratrèmols, però no a una fase concreta d’“actualització normativa” del propi pla sísmic autonòmic al BOJA.

Què suposaria una actualització i pròxims passos típics

A Espanya, els plans especials de protecció civil davant riscos concrets (com el sísmic) s’aproven i es revisen mitjançant normes del Govern autonòmic, normalment:

• Elaboració tècnica de l’esborrany per la Direcció General d’Emergències i Protecció Civil i l’Agència d’Emergències d’Andalusia.
• Consulta pública prèvia i informació pública del projecte de decret o del propi pla, anunciades a través del Portal de Participació i del BOJA.
• Informe del Consell Andalús de Protecció Civil i, si escau, del Consell Nacional de Protecció Civil si afecta la coordinació estatal.
• Aprovació pel Consell de Govern, mitjançant decret, i publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Junta d’Andalusia.
• Fase d’implantació: formació i simulacres, adaptació dels plans municipals d’actuació davant el risc sísmic i actualització de protocols del 112.

Atès que en les cerques realitzades no apareix cap projecte de decret ni anunci d’informació pública vinculat específicament a una “actualització del Pla d’Emergència davant el Risc Sísmic d’Andalusia”, la conclusió prudent és que:

• El pla sísmic autonòmic continua vigent i operatiu, com mostren les activacions recents.
• No hi ha evidència pública, a data 19 d’agost de 2026, que aquesta actualització estigui formalment en una fase concreta de tramitació (consulta, audiència, aprovació pendent, etc.).

Si la Junta decidís iniciar aquesta revisió, els pròxims passos esperables serien la publicació d’un anunci de consulta o informació pública del projecte de pla o de decret d’aprovació al BOJA i al portal de participació, seguit de la seva elevació al Consell de Govern per a aprovació definitiva i, posteriorment, el desplegament d’accions d’implantació i simulacres en coordinació amb els ajuntaments de les zones de major risc sísmic.

L’Institut Geogràfic Nacional (IGN), depenent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, és l’organisme estatal de referència per a la vigilància i monitorització de l’activitat sísmica a Espanya. Les seves competències s’exerceixen, principalment, a través de la Xarxa Sísmica Nacional, que proporciona les dades que permeten a Protecció Civil i a les administracions gestionar les emergències.

Competències bàsiques de l’IGN en sismologia

Diverses fonts oficials i periodístiques coincideixen que l’IGN és l’organisme responsable de la detecció, localització i càlcul dels paràmetres sísmics a Espanya. Segons una anàlisi sobre l’organització de competències davant terratrèmols, l’IGN:

• Detecta i analitza els terratrèmols que es produeixen en territori espanyol.
• Determina la magnitud, l’epicentre, la profunditat i la intensitat amb què s’han sentit els moviments.
• Actualitza contínuament el catàleg sísmic, revisant els paràmetres (magnitud, coordenades, profunditat) a mesura que s’incorporen noves dades.
• Proporciona informació científica a Protecció Civil i a les autoritats, que l’utilitzen per decidir mesures com evacuacions, tancaments d’infraestructures o canvis de fase en els plans d’emergència.

L’IGN no dirigeix l’emergència (no ordena desallotjaments ni talls de carrers), però aporta un insum crític: les dades sísmics oficials sobre on tremola, amb quina força i com evoluciona una seqüència.

Xarxa Sísmica Nacional: funció operativa

La Xarxa Sísmica Nacional (RSN), depenent de l’IGN, és la infraestructura tècnica que fa possible aquesta vigilància. Distintes informacions descriuen que:

• Registra cada moviment sísmic i determina hora, epicentre, magnitud i profunditat, a més de recopilar informació sobre la intensitat sentida.
• Opera un catàleg oficial de terratrèmols i un visor en línia on es consulten els últims terratrèmols, amb cerca per zona, dates, magnitud o profunditat.
• Manté una xarxa densa d’estacions permanents (per exemple, 52 sensors en un radi de 50 km a la zona de Granada) i pot desplegar estacions portàtils per millorar la caracterització d’una sèrie.
• Revisa els senyals registrats i pot corregir posteriorment magnitud, profunditat o localització, de manera que les dades inicials es consideren provisionals.

A més, la RSN fomenta la participació ciutadana mitjançant el qüestionari macrosísmic de l’IGN, que permet estimar la intensitat en funció dels efectes percebuts sobre persones i edificacions.

Marc legal i planificació nacional

En l’àmbit legal i estratègic, l’IGN desenvolupa un paper central en instruments recents:

• El Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d’altres Fenòmens Geofísics 2025‑2028 va ser elaborat per l’IGN per encàrrec del Govern a través del Reial Decret‑llei 2/2022. El pla contempla 58 mesures per reforçar xarxes de vigilància (terratrèmols, erupcions, tsunamis, meteorologia espacial) i millorar els sistemes de comunicació i resposta.
• En aquest marc, la RSN preveu desenvolupar eines basades en intel·ligència artificial per millorar les alertes primerenques en cas de terratrèmols.
• Segons una resolució del BOE de 2025, i en virtut del Reial Decret 1053/2015 (Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc de maremots), la Xarxa Sísmica Nacional forma part del Sistema Nacional d’Alerta davant Maremots, sent l’òrgan encarregat de detectar, valorar i informar en primera instància de fenòmens que puguin generar tsunamis.

Aquestes normes i plans situen l’IGN com a peça clau de l’arquitectura de protecció civil davant riscos geofísics, integrant la vigilància sísmica amb altres perills com volcans o maremots.

Relació amb altres administracions i organismes

La distribució de responsabilitats a Espanya s’articula de forma escalonada: els ajuntaments ofereixen la primera resposta, les comunitats autònomes dirigeixen l’emergència ordinària i l’Estat assumeix la vigilància sísmica, la coordinació nacional i el suport extraordinari. Dins d’aquest últim nivell:

• L’IGN és la referència tècnica estatal per a les dades sísmics.
• La seva informació serveix de base per als plans autonòmics de risc sísmic i per a l’activació de mitjans estatals (com la UME) quan és necessari.
• En sèries sísmics rellevants col·labora amb altres organismes científics, com l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, per analitzar l’origen dels moviments, les amenaces associades i les mesures de prevenció.

En suma, les competències de l’IGN en matèria sísmica combinen la vigilància instrumental contínua, la gestió i difusió del catàleg oficial de terratrèmols, la participació en la planificació de protecció civil (inclòs el sistema d’alerta de maremots) i l’assessorament tècnic permanent a les autoritats responsables de la gestió d’emergències.

Perquè un edifici a Granada es consideri legalment “resistent a terratrèmols” no existeix una etiqueta única, sinó el compliment conjunt de diverses normes estatals i autonòmiques que fixen com ha de projectar-se, construir-se, mantenir-se i, si escau, reforçar l’estructura en una zona sísmica. A la pràctica, els requisits estructurals provenen de l’Estat, mentre que Andalusia i l’Ajuntament actuen sobre planejament i llicències.

1. Marc normatiu bàsic aplicable a Granada

• Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat pel Reial Decret 314/2006 (text al BOE), amb les seves successives modificacions. Dins del CTE s’integra el Document Bàsic de Seguretat Estructural, que remet a normes específiques de sismo-resistència per definir les accions sísmics i els criteris de càlcul.
• Norma de construcció sismorresistent: part general i edificació (NCSE‑02), aprovada pel Reial Decret 997/2002 (NCSE‑02), d’aplicació als projectes i obres d’edificació a tot el territori nacional. Estableix les accions sísmics de càlcul, la zonificació sísmica d’Espanya i les regles bàsiques de projecte.
• Codi Estructural (formigó, acer i estructures mixtes), aprovat pel Reial Decret 470/2021 (Codi Estructural), que regula el projecte, execució, control, manteniment i reforç d’estructures, i enllaça amb els plantejaments de càlcul sísmic (incloent referències a Eurocodis).
• Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Acord del Consell de Ministres i publicat per Resolució de 29 de març de 2010, que incorpora el mapa oficial de perillositat sísmica i classifica les zones amb risc rellevant (entre elles, l’àrea de Granada).
• Normativa urbanística andalusa, especialment la Llei 7/2021, d’impuls per a la sostenibilitat del territori d’Andalusia (Llei 7/2021) i el seu Reglament General, aprovat pel Decret 550/2022 (BOJA), que ordenen sòl, usos i condicions de l’edificació i disciplinen llicències i control urbanístic.

Per a normes UNE/Eurocodis, el BOE publica les llistes de normes UNE, però el seu contingut es consulta a través dels organismes de normalització. El Codi Estructural i el CTE permeten justificar el compliment usant Eurocodis com a referència tècnica.

2. Requisits sismorresistents clau

2.1. Zonificació i accions sísmics a Granada

La NCSE‑02 i el Pla Estatal de Risc Sísmic situen Granada en una àrea de perillositat sísmica significativa a nivell peninsular. D’aquí se’n deriven:

• Uns valors d’acceleració sísmica de càlcul relativament elevats en comparació amb moltes altres zones d’Espanya.
• L’ en el dimensionament de l’estructura de pràcticament tots els edificis d’ús habitual (residencial, docent, sanitari, etc.).

2.2. Categories d’ús / importància

La NCSE‑02 i el CTE classifiquen les construccions segons la seva categoria d’importància:

• Edificació residencial i d’oficines ordinària (categoria “normal”).
• Edificis essencials (hospitals, centres d’emergència, infraestructures crítiques), per als quals s’exigeixen majors nivells de seguretat i verificació davant sisme.
• Edificis d’alta concurrència (escoles, pavellons esportius, centres comercials), on el risc per a la vida humana en cas de col·lapse exigeix coeficients de seguretat reforçats.

2.3. Criteris de projecte i anàlisi estructural

• Anàlisi sísmic obligatori mitjançant mètodes estàtics equivalents o dinàmics (modal/espectrals), segons la regularitat i alçada de l’edifici, emprant l’espectre elàstic definit per a la zona de Granada.
• Limitació de desplaçaments i derives de planta, per evitar danys excessius encara que no hi hagi col·lapse.
• Disseny de l’estructura amb capacitat de dissipar energia (ductilitat adequada) i amb continuïtat en els elements resistents i en les trajectòries de càrrega.
• Detalls constructius sismorresistents específics (armat mínims, confinament de nusos, ancoratges, longitud de solapes, connexions entre elements, etc.), regits per la NCSE‑02 i desenvolupats en el Codi Estructural per a formigó, acer i estructures mixtes.

2.4. Edificis existents i reforços

El Codi Estructural dedica part del seu contingut a la gestió d’estructures existents, incloent:

• Inspecció i avaluació de la capacitat estructural davant accions sísmics, prenent com a referència les exigències actuals.
• Solucions de reforç i reparació (mànigues de formigó, acer afegit, elements d’armadura, etc.), que han de dissenyar-se d’acord amb els mateixos principis de ductilitat i jerarquia de resistències.
• Aplicació d’aquestes exigències quan es realitzen rehabilitacions importants, canvis d’ús rellevants o ampliacions, sempre que la normativa urbanística i el CTE ho requereixin.

3. Llicències i control administratiu a Granada

La Llei 7/2021 i el seu Reglament General configuren el marc de:

• Llicències urbanístiques d’obra nova i de rehabilitació, on el promotor ha d’aportar un projecte redactat per tècnic competent que justifiqui el compliment del CTE, de la NCSE‑02 i del Codi Estructural.
• Disciplina urbanística i potestat inspectora de l’Ajuntament de Granada i de la Junta d’Andalusia, que poden exigir la correcció d’obres i, si escau, sancionar si no s’ajusten al projecte aprovat.
• Deure de conservació i rehabilitació de les edificacions, incloent la seguretat estructural.

En síntesi, un edifici a Granada es considera “resistent a terratrèmols” en termes legals quan el seu projecte i execució acrediten, en l’expedient de llicència, el compliment del CTE, la NCSE‑02, el Codi Estructural i la normativa urbanística andalusa i municipal aplicable, prenent com a base la perillositat sísmica de la zona assenyalada en el mapa oficial.