Una oferta de treball com a cuiner, mecànic, sanitari o agricultor pot acabar amb el candidat signant un contracte militar i sent enviat al front d'Ucraïna. Rússia ha intensificat durant els últims mesos les seves campanyes per captar combatents estrangers i Espanya apareix entre els països als quals aquestes xarxes s'estan dirigint especialment a comunitats llatinoamericanes.
El sistema combina anuncis a les xarxes socials, pàgines web que aparenten ser agències de contractació i contactes directes a través de WhatsApp, Telegram o Instagram. En alguns casos s'ofereix des del principi un contracte amb el Ministeri de Defensa rus. En altres, el component militar queda ocult darrere d'una suposada oportunitat laboral a Rússia o fins i tot a Espanya.
Una investigació publicada aquest dissabte per El Español reconstrueix el cas de Matías Ignacio Amaro Silva, un uruguaià de 36 anys al qual van assegurar que treballaria com a cuiner lluny de les trinxeres. Va arribar a Rússia al febrer i, dos mesos després, va morir durant una operació militar a la regió ucraïnesa de Lugansk.
De una oferta de cuina al front de Lugansk
Matías atravessava dificultats econòmiques a Uruguai. Havia servit anteriorment a l'Exèrcit i treballat com a funcionari penitenciari, però es trobava sense feina, tenia deutes i una filla.
Segons el relat del seu germà Juanma recollit per El Español, un intermediari li va presentar una oportunitat per viatjar a Rússia i treballar preparant menjar per a les tropes, suposadament allunyat de la primera línia.
Va acceptar ràpidament. Entre la proposta i la seva sortida d'Uruguai van transcorre només dos dies. Va entrar oficialment a Rússia el 18 de febrer de 2026.
La realitat va acabar sent molt diferent.
Matías va rebre entrenament militar i va ser enviat al front. Un certificat rus situa la seva mort el 19 d'abril a Novolyubivka, a la regió de Lugansk, com a conseqüència d'una hemorràgia i múltiples traumatismes produïts per explosions i metralla durant una operació de guerra.
La seva família continua intentant recuperar els seus restes i aclarir les circumstàncies en què va acabar convertit en soldat després d'haver sortit del seu país convençut, segons els seus allegats, que exerciria tasques de cuina.
Espanya entra en l'objectiu de les campanyes de captació
La campanya no es limita a Amèrica Llatina. El Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) ha identificat publicitat dirigida expressament a comunitats llatinoamericanes residents a Espanya, a més d'Itàlia, Polònia, Romania i Bulgària.
La investigació europea ha localitzat almenys 35 pàgines web de reclutament disponibles en fins a 40 idiomes, entre ells l'espanyol, així com una campanya d'anuncis pagats a plataformes de Meta. De 85 anuncis identificats pels investigadors, 78 van deixar posteriorment d'estar disponibles.
El mecanisme intenta aprofitar la vulnerabilitat econòmica de determinats candidats.
Alguns anuncis utilitzen imatges generades amb intel·ligència artificial i es presenten inicialment com ofertes laborals genèriques. Només després que l'usuari polse sobre ells apareix el caràcter militar de la proposta. Altres condueixen a pàgines dissenyades curosament per semblar agències d'ocupació convencionals i obtenir el telèfon i altres dades personals de l'interessat.
De Facebook o TikTok a WhatsApp
El recorregut sol començar en una xarxa social.
Els captadors utilitzen Facebook, TikTok, Instagram i pàgines aparentment professionals per localitzar candidats. Un cop obtinguda una primera resposta, la conversa passa habitualment a aplicacions privades com WhatsApp o Telegram.
El SEAE ha detectat a més l'ús de dominis d'internet creats recentment i utilitzats com pàgines intermèdies, una fórmula que dificulta seguir el recorregut fins a la web definitiva de reclutament.
La investigació europea vincula part d'aquesta infraestructura amb marques que es presenten sota noms com Military Staff Agency, Work in Russia, IRC Russian Bear o Work Crew Agency. Vàries comparteixen números de WhatsApp i connexions amb una organització registrada a Rússia i situada al costat d'un centre d'entrenament de voluntaris a Bashkortostán.
Fins a 26.000 euros per signar i 2.300 al mes
Els incentius econòmics són un dels principals anells.
Un document obtingut pel germà de Matías durant la seva investigació d'aquestes xarxes recull el procediment d'una organització que es presenta com Iron Group / Legió Estrangera Russa.
L'oferta descrita contempla al voltant de 220.000 rublos mensuals —uns 2.300 euros— i una prima inicial pròxima a 2,5 milions de rublos, uns 26.000 euros, a més d'assegurança mèdica, determinats beneficis socials i la possibilitat d'obtenir la ciutadania russa.
En una altra conversa recollida per la investigació, un captador va oferir a un uruguaià resident a Canàries un contracte valorat en uns 30.000 dòlars i un sou mensual de 2.600 dòlars.
En aquest cas, l'interlocutor sí reconeixia que el candidat rebria entre quatre i cinc setmanes d'entrenament militar abans de ser destinat a una regió en la qual podria participar en missions de combat.
Reclutadors que busquen tancar el viatge immediatament
Un dels elements que es repeteix en aquests casos és la rapidesa.
El suposat manual de captació d'Iron Group estableix diverses fases per aconseguir que el candidat passi del primer contacte al viatge. Els reclutadors han d'insistir si no obtenen resposta, averiguar on és l'interessat, quin és el seu estat de salut, si té físicament el passaport i quan estaria preparat per partir.
Quan reben una resposta positiva, l'organització pot assumir el cost del desplaçament i comprar els bitllets.
Juanma, germà de Matías i resident des de fa anys a Canàries, sosté que la pressió per viatjar en només un o dos dies redueix les possibilitats que la família descobreixi què està passant o que el candidat pugui comprovar adequadament les condicions ofertes.
Espanya també s'utilitza com a esquer
No tots els casos consisteixen a captar directament una persona que viu a Espanya.
La investigació descriu també situacions en les quals Espanya apareix com a suposat destí laboral per atraure candidats llatinoamericans que finalment acaben a Rússia.
Un bomber peruà, per exemple, va sortir del seu país convençut, segons la seva família, que havia obtingut una feina ben remunerada com a paramèdic a Espanya. Posteriorment va reconèixer trobar-se a Rússia i va acabar integrat en les seves forces militars. La seva família va perdre el contacte amb ell al maig.
Un altre cas afecta a dos colombians que, d'acord amb les seves famílies, creien que viatjarien per treballar en tasques agrícoles a Espanya amb les despeses pagades.
La credibilitat de l'engany resideix precisament en què milers de llatinoamericans es desplacen cada any a Espanya per emplear-se en agricultura, hostaleria, construcció o transport. Una oferta d'aquest tipus pot, per tant, no resultar inicialment sospitosa.
Una campanya que s'ha estès per diversos continents
Estructura detectada pel SEAE té abast mundial.
Els investigadors europeus assenyalen que les campanyes van començar concentrant-se en Àfrica durant juny, van girar cap a Amèrica Llatina i les comunitats llatinoamericanes residents a Europa durant juliol i posteriorment es van estendre cap al sud-est asiàtic.
Segons les dades recopilades per l'organisme europeu, més de 28.000 estrangers procedents de 135 països haurien acabat vinculats a les forces russes fins a finals de 2025, encara que sota situacions molt diferents: des de voluntaris plenament conscients fins a persones atretes mitjançant promeses econòmiques o enganyades sobre la naturalesa de l'ocupació.
Precisament per aquesta varietat de situacions, no tots els estrangers incorporats poden considerar-se automàticament víctimes d'engany.
Colòmbia alerta contra les falses ofertes
La magnitud del fenomen ha portat a diversos governs llatinoamericans a intervenir.
L' Ambaixada de Colòmbia a Rússia ha advertit específicament als seus ciutadans sobre ofertes laborals sospitoses que prometen salaris elevats sense explicar clarament les condicions i recomana comprovar qualsevol proposta a través de canals oficials abans de viatjar.
El Ministeri d'Exteriors colombià va informar el passat 5 de setembre que havia registrat 863 sol·licituds d'assistència consular relacionades amb ciutadans a Ucraïna i altres 890 vinculades amb Rússia. Entre els expedients figuren morts, desapareguts, detinguts i persones els familiars de les quals intenten repatriar-les.
Bogotà ha demanat formalment tant a Rússia com a Ucraïna que cessin la contractació de ciutadans colombians per participar en el conflicte.
Passaports retinguts i contractes difícils de trencar
El risc no acaba quan el candidat descobreix que l'oferta era militar.
La investigació del SEAE adverteix de situacions en què estrangers que arriben a Rússia poden trobar-se amb passaports confiscats, pressió per signar contractes i dificultats per abandonar posteriorment les Forces Armades.
En el cas de Matías, la seva família assegura que li van retirar el passaport després d'arribar i que no conserva una còpia del contracte que va signar.
Altres combatents llatinoamericans han relatat problemes per abandonar les unitats un cop incorporats, retards en el cobrament de salaris i dificultats per fer efectives les indemnitzacions promeses per ferides o defunció. Són testimonis individuals que no permeten assegurar que tots els contractes funcionin de la mateixa manera, però mostren el perill de viatjar sense conèixer exactament les condicions.
De una oferta de feina a una guerra
El patró detectat combina dues fórmules.
En algunes ocasions, l'interessat sap des del principi que li estan oferint incorporar-se a l'Exèrcit rus i l'incentiu principal és econòmic. En altres, els investigadors han documentat publicitat que amaga inicialment la naturalesa militar del treball o promet ocupacions civils que posteriorment no es corresponen amb la realitat.
Espanya té un paper particular dins d'aquest engranatge: és al mateix temps territori on es dirigeix publicitat a comunitats llatinoamericanes i un destí laboral utilitzat com a reclam en algunes ofertes fraudulentes.
El cas de Matías resumeix el risc. Segons la seva família, va sortir buscant resoldre els seus problemes econòmics com a cuiner i va acabar en un front de guerra. Gairebé dos mesos després d'arribar a Rússia, un certificat del mateix Ministeri de Defensa rus donava constància de la seva mort a Lugansk.