Copia de Copia de Copia de Copia de Agenda DEMÒCRATA: un Ple escombra carregat i dos importants projectes de llei sanitaris

L’expressió “reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) proposada pel PP” fa referència avui, en la pràctica, al paquet d’iniciatives del Partit Popular per canviar el sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A 7 de setembre de 2026 aquestes iniciatives es troben en fases molt inicials o estan bloquejades, i cap d’elles està encara a prop de convertir-se en llei.

1. Quines iniciatives del PP hi ha sobre la LOPJ

• Proposició de Llei Orgànica sobre elecció de vocals del CGPJ registrada pel PP al Congrés el 2025, perquè els 12 vocals judicials siguin elegits directament per jutges i magistrats i només els 8 juristes continuïn sent designats per les Corts. El propi PP la descriu en la seva nota “Que els jutges triïn els jutges” (enllaç).
• Proposició de Llei Orgànica tramitada al Senat, amb el mateix objectiu que els 12 vocals de procedència judicial del CGPJ siguin elegits per sufragi directe de la carrera judicial. El Senat ja l’ha debatut en Ple i l’ha tingut en consideració, amb suport de PP, Vox i UPN i l’abstenció del PNB (Demócrata).
• A més, el 2 de setembre de 2026 Demócrata detalla que el PP ha registrat al Congrés una nova proposició de llei orgànica per modificar el sistema de designació del CGPJ i que el primer debat i votació es preveu per al Ple del 10 de setembre de 2026 (enllaç).

2. Estat parlamentari actual

Amb la informació combinada de les bases institucionals i de la premsa es pot sintetitzar així:

• Congrés dels Diputats
  • La proposició de llei orgànica presentada pel PP perquè els jutges triïn els jutges està registrada, però la base institucional mostra que iniciatives anàlogues del PP per reformar la LOPJ han arribat a ser fins i tot inadmeses a tràmit per la Mesa en aquesta legislatura (cas de la iniciativa amb identificador 120/000044, no admesa l’11/03/2026).
  • Segons Demócrata, la nova proposició sobre el CGPJ figura en l’esborrany de l’ordre del dia del Ple del 10 de setembre de 2026, per la qual cosa, a dia 7 de setembre, el seu estat és el de pendent de presa en consideració pel Ple; encara no ha superat aquesta primera votació ni ha entrat en fase d’esmenes.
• Senat
  • La proposició de llei orgànica del PP perquè els 12 vocals judicials del CGPJ siguin elegits directament per la carrera judicial ja ha estat tinguda en consideració pel Ple del Senat. El text ha rebut un primer “aval” polític, però no ha completat la tramitació: falten encara les fases d’esmenes, ponència, dictamen de comissió i votació final en Ple.
  • Després d’aquest recorregut al Senat, qualsevol proposició de llei d’origen senator ha de ser remesa al Congrés per a una segona lectura completa.

3. Propers passos necessaris fins a una eventual aprovació

Si ens centrem en la reforma impulsada pel PP per canviar el sistema d’elecció del CGPJ, l’itinerari parlamentari que hauria de seguir per convertir-se en llei orgànica és el següent:

• Al Congrés
  • Preses en consideració en el Ple (prevista per al 10 de setembre de 2026, segons l’esborrany d’ordre del dia). Si es rebutja, la iniciativa decau; si s’aprova, entra en tramitació ordinària.
  • Obertura de termini d’esmenes i enviament a la Comissió de Justícia.
  • Treball de ponència, elaboració d’un informe i posterior dictamen de la comissió.
  • Debat i votació en Ple, amb una votació final de conjunt que, en tractar-se de llei orgànica, exigeix majoria absoluta.
• Al Senat
  • Si la iniciativa neix al Senat (com la que ja ha estat tinguda en consideració) haurà de recórrer allà esmenes, comissió, dictamen i Ple; un cop aprovada, es remetrà al Congrés.
  • Si arriba des del Congrés, el Senat podrà aprovar-la sense canvis, introduir esmenes o aprovar un veto. En cas d’esmenes o veto, el text tornarà al Congrés, que té l’última paraula.
• Un cop aprovada per ambdues Càmeres, la reforma es remetria al Rei per a la seva sanció i promulgació i es publicaria al BOE, entrant en vigor en la data que fixi la pròpia llei.

4. Diferenciar-la de la reforma ja aprovada el 2024

Convé no confondre aquestes iniciatives del PP amb la Llei Orgànica 3/2024, de 2 d’agost, de reforma de la LOPJ i de l’Estatut del Ministeri Fiscal, pactada pel PSOE i el PP i ja plenament en vigor (BOE de 5/8/2024). Aquesta llei va introduir requisits i incompatibilitats per a vocals del CGPJ i càrrecs judicials i va encarregar al propi Consell elaborar una proposta sobre el futur sistema d’elecció dels seus vocals, però no va implantar el model de “dotze vocals elegits directament pels jutges” que ara defensa el PP.

En resum: la reforma específica de la LOPJ promoguda pel PP perquè els jutges triïn els 12 vocals judicials del CGPJ està en una fase inicial de tramitació (presa en consideració pendent o recentment superada, segons la Cambra), i encara li resten totes les fases d’esmenes, comissió, plens de Congrés i Senat i la majoria absoluta final perquè pugui arribar a aprovar-se.

Yolanda Díaz Pérez (Ferrol, 1971) és advocada laboralista i una de les principals figures de l’esquerra espanyola recent. Actualment exerceix com a vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, responsabilitats que compatibilitza amb la seva condició de dirigent de l’espai polític Sumar, tot i que va dimitir com a líder del partit el 2024 després dels mals resultats a les eleccions europees. Al juliol de 2026 el Govern ha impulsat a més la seva candidatura per dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Competències com a vicepresidenta segona i ministra

Des de la Vicepresidència Segona exerceix un paper de coordinació política i econòmica dins l’Executiu, especialment en tot allò relacionat amb el mercat de treball, els drets laborals i les polítiques d’economia social. La seva posició implica participar en la definició de l’agenda del Consell de Ministres, en la negociació interna dels principals paquets normatius i en la representació del Govern tant en l’àmbit nacional com internacional, per exemple en el G20 o en fòrums de la Unió Europea.

Com a ministra de Treball i Economia Social, d’acord amb la normativa de reestructuració ministerial i la pràctica administrativa recollida al BOE, el seu departament és l’òrgan encarregat de la proposta i execució de la política del Govern en matèria d’ocupació, economia social i responsabilitat social de les empreses. Entre les seves funcions materials s’inclouen:

• El disseny de la política d’ocupació i de les relacions laborals, així com l’elaboració de la corresponent normativa laboral.
• La regulació i supervisió de l’Economia Social (cooperatives, societats laborals, empreses d’inserció, etc.), incloent la promoció de projectes estratègics com el PERTE d’Economia Social i de les Cures.
• L’impuls d’iniciatives de diàleg social amb sindicats i patronal per pactar reformes del mercat de treball.
• La direcció de la política d’inspecció laboral i de reforç de la lluita contra la precarietat, incloent campanyes específiques, per exemple, en l’ocupació de la llar o en plataformes digitals.
• La participació en fòrums europeus i internacionals d’ocupació, on ha promogut iniciatives sobre democràcia en el treball i una Carta Global de Drets per avançar en estàndards laborals.

Sota el seu mandat, el Ministeri ha estat identificat públicament amb diverses línies d’acció: pujades successives del salari mínim interprofessional, aprovació de la dita “llei Rider”, una reforma laboral el 2022 orientada a reduir la temporalitat, l’ampliació de la protecció de les empleades de la llar, l’impuls de la reducció de la jornada laboral i la defensa d’un model productiu lligat a l’economia social i a l’ocupació verda.

Trajectòria política

Procedent d’una família lligada al moviment sindical gallec, Díaz es va formar i va exercir com a advocada laboralista, fet que va marcar el seu perfil tècnic i la seva xarxa d’aliances amb el sindicalisme de classe. Des d’allà va fer el salt a la política institucional en l’espai de l’esquerra galleca, abans de projectar-se a la política estatal.

En l’escena estatal es va consolidar en l’entorn de l’esquerra a la del PSOE, primer en les candidatures de confluència i posteriorment en l’espai d’Unidas Podemos. Amb la formació del Govern de coalició amb el PSOE el 2020 va assumir la Conselleria de Treball, convertint-se en una de les figures més visibles de l’Executiu per la seva capacitat per tancar acords de diàleg social i el seu discurs centrat en “la gent treballadora”.

El 2021 va ser nomenada vicepresidenta segona del Govern, reforçant el seu pes polític dins el Gabinet. A partir d’allà va articular el projecte Sumar, amb el qual va intentar reagrupar partits i sensibilitats a l’esquerra del PSOE. Com a líder de Sumar i referent del soci minoritari del Govern, va protagonitzar les negociacions dels principals paquets laborals i socials de la legislatura.

Segons la seva fitxa parlamentària, està integrada en el Grup Parlamentari Plurinacional Sumar al Congrés i és membre de comissions clau, com la de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta presència li permet donar compte regularment en seu parlamentària de les polítiques del seu ministeri i debatre amb la resta de grups sobre les reformes en curs.

El 2024, després dels mals resultats de Sumar a les eleccions europees, va anunciar la seva dimissió com a líder del partit, tot i que va mantenir la Vicepresidència Segona i el Ministeri de Treball i Economia Social. La premsa i el propi Govern han destacat el seu perfil com a negociadora, el seu èmfasi en el diàleg social i la seva projecció internacional en matèria de drets laborals, culminada amb la decisió de l’Executiu de proposar-la el 2026 per a la Direcció General de l’OIT.

El denominat gasoil professional és el gasoil d’ús general que s’utilitza com a carburant en els motors de determinats vehicles de transport i que dóna dret a una devolució parcial de l’Impost sobre Hidrocarburs, regulada a l’article 52 bis de la Llei 38/1992, d’Impostos Especials i desenvolupada per l’Ordre HFP/941/2022, de 3 d’octubre.

1. Qui pot ser beneficiari

La devolució es reconeix als titulars dels vehicles als quals es refereix l’article 52 bis.2 de la Llei 38/1992 (persones físiques o jurídiques) que:

• Siguin titulars de vehicles que tinguin la consideració de “vehicles autoritzats” a efectes de la norma (transport professional de mercaderies i de viatgers en els termes definits en aquest precepte).
• Utilitzin gasoil d’ús general com a carburant en el motor d’aquests vehicles.
• Desenvolupin una activitat econòmica de transport (empresa, autònom, etc.), amb alta en l’activitat corresponent en el cens tributari.

La pròpia Ordre HFP/941/2022 defineix com a titular del vehicle autoritzat la persona o entitat que figuri com a tal en els registres de transport o en els registres de trànsit, seguretat viària i circulació de vehicles, segons correspongui.

2. Inscripció prèvia en el cens de beneficiaris

Condició imprescindible és la inscripció prèvia en el Cens de beneficiaris de devolucions per gasoil professional i de vehicles de la seva titularitat de l’Agència Tributària:

• La sol·licitud es presenta obligatòriament per via electrònica a través de la Seu electrònica de l’AEAT.
• Ha d’incloure, entre altres, les dades següents del sol·licitant:
  • NIF, nom o raó social i domicili fiscal.
  • Descripció de l’activitat econòmica i data d’inici.
  • Compte bancari (IBAN i, si escau, SWIFT) per a l’ingrés de les devolucions.
  • Adreça de correu electrònic i, si escau, dades del representant fiscal.
• Per a cada vehicle per al qual es sol·liciti la devolució es requereix:
  • Matrícula i país de matriculació a la UE.
  • Data d’inici de l’activitat del vehicle.
  • Pes màxim autoritzat.
  • Número de la Targeta de Transports (vehicles espanyols de mercaderies quan sigui exigible).
  • Número de l’Autorització d’Empresa (vehicles espanyols de viatgers quan sigui exigible).
  • En taxis sense autorització estatal, número de llicència municipal i municipi.
  • En vehicles matriculats en altres Estats membres, el número de l’autorització administrativa de transport i l’organisme que l’expedeix.

Qualsevol modificació d’aquestes dades s’ha de comunicar a l’AEAT en el termini de 10 dies, i la cessació en l’activitat o la baixa de les autoritzacions comporta la baixa en el cens.

3. Requisits sobre el consum i els límits

La base de la devolució és el volum de gasoil adquirit i destinat com a carburant en els vehicles autoritzats, expressat en milers de litres. La Llei 38/1992 estableix:

• Un consum màxim per vehicle a efectes de devolució (quantia màxima de la devolució), recollit a l’article 52 bis.6.c).
• Les quotes objecte de devolució es calculen aplicant el tipus de devolució fixat en aquest mateix article.

A més, la documentació recent del Ministeri de Transports menciona un límit de 50.000 litres que s’aplica a la devolució del gasoil professional, límit que el sector ha demanat eliminar, cosa que confirma l’existència de topalls quantitatius en el volum bonificable.

4. Forma de pagament del combustible i targetes de gasoil professional

Per als subministraments en estacions de servei (instal·lacions de venda al detall), la normativa exigeix que:

• El pagament del gasoil es faci mitjançant targetes de gasoil professional autoritzades per l’oficina gestora.
• La targeta ha d’emetre’s a nom del titular del vehicle autoritzat i indicar clarament:
  • Nom o raó social del titular.
  • Matrícula del vehicle autoritzat.
• Només les entitats emissores que hagin inscrit prèviament les seves targetes en el Registre de targetes-gasoil professional poden emetre mitjans de pagament vàlids per a aquest sistema.
• La utilització de la targeta pel beneficiari es considera, a efectes tributaris, com la sol·licitud de la devolució.

Les entitats emissores han de remetre a l’AEAT, setmanalment, la informació detallada dels subministraments efectuats amb aquestes targetes, cosa que permet calcular mensualment la devolució a ingressar al compte del beneficiari.

5. Instal·lacions de consum propi

Si el transportista disposa d’instal·lacions de consum propi (cisternes pròpies on reposta la seva flota), aquestes han d’inscriure’s en el Cens d’instal·lacions de consum propi de gasoil professional, i el titular ha de complir requisits addicionals:

• Alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenedors en un epígraf acord amb l’activitat.
• Estar al corrent de les obligacions tributàries.
• Disposar de les autoritzacions exigibles per la Llei 34/1998 del sector d’hidrocarburs.

En síntesi, accedir a les bonificacions del gasoil professional exigeix ser titular de vehicles de transport que encaixin en els vehicles autoritzats de l’article 52 bis, estar prèviament inscrit en el cens de beneficiaris i vehicles, respectar els límits de consum fixats legalment i complir estrictament els requisits formals de pagament mitjançant targetes específiques o, si escau, de registre d’instal·lacions de consum propi.