El sector agrari a Espanya va acumular entre 2010 i 2023 un total de 1.620 defuncions per accidents laborals, la qual cosa suposa una mitjana de 116 morts a l'any, és a dir, una víctima mortal cada tres dies. La majoria d'aquests sinistres estan vinculats a l'ús de maquinària agrícola i, en particular, al bolcat de tractors, d'acord amb un informe elaborat per Fundació Mapfre en col·laboració amb la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de Saragossa.
A Castella i Lleó, durant aquest mateix període es van registrar 147 finats en accidents en què va intervenir maquinària agrícola, una xifra que equival al 10,4 per cent del total nacional i que es tradueix en una mitjana d'11 morts anuals.
Per distribució provincial, Burgos encapçala la llista amb 31 víctimes mortals, seguida per Lleó, amb 26; Salamanca, amb 20; i Valladolid, amb 16. Després d'elles se situen Zamora, amb 13 finats; Àvila, amb 12; Palència i Sòria, amb 10 cadascuna; i Segòvia, amb 9.
La investigació, titulada "Sinistralitat agrícola i incendis en recol·lectores i empacadores", conclou que la maquinària agrícola va estar present en el 86,9% dels accidents mortals, amb un total de 1.407 víctimes. Dins d'aquest grup, el tractor es confirma com el vehicle més perillós, en aparèixer en 1.141 sinistres fatals, la qual cosa suposa el 81,1% dels casos amb maquinària implicada.
L'estudi assenyala que les altres 213 defuncions sense intervenció de maquinària es vinculen principalment a la caiguda d'objectes (34%), a episodis de temperatures extremes (20%) i a caigudes de persones (13%).
El director de Seguretat Viària, Salut i Prevenció de Fundació Mapfre, Antonio Guzmán, recorda que aquesta activitat està "especialment exposada a riscos associats a l'ús de maquinària i a la intensitat de les tasques agrícoles".
Quan hi ha maquinària pel mig, el bolcat es confirma com el tipus de sinistre mortal predominant, amb un 57% del total. D'aquests accidents, el 94,1% es produeixen amb tractors.
Els segueixen en freqüència els accidents de circulació (10%), els atropellaments i autoatropellaments (9%), els aixafaments sense que es produeixi bolcat (7%) i els atrapaments amb elements mòbils (5%).
Des del punt de vista territorial, Galícia apareix com la comunitat autònoma amb major concentració de víctimes mortals en accidents amb maquinària, en reunir el 19,8% del total nacional: 278 de les 1.407 morts analitzades. Dins d'aquesta regió, les províncies de la Corunya (92 casos), Lugo (73), Pontevedra (72) i Astúries (58) encapçalen les xifres a la cornisa nord-occidental.
L'informe també identifica com a zones crítiques el litoral mediterrani, amb Múrcia i València (69 finats cadascuna) i Alacant (51), així com la vall de l'Ebre, on destaquen Saragossa (45), Lleida (40), Navarra (40) i Tarragona (37) pel nombre de morts en sinistres agrícoles.
Perfil de les víctimes i factors de risc
Quant al perfil predominant de les persones finades en accidents amb maquinària, el 94% són homes, amb una edat mitjana de 59,8 anys i una concentració especialment alta entre els més grans de 65 anys. L'informe crida l'atenció, a més, sobre la mort de 27 menors durant el període analitzat.
La catedràtica d'Enginyeria Agroforestal de la Universitat Pública de Navarra, Carmen Jarén, incideix en què els accidents "rara vegada es deuen a una única causa" i solen ser conseqüència de la interacció entre el terreny, la màquina i l'operador. Per això, considera que reduir la mortalitat exigeix "combinar l'ús de tecnologia segura, la renovació del parc de maquinària, la formació preventiva" i un major compromís per part de les institucions.
En el relatiu al lloc on es produeixen els sinistres amb maquinària, les parcel·les concentren el 39% dels casos mortals, seguides pels camins (20%) i les carreteres (16%). Entre els factors de risc més habituals figuren els desnivells (22%), les sortides de via (20%) i les imprudències (16%).
Incendis en recol·lectores i empacadores
L'informe dedica també un apartat específic als incendis relacionats amb recol·lectores i empacadores. Entre 2016 i 2021 es va registrar una mitjana anual de 92 incendis en recol·lectores i 17 incendis forestals provocats per aquestes màquines. Gairebé la meitat d'aquests successos (48,5%) es concentren en les hores de més calor, de manera que la prevenció s'orienta al disseny, manteniment i neteja dels equips, així com a la incorporació de sistemes de detecció i extinció.
El catedràtic de l'àrea d'Enginyeria Agroforestal a l'Escola Politècnica Superior d'Osca (Universitat de Saragossa), Francisco Javier García, adverteix que l'ús d'aquest tipus de maquinària en períodes d'altes temperatures i baixa humitat "planteja un risc real d'originar incendis amb greus repercussions". No obstant això, subratlla que actualment existeixen tecnologies i protocols de manteniment preventiu que "minimitzan eficaçment aquest risc".
Per fer front a aquests incendis, el document planteja una estratègia en quatre fronts: el disseny de la maquinària per part del fabricant, l'ús i manteniment a càrrec de l'usuari, la implantació de sistemes de monitoratge que detectin increments de temperatura i donin suport a la presa de decisions, i la instal·lació de sistemes d'autoextinció capaços de detectar i sufocar el foc de forma automàtica a les zones de major risc.
El marc normatiu vigent obliga a equipar la maquinària agrícola amb extintors, malgrat que les referències específiques al risc d'incendi són limitades. Tot i així, el Reglament europeu 2023/1230 i les normes UNE-EN ISO ja estableixen criteris de prevenció en el disseny dirigits als fabricants, mentre que les comunitats autònomes fixen a nivell regional els mitjans d'extinció que han de portar recol·lectores i empacadores en funció de l'índex de risc.
En aquest context, Antonio Guzmán reclama avançar cap a una "cultura preventiva més sòlida" ara que es coneix millor com s'originen aquests incendis. "Quan parlem de seguretat al camp, no parlem només de procediments: estem parlant de protegir persones que, amb la seva feina diària, sostenen una activitat essencial per a tota la societat", conclou.