El conseller d'Agricultura, Pesca, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta d'Andalusia, Ramón Fernández-Pacheco, ha reivindicat aquest dijous a Brussel·les que el proper marc financer de la Unió Europea mantingui una línia de finançament específica, estable, visible i amb recursos suficients per a la pesca i l'aqüicultura, amb l'objectiu de garantir la continuïtat del sector.
Fernández-Pacheco ha traslladat aquesta postura al comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, en una reunió celebrada juntament amb els responsables de Pesca de les Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia, centrada en les principals inquietuds de la pesca mediterrània i en les mesures que s'aplicaran a la flota un cop conclogui l'actual marc financer el 2027.
Després de l'encontre, el conseller ha destacat en una nota de premsa la "bona disposició" del comissari europeu. Fernández-Pacheco ha expressat la seva esperança que aquest intercanvi es tradueixi en avenços de cara a les properes decisions comunitàries. "Confiem que aquest proper mes de desembre, quan s'estableixin les quotes de pesca per a l'any 2027, els pescadors d'Andalusia puguin tenir d'una vegada per totes les notícies que es mereixen", ha assenyalat, subratllant a més que "Andalusia estarà vigilant perquè no es retalli ni un dia de pesca". El titular andalús ha remarcat igualment que la comunitat comparteix amb la Unió Europea els objectius de sostenibilitat. "Hem de cuidar els nostres mars per cuidar els nostres pescadors. Aquest objectiu el compartim tots, però hem abordat els mitjans per aconseguir aquest fi", ha indicat.
Al igual que la resta de comunitats del litoral mediterrani presents en la reunió, Andalusia ha mostrat la seva inquietud davant el nou disseny financer previst per al període 2028-2034, que contempla que l'actual Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura (Fempa) deixi d'operar com a fons independent per integrar-se en un instrument pressupostari més ampli. La proposta inicial fixava 2.000 milions d'euros reservats de forma específica per a la pesca, una quantitat que la Comissió ha plantejat posteriorment elevar fins als 4.000 milions d'euros.
Per al conseller, "la qüestió no és únicament la quantia, sinó garantir l'estabilitat i visibilitat d'aquests recursos i que els diners destinats a pesca arribin realment al sector de la pesca". En aquest sentit, ha recordat que "les comunitats del mediterrani defensem que el futur marc financer mantingui una finançament específica, estable i suficientment dotada per a pesca i aqüicultura", precisant que aquests fons han de permetre "afrontar la modernització i descarbonització de la flota, impulsar el relleu generacional, donar suport a la pesca artesanal, desenvolupar l'aqüicultura, millorar la comercialització i modernitzar les nostres infraestructures pesqueres", a més de reforçar l'economia blava.
Fernández-Pacheco ha avisat que la UE no pot exigir una flota més sostenible, eficient, digital i descarbonitzada i, al mateix temps, debilitar les eines financeres necessàries per avançar en aquesta direcció. Ha recordat que la flota pesquera andalusa presenta una antiguitat mitjana de 32 anys, la qual cosa posa de manifest l'urgència de facilitar la renovació i modernització dels vaixells, reforçar la seguretat a bord, impulsar la digitalització i incorporar sistemes de propulsió més eficients i arts més selectives. Així mateix, Andalusia situa el relleu generacional entre els reptes prioritaris del proper marc financer, amb mesures que afavoreixin l'entrada de joves, la formació professional i la transmissió d'embarcacions.
La Junta ha defensat igualment la continuïtat del suport europeu a la pesca artesanal i a les comunitats costaneres, així com a l'aqüicultura, la comercialització i la generació de major valor afegit per als productes pesquers. A això s'afegeix la necessitat de seguir modernitzant les infraestructures pesqueres, amb inversions en ports, llotges, cadena de fred, traçabilitat i valorització de productes i subproductes, i d'aprofitar el potencial de l'economia blava per impulsar la innovació, la diversificació, el turisme pesquer i mariner, i la creació d'activitat i ocupació a les zones litorals.
L'encontre ha servit també per coordinar les principals demandes de les cinc comunitats autònomes mediterrànies davant les possibilitats de pesca de 2027 i la reforma del Pla Pluriennal del Mediterrani Occidental (MAP). Andalusia ha defensat que 2027 ha de suposar un punt d'inflexió per a la pesca mediterrània després de l'"important esforç realitzat pel sector" en els últims anys mitjançant reduccions de l'esforç pesquer, vedes, tancaments, parades temporals i mesures de selectivitat. En aquesta línia, Fernández-Pacheco ha reiterat la conveniència de revisar els criteris amb què s'estableix l'esforç pesquer.
"Hem parlat sobre la necessitat d'establir altres criteris per a la reducció de jornades de pesca. No podem perdre ni un sol dia de pesca més", ha recalcat. Per això, Andalusia reclama un escenari d'estabilitat per a la flota mentre es tramita la reforma del MAP i considera que no és acceptable seguir aplicant com a única resposta noves reduccions automàtiques de dies de pesca. La Junta proposa avançar cap a un model més flexible i regionalitzat, que incorpori indicadors econòmics i socials a la presa de decisions i prioritzi alternatives basades en el coneixement científic, la major selectivitat dels arts i la gestió espacial.
Durant la reunió a Brussel·les s'ha tractat també la necessitat de reforçar el paper de les regions en la governança pesquera i avançar cap a una Política Pesquera Comuna millor adaptada a les singularitats del Mediterrani. Andalusia ha advocat per una regionalització real de les decisions, amb més participació de les comunitats autònomes, de la comunitat científica i del propi sector, així com per una aplicació més proporcionada i senzilla del Reglament de Control. En aquest context, Fernández-Pacheco ha subratllat que "no es demana menys control, sinó un control més intel·ligent, proporcionat i adaptat a la realitat de la pesca mediterrània", caracteritzada en gran mesura per petites empreses familiars, tripulacions reduïdes i marees de curta durada.