L'organització agrària APAG Extremadura Asaja ha posat en marxa aquest dilluns una concentració davant la seu de la Presidència de la Junta, a Mérida, amb l'objectiu de reclamar suports específics per al cereal d'hivern.
El president d'APAG Extremadura Asaja, Juan Metidieri, ha detallat que cada dia s'hi sumaran professionals procedents de diferents punts de la comunitat. Entre les principals demandes figura la creació d'una ajuda integrada per als cereals d'hivern, ja que es tracta d'"una mesura que es ve reclamant per donar suport a un sector que atravessa una situació especialment complicada".
Igualment, reclamen que s'impulsin mètodes naturals per combatre plagues i problemes fitosanitaris, incloent l'autorització efectiva de la crema controlada de restes en les èpoques adequades per poder realitzar-la.
Com a tercera línia d'actuació, sol·liciten suport a la producció de cereal d'hivern mitjançant subvencions directes i la posada en marxa d'"una línia de préstecs a un interès del 0 per cent", emparada en el decret-llei 3/2023, de 17 de maig (DOE de 22 de maig de 2023).
Amb aquest paquet d'exigències, Metidieri ha demanat a la Junta "una resposta el més aviat possible" perquè així "aguantarien més els cerealistes" i ha recalcat que "no és un cas aïllat", sinó una situació que s'arrossega des de diverses campanyes, marcades per "els preus i una baixa de producció".
En declaracions als mitjans, ha precisat que es tracta d'una ajuda integrada "més que guanyada i justificada per la pròpia feina" que duen a terme els cultius herbàcis, del mateix mode que la reben altres produccions com l'olivar. Ha afegit que, "encara que arribi tard l'ajuda, que entri quant abans".
A més, ha advertit que "cada dia s'hi aniran sumant més persones a la protesta" si no obtenen resposta de la presidenta de la Junta, María Guardiola, ja que "si el camp no fa un gir de 180 graus, està abocat a la desaparició" per l'actual situació de preus. Segons ha assenyalat, els agricultors "estan farts i així no poden continuar".
Preguntat per la superfície de cereal a Extremadura, el dirigent agrari ha recordat que el 1999 es superaven les 300.000 hectàrees, mentre que actualment no s'arriba a les 180.000, concretament "178.000 segons l'últim dada del ministeri".
Per a Metidieri, aquesta evolució "parla per si sola de la situació que es té, un cultiu deficitari i que s'està posant en risc la sobirania alimentària". En aquest sentit, ha insistit en l'urgència de "posar fre i donar un gir de 180 graus en els cereals, arròs, blat de moro o raïm", degut als preus que suporten aquestes produccions.
Així mateix, ha considerat que l'aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària, plantejada com a possible solució, "no serveix absolutament per a res si no s'oficialitzen els costos de producció, que és el que no volen fer".
SITUACIÓ INVIABLE
En la concentració ha participat també l'agricultor de Cases de Reina Cándido Méndez, qui ha explicat que cultiva al voltant de 100 hectàrees de cereal, tot i que ha reconegut que l'any vinent desconeix si continuarà, perquè la situació és "inviable, inaguantable, inassumible, és a dir, és l'últim de l'últim" davant l'increment dels costos i uns preus que, segons ha dit, es mantenen com fa quatre dècades.
Méndez ha demanat als responsables polítics que "no enviïn tantes inspeccions" i que es centrin en la realitat "tan lamentable que s'està tenint", així com en l'encariment de la llum, l'aigua i els fertilitzants.
En aquesta línia, ha denunciat que les despeses imprescindibles per treure endavant la collita s'han disparat, mentre que el valor del cereal no ha seguit la mateixa tendència.
"Tenim el gasoil, els abonaments i els herbicides pels núvols", ha explicat. Per això, ha reclamat "un control dels preus, al ser insuportable que puguin valer tant els insums", i ha rebutjat l'ajuda de "misericòrdia" que proporciona la PAC, que "no la volen".
Ha recalcat que "volen que valgui la seva producció" i ha afegit que, al seu parer, el que es busca és apartar els professionals "del medi perquè, si no, no s'entén això".