Asaja Castilla-La Mancha ha registrat les seves al·legacions als Esquemes Provisionals de Temes Importants de les principals conques hidrogràfiques de la regió, dins del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033), amb la intenció d'assegurar recursos hídrics suficients per a agricultors i ramaders.
En aquesta línia, el president de l'organització agrària, José María Fresneda, ha recalcat que les seves propostes "posen de manifest la necessitat que els diferents plans de conca incorporin una visió més equilibrada entre la protecció ambiental i la viabilitat econòmica i social del regadiu".
De forma global, Fresneda demana "una planificació basada en criteris tècnics rigorosos, adaptada a la realitat productiva de cada territori i orientada a garantir la seguretat hídrica del sector agrari i ramader mitjançant inversions, modernització d'infraestructures i una gestió eficient dels recursos disponibles".
Asaja C-LM, mitjançant un comunicat, ha remarcat que els professionals del camp són els més interessats en un ús responsable de l'aigua i ha rebutjat amb fermesa que l'esforç de la transició recaigui gairebé en exclusiva sobre el sector primari, mentre altres consums queden protegits enfront de restriccions i l'Administració no compleix els seus compromisos d'inversió en obres hidràuliques.
Així mateix, l'organització agrària considera essencial que la planificació hidrològica "reconegui de forma efectiva la prioritat de la conca cedent en l'assignació i gestió dels recursos hídrics, garantint l'aigua necessària per als seus agricultors i territoris abans de destinar recursos a altres usos".
"El Pla ha de reconèixer el regadiu com un actiu estratègic tant econòmic com social i de sobirania alimentària", ha recalcat Fresneda, que reclama que el camp sigui tingut en compte i disposi d'una participació real en les decisions i en la planificació que condicionen directament el seu futur.
"El problema de l'aigua ja s'escapa de qualsevol tipus de debat polític o partidista; està per sobre de totes aquestes discussions que es generen". Per aquest motiu, el president d'Asaja C-LM ha reiterat la seva petició que "el Govern de Castella-la Manxa lideri una posició comuna amb tots els agents socials, econòmics i polítics per defensar-la amb una sola veu allà on sigui necessari, a Brussel·les, a Madrid o a on correspongui".
Al·legacions principals per conques
En la conca del Tajo, entre les al·legacions més rellevants, Asaja C-LM planteja la connexió entre el sistema del riu Sorbe i l'embassament d'Alcorlo, l'impuls a la modernització de regadius en àrees com el Canal de l'Henares, la Reial Sèquia del Jarama o l'Alberche, així com l'execució d'infraestructures per a la recàrrega d'aqüífers i la revisió dels índexs d'explotació de les aigües subterrànies.
Respecte al Guadiana, l'organització defensa el manteniment del Pla Especial de l'Alt Guadiana i una revisió metodològica del diagnòstic de l'estat de les masses d'aigua. També reclama que els costos de la depuració urbana no es traslladin al regadiu i mostra el seu rebuig al fet que els nutrients d'origen agrari i ramaderis siguin catalogats com a residus en zones vulnerables.
A la conca del Xúquer, Asaja C-LM subratlla la urgència de consolidar els regadius ja existents, culminar les obres pendents per a la substitució de bombatges i assegurar la continuïtat del sistema Manxa Oriental. Al Segura, les al·legacions se centren a donar suport a la sostenibilitat del regadiu al sud-est d'Albacete.
Finalment, a la demarcació del Guadalquivir, l'organització reclama l'execució immediata d'infraestructures de regulació al riu Guadalén i la construcció del gual del Castell de Montizón, considerades claus per reforçar la seguretat hídrica del Camp de Montiel.