El Govern de Castella-la Manxa, a través de la Direcció de l'Aigua de la Conselleria de Desenvolupament Sostenible, ha remès al voltant d'un centenar de propostes als Esquemes Provisionals de Temes Importants (EpTIs) del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) de les set demarcacions hidrogràfiques que travessen la comunitat: Tajo, Segura, Xúquer, Guadiana, Guadalquivir, Duero i Ebre. Tot això s'ha elaborat conforme als principis fixats en l'"Acord de Posició Comú en Matèria d'Aigua de Castella-la Manxa".
La consellera de Desenvolupament Sostenible, Mercedes Gómez, ha subratllat, després de registrar aquest dijous els documents dins del període d'informació pública obert per les confederacions hidrogràfiques, que "ha estat un veritable treball col·laboratiu de moltes persones i col·lectius relacionats amb l'aigua i crec que hem aconseguit realitzar una bona proposta amb els assumptes més importants per a Castella-la Manxa de cada demarcació", afegint a més que "el resultat són uns documents molt valuosos, tant des del punt de vista de l'anàlisi com de les propostes que incorpora".
Gómez ha rememorat igualment les prop de 200 aportacions formulades pels 71 integrants de les meses de treball sobre planificació, constituïdes específicament a cada província, l'informe de conclusions del qual es va donar a conèixer la setmana passada al Consell de l'Aigua de Castella-la Manxa, segons ha indicat la Junta en una nota de premsa.
"És també el reflex del treball, del diàleg, de l'aprenentatge compartit i de la capacitat de cada persona i entitat per aportar els seus coneixements i experiència amb un objectiu comú, com és millorar la gestió i el futur hídric de la nostra regió", ha manifestat la consellera.
El conjunt de propostes es reparteix entre les diferents conques amb una línia d'actuació comuna basada en els principis del Pacte Regional de l'Aigua, però ajustada a les particularitats i conflictes de cada àmbit hidrogràfic. Tal com ha detallat Gómez, el major volum d'aportacions es concentra en el Guadiana, amb 30; el Tajo, amb 22; i el Xúquer i el Segura, amb 18 en cada cas.
Pròrroga del Pla Especial de l'Alt Guadiana i recàrrega d'aqüífers
En la Demarcació Hidrogràfica del Guadiana, l'Executiu autonòmic planteja prolongar les mesures del Pla Especial de l'Alt Guadiana, així com la pròrroga de les concessions atorgades, una gestió més adequada dels aqüífers, una major flexibilitat ambiental i l'impuls de recursos alternatius.
De forma paral·lela, se suggereix augmentar la disponibilitat d'aigua mitjançant actuacions com la recàrrega artificial d'aqüífers, l'ocupació d'aigües regenerades i la construcció de noves infraestructures, enfront d'un plantejament centrat exclusivament a retallar la demanda.
Les al·legacions relatives al Guadiana, ha explicat Gómez, "se centren en la necessitat d'avançar cap a un model de gestió de l'aigua més equilibrat i adaptat a la realitat del territori, amb especial atenció a les aigües subterrànies i a l'impacte socioeconòmic de les mesures previstes".
En aquesta línia, es remarca el paper del regadiu com a peça clau per al manteniment del teixit rural i per combatre la despoblació, reclamant eines que facilitin la seva adaptació gradual als nous escenaris.
Transvasament Tajo-Segura, cabals ecològics i qualitat de l'aigua
Pel que fa al Tajo, la titular de Desenvolupament Sostenible ha indicat que el Govern regional ha posat l'èmfasi a revisar el model de gestió del transvasament Tajo-Segura, reforçar la qualitat de les aigües, consolidar els cabals ecològics i adequar la normativa a les necessitats del medi rural. Les al·legacions de Castella-la Manxa a la Demarcació Hidrogràfica del Tajo reclamen un major rigor tècnic, una protecció ambiental més sòlida i la defensa prioritària dels interessos de la conca enfront de pressions externes.
En primer terme, ha precisat, es qüestiona l'enfocament amb què s'aborden els problemes de qualitat de l'aigua, de manera que "reclamem que es doni major pes als grans focus de contaminació, especialment els abocaments de grans àrees urbanes com Madrid, enfront de l'atenció desproporcionada a petits municipis".
Així mateix, Castella-la Manxa insisteix que el transvasament Tajo-Segura s'ha d'analitzar de manera transversal en tots els temes importants, valorant amb detall els seus efectes sobre cabals, qualitat de l'aigua, aqüífers i ecosistemes, "i no limitar-lo a un tractament aïllat, proposant a més una revisió de les seves regles d'explotació que garanteixin el compliment del règim de cabals ecològics establerts", ha recalcat Gómez.
En el cas del Xúquer, les al·legacions es dirigeixen a reforçar el control dels recursos disponibles i assegurar un repartiment més just dins de la conca, revisant les transferències i corregint els desequilibris interns. Per a això, es reclama més transparència en els balanços hídrics i una definició precisa dels excedents, evitant comprometre transvasaments —en particular el Xúquer-Vinalopó— sense una base tècnica sòlida que n'avalin la viabilitat, i protegint de forma efectiva els territoris cedents.
Sobreexplotació al Segura i adaptació al medi rural a Guadalquivir, Ebre i Duero
En la demarcació del Segura, les aportacions se centren a afrontar amb prioritat la sobreexplotació de les aigües subterrànies i el notable impacte socioeconòmic que les mesures previstes poden ocasionar a les àrees d'interior, especialment al sud-est de la província d'Albacete.
En aquest punt, es qüestiona que l'Esquema de Temes Importants assenyali aquest problema com un dels més greus de la conca sense acompanyar-lo de solucions concretes, i es defensa la necessitat d'un repartiment més equilibrat dels recursos, de manera que les zones d'interior, sense accés a plantes de dessalació ni grans inversions, no assumeixin en solitari les restriccions. Es plantegen mecanismes de compensació i prioritat en l'accés a nous recursos generats. En relació amb els transvasaments, es rebutja considerar automàticament determinats volums com a disponibles, com ocorre amb el Xúquer-Vinalopó, sense una avaluació anual real dels excedents.
Per al Guadalquivir, les al·legacions persegueixen adequar la planificació hidrològica a la realitat del medi rural, reforçar la seguretat del proveïment i millorar la qualitat de l'aigua amb un enfocament més pragmàtic i equilibrat. Entre les propostes s'inclou la fixació de requisits de depuració diferenciats per a petits municipis, evitant l'aplicació uniforme d'estàndards que resulten inassumibles econòmicament per a localitats amb recursos limitats, així com l'activació d'obres estratègiques de regulació pendents.
A la conca de l'Ebre, les propostes s'orienten a la gestió de recursos, la millora de la qualitat de l'aigua i l'atenció a les necessitats específiques dels territoris implicats. A la Demarcació del Duero, per la seva banda, es planteja de forma concreta impulsar actuacions de restauració hidrològic-forestal com a instrument essencial per a una gestió més eficaç del cicle hidrològic.