800 milions d'euros més que en l'actual període 2020-2027. Aquest és el benefici que obtindrà el camp espanyol en el futur pressupost europeu 2028-2034 segons informació de la Comissió d'Agricultura.
Les fonts comunitàries concreten que Espanya rebrà:
- 37.240 milions d'euros d'ajuts a la renda dels agricultors (conegudes com a ajuts directes).
- 4.520 milions d'euros destinats a complir objectius rurals (que van més enllà de les polítiques agràries).
- 4.220 milions d'euros (anticipats, no afegits) sempre que l'estat membre presenti mesures adequades per aplicar-los.
Aquestes fonts comunitàries també afegeixen que a aquests comptes caldria sumar la inflació, que si supera el 3% condicionarà que tot es revisi a l'alça.
D'altra banda, l'import d'ajuts destinats a la pesca (Espanya és la primera potència en el sector pesquer de la Unió Europea) es preveu de 420 milions d'euros.
A aquestes xifres, la Comissió d'Agricultura també afegeix al voltant de 10 milions d'euros més procedents del programa Horitzó Europa i del Fons Europeu de Competitivitat, finançament que es destinarà a la investigació agroalimentària.
Una PAC comuna?
El principal repte del futur pressupost de la Unió Europea, a part de les xifres econòmiques, és el important canvi que es pretén donar a la seva governança, ja que la PAC deixarà de ser una política pròpia i passarà a ser un programa inclòs en el Pla de Col·laboració Nacional i Regional (CNR) de cada estat membre en què el govern de cada país tindrà més pes que fins ara.
L'objectiu d'aquest canvi és que a partir de 2028 cada país tingui més autonomia en l'aplicació dels fons perquè s'aprofitin millor. No obstant això, Brussel·les insisteix que la PAC continuarà sent “comuna” perquè la Comissió assenyalarà una sèrie de recomanacions (obligatòries) que seran comunes a tots els estats membre.
Terminis de temps
La Comissió Europea s'ha marcat acabar l'any 2026 amb el Reglament de la PAC redactat (amb aquestes recomanacions establertes) i el Marc Financer Plurianual presentat, perquè durant el 2027 els estats membre treballin els seus Plans de Col·laboració Nacional i Regional (CNR) i s'aprovin els pressupostos finals. Brussel·les pretén, d'aquesta manera, que tant la futura PAC com els nous pressupostos entrin en vigor a principis del 2028, una data que altres fonts consideren difícil d'assolir a temps per tota la feina i negociacions que cal dur a terme per assolir consensos.
Des de la Comissió d'Agricultura es reconeix la reticència dels ministres del ram a modificar l'estructura de la PAC i el seu finançament, ja que a partir de 2028 dependrà més de cada estat membre que de la Unió Europea. Tanmateix, aquestes fonts reconeixen que aquest inconvenient es converteix en un avantatge per als ministres d'Economia o Finances, els quals amb la nova forma de rebre els fons es troben menys encotillats a l'hora d'aplicar-los.
“Volem oferir una major flexibilitat. Aportar menys programes, més senzills i eficients. El nostre objectiu és tenir sinergies perquè la gestió dels fons europeus sigui més eficaç”, han apuntat fonts de la Comissió d'Agricultura sobre els importants canvis de la futura Política Agrària Comuna.