Ecologistes en Acció ha advertit de l'existència de "manipulació política" en l'avaluació de l'estat de conservació del llop ibèric i ha presentat al·legacions a l'informe sexennal. En elles acusa Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó d'intentar incorporar al document "greus deficiències" científiques, metodològiques i jurídiques amb la finalitat de mantenir les "matances" d'aquesta espècie.
Segons l'organització, aquestes comunitats autònomes pretenen "subordinar" un informe tècnic a "interessos polítics", alterant i desvirtuant la informació científica disponible.
L'entitat ecologista sosté que les dades remeses per Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó manquen de suport científic "suficient" i persegueixen construir "artificialment" un escenari propici per a futures polítiques de control letal i per rebaixar la protecció jurídica del llop.
En aquest sentit, precisa que el propi Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ja ha assenyalat que bona part de la informació autonòmica presenta "incoherències, errors i problemes metodològics" que impediran la seva validació davant la Comissió Europea.
Per a Ecologistes en Acció aquests fets resulten "especialment greus" a l'hora de valorar l'estat de conservació del llop i la seva situació a l'Estat espanyol, perquè comporten una minimització sistemàtica d'amenaces com el furtivisme, la caça il·legal, la fragmentació de l'hàbitat, els incendis forestals o els problemes de connectivitat genètica derivats de la destrucció d'hàbitats o de colls d'ampolla poblacionals, segons ha indicat l'organització en un comunicat remès a Europa Press.
"Invisibilitzen" la mortalitat real del llop
Així mateix, denuncia que les administracions assenyalades "invisibilitzen de manera sistemàtica" la mortalitat associada a extraccions letals de llops executades per diferents comunitats autònomes després de la sortida de l'espècie del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Lesrpe). Al seu parer, això suposa l'"omissió rellevant" de dades empíriques imprescindibles per a una avaluació rigorosa de l'estat de conservació, en particular de 77 exemplars.
"La ciència de la conservació no pot posar-se al servei d'interessos polítics espuris i a curt termini. Manipular artificialment l'estat de conservació del llop per justificar-ne la persecució suposa una desnaturalització greu dels mecanismes científics previstos en la Directiva Hàbitats", ha declarat el coordinador de l'àrea de Conservació de la Natura d'Ecologistes en Acció, Theo Oberhuber.
Alegacions a l'informe sexennal
Entre les al·legacions registrades, l'organització reclama actualitzar els censos poblacionals després dels grans incendis forestals del passat any al nord-oest peninsular, que van afectar centenars de quadrícules amb presència de l'espècie. Aquesta revisió ja havia estat sol·licitada als governs autonòmics, però, segons l'entitat, "ha caigut en sac trencat".
Ecologistes en Acció recorda que els incendis forestals d'alta intensitat, a més de causar mortalitat directa d'exemplars, provoquen pèrdua de refugis, disminució de preses i una major fragmentació funcional de l'hàbitat, la qual cosa compromet la viabilitat de les poblacions, redueix encara més els seus efectius i limita l'intercanvi genètic.
Una recuperació del llop "inexistent"
L'organització subratlla que la situació del llop a Espanya "dista molt de poder considerar-se favorable". La desaparició de la població de Sierra Morena, l'elevada mortalitat lligada a activitats humanes i l'escassa recollonització d'àrees adequades evidencien, al seu parer, que la recuperació de l'espècie "continua sent inexistent".
Ecologistes en Acció també qüestiona la "pressió política i legislativa" exercida en els últims anys per algunes comunitats autònomes i per determinats partits amb "interessos concrets" per reduir la protecció legal del llop. Recorda, a més, que les reformes normatives que van permetre la sortida de les poblacions al nord del Duero del Lesrpe han estat recorregudes davant el Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble.
L'entitat incideix en què nombrosos treballs científics internacionals adverteixen que les polítiques de control letal, com les autoritzades per Cantàbria, Astúries i La Rioja, poden tenir efectes negatius sobre l'estructura social i la viabilitat genètica de les poblacions de grans carnívors. "La recuperació del llop no es pot avaluar únicament comptant ramats. La normativa europea exigeix analitzar també la connectivitat genètica, la viabilitat a llarg termini, l'expansió territorial i les amenaces futures", ha reblat.
En aquest marc, Ecologistes en Acció recalca que l'elaboració de l'informe sexennal ha de ser un procés estrictament tècnic i científic, destinat a traslladar a la Comissió Europea una valoració objectiva i rigorosa de l'estat real de conservació d'espècies i hàbitats. Per això, insisteix que aquests informes no poden "quedar subordinats a mecanismes de validació política que permetin alterar o desnaturalitzar la informació científica disponible".
Recorda també que, d'acord amb la Llei 40/2015 i amb el Reglament intern de la Conferència Sectorial de Medi Ambient, les decisions d'aquest òrgan poden adoptar la forma d'acords o recomanacions, però això no modifica l'obligació de l'Estat d'enviar a la Comissió Europea informació objectiva, completa i científicament contrastada. En conseqüència, Ecologistes en Acció denuncia l'intent de transformar la Conferència Sectorial en "un instrument per condicionar o desvirtuar l'avaluació tècnica de l'estat de conservació de l'espècie".
Finalment, l'organització exigeix que l'informe sexennal mantingui la qualificació d'"estat de conservació desfavorable" per al llop ibèric i reclama que qualsevol valoració se sustenti "exclusivament" en informació científica "sòlida, transparent i coherent" amb el principi de precaució i "allunyada d'interessos polítics i de sectors econòmics".