Ecologistes en Acció i el Fons per a la Protecció del Llop Ibèric han registrat aquest divendres davant l'Audiència Nacional un recurs contra l'Acord de la Conferència Sectorial de Medi Ambient del passat 22 de juny, pel qual es va considerar "favorable" l'estat de conservació del llop ibèric (Canis lupus) a les regions biogeogràfiques atlàntica i mediterrània.
La decisió va tirar endavant a iniciativa de Galícia, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria, malgrat el vot contrari del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
"El propi informe tècnic del ministeri reconeix que la fitxa imposada per aquestes quatre comunitats autònomes pateix de justificació científica. No estem davant d'un desacord tècnic legítim, sinó davant la imposició d'una majoria política sobre l'evidència científica", ha explicat Ecologistes en Acció.
En aquesta línia, el portaveu de l'organització, Theo Oberhuber, ha subratllat que l'eventual pèrdua de protecció d'una espècie "no pot decidir-se a cop de vots autonòmics, sinó amb dades".
Segons la seva valoració, la postura de les comunitats autònomes respon al fet que "subjeu el propòsit de matar llops amb cobertura legal". Ha recordat que entre 2025 i principis de 2026 Cantàbria "va matar més llops dels que va marcar el seu propi pla" i que Astúries va abatre desenes d'exemplars, incloses femelles gestants i cadells. "Avui mateix Astúries publica el seu anomenat pla de gestió, una estratègia d'aniquilació que pretenen blindar amb cobertura de decret", ha assenyalat Ernesto Díaz, portaveu del Fons per a la Protecció del Llop Ibèric.
Espècie "clau" i risc per a la seva viabilitat
Les organitzacions recorden que el llop ibèric és una espècie "clau" per a l'equilibri dels ecosistemes peninsulars, en mantenir a ratlla les poblacions d'ungulats silvestres i ajudar a frenar malalties com la tuberculosi bovina.
Malgrat aquesta funció ecològica, la població actual —calculada en 333 manades— se situa encara per sota de les 500 unitats reproductores que la comunitat científica internacional fixa com a llindar mínim per assegurar la seva viabilitat genètica a llarg termini. A més, bona part de la seva distribució històrica continua sense recuperar-se i la població de Sierra Morena, la més meridional d'Europa occidental, va desaparèixer fa tot just deu anys. Sense aquesta expansió territorial, han alertat, qualsevol declaració de bon estat de conservació "és, com a mínim, imprudent", segons ha indicat Ecologistes en Acció en un comunicat remès a Europa Press.
"El mateix Tribunal Suprem i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea han deixat clar que no es pot autoritzar l'extracció d'una espècie mentre el seu estat de conservació sigui desfavorable. Si es remet aquest informe sexennal a Brussel·les, contrari a la millor evidència científica, aquest únic obstacle legal davant la caça del llop desapareix de la nit al dia", han assenyalat Jaime Doreste Hernández i Sara González Merinero, lletrats de les organitzacions recurrents.
Batalla judicial i eines legals
Davant "estratègies de desinformació que anomenen 'controls de població' al que és simplement matar llops", les entitats sostenen que la societat civil ha d'emprar "totes les eines legals al seu abast". "Els tribunals han demostrat ser, una vegada més, l'últim dic de contenció davant decisions que la ciència no recolza", ha afegit Oberhuber.
En aquest escenari, ha avançat que les organitzacions demandants mantindran la via judicial "les vegades que faci falta". "És el que li devem a una espècie perseguida durant segles i que, per fi, començava a recuperar, molt tímidament, només una part del que vam arrabassar", ha conclòs Ernesto Díaz.
Ecologistes en Acció és una confederació formada per més de 300 col·lectius ecologistes repartits per tot l'Estat espanyol, dedicada a la defensa del medi ambient i a la construcció d'una societat més justa i sostenible.
El Fons per a la Protecció del Llop Ibèric, promogut per la Plataforma per a la Defensa de la Serralada Cantàbrica, canalitza recursos per a actuacions legals, de comunicació i educació ambiental, i compta amb el suport de més de 60 organitzacions d'Espanya i Portugal.