El 13,3% de les llars a Espanya, cosa que equival a més de 6,2 milions de persones, experimenta inseguretat alimentària. Cosa que suposa, segons la definició de les Nacions Unides, “que manca d’accés regular a aliments suficients, innocus i nutritius per a un creixement i desenvolupament normals i per a dur una vida activa i saludable. Això pot deure’s a la manca de disponibilitat d’aliments i/o a la manca de recursos per a obtenir-los”.
La dada, que forma part del II Informe Ecosocial sobre la Qualitat de Vida a Espanya, elaborat per Fuhem, reflecteix les dificultats d'accés a una alimentació adequada que afecten una part significativa de la població. La situació, comenten, es produeix a més en un context en què almenys un terç de la població espanyola no segueix pautes alimentàries saludables, malgrat la forta tradició cultural associada a la dieta mediterrània.
L'estudi analitza la relació entre el sistema alimentari, el model productiu agrari i les condicions socials que afecten el benestar de la població i identifica la joventut com el grup social més vulnerable en relació amb els problemes vinculats a l'alimentació.
Crisi estructural del sistema agrari
Els autors assenyales que el sistema agrari espanyol travessa una crisi estructural marcada per la desaparició progressiva d'explotacions familiars en favor d'empreses i societats. En les últimes tres dècades, afegeixen, el sector ha perdut gairebé el 50% dels seus ocupats, mentre que el 40% dels titulars d'explotacions supera els 65 anys, cosa que evidencia un greu problema de relleu generacional.
A més, una minoria d'empreses concentra el 42% del valor de la producció agrària i rep el 37,43% de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC). Al mateix temps, els costos intermedis absorbeixen gairebé la meitat dels ingressos agraris, cosa que dificulta la viabilitat de moltes explotacions, expliquen els experts de Fuhem.
Impacte ambiental i en la salut pública del model productiu
L'informe també adverteix dels impactes ambientals associats a l'actual model agrari. Entre ells, destaquen “la sobreexplotació d'aqüífers, la degradació del sòl i la contaminació per pesticides i fertilitzants”. A la qual cosa sumen “l'externalització d'impactes ambientals cap a altres països per importar pinsos, la qual cosa implica processos de desforestació i un consum elevat de recursos hídrics”.
En l'estudi s'estima que “el sector agrari consumeix fins al 80% de l'aigua extreta i genera el 12% de les emissions nacionals de gasos d'efecte hivernacle (GEH). A més, més de la meitat de les emissions associades al consum alimentari espanyol es produeixen en tercers països”.
Per afegiment, “les importacions netes de terra conreada superen els 6 milions d’hectàrees, mentre que un terç de l’aigua de reg consumida procedeix d’importacions d’origen insostenible”, subratllen.
L'anàlisi també recull l'impacte del sistema alimentari en la salut pública. En els aliments venuts a Espanya s'han detectat més de 100 pesticides, dels quals 59 són disruptors hormonals i 32 són pesticides no autoritzats a la Unió Europea.
A més, el 30% de les estacions de control d'aigües superficials supera els límits legals de pesticides, mentre que els límits màxims de residus (LMR) no preveuen el possible efecte combinat entre diferents residus.
Desigualtats socials i alimentació
En paral·lel, Espanya se situa com el tercer país europeu amb major prevalença de sobrepès i el quart en obesitat. En el cas de la població infantil, la taxa d'obesitat assoleix el 29%, cosa que suposa el doble de la mitjana europea.
L'informe de Fuhem subratlla que les desigualtats socials influeixen en els hàbits alimentaris. Tot i que existeix una base cultural favorable a la dieta mediterrània, almenys un terç de la població espanyola no segueix pautes alimentàries saludables.
Així mateix, persisteix una desigualtat de gènere significativa en les tasques relacionades amb l'alimentació, com la compra i la preparació de menjar, tot i que s'observen lleugers avenços en corresponsabilitat.