El sector primari de les Balears ha percebut 38,2 milions d'euros en ajudes directes de la política agrària comuna (PAC) corresponents a la campanya de 2025.
Aquesta dotació consolida la senda d'increment oberta amb la nova PAC 2023-2027, que per primera vegada té en compte les particularitats de la insularitat i compensa els sobrecostos estructurals que suporta el camp balear, segons ha informat en una nota la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
Respecte a la campanya de 2024, les ajudes directes s'han incrementat en 879.299 euros, un 2,35% més. Si es compara amb 2022, abans de l'entrada en vigor del model actual de la PAC, l'augment arriba als 10,8 milions d'euros, el que suposa un creixement acumulat del 39,6%.
El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha posat en valor que la incorporació del factor d'insularitat a la PAC està oferint els resultats previstos.
"Les dades demostren que Europa ha començat a corregir un desequilibri històric que perjudicava els agricultors i ramaders de les Illes. No parlem de privilegis, sinó de compensar els sobrecostos que suposa produir en un territori insular", ha afirmat.
L'evolució de les ajudes en els últims exercicis confirma aquest canvi de tendència. En 2022 el sector primari de l'arxipèlag va rebre 27,4 milions d'euros en ajudes directes; en 2023 la xifra va pujar fins als 35,6 milions; en 2024 es va situar en 37,3 milions i en la campanya actual la PAC ha aportat gairebé 40 milions d'euros al camp balear.
Repartiment per illes i principals línies
Per territoris, Mallorca ha concentrat 30,1 milions d'euros, Menorca 7,2 milions, Eivissa 832.232 euros i Formentera 98.831 euros. Les diferents línies d'ajuda de la PAC 2025 han arribat a 4.710 agricultors i ramaders de les Balears: 4.003 a Mallorca, 385 a Menorca, 287 a Eivissa i 35 a Formentera.
Les ajudes lligades a la renda segueixen sent les de major pes. L'ajuda bàsica a la renda ha superat els 18 milions d'euros; l'ajuda complementària redistributiva ha rebasat els 3,7 milions d'euros i l'ajuda complementària per a joves agricultors s'ha situat a prop dels 2 milions d'euros. En conjunt, constitueixen el pilar central del suport a la renda de les explotacions agràries.
Entre les ajudes associades destaquen els 3,07 milions d'euros destinats a l'oví i caprí de carn en extensiu, els 1,48 milions d'euros per a la producció de llet de vaca, els 1,28 milions d'euros dirigits als fruits secs, més de 630.000 euros per a l'oví i caprí sense pastures i més de 370.000 euros per al boví de carn en extensiu, entre altres línies.
Els ecorregímens es consoliden com a instrument clau per avançar cap a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient. La línia amb major dotació ha estat la rotació de cultius amb espècies millorants, amb més de 2,6 milions d'euros, seguida de les cobertes vegetals espontànies o sembrades, amb prop de 2,2 milions d'euros, i del pasturatge extensiu, que ha superat els 1,7 milions d'euros. També sobresurten les ajudes per espais de biodiversitat i per la sega i biodiversitat en superfícies de pastures.
Sol·licitud de la PAC 2026 i fruits secs
Coincidint amb el tancament de la campanya 2025, la Conselleria ha finalitzat el termini de presentació de la sol·licitud única de la PAC 2026. En total s'han registrat 4.652 expedients, un 3,2% menys que en la convocatòria anterior.
Aquest descens, tanmateix, no obeeix a una reducció de la superfície agrària declarada, que es manté pràcticament estable, sinó sobretot a la disminució del nombre de titulars d'explotacions.
En aquesta línia, Simonet ha recalcat que l'estabilitat de la superfície agrària demostra que el sector continua actiu. "La reducció del nombre de sol·licituds respon sobretot a l'evolució de l'estructura de les explotacions i no a una pèrdua de superfície productiva", ha afirmat.
Entre les diferents ajudes sobresurt l'augment de l'ajuda associada als fruits secs, que suma 966 nous beneficiaris després de l'eliminació del requisit de pendent, una modificació impulsada pel Govern i avalada pel Ministeri que permet que pràcticament tota la superfície de fruits secs de les Balears pugui optar a aquesta línia.
Igualment, els ecorregímens aplicables a les Illes també registren pujades en aquesta convocatòria, especialment els dirigits a la sega i biodiversitat en superfícies de pastures, les cobertes vegetals espontànies o sembrades i els espais de biodiversitat.
L'insularitat, eix de la futura PAC
Simonet ha incidit en què els resultats de la campanya 2025 reforcen la postura que manté el Govern en la negociació de la PAC posterior a 2027.
"El factor d'insularitat ha demostrat que funciona i que permet apropar les ajudes que reben els agricultors i ramaders de les Illes als costos reals que han d'assumir. Per això defensarem que aquest reconeixement no només es mantingui, sinó que es reforci en la futura PAC", ha ressaltat.
En aquesta línia, el conseller ha reiterat el rebuig del Govern a la proposta de la Comissió Europea per al proper Marc Financer Plurianual, que contempla un retallament molt significatiu del pressupost destinat a la PAC.
"No podem acceptar una proposta que debiliti una política estratègica per al futur del camp europeu. Balears ha demostrat que el reconeixement de la insularitat és una eina eficaç per garantir unes condicions més justes per al nostre sector primari i corregir un desequilibri històric. Ara toca defensar aquest model perquè no hi hagi cap pas enrere", ha afirmat.
El conseller ha afegit que el Govern continuarà treballant amb el Ministeri d'Agricultura, la resta de comunitats autònomes i les institucions europees perquè la propera PAC conservi un pressupost suficient, mantingui el seu caràcter comú i continuï reconeixent les especificitats dels territoris insulars.
"La insularitat no és una excepció. És una realitat objectiva que condiciona la competitivitat de les nostres explotacions. Si volem garantir el futur del sector primari i avançar cap a una agricultura més resilient, sostenible i competitiva, Europa ha de seguir tenint en compte aquesta realitat", ha conclòs Simonet.