El Parlament Europeu ha donat aquest dimecres llum verda de forma definitiva a un nou marc legal per a les tècniques genòmiques aplicades a plantes, és a dir, procediments que permeten modificar amb precisió el seu ADN per obtenir varietats més robustes i adaptades a la sequera, les inundacions, les malalties o a una major productivitat.
Tal com detalla l'Eurocambra, aquesta normativa introdueix un canvi d'enfocament en l'avaluació d'aquests cultius, ja que les plantes passaran a classificar-se segons les seves característiques genètiques finals i no en funció del procediment utilitzat per desenvolupar-les.
Entre els cultius obtinguts mitjançant aquestes tècniques que ja es comercialitzen o estan en una fase avançada de desenvolupament fora de la Unió es troben varietats de blat amb baix contingut en gluten, patates resistents a determinades plagues o blat de moro preparat per suportar períodes de sequera, segons recull la institució.
En la pràctica, el reglament diferencia entre dos grups de plantes. El primer inclou les que presenten modificacions genètiques limitades i comparables a les aconseguides amb la millora vegetal tradicional, que seran tractades com a varietats convencionals un cop validades per les autoritats competents.
Això suposa —precisa el Parlament— que podran sortir al mercat sense quedar sotmeses al règim d'organismes modificats genèticament, encara que s'exclouen d'aquesta categoria les plantes creades per tolerar herbicides o produir substàncies insecticides.
La segona categoria comprèn les plantes amb canvis genètics més complexos, que seguiran regulades per la legislació actual sobre organismes modificats genèticament (OMG). Hauran de sotmetre's a una avaluació de riscos, aconseguir una autorització prèvia per a la seva comercialització i respectar obligacions específiques de traçabilitat i etiquetatge. A més, els Estats membre mantindran la potestat de permetre o vetar el seu cultiu en el seu territori.
Pel que fa a la informació disponible sobre aquestes varietats, la norma estableix que les plantes incloses en la primera categoria hauran d'inscriure's en una base de dades pública de la Unió Europea. Al seu torn, les llavors i el material de reproducció vegetal hauran d'estar clarament identificats, de manera que agricultors i operadors puguin conèixer la seva procedència i trets principals.
El reglament incorpora també un sistema de seguiment per analitzar l'impacte que l'aplicació d'aquestes tècniques pugui tenir en termes de sostenibilitat, amb especial atenció a la resistència dels cultius enfront de condicions climàtiques extremes, a les malalties i a la disminució de l'ús de productes fitosanitaris.
Producció ecològica i règim de patents
Les noves tècniques genòmiques no podran utilitzar-se, en cap cas, en la producció ecològica, encara que, segons precisa l'Eurocambra, la presència tècnicament inevitable de plantes pertanyents a la primera categoria no es considerarà un incompliment de la normativa que regeix aquest tipus de producció.
En l'àmbit de la propietat intel·lectual, el reglament permet patentar les noves tècniques genòmiques, però exclou de manera expressa aquells trets o seqüències genètiques que existeixin de forma natural o que puguin obtenir-se mitjançant processos biològics convencionals.
A més, el text introdueix salvaguardes per evitar una concentració excessiva del mercat i garantir l'accés dels agricultors a aquestes tecnologies, inclòs el dret a conservar i reutilitzar llavors en les condicions previstes per la legislació europea.
La norma entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació en el Diari Oficial de la UE, encara que la seva aplicació efectiva es retardarà dos anys, per la qual cosa es preveu que les noves disposicions comencin a aplicar-se a partir de 2028.