La Comunitat de Madrid ha rebut amb satisfacció l'aprovació per part del Parlament Europeu del nou reglament sobre Noves Tècniques Genòmiques (NTG), en entendre que obre la porta a noves possibilitats per a la investigació agrària i l'impuls de cultius més resistents i sostenibles.
L'Eurocambra va donar aquest dimecres el seu vistiplau definitiu a les regles que regularan les tècniques genòmiques aplicades a plantes, és a dir, procediments que permeten ajustar de forma precisa el seu ADN amb l'objectiu d'obtenir varietats més ben adaptades a la sequera, les inundacions o l'aparició de malalties.
Fonts de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Interior han indicat a Europa Press que la nova regulació representa "un avanç decisiu" en l'actualització del marc normatiu europeu en matèria de millora vegetal, en establir un tractament específic per a les plantes generades mitjançant edició genètica.
Segons aquestes fonts, el reglament simplificarà els tràmits per a aquelles varietats que no incorporen ADN aliè i els resultats de les quals són comparables als assolits amb els mètodes tradicionals de millora vegetal.
Per al Govern autonòmic, aquesta modificació normativa impulsarà la creació de noves varietats agrícoles més tolerants a la sequera, a les plagues o a fenòmens climàtics extrems, i ajudarà, a més, a disminuir l'ús de fertilitzants i productes fitosanitaris.
Tal com detalla l'Eurocambra, la regulació introdueix un canvi de perspectiva en l'avaluació d'aquests cultius, ja que les plantes passaran a classificar-se en funció de les seves característiques genètiques finals i no del procediment emprat per a obtenir-les.
En la pràctica, la norma diferencia entre dos grups de plantes. El primer inclou aquelles amb modificacions genètiques limitades i equiparables a les derivades de la millora vegetal convencional, que seran considerades com a varietats tradicionals una vegada comprovades per les autoritats competents.
El segon grup comprèn les plantes amb canvis genètics més complexos, que continuaran subjectes a la legislació actual sobre organismes modificats genèticament (OMG). Això implica que hauran de sotmetre's a una avaluació de riscos, obtenir una autorització prèvia per a la seva comercialització i ajustar-se a exigències específiques de traçabilitat i etiquetatge.
El paper de l'IMIDRA en la nova etapa regulatòria
La Comunitat ha remarcat que l'Institut Madrileny d'Investigació i Desenvolupament Rural, Agrari i Alimentari (IMIDRA) fa anys que reclama una revisió del marc europeu que permeti a la Unió situar-se en un nivell similar al d'altres països on aquestes tecnologies ja s'apliquen.
En aquest context, l'Executiu madrileny entén que la nova normativa ofereix oportunitats especialment significatives per a aquest organisme regional, que compta amb amplis bancs de germoplasma i col·leccions de recursos genètics agrícoles i forestals.
Entre aquestes col·leccions sobresurten les dedicades a la vinya i a diferents espècies forestals, que faciliten la detecció de trets d'interès agronòmic que, amb les noves tècniques d'edició genètica, podran incorporar-se de forma més ràpida i precisa a futures varietats.
Les mateixes fonts destaquen que la combinació entre la conservació de la biodiversitat i la innovació biotecnològica impulsarà el desenvolupament de cultius més resilients i preparats enfront dels efectes del canvi climàtic, alhora que permetrà dur a terme assajos i projectes d'investigació en un entorn més competitiu.