La suspensió de les importacions de carn del Brasil condiciona les quantitats pactades a Mercosur

A setembre de 2026, la tramitació parlamentària de l'Acord UE–Mercosur als Estats membres està pràcticament bloquejada en termes formals. El nucli del procés es concentra avui en les institucions de la UE (Consell, Comissió i Parlament Europeu) i en el dictamen pendent del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE); els Parlaments nacionals, en la seva majoria, encara no han obert procediments de ratificació ordinaris, tot i que sí que han fixat posicions polítiques en diversos països.

1. Estructura de l'acord i requisits de ratificació

Des de gener de 2026 hi ha dos textos diferenciats:

• Un Acord Interí de Comerç, sota competència exclusiva de la UE, la seva aplicació provisional pot activar la Comissió Europea després de la signatura, sense esperar les ratificacions nacionals, un cop complertes certes condicions (Consilium, 9.1.2026; Comissió, 17.1.2026).
• Un Acord d'Associació complet, de naturalesa “mixta”, que sí requereix la ratificació pels 27 Parlaments nacionals, a més de l'aprovació prèvia del Parlament Europeu i una decisió final del Consell (Comissió, 17.1.2026).

El Consell va donar llum verda a la signatura d'ambdós textos el 9 de gener de 2026 (Consell de la UE) i la signatura es va materialitzar el 17 de gener de 2026 a Assumpció (Comissió Europea).

2. Bloqueig al Parlament Europeu i efecte sobre els Parlaments nacionals

El pas clau es va produir el 21 de gener de 2026, quan el Parlament Europeu va decidir elevar l'acord al TJUE perquè es pronunciés sobre la seva base jurídica i la distribució de competències, “congelant” de facto el calendari de ratificació:

• L'Eurocambra va aprovar remetre l'acord al TJUE, fet que suspèn la tramitació parlamentària fins que el Tribunal emeti dictamen (Demòcrata, “El Parlament Europeu congela la ratificació…”).
• Mentrestant, el Parlament Europeu ha avançat només en normes de salvaguardes agrícoles, aprovades al desembre de 2025 i febrer de 2026, però sense votar encara la ratificació de l'acord en si (Eurocambra, 16.12.2025; 10.2.2026).

Com a conseqüència, no s'ha obert encara el tram “normal” de ratificació als Parlaments nacionals: el procediment està a l'espera de la decisió del TJUE i del propi vot de l'Eurocambra. D'aquí que, més que tramitacions formals país per país, trobem sobretot posicions polítiques i mandats de vot anunciats.

3. Estats membres que han anunciat rebuig o bloqueig

Diversos governs i Parlaments nacionals han enviat senyals clares d'oposició:

• Al Consell de la UE, l'autorització per a la signatura i l'aplicació provisional va tirar endavant amb majoria qualificada, però França, Hongria, Irlanda, Polònia i Àustria van votar en contra i Bèlgica es va abstenir (Demòcrata, “La UE avala la signatura…”; “Peña rep Von der Leyen…”).
• França ha anunciat que rebutjarà l'acord “pel rebuig unànime al seu Parlament”, i el Govern s'ha compromès a votar en contra a les instàncies europees (Demòcrata, 8.1.2026).
• Irlanda també ha fet públic que votarà en contra del pacte comercial, alineant-se amb França, Itàlia, Hongria i Polònia en la seva oposició, en un context de fort rebuig del sector agrari (Demòcrata, 8.1.2026).
• Hongria i Polònia han estat citades com a potencials impulsores de recursos davant el TJUE que podrien suspendre cautelarment l'aplicació de l'acord un cop activat (Demòcrata, “Asaja Andalusia exigeix…”).

4. Països favorables i situació general

Davant d'aquest nucli de països reticents, una “ampla majoria” d'Estats membres ha donat suport a la signatura i a l'aplicació provisional del capítol comercial, segons fonts del Consell citades per Demòcrata (119383.0).

Espanya, Alemanya, Itàlia, Països Baixos o Portugal apareixen a la premsa com a principals beneficiaris potencials de l'acord i els seus governs s'han mostrat, en general, favorables, tot i que en diversos casos (per exemple Espanya) coexisteixen suports governamentals amb una forta contestació social i agrícola i amb partits —com IU a Espanya— que reclamen explícitament que els seus Parlaments nacionals no ratifiquin el text (Demòcrata, “IU impulsa mesures…”).

5. Conclusió: tramitació nacional en fase molt inicial

En síntesi, a dia d'avui:

• La ratificació a nivell de la UE està en pausa mentre el TJUE es pronuncia i el Parlament Europeu no ha votat l'acord.
• Els Parlaments nacionals encara no han desplegat plenament els seus procediments formals de ratificació; el que existeix són mandats o anuncis polítics (França, Irlanda, Hongria, Polònia, Àustria, Bèlgica en abstenció) i debats preparatoris.
• Per tant, la “tramitació parlamentària” als Estats membres es troba en un estadi molt preliminar o virtualment congelat, pendent de la resolució jurídica i del vot de l'Eurocambra, tot i que el capítol comercial sí que pot estar ja aplicant-se de forma provisional a iniciativa de la Comissió.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) és un dels departaments clau en el control de les importacions agroalimentàries a Espanya, especialment pel que fa a aspectes veterinaris, fito-sanitari i d'alimentació animal. Aquestes competències s'emmarquen en l'estructura orgànica general dels ministeris fixada pel Reial Decret 139/2020, de 28 de gener, i en la normativa sectorial que regula els controls oficials i els punts d'entrada nacionals.

1. Marc normatiu bàsic

Tot i que el detall de l'estructura interna del MAPA es desenvolupa en un reial decret específic del propi departament, el nucli de les seves funcions en controls a frontera es reconeix i concreta en normes posteriors sobre control oficial. Entre les més rellevants que afecten el control d'importacions agroalimentàries destaquen:

• L'Ordre PJC/756/2024, de 22 de juliol, que “delimita les actuacions a realitzar en els serveis de control oficial a frontera depenents funcionalment del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i del Ministeri de Sanitat” (BOE). Aquesta ordre defineix la distribució d'actuacions entre ambdós ministeris als punts de control fronterers.
• El Reial Decret 739/2021, de 24 d'agost, sobre l'aplicació de la normativa de la UE en mesures de protecció contra plagues dels vegetals i en “els controls i altres activitats oficials en aquesta matèria” (BOE). Atribueix al MAPA un paper central en els controls fito-sanitari.
• El Reial Decret 629/2019, de 31 d'octubre, que regula el registre general d'establiments en el sector de l'alimentació animal i els punts d'entrada nacionals de pinsos (BOE).
• Diverses disposicions complementàries, com l'Ordre APA/660/2020 sobre requisits sanitaris per a la importació de determinades espècies animals (BOE), que concreten requisits i procediments sota la competència del MAPA.

2. Competències en els controls oficials a frontera

A partir d'aquest marc, es pot sintetitzar que el MAPA ostenta, en el control d'importacions agroalimentàries, funcions de:

• Planificació i coordinació dels controls oficials de caràcter veterinari, fito-sanitari i de pinsos als punts d'entrada nacionals, en coherència amb la normativa de la Unió Europea i en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes.
• Direcció funcional dels serveis de control oficial a frontera en l'àmbit de les seves matèries. L'Ordre PJC/756/2024 deixa clar que existeixen serveis a frontera que depenen funcionalment del MAPA, cosa que inclou l'organització i supervisió de les inspeccions sobre animals vius, productes d'origen animal, vegetals i productes vegetals.
• Determinació de partides sotmeses a control específic i de les condicions d'inspecció per a determinades categories de productes, mitjançant ordres i resolucions aplicatives de la normativa europea.
• Gestió dels punts d'entrada nacionals i registres vinculats per a pinsos i alimentació animal (Reial Decret 629/2019), definint requisits d'autorització o registre d'establiments i operadors que participen en les importacions.

3. Funcions veterinaries, fito-sanitàries i d'alimentació animal

En l'àmbit veterinari, normes com l'Ordre APA/660/2020 i altres disposicions sobre sanitat i protecció animal situen el MAPA com a autoritat competent per fixar requisits d'importació d'animals quan no existeix normativa harmonitzada de la UE. Això es tradueix en:

• Establir condicions sanitàries mínimes d'entrada.
• Definir documentació veterinària exigible (certificats, declaracions).
• Determinar, en col·laboració amb Sanitat i Duanes, les mesures a adoptar en cas d'incompliment (retenció, reexpedició o destrucció de partides).

En matèria fito-sanitària, el Reial Decret 739/2021 articula el sistema de controls oficials front a plagues dels vegetals, assignant al MAPA l'organització de les activitats d'inspecció, mostreig i, si escau, adopció de mesures d'emergència front a plagues quarentenàries en mercaderies importades.

Finalment, en alimentació animal i pinsos, el Reial Decret 629/2019 reconeix el MAPA com a responsable del registre d'establiments, dels punts d'entrada de pinsos i de la coordinació de la “Comissió nacional de coordinació en matèria d'alimentació animal”, cosa que li confereix un paper de referència en els controls sobre la seguretat de pinsos importats.

4. Coordinació interministerial i amb la UE

El control d'importacions agroalimentàries és una competència compartida i fortament condicionada pel Dret de la Unió Europea. El MAPA:

• Participa en la coordinació amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i amb altres ministeris, a través de la Comissió de Coordinació creada pel Reial Decret 44/2021 (BOE), per assegurar una aplicació coherent de les normes alimentàries.
• Exercita funcions de representació i enllaç amb les institucions de la UE en matèria de sanitat animal, fito-sanitat, pinsos i qualitat comercial, tant en l'elaboració de la normativa com en la seva execució i en la gestió d'alertes.
• Impulsa i coordina la transposició i aplicació interna dels reglaments i directives europeus que regulen els controls oficials d'importació, especialment el “paquet de controls oficials” en seguretat alimentària, salut animal i vegetal.

En conjunt, les competències del MAPA combinen la funció normativa i de planificació amb la direcció funcional dels serveis de control a frontera i la coordinació amb altres departaments i institucions, garantint que els productes agroalimentaris que entren a Espanya compleixin els requisits de sanitat animal, fito-sanitat, seguretat dels pinsos i, en general, protecció de la salut i de la producció agrària.

Perquè un país tercer pugui exportar carn al mercat de la Unió Europea, no n'hi ha prou que el producte sigui “apte per al consum” segons les seves normes internes: ha d'ajustar-se a un entramat molt exigent de regles europees de sanitat animal, seguretat alimentària i control de residus, i sotmetre's a controls oficials equivalents als de la pròpia UE. La Comissió i els Estats membres verifiquen de forma continuada que aquests requisits es compleixen, mitjançant auditories als països exportadors i controls a frontera.

1. Aprovació prèvia del país i dels establiments

La importació de carn des de tercers països només és possible si es compleixen dos filtres bàsics:

• País autoritzat: la UE manté llistes de tercers països habilitats per exportar animals de producció alimentària i productes d'origen animal. Per figurar en aquestes llistes, el país ha de demostrar que la seva legislació i el seu sistema de controls oficials garanteixen un nivell de protecció almenys equivalent al de la UE en matèria de sanitat animal, salut pública i residus de medicaments i plaguicides. Quan les auditories de la Comissió detecten deficiències greus, es pot revisar o retirar aquesta habilitació, com s'ha vist en el cas de la carn de boví del Brasil i l'ús d'hormones o determinats antimicrobians.
• Establiments autoritzats: dins de cada país autoritzat, només poden exportar els escorxadors, sales de despatx i plantes de transformació inclosos en llistes específiques aprovades per la UE, després de comprovar que són supervisats per una autoritat competent fiable i sotmesos a inspeccions veterinaries oficials.

2. Sistema de control oficial “equivalent”

El nucli del model europeu és que el país exportador disposi d'un sistema de control oficial robust, no només d'empreses individuals complidores. Segons la informació de la Comissió, això implica:

• Comptar amb una autoritat competent (normalment el servei veterinari oficial) amb capacitat legal i mitjans per inspeccionar, mostrejar i sancionar.
• Aplicar programes de control de residus de medicaments veterinaris, hormones i plaguicides comparables als europeus, amb límits màxims alineats i prohibició de substàncies vetades a la UE. Les auditories recents a Brasil o Paraguai s'han centrat precisament a comprovar aquests controls.
• Garantir la traçabilitat des de la granja fins al producte final, de manera que es pugui rastrejar cada lot de carn i excloure del comerç comunitari qualsevol producte procedent d'animals tractats amb substàncies prohibides.
• Disposar d'un marc de benestar animal i de bioseguretat que redueixi els riscos de malalties, cosa que inclou la gestió de brots (per exemple, pesta porcina africana) i l'aplicació del principi de regionalització per limitar les restriccions a zones afectades.

3. Compliment de les normes d'higiene i seguretat alimentària

A més de l'enfocament “de país”, la carn importada ha de complir les mateixes regles d'higiene dels aliments exigides a la producció europea. Entre altres aspectes, es comprova que:

• Els establiments apliquen sistemes d'autocontrol basats en APPCC (anàlisi de perills i punts de control crític) i normes d'higiene durant el sacrifici, despatx, emmagatzematge i transport.
• Es respecten les temperatures, terminis de conservació i condicions de congelació i transport exigits per la normativa europea.
• El producte final està lliure de contaminacions microbiològiques inacceptables i compleix amb els criteris fixats per la UE; els programes d'auditories comunitàries inclouen controls específics sobre salmonel·la, listeria o altres riscos en carn i productes carnis.

4. Certificació veterinària oficial i controls a frontera

Fins i tot quan un país i les seves empreses estan autoritzats, cada enviament concret de carn es sotmet a una doble verificació:

• Certificat veterinari oficial a l'origen: emès per l'autoritat competent del país tercer, declara que la carn procedeix d'establiments autoritzats i compleix totes les exigències de la UE (sanitat animal, absència de determinades malalties, límits de residus, requisits de tractament tèrmic quan és necessari, etc.). En el cas de la carn d'au de Marroc, per exemple, només es permet la importació de productes sotmesos a tractaments que eliminen el risc de grip aviària.
• Controls als punts de control fronterers de la UE: les autoritats nacionals realitzen controls documentals, d'identitat i físics (inclòs mostreig per a anàlisi de laboratori) als punts d'entrada. La Comissió coordina i audita aquests controls, i està reforçant la seva intensitat per a les importacions agroalimentàries que presentin majors riscos.

5. Mesures en cas d'incompliment

Si les auditories o els controls a frontera detecten que un país tercer no garanteix un nivell de protecció equivalent —per exemple, per ús d'hormones prohibides o antibiòtics reservats a medicina humana—, la UE pot:

• Suspendre o restringir l'autorització d'aquest país o de determinades categories de productes.
• Exigir mesures correctores i tornar a auditar el sistema de control.
• Incrementar la freqüència dels controls físics i de mostreig a frontera per als enviaments procedents d'aquest origen.

En síntesi, exportar carn a la UE exigeix que el país tercer adapti la seva legislació i les seves pràctiques als estàndards europeus i demostri, de forma continuada, que disposa d'un sistema públic de control sanitari fiable i transparent, sotmès a auditories periòdiques per part de la Comissió.