El secretari general de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos de Castilla-La Mancha (UPA C-LM), Julián Morcillo, ha posat "el crit al cel" davant els esquemes provisionals del nou cicle de planificació hidrològica en les demarcacions de la regió. Resumeix aquests esborranys com a "retallades d'aigua, regadiu i extinció de drets" que afectaran "milers d'agricultors" i que, segons els seus càlculs, suposaran un dany directe al camp de "277 milions d'euros, de l'ordre de més de 500 milions traslladat al PIB regional".
Morcillo alerta que el document, fet públic el 28 de novembre, preveu un fort ajust en nombroses zones de Castella-la Manxa. "Estem parlant de pobles com Montealegre, Fuenteálamo, Albatana o Tobarra que hauran de passar dos terços del seu regadiu a secà", subratlla, advertint que la mateixa planificació reconeix que provocarà "crispació social i despoblament". D'aquí el seu interrogant: "Si hem de tancar els pobles, què quedarà després?".
En una entrevista amb Europa Press a la seu d'UPA a Albacete, el dirigent agrari desgrana la seva anàlisi de la proposta de les demarcacions hidrogràfiques. Al seu parer, es repeteix "un patró" de retallades a les set conques que afecten la comunitat, fixats per les Confederacions Hidrogràfiques i amb aplicació prevista a finals de 2027. Aquest calendari, sosté, abocaria com a "única solució" que "tots els cultius afectats" passin a secà, sense disposar del suport ni del marge temporal necessari per reconvertir les explotacions. "Hem donat la veu d'alarma i crec que ens hem quedat curts", afirma.
Com a exemple, esmenta la planificació de la conca del Guadiana, on es planteja un escenari "d'extinció de drets". Recorda que es tracta d'un territori ja tensionat per la manca d'aigua, per al qual UPA venia reclamant una solució almenys per a les explotacions prioritàries. Després d'haver-se resolt "4.500 expedients de cultius de llenyosos, unes 20.000 hectàrees", lamenta que ara se'ls comuniqui que "aquest procés de planificació extingirà el seu dret al final del 31 de desembre de 2027".
A la conca del Segura, afegeix, el cop es concentra en l'ús d'aigua subterrània, "que és pràcticament el 80% del regadiu". Actualment hi ha concessions per 100 hectòmetres, però l'esborrany només permet emprar 33. "Això suposa deixar d'utilitzar el 64% del recurs que avui usem i això significa retallar superfície de reg i dedicar-les al secà", detalla.
Davant aquest escenari, UPA ha iniciat una intensa campanya d'informació entre comunitats de regants, alhora que estudia mobilitzacions i es prepara jurídicament per al període d'al·legacions que s'obrirà al maig. Morcillo indica que també estan "intentant que els partits polítics es posicionin" i han demanat una reunió al Ministerio para la Transición Ecológica, perquè temen que "potser no són conscients del mal que ens poden fer" amb una planificació que s'empara en la nova Directiva Marc de l'Aigua i en la Llei d'Aigües.
El responsable d'UPA considera que, per ara, el president regional, Emiliano García-Page, sí ha percebut "la nostra alarma", mentre l'organització treballa per traslladar les seves reivindicacions a les institucions europees. L'objectiu és aconseguir excepcions de termini i canvis en la directiva que permetin alternatives realistes per "no deixar a Castilla-La Mancha sense aigua".
TRUMP, "UN BOIG AL CAPDAVANT DE LA GEOPOLÍTICA MUNDIAL"
La crisi hídrica se suma a un altre front que colpeja el camp: la inestabilitat internacional derivada de la guerra amb l'Iran iniciada pel president estatunidenc, Donald Trump, a qui Morcillo defineix com "un boig al capdavant de la geopolítica mundial que està portant l'economia a un retrocés del qual encara no som capaços de valorar-ne l'abast i que tindrà repercussions per a tothom, no només els consumidors".
Segons relata, les conseqüències es van percebre "en els primers set dies del conflicte" per l'especulació sobre els sobrecostos energètics. El gasoil agrícola va passar de 90 cèntims a 1,70 euros, "abans que el preu dels barrils pugés tant". Amb els fertilitzants, afegeix, la dinàmica ha estat similar, "especialment amb els nitrogenats, empitjorant la situació que ja tenien les nostres explotacions" i generant dubtes sobre el subministrament de gasoil "en un moment de màxima activitat al camp".
Morcillo sosté que el sector agrari està "lligat de peus i mans" per fer front a aquesta conjuntura, "amb el mercat intervingut i en el qual els productors no podem marcar preus". Cita el cas de la llet, on "per una decisió de les indústries làcties està baixant el preu que reben els nostres productors quan els costos s'estan incrementant", o el dels cereals, "on no s'eleva el preu de venda mentre estem pagant el doble el moure un tractor".
Aquestes tensions arriben després d'un any de protestes contra l'última reforma de la PAC, en la qual la Unió Europea va plantejar "la retallada més gran de la història, un 22% del pressupost", a més d'un nou repartiment entre Estats membres que, segons Morcillo, posava en qüestió "el seu esperit de política comuna" i alimentava "conflictes entre països i produccions".
UPA va participar en les mobilitzacions i en el procés negociador que va desembocar en un gir de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, qui va enviar una carta al Parlament que "feia l'ullet" a reforçar les ajudes directes i a incrementar els fons del marc comú, amb un augment de 45.000 milions d'euros i 48.000 milions per cada costat. "Això cal definir-ho, tenim molts dubtes sobre d'on ve aquest pressupost", puntualitza el dirigent agrari. Recorda, a més, que "falta veure la posició del Parlament i el Consell Europeu", per la qual cosa anticipa que hauran "de continuar pressionant" mentre perfilen una postura conjunta amb el Govern de Castilla-La Mancha.
El secretari general de UPA crida l'atenció també sobre un altre problema creixent a la comunitat: la superpoblació de conills. «Es considerin plaga o no, el problema s'està fent endèmic», adverteix. «L'any passat vam fer una declaració d'emergència cinegètica en 300 pobles i enguany ha estat en 367. Se'ns n'ha anat de les mans i en alguns llocs els conills estan fent més danys que les borrasques o les inundacions», assegura.
Fruit de les últimes mobilitzacions, en especial la concentració celebrada a Toledo, el sector ha aconseguit que es plantegi la creació d'una taula de treball en la qual participin totes les administracions, les confederacions hidrogràfiques i les organitzacions d'agricultors i ramaders. Entre les mesures a estudiar figuren dotar de més mitjans i formació als agricultors, capacitar caçadors per a actuacions específiques i fins i tot autoritzar caça nocturna en zones especialment afectades.
Malgrat l'acumulació de fronts oberts, Morcillo defensa que l'agricultura castellanomanxega s'ha situat "a l'avantguarda" i lidera "molts àmbits com el xampinyó, la ceba, l'all o l'oli d'oliva, en què ja som la segona comunitat autònoma en producció".
Així mateix, valora que l'Executiu d'Emiliano García-Page "ha atès, gairebé sempre, les demandes importants que se li han fet", i aprecia "que hi ha coses que han millorat sota el seu mandat i que encara que haurien de ser així sempre, en altres temps no ha estat la norma". Entre els avenços cita que Castella-la Manxa és de les regions que abans tramita la PAC, de les que més impulsa els plans de millora i incorporació de joves al camp i de les que major esforç pressupostari realitza en assegurances agràries.
Com a reflexió final, el responsable d'UPA reivindica el paper del camp com "el sector que més futur té, malgrat totes les seves dificultats" i "que evoluciona més ràpid adaptant-se amb els canvis a la tecnologia i la innovació". Considera que és "part del senyal d'identitat de Castilla-La Mancha" a més d'un pilar essencial del seu PIB. "No imagino aquesta regió sense l'agricultura", conclou.